En Josep Pla va escriure: “Els melons s'haurien de menjar a l'hivern” aquesta frase podria sorprendre a molts, si ? Segurament. Reflexionava i afegia: “El que dic pel meló en el sentit que el millor temps de menjar-ne és a l'hivern, crec que es pot aplicar a totes les varietats d'aquesta fruita tant si són valencianes, franceses o del país”.
L'escriptor empordanès escrivia aquesta afirmació després de valorar i sospesar quin era el punt òptim de maduració, de dolçor, d'olor, de cada varietat i aconseguir, en aquest cas, un meló que no fos “carbassa”.
Els melons com alguns productes collits a l'estiu es conservàvem al rebost o en alguna estança fresca de les cases, orientada sempre cara Nord, el pas dels dies ajudava a completar el procés fins la maduració. L'àmbit territorial era petit i no havia tantes possibilitats ni varietats on cada una d'elles anava creixen en temps diferents. Llavors no havia les càmeres frigorífiques i altres substàncies per conservar-los mesos i mesos. Tampoc existia la globalització que permet menjar cireres de Xile o melons del Brasil per Nadal. Aquesta evolució va suposar que pel camí es perdessin varietats autòctones, avui, algunes recuperades. M'agrada prendre les coses en el seu temps i si pot ser saber d'on són.
Hi ha una varietat de meló que se'n diu meló de tot l'any o meló d'hivern, podem trobar bons melons des dels clàssics de València, fins el Cantalloup o el Gàlia per dir alguns.
Sempre és un misteri quan algú prem un meló i diu amb contundència: “Aquest és bo per avui i poder l'escolta com si fos la remor del mar a una petxina". El que sí he observat per encertar un meló la pell té que tenir estries i ser pesat proporcionalment al seu volum. Els melons els associï-ho més als estius, trobo que fan festa, resolen un dinar de forma ràpida, sense embrutar gaires estris a la cuina, cosa que és d'agrair quan anem cansats, són lleugers, refrescants, sucosos i tenen molt poques calories perfectes com entrant, postres o berenar.
Sempre és un misteri quan algú prem un meló i diu amb contundència: “Aquest és bo per avui i poder l'escolta com si fos la remor del mar a una petxina". El que sí he observat per encertar un meló la pell té que tenir estries i ser pesat proporcionalment al seu volum. Els melons els associï-ho més als estius, trobo que fan festa, resolen un dinar de forma ràpida, sense embrutar gaires estris a la cuina, cosa que és d'agrair quan anem cansats, són lleugers, refrescants, sucosos i tenen molt poques calories perfectes com entrant, postres o berenar.
Hi ha empreses familiars com Melones Bruñó tenen cura de tot el procés de producció, seleccionen i trien els millors per poder assaborir-los quan estan en el millor moment. Aquest estiu han estat en els mercats municipals de Barcelona i del País Basc per apropar i promocionar els melons i les síndries, poder no feia falta per qui els hagi provat doncs són un èxit assegurat i sempre estan en el seu punt de dolçor sempre deliciosos i refrescants.
Del meló vaig escriure un post i el vaig acompanyar amb una de les receptes més refrescants, boniques i vistoses: “Els tres colors del meló”, també hi ha un altra recepta, la Crema de meló amb Vichy Catalán i encenalls de pernil ibèric. Les dues receptes són creació del Motel Empordà.
Així, quan Melones Bruñó em va escriure per si podia idear alguna proposta per final de l'estiu vaig recordar la visita que vaig fer pels vols de Nadal a Cava Agustí Torelló Mata. Allà vaig trobar a la Gemma, gran entusiasta i varem comentar les postres que havia fet fa un temps amb el cava sòlid rosat, la panna cotta i la textura de cítrics que tant em va agradar preparar i em comentava que estaria bé fer altres propostes.
Tot té el seu moment, havien passat els mesos, no havia trobar l'ocasió i la inspiració. Ara havia coincidit el moment per preparar un entrant o un aperitiu per maridar dos productes extraordinaris.
Aquesta es la meva proposta:
Aquesta es la meva proposta:
Tan senzilla com unir el meló i el cava amb unes gambes per donar una mica d'estructura i com és un plat ple d'inspiració m'ha semblat interessant afegir un pensament, tan sols un pensament de curri, fet per mi en el darrer moment
Ingredients (per 4 persones si es fa com primer plat i si s'opta per un aperitiu sortiria per 8 persones)
- Mig meló de València
- 8 fulles de gelatina
- Un vas de Vichy Catalán
- 12 gambes
- Una fulla de llorer
- Sal i uns quants grans de pebre negre
He fet un curri amb algunes espècies que m'han inspirat
Preparació i cocció:
- Trèiem les pepites i la pell al meló. Fem les tallades i les posem en el vas de la batedora. Va sortir uns 750 gr.
- Batrà a velocitat mitja. Reservem.
- Remullar les fulles de gelatina amb aigua freda durant 5 minuts per hidratar-les.
- Incorporar les fulles de gelatina escorregudes i les dissolem en un cassó al foc amb el vas d'aigua de Vichy Catalán* i un cullerot del batut de meló lleugerament calent.
- Després incorporar a la resta de batut de meló.
- Posem en el vas o copa que presentarem i deixem refredar en la nevera almenys 4 hores perquè qualli perfectament. Es recomanable fer-ho el dia abans o de bon matí fins al moment de presentar a taula.
* Com vaig explicar en la crema de meló amb Vichy Catalán, aconseguim el punt saladet que necessitem per aquest plat.
Bullir les gambes.
- Si són congelades les descongelaren en la nevera amb una reixeta pel goteig unes hores abans.
- En un cassó amb aigua freda posem una fulla de llorer i uns grans de pebre negre. Posem al foc.
- Quan comenci a bullir afegim la sal, tot seguit les gambes i les coem 1 minut, només.
- Refredem les gambes en un recipient amb aigua freda i gel, finalment escorrem.
Presentació
Ara, senzillament cal posar 2 gambés (també es podem partir longitudinalment) damunt de la preparació del meló, un pensament de curri, portar a taula i afegir el cava sòlid blanc.
xin-xin. Bones Festes Majors!
Bon profit!
Comentari: Amb pernil també queda molt bo però llavors no posaria el curri i canviaria el cava sòlid blanc per rosat.
Fa poc en Jordi Roca en una entrevista va respondre; prova, error, prova error...:)
Bon diumenge!
Dites:
En temps de melons pocs sermons.
Pel setembre, els melons pels racons. (Aquest mes és quan la collita és més grossa es guardaven penjats en les bigues o als racons, al terra millor que no.)En temps de melons pocs sermons.
Us agradarà veure:
Aranja, panna cotta i cava sòlid rosat
Els tres colors del meló
Crema de meló amb Vichy Catalán i encenalls de pernil ibèric
