Sopa torrada amb pilotilles -mandonguilles -

“Qui menja sopes se les pensa totes”

Som a l'hivern, un hivern ben estrany, sense gaire fred, almenys a Barcelona. Únicament el cap de setmana passat anunciaven que baixarien les temperatures. Avui, a Moià, uns quants flocs de neu ens han fet somriure i sentir aquest hivern tan esperat. Un home gran, s'ha aturat al carrer, per tenir la certesa de que per fi nevava i deia: “no m'ho puc creure està nevant...pensava que eren les plomes dels ocells.”!!

Les sopes són el menjar que ve més de gust quan fa fred i com no renuncio a escriure un post de sopes, he preparat una recepta que està gairebé en perill d'extinció, per sort, encara hi ha qui l'elabora, la mare també: La sopa torrada amb mandonguillesés l'essència millorada de totes les sopes i de la que pren el nom.

La paraula sopa com recull Joan Coromines en el diccionari és d'origen germànic. SÜPPA“pedazo de pan empapado en líquido.” És aquest, en efecte, el sentit etimològic i d'on ve la paraula. Un plat semilíquid on s'han posat trossos de pa i altres ingredients. I el verb i l'acció de sopar“empapar o xopar” en català vindria de xopar el pa amb líquid. Els avis, per esmorzar, de vegades, afegien trossos de pa a la llet i deien: “fem sopes” :). Els crostons, (trossets de pa fregit fet a casa o comprat) també acompanyen les cremes, sopes, gaspatxos i algunes amanides.

En català ha quedat en l'acció de “sopar” la manera de designar l'últim àpat del dia. És molt més que probable que el sopar consistís en un sol plat que es podia millorar segons els ingredients que pogués haver a les cases o els productes que en temps de més o menys recursos havia. Aprofitar l'aigua de bullir les verdures, els llegums, afegir un raig d'oli, o una herba aromàticacom la menta o la farigola arrodonia aquell plat. Aigua, líquid, brou, cremes o sopes amb més menys substància fan bones les cases, fan cases amb vida, i conviden a quedar-se. De la mateix manera que els alemanys els agrada incorporar a les sopes diversos ingredients per fer d'elles un plat únic i pràctic reivindico les sopes com un menjar extraordinari. 

Les sopes de pa ja es recullen en el Llibre de Sent Sovíperò més enllà de l'origen, les sopes són un aliment que sempre ve gust, són digestives, reconforten, restauren i revifen. No hi a res millor quan estàs cansat o bens d'un llarg viatge que un plat calent de sopa. De les sopes ja he escrit alguns posts tan de les sopes calentes, senzilles i bones com de les sopes fredes dels estius que venen tan de gust. Lleugeres, fresques i delicioses: Els gaspatxos, salmorejos, o les sopes de fruites i hortalisses com la sopa de síndria i tomàquet o la crema de poma àcida i api-rave.

La sopa torrada amb pilotilles* -mandonguilles- la vaig anomenar en el primer post que vaig escriure sobre les sopes. La sopa d'all va ser la recepta senzilla en homenatge a Santi Santamaria. Segurament l'agradaria aquesta sopa de les comarques d'Osona i el Ripollès com també l'agradava Vic, i la Plaça Major, convertida en un gran mercat a l'aire lliure, els dimarts i els dissabte, la sorra al mig, com si fos una plaça renaixentista italiana al mig de Catalunya. Les boires, els excel·lents productes de la Plana i aquelles tres “F's” (frares, fred i fanatisme) que advertien d'un caràcter i d'una manera de ser, avui segurament molt diluït. :)

Amb aquesta sopa s'encetava el dinar de les Festes Majors i Nadal, en alguns pobles de la Comarca d'Osona. La seva elaboració començava, el dia abans, quan es preparaven centenars de petitespilotilles, nom que es coneix en aquesta comarca a les mandonguilles. Es fan amb els mateixos ingredients que la pilota* de l'escudella, segurament d'aquí el seu nom i de la mida d'una bala o oliva. Havíem anat al forn a comprar "la sopa torrada” nom de les llesques finíssimes i torrades que venen als forns artesans i pastisseries d'Osona: Santa Eulàlia, Centelles, Vic, Gurb, Manlleu, l'Esquirol, Seva o Rupit, per anomenar alguns i també a Moià, encara que no pertany aquesta comarca però està a tocar, per això, és possible que hagi altres llocs repartits pel territori que també en facin. Cada vegada és més difícil d'aconseguir. A Ripoll també havien fet. Les llesques torrades es poden fer també a casa amb més o menys encert. 

Un gran sac d'envasar la farina al costat el taulell deixava a la vista la sopa torrada, perquè ningú s'oblides, ara, unes bosses de plàstic sense cap marca contenen una quantitat per un o dos àpats. 

La sopa torrada s'elabora amb el pa que no s'ha vengut, un senyal del caràcter d'aprofitament dels aliments, es deixa assecar 3 o 4 dies més i després és llesca i es torra. Aquest verb, "llescar", és una de les paraules de la llengua catalana en perill d'extinció. Dos propòsits amb aquest post reivindicar una gran sopa i una paraula en desús.

Les llesques de pa es tallen finíssimes, es posen en llaunes o plates es fornejant de manera homogènia i ja tenim un dels ingredients per preparar aquesta sopa.

El pa com ingredient de les sopes s'utilitzava en moltes masies. El pa s'elaborava cada quinze dies. Era molt valorat, es guardava en calaixeres, es tallava amb un ganivet especial “la ganiveta”, cap altre, i abans d'encetar-lo se li feia una creu a la part de darrera. El pa beneïa les cases, era símbol d'aliment i mai es llençava. Així una de les sopes més elementals i senzilles era la sopa escalada que no és res més que brou i pa sec.

Resulta molt pràctic tenir el costum de fer caldo un cop per setmana, i també aprofitar l'aigua de bullir les verdures o els llegum i conservar-lo congelat. Un bon recurs per preparar, en un instant, un plat calent.

Per fer la sopa torrada amb pilotilles s'ha de fer un brou de verdures i carns de la manera habitual. El podem fer amb els ingredients que tinguem o que ens inspirin. 

Preparació i cocció:

Per fer les mandonguilles o pilotilles: (A Vic hi ha xarcuteries que les venen fetes)

Fer el brou de la manera habitual. Netejar les verdures i les carns. Posar els ingredients sempre amb l'aigua freda i en una olla gran. Afegir les verdures en els últims 20 minuts. Les verdures no convé que bullin molta estona. Reservem.

Mentrestant fen les pilotilles: Posem en un plat les dues carns picades, s'hi afegeix l'ou batut, una mica d'all picat, sempre menys que més, tan sols l'aroma, salpebrem, un pensament de canyella en pols, la molla de pa, es pasta bé i amb l'ajuda d'una cullereta de cafè formem les pilotilles de la mida d'una oliva, les enfarinem i les fregim fins que quedin ben rosses. Les posen en un paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.

Colem el caldo posem en una altre olla el brou necessari i l'escalfem ben calent.

Afegim el pa torrat, deixem coure una estona, afinem i afegim les pilotilles. Presentar a taula immediatament i ben bullent.

Que vagi de gust!

Comentari: En les fotografies he posat la sopa torrada i les pilotilles de manera que es veiessin bé els ingredients. Després he afegit al plat el brou ben bullint just al moment de presentar a taula.

Aquesta recepta està recollida també en el Corpus Culinari del Patrimoni Català i en el llibre de Jaume Fàbrega Totes les Sopes.