Quantcast
Channel: Cuina Cinc
Viewing all 212 articles
Browse latest View live

Manuel Vázquez Montalbán - 10 anys

$
0
0
“Periodista, novelista, poeta, ensayista, antólogo, prologuista, humorista, crítico, gastrónomo, culé y prolífico en general”. Així es definia l'escriptorManuel Vázquez Montalbán.*
       "Hay que beber para recordar y comer para olvidar"Pepe Carvalho

                                Les Rambles


                                              L'Arc del Teatre






                               Plaça Real


La Boqueria de nit 

Boada's Cocktails "Dry"


El Camp Nou

                                                                  




El seu fill, Daniel Vázquez Sallés ha escrit: Recuerdos sin retorno. Diez años sin Manolo (2003-2013)
*Afegiria...i, millor persona. Es possible que avui inclogui un text i un desig que està en camí. Aquest era un post especial amb imatges, amb silencis, en el seu record.  Els seus llibres i les seves reflexions completament actuals. Proper.
Ha arribat des de Madrid un gran regal que vull compartir : La Biblioteca municipal "Manuel Vázquez Montalbán" de Madrid se complace en albergar parte de la obra de este autor, tanto narrativa como ensayística y poética. 

"Para mí, como responsable de la Biblioteca, es un honor que un escritor como Manuel Vázquez Montalbán ponga las señas de identidad a este centro. Su poderoso legado de compromiso con la cultura, la libertad y la literatura supone un referente muy importante en mi labor diaria."

Un cordial saludo.
MªÁngeles Salvador
Directora Biblioteca Pública Municipal "Manuel Vázquez Montalbán"

Muchisimas gracias, Mª Ángeles por vuestro escrito.

Des d'aquest espai, un desig molt volgut. M'agradria que la seva Barcelona atorgués a Manuel Vázquez Montalbán una Biblioteca que portes el seu nom.
Post actualitzat a les 18:16 h.
Altres posts relacionats:
Paladear con el cerebro









Sant Jordi 2013


Els ceps en amanida, poma i castanyes

$
0
0
A punt d’acabar la floració del cep no em podia resistir a presentar aquest plat. L’essència de la tardor o el bosc al plat:)) ceps, poma i castanyes.
Si hi ha un producte que identifica la tardor a Catalunya és el bolet. Encara que la primavera ens porta uns altres bolets extraordinaris com la múrgola, els Sant Jordis o les carreroles.

En aquell post dedicat a les múrgoles vaig escriure sobre l'afició micològica d’aquest país. Els bolets ens transporten a l’olors de terra i arbres. El flaire i el gust de matinades amb boires i conviden endinsar-nos al mig del bosc, gairebé com un ritual màgic, tot trepitjant les fulles seques caigudes i humides que alimenten aquests tresors.

A més a més, un nou plat del Motel Empordà: simplicitat, senzillesa i bon fer, que em captiva, on voldria ser-hi. Llavors, escrivint és com si una part de mi fos allà. Perquè, de vegades recordant vivim d’un altre manera.

El cepés un dels bolets de la tardor més valorats amb permís de l’ou de reig. El cep té el gust, el flaire, el color del bosc d'aquest temps i recull la seva essència. Olor de fruits secs, alguns diuen d’avellanes. Heu tastat algun cop una crema de ceps? Els italians els agraden per acompanyar els rissottos i molt valorat, també, a França.
A la cuina, en el racó de les espècies tinc un potet petit de pols de cep, de vegades quan poso la sal no em resisteixo a posar un pessic d’aquell pols màgic que transforma i canvia qualssevol plat. 

El cepés molt valorat a la cuina, bolet rabassut, baixet, rodonet i consistent. Amb força!

Nom científic: Boletus edulis. “Edulis” significa comestible.
Català: Sureny, cep 
Castellà: Calabaza
Família de les boletàcies.

Habitat: Final d’estiu fins mitja tardor. Els boscos de muntanya silícils.  A les fagedes i  coníferes dels Pirineus, des de la Val d’Aran fins al Ripollès. Alguns llocs del Montseny i Guillleries (pocs), Montnegre, les Gavarres. Al costat dels roures, els castanyers i els alzinars, les sureres, (d’aquí el seu nom). Boscos humits.
Com és? Rabassut. Un barret de 5 a 25 cm de color marró, el peu gruixut, clar, carnós, consistent. Té diferents tonalitats del color marró i l’aroma dels fruits secs

Comestible: Es pot menjar cru, carpaccio de ceps;  o cuinat: cremes, ous; Aromatitza els arrosos, la pasta, les amanides, els guisats de peix o carn. Es pot conservar sec, congelat  o amb oli. D’un temps cap aquí és molt valorat. A França i Itàlia tenen una llarga tradició i molts plats 


La recepta: Amanida de ceps, castanyes i poma 

L'amanida de ceps s'acompanya de altres fruits també grossetes, com si haguessin assimilat totes les bonances de l’estiu. La poma varietat reineta Canadenca “La reina de les postres”. Un punt àcida, sucosa i que arriba entrada la tardor també són de color marró per fora. La poma és una de les fruites més riques en pectina i essencial en la dieta per les seves propietats i nutrients. "an apple a day keeps the doctor away"
La castanyaés el fruit del castanyer. La terra on creix és bona per trobar arrecerats els ceps. La castanya creix protegida per una capa espinosa i quan està al punt la podem consumir cuita o conservar-la amb sucre. Una de les fruites que acompanya aquests temps i la Festa de Tots Sants d’aquest cap de setmana. Una combinació exquisida de sabors i gustos de la tardor. La imatge de la castanyera amb la caseta encara perdura en moltes ciutats. Es costum també celebrar castanyades populars en molt pobles com si el foc, un cop més, fos el símbol ancestral o la festa d’un canvi d’estació ? o, qui sap, si d’un ritual.
Són molt preuades les castanyes gallegues diuen que les d'Ourense porten fama són de tan bona qualitat que elaboren marron glacé. A Catalunya tenim la castanya de Viladrau i dels boscos de Rupit. França, un gran productor, Itàlia, Grècia fins a Turquia. 

Ingredients (Per 4 persones)
  • 300 gr. de mesclum
  • 2 cullerades d’herbes tallades (julivert, porradell, cerfull)
  • 1 poma reineta
  • 300 gr. de ceps
  • 100 gr. de nous
  • 16 castanyes cuites a la graella o en almívar
  • Unes gotes d’aiguardent de pera
  • 5 cl d’oli de cacauet
  • El suc d’una llimona
  • 30 gr. de mantega
  • 6 cullerades de vinagreta de pols de ceps
  • Sal i pebre


Elaboració

1. Netegem elmesclum, pelem i buidem la poma, la tallem a daus petits i la mullem amb unes gotes de llimona.
2. En un bol barregem les amanides, les herbes, els daus de la poma i les nous.

3. En una paella posem l’oli afegim les làmines dels ceps i després les castanyes. Fem que prengui color i salpebrem
4. Afegim l’aiguardent de pera, flamegem i afegim la mantega. Amanim l’amanida amb la vinagreta de pols de ceps. (proporció 4 c/s* d'oli d'oliva DO per 1 c/s de vinagre)

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 

Presentació
Posem l’amanida i, per sobre, els ceps i les castanyes

Gaudiu del bosc, les caminades, i aquestos tresors. Bon profit!
Estris: Paella alta, espàtula, ganivet, tallant.
Proposta de maridatge: Pinot Noir, Penedès

Us agradarà veure
La múrgola bolet de primavera, ofegat de verdures amb múrgoles.

Aniversari blog, 2 anys. Tarta Tatin de codonys

$
0
0
Com seria un post d’aniversari?
Un post d’aniversari seria un post d’agraiment i una recepta
Un post de aniversari també seria he arribat fins aquí i continuaré treballant perquè algú l'interessa el què vaig escrivint, perquè m’agrada i també m’ho passo bé.
Fa un temps vaig llegir: “Un escritor es  un personaje que intenta conectar con alguien y que nunca sabe – esa es su tragedia – si lo ha conseguido”. 

Doncs un blog és com si fos un llibre algú escriu perquè l’agrada, per tarnsmetre, per compartir, o explicar. Molts blogs tenen en el lateral un gadget que diu : “Un blog s’alimenta del teus comentaris o d’altres blogs”

En aquest any Cuina Cinc ha rebut correus, e-mails, whatsapps, alguns entranyables, de persones que m'animen a continuar i agraeixen el que vaig fen, escrivint i recuperant. Gràcies per la confiança. En aquests moments hi ha dificultats en les feines i llegir-los reconforta. Amics, companys de viatge fidels, valoro els comentaris i l'opinió com si fos el baròmetre o indicador de la feina feta o de qualssevol persona que s’ha acostat a llegir, mirar o inspirar-se. Els blogs i webs que han posat Cuina Cinc en la llista del seus favorits o gustos. A tots, moltes gràcies. Als que deixen un comentari o els que visiten el blog.  A les 95.356 visites dels cinc continents. Aquest any, al mes de març vaig obrir la pàgina de facebook de Cuina Cinc i té 257 seguidors. Gràcies, gràcies, gràcies com diu una amiga costa ben poc. 
I·lustració enviada per Sebastián Damunt del seu amic el pintor Zacarias Cerezo

Els posts més visitats del blog són per aquest ordre: L’estofat de porc senglar, la sopa de ceba, els panellets, el pa amb tomàquet, l’amanida de tardor, les croquetes formidables de bacallà, l’ànec a la taronja o Sensacions al plat. Tots són importants, en tots he posat el mateix entusiasme i el mateix esforç, alguns han estat complexos, altres m’han emocionat, altres dic tenen molta ànima, altres m’he entestat malgrat algunes dificultats. Vaig al lloc, repeteixo, torno si convé, fins que surt com l’imagino. El post dedicat al bacallà era un post que sabia que el publicaria abans de ser blogger. Va ser difícil sintetitzar tot el que volia dir d'ell sense que res quedes oblidat per aquest peix que va canviar la història. Intento fer aquest treball amb el màxim rigor i des de la perspectiva d'una no professional però apassionada per la cuina, gastronomia i enologia. Constantment aprenent. 

El primer restaurant que vaig escriure un post: “Cal Amador” ha superat les 2000 visites!! Felicitats al Didac, la seva família i al seu equip.

El dia de Nadal vaig rebre un dels millor regals: L'Escola d'Enologia Jaume Ciurana de Falset a la comarca del Priorat va proposar i reconeixer a la seva web els posts de la Bourgognel’Alsace, La Provence va ser la tercera etapa d'aquest viatge, com millors propostes de viatges enològics. M’és molt difícil descriure aquella emoció. Un gran regal de Nadal!
També per segon any consecutiu he arribat a la final de premis blogs de Catalunya, possiblement no em tornaré a presentar pel que he vist la valoració i els premis es donen a altres tipus de blogs o per altre motivacions.

Per celebrar el segon aniversari de Cuina Cinc escriuré una recepta on un dels ingredients és el codony, la fruita amb que vaig començar el blog, el producte, la confitura, el codonyat i propostes de "maridatge" i, també va ser protagonista del primer aniversari, amb el codony al forn o l'all i oli de codony. Al blog hi ha altres receptes on el codony és ingredient: la gelea o els panellets de codony. La flor del codony és també l’avatar de Cuina Cinc

Tarta Tatin de codonys

Algunes receptes són “errors” o circumstàncies, accidents dels cuiners que feliçment varen saber sortir-se i crear un nou plat. :))

La “Tarta Tatin” n’és un exemple. Una tarta ben gormanda feta originalment amb pomes (varietat reineta, Golden o Granny Smith) sucre caramel·litzat i mantega, coberta d’una massa que es presenta al reves i s’acompanya  habitualment de nata agre/crema fresca. Va ser una creació per un error?) de les germanes Tatin que tenien un hotel-restaurant petit a la localitat Lamotte-Beuvron al sud de Paris a uns 160 km, en  una zona de caça. Es poden fer variants amb altres fruites com el préssec, la pinya o hortalisses com el tomàquet o la ceba

És una tarta/pastís molt de tardor, rústic, del camp, de tarda de dissabte quan afora plou. La casa s’ omplirà de flaires meravellosos. No és difícil, però, sí és entretinguda. A la cuina, cal temps i paciència com deia en Josep Pla. Obtindreu un bon resultat que us alegrarà i us farà una mica més feliços. Aquesta tarta Tatin de codonys és una adaptació de dos receptes. Aquí els codonys es couen prèviament amb sucre i mel i no porta mantega. En tot cas es pot acompanyar com l’original amb crema agre o nata.

"Tarta Tatin" de codonys

Ingredients 
  • 6 codonys mitjans
  • 1llitre i mig d’aigua
  • 1 tassa de sucre
  • ½ tassa de mel
  • Una beina de vainilla o un canó de canyella al vostre gust

Preparació i cocció
  1. En una cassola gran posem l’aigua, el sucre, la mel, la vainilla tallada longitudinalment o el canó de canyella. Escalfem a foc mitjà. 
  2. Netegem els codonys, traiem el borrissol amb un drap, els pelem i els buidem de la grana.
  3. Els tallem en quarts i els posem a dins de la cassola a coure
  4. Coure els codonys més o menys 1 hora no han de bullir aniran canviant de color. 
  5. Colem i reservem els codonys i el suc de bullir-los
Els codonys cuits els podem conservar uns dies a la nevera. Els podem menjar sols o acompanyats del que us vingui de gust, formatge o galetes.
La massa és una delícia, molt fàcil, bàsica i serveix  per infinitat de preparacions.
Ingredients:
  • 1 tassa de farina
  • 2 c/p* de sucre
  • 1/4 c/c* de sal
  • 85 gr. de mantega freda tallada en trossets d’ 1 cm
  • 3 c/s* d'aigua molt freda 
  1. En el recipient del robot d’amassar posem tot junt: la farina, el sucre , la sal i la mantega, fins que quedin els ingredients una mica barrejats.
  2. Afegir l'aigua freda,  barregeu . Si sembla una mica seca afegiu una mica més d'aigua .
  3. Traieu del recipient i ara amb les mans sobre la taula de treball pasteu durant un segons, just per ajuntar i li donem una forma plana de la base del motllo. 
  4. Embolicar amb film i deixar a la nevera mínim 30 minuts .

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 
Muntem la tarta Tatin i presentem
  1. Posem en el recipient-motllo on courem la tarta Tatin 310 ml  del suc de bullir els codonys. Reduïm fins que ens quedi espès com si fos una mena de melmelada més o menys obtindrem uns 60 ml.
  2. Al damunt d'aquesta reducció posem els trossos de codony un al costat de l’altre arrodonits
  3. En la taula de treball posem una mica de farina. Estenem la massa. La seva forma rodona té que ser una mica més gran que el recipient-motllo on courem la tarta Tatin
  4. Posem la massa per sobre dels codonys com si fos un drap que volguessin tapar. Que quedi ben tancat.
  5. Escalfem el forn a 190º C i fiquem al forn uns 45 minuts aproximadament i ho traiem quan la massa estigui daurada.
  6. Ho traiem del forn, deixem reposar  uns minuts . Busquem un plat més gran que el recipient i li donem la volta amb molt de compta.
La tarta Tatin sinó es pren de seguida es pot escalfar -convé presentar-la a taula una mica atemperada i pel meu gust contrastada amb el fred de la crema acida -.No és un pastís estèticament perfecte però és molt bo, gormanda i fàcil de fer, té molt, us agradarà de debò.
Bon profit!
Estris: Batedora, recipient-motllo 20 o 24 cm  per fer la tarta Tatin, cassola, bàscula, ganivet, paper film

Llavores, el codony, que es féu vell a la branca, 
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, 
i si l'amorosim al caliu de la llar
i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.
Josep Carner "El príncep dels poetes catalans"



Els cigrons i la recepta: "Cigrons a la manera d'en Pep"

$
0
0
Molt abans que els indians portessin les mongetes d’Amèrica. El cigró era una dels llegums que formava part de l'alimentació i de la cultura mediterrània: els pobles del Magrib, la Península Ibèrica, Catalunya, País Valencià i Balears. Després, el consum a pagès es decantaria per les mongetes, però com totes les coses hi ha defensors i detractors. 

El cigróés el producte i l'ingredient principal d’un dels plats més populars, tradicionals i emblemàtics: l’hummus. Israel, Palestina i el Líban s'atribueixen la creació d'aquest plat...Pot l’amor per l’hummus ser la recepta per la pau a l’Orient Mitjà? 

Els cigrons també varen ser la base de la dieta de les classes treballadores i amb menys recursos de principis del segle XX i de la postguerra. Donaven energia per aguantar llargues jornades i, a més més eren econòmics. 

A Catalunya, principalment a la ciutat de Barcelona és l’únic lloc on es pot trobar a tots el mercats una parada on es ven diàriament gra cuit. Per quina raó? Cap a finals dels anys 40 l’expansió de la indústria de la zona del Poble Nou, les fàbriques dels voltants de Barcelona i, les colònies tèxtils del Llobregat varen comportar un gran creixement de la classe treballadora, a més a més la incorporació de la dona al treball de les fàbriques i alhora una manera de viure.

El sentit pràctic de la societat civil, la manca de temps -al meu entendre- podrien ser una de les raons per les quals es va començar a despatxar en moltes botigues i parades el llegum cuit, normalment al costat de la venda de bacallàdessalat, una costum que tant sols la trobem a Catalunya. La carmanyola ja funcionava en aquelles llargues jornades. No conec que hi hagi parades de llegums cuits en altres mercats, fora de Catalunya. Si n'hi ha m'agradaria conèixer-les:)) Miquel Gasch -propietari de la parada de llegums del Mercat de la Llibertat- m'explicava un intent de 6 mesos en un mercat de Madrid, però va fracassar. Prefereixen coure els garbanzos del popular cocido madrileño. Segurament forma part d'un costum arrelada i una manera de viure.
En Santi Santamaria no l'agradaven els cigrons i ho deia amb permís dels de Fuentesaúco. Escrivia: “no estan a l'alçada de les mongetes del ganxet”. Per acabar se’n reia d’ell mateix i deia: "Aunque para algunos yo también sea un garbanzo… negro." No sé si ell va tenir l'oportunitat de menjar altres varietats de cigrons com els d’Oristà o els de L'Alta Anoia, haig de pensar que sí. Tot es qüestió de gustos. Avui en dia, podem trobar bons cigrons sense pellofa, molt més fins, i que són el resultat de cultius biodinàmics que han aconseguit convertir aquesta humil llegum en un plat de bona gastronomia. En un article de'n Santi anomenava la pel·lícula Los Huevos de Oro de Bigas Luna: “El español está en estado de mala leche permanente. ¿Y sabes por qué? Por los garbanzos”. Hi ha fans dels cigrons i fans de les mongetes.
Durant molt de temps m’agradaven els cigrons acabats de coure i directament de la paperina. La iaia ens deia: “Ves a buscar  unes onzes de cigrons, ja en deuen haver cuit i sinó hi anem s’acabaran" Hi havia propina de tornada. Anar comprar-los i poder tastar-los recent cuits era una llaminadura molt més bona que posats al plat!.

Després, la raó s'imposa i n’he trobat el gust i els beneficis que aporten els llegums al costat de verdures com els espinacs o les bledes com si fos un “potaje”. La meva mare en fa de molt bons o per acompanyar el bacallàde la Quaresma.

El cigró

Origen: Orient Pròxim i la conca  Mediterrània d’aquí va passar a l'Àfrica i Amèrica. Més de 9000 anys d'antiguitat. Els cigrons es consumien en l’antiga Roma i la Prehistòria. Les tropes romanes els varen introduir en la zona de Cartagena, fins i tot havia una zona que es deia el "Garbanzal" i d'allà es va expandir per tot el territori. La paraula cigró, ve directament del llatí, cicer i, aquesta de Ciceró!

Varietats: Hi ha tipus i moltes varietats els més coneguts són els de Fuentesaúco, Lechoso, Pedrosillano i, aquí tenim els reconeguts d' Oristà i de L'Alta Anoia.

Propietats: Moltes proteïnes, hidrats de carboni complexos, d'absorció lenta que són més recomanables perquè produeixen una assimilació gradual de la glucosa. Contenen fibra, minerals (fòsfor, ferro i magnesi), vitamines B1, B6, àcid fòlic imprescindibles per la salut, la seva carència pot provocar anèmia. Proporcionen molta energia. Faciliten el  trànsit intestinal, redueix el perill del càncer de colon i el colesterol

Compra: El millor moment per a la compra de els llegums és a la tardor si les comprem crues. Comprovar que tinguin color uniforme, i no estiguin trencades 

Com coure'ls?: Després de rentar-los es posen en un recipient ampli i es cobreixen amb aigua temperada 3 vegades el seu volum amb una mica de sal tota la nit.(12 hores). Esbandir-los amb aigua neta i posar-los en l’olla on els courem. Posar aigua mineral i cobri-los amb aigua ben bé uns tres dits afegir  la sal i tapar. Que arrenqui el bull i deixar coure 45 minuts. 

Quantitat per persona uns 100 gr. en cru

Consell: Les llegums és bo acompanyar-les amb herbes aromàtiques o espècies amb propietats carminatives com la farigola, l’estragó o el comí o l’alga kombu seran més digeribles .

Plats: Cocido madrileño, extremeño, manchego, ropa vieja, garbanzos con chorizo, bullit de Balears, l'escudella, els cigrons amb espinacs i ou dur, els cigrons amb amanida, cigrons amb bacallà. A Itàlia, fan unes "tortetes" delicioses per acompanyar o la Índia el país del món on es consumeixen més aquesta llegum.

Cigrons a la manera del Pep

El motiu i la recepta: L’amic Pep em va engrescar i em va explicar com feia els cigrons a casa seva i va dir:  "Els podries publicar al blog" Bé, en realitat l’origen d’aquests cigrons eren uns que preparava la seva àvia, en temps de subsistència amb el que trobava a l'hort i no gaires coses més. La seva mare els va millorar i, ell els ha convertit en una gormanderia. 


En aquest plat cadascun dels ingredients i dels productes són excepcionals.
El cigró de l’Alta Anoia és un cigró petit que augmenta 3 vegades el seu volum durant la cocció, de sabor delicat i textura untuosa, gens farinosa. Les hortalisses de l’hort, (la diferència de l’hort a la cuina és una escala) la nata de la Cooperativa Cadí a menys de 500 metres de casa seva i la botifarra amb tòfona una delicatessen de Charlie de La Seu d'Urgell. Que més es pot demanar?. Plat millorat que es va crear segurament a l'atzar i de manera senzilla i que en Pep l’ha sofisticat per compartir amb els amics. La tardor i l’hivern és aquell moment de l’any que venen més de gust aquest plats i les llegums se'n porten rànquing.


Aquesta vegada, el Pep va cuinar el plat. Vaig comprometre'm a portar els cigrons volia que fossin d’Oristào d’Alta Anoia, acabats de collir, que són els que vaig comprar. Els va coure la meva mare, els vaig posar en un tupper i varem marxar el cap de setmana a casa d'en Pep a la Seu d’Urgell aprofitant la Fira de Sant Ermengol

Els ingredients - per 4 persones -


La preparació:

Piquem la ceba, el pebrot i l’all molt fi.
Tallem el budell de la botifarra i traiem la carn de la botifarra.
En una paella posem un raig d’oli a escalfar
Fregim la carn de la botifarra una mica, un parell de voltes, i la reservem 
En la mateixa paella afegim una mica més d'oli i sofregim a foc molt lent, primer la ceba, després el pebrot i finalment l’all. 

Pugem el foc i afegim la copa de vi ranci Muller i es deixa evaporar
Afegim la crema de llet i la carn de la botifarra remenen.

Baixem el foc i incorporem els cigrons tapem i deixem estofar 10 minuts fins al moment de portar a taula.

Presentació aquest plat ve molt de gust acompanyar-lo amb escarola, ara en tenim tot l’any a l’estiu i l'hivern. La va collir i preparar la Montserrat qui organitza i disposa l'hort i la casa del Pep.!!


Bon profit una manera diferent, un plat complert, amb productes dels Pirineus i cigrons de l'Alta Anoia abans ens anirem d'excursió a Prats de Cadí!

Maridatge: Vi jove negre d'Albet i Noya

Estris: Olla, escorredora, cullerots, espàtules, tallant, paella, 

Varietats a Catalunya
Botigues de llegums, grana i alguna cosa més:
  • Graneria Sala de Gràcia a Barcelona
  • Al gra
  • Parades dels mercats. Llegums Gasch ,una de les parades de llegums cuites, més antigues de la ciutat.  
Un restaurant: El cigró d'or

Us agradarà
Les mongetes del ganxeta la manera de la iaia

Perdius amb farcellets del col

$
0
0
Quan vaig escriure el post de l’ànec escrivia que seria difícil, almenys per mi, escriure una recepta o el seu producte si d’alguna manera no he “conviscut” o he compartit vivències, anècdotes, costums o maneres de fer del que envolten el que escric. 
La recepta que comparteixo avui: Perdius amb farcellets de col és una d’elles, familiar. La trobareu semblant en alguns llibres Cuina Catalana. Escriptors i gastrònoms han escrit com cuinar-la i les excel·lències de la perdiu amb farcellets de col: Manolo Vázquez Montalbán, Jaume Fàbrega, Ignasi Domènech, Néstor Lujan, Carme Ruscalleda, i recentment el xef  Sergi de Meià presenta una perdiu amb cols en el blog los 7 Caníbales, al meu entendre el xef ha utilitzat en la seva elaboració productes d'aquí i l'ha cuinat com la fan a la banda francesa. 
Les perdius amb farcellets de colés un gran plat de la tardor i de l’hivern. Un plat més que excel·lent pels qui els agrada la caça. És un plat per gaudir i escoltar mentre assaborim a la vora del foc històries de cacera, de riure, d’obrir un bon vi, de brindar, de comprovar que malgrat estar baldat estem satisfets per les endorfines generades i alhora el record de les llargues caminades per aconseguir la perdiu, perquè la perdiu salvatge és brava i obliga al bon caçador a llargues caminades, muntanya amunt i avall per a aconseguir-la.
Al escriure aquest post haig d'anomenar a Miguel Delibes. El gran escriptor de llengua castellana. Delibes, al qual admiro, va escriure com a caçador actiu. La caça era una de les seves grans passions i va escriure nombrosos llibres tots ells amb una gran sensibilitat. En el post que vaig dedicar a la caça podeu rellegir-lo. Qui no conegui la caça en llegir a Delibes la comprendrà.
imatge del gosset del blog &piscolabislibrorum
Una de les seves noveles va ser:“La caza de la perdiz roja” tinc el llibre d’una edició molt especial amb fotografies d’Oriol Maspons de l’Editorial Lumen i edició de l’any 1975. Un llibre excepcional.
Tampoc el podria escriure sense recordar als meus pares i alguns amics. La meva mare és una de les millors cuineres anònimes que he conegut mai. Escriuré la seva recepta que el meu pare i els seus amics gaudirien de debò. Vaig tenir la sort o la fortuna, durant anys de poder assaborir-la, però sobre tot escoltar atentament aquelles converses dels grans. Avui l’he recollit, l’hem cuinat amb la mare i la presento. 

Però abans quatre notes sobre la perdiu i la recepta.

La perdiu d’aquest plat és la roja (Alectoris rufa) és una espècie d'au de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae). És una au gregària i es pot criar en granges però renoi no és el mateix, ho asseguro, que una perdiu salvatge. És una de les varietats de perdius més belles que existeixen. El seu plomatge, els colors, sembla pintada. És preciosa, el seu bec, les plomes i les potetes de color corall. Hi ha altres varietats com la nòrdica, la grisa, la moruna. Cap altre iguala a la roja.

El seu habitat són els camps de Lleida, l’Aragó, Toledo, Extremadura i algunes zones d’Andalusia principalment a Còrdova. Per amplia sobre la perdiu podeu veure el vídeo de Fèlix Rodríguez de la Fuente dedicat a aquesta au.

La recepta de perdius amb colés un plat de la Cuina Catalana, Andorra, França i les Balears. Es troba recollit en el Corpus Culinari Català un antecedent el trobem en els tords o colomins amb cols. Les maneres de prepara-la varien d’uns llocs a altres. A França i Andorra les he vist preparar, una vegada cuinades, les perdius les desossen i amb la carn farceixen una fulla de la col com si formessin un paquetet. En altres llocs fan els farcellets que acompanyen les perdius, en qualsevol cas la perdiu l’otorga un gust exquisit a la col una vegada cuinada, un sabor inigualable. Váquez Montalbán va escriure:   “El plat de caça menor més popular a Catalunya és la perdiu amb farcellets de col, miracle alquímic amb el qual la col arriba a se substància i la perdiu accident”. El sabor de la perdiu sublima a la col i la converteix en excel·lent un regal pels sentits.

La recepta
Ingredients per 4 persones

  • 2 perdius salvatges – també es pot fer amb les de granja
  • 1 col 
  • 2 tomàquets
  • 1 pastanaga
  • 1 ceba
  • 2 alls
  • Una copa de vi ranci
  • 1/2 litre de caldo suau o aigua mineral
  • Un bouquet– 1 fulla de llorer, 1 branqueta de farigola, 1 branqueta de orègan
  • Canyella i nou moscada
  • Oli d’oliva extra verge
  • Sal, pebre molta i pebre en grà
  • Farina
  • 1 ou

Preparació

Repassem i netegem les perdius per dins i per fora. Les lliguem amb un fil perquè conservin la forma i l’hora no es desfacin. Salpebrem per dins i per fora.

Tallem la ceba, el tomàquet sense la grana, la pastanaga i els grill d’all el deixem sense treure la pela.

Netegem la col. Bullim les fulles en una olla amb aigua amb un polsim de sal uns 5 minuts. Les escorrem i les deixem en un drap net de cuina que absorbeixin l’excès de’aigua. Reservem

Cocció

En una cassola de fang o en una cocota posem oli suficient i posem les perdius les deixem daurar al menys durant 5 minuts banda i banda.
Afegim la ceba, els tomàquets, la pastanaga i els alls. Afegir les herbes aromàtiques lligades en un bouquet, la canyella, un pensament de nou moscada i uns grans de pebre. Deixar daurar i coure tots els ingredients. Controlar. Afegim el vi ranci i el caldo o aigua mineral segons convingui. Tapar i coure almenys 1 hora. Comproveu la cocció. (xup-xup). Podeu girar-les a mitjà cocció. Comproveu que estiguin tendres. Retireu les perdius, deslligueu-les i passeu la salsa pel colador xines. Tornar a posar les perdius a la cassola amb foc baix* amb la salsa acabar de coure. 

Mentre estant fer els farcellets (12, calculem 3 per persona). Les fulles de la col si el nervi és molt gruixut el retallem. Emboliqueu, passeu per farina i l’ou batut i fregir. Reserveu

*Aproximadament 15 minuts abans d’acabar poseu els farcellets a la cassola. Perquè prengui tots els flaires.

Presentació:
Mitjà perdiu per persona i tres farcellets de col afegiu una mica de salsa de la cocció per sobre.
Proposta de maridatge: Un Castell del Remei - Gotim Bru
Bon profit!
Estris: Cocota, ganivet, tallant, fil, colador xinès, paella, escumadora, espàtules, paper absorbent

Fira de la Perdiua Vilanova de Meià el segon cap de setmana de novembre.

Us pot interessar:
L'ànec a la taronja








L'estofat de porc senglar












Trinxat amb rosta

Brownie

$
0
0
El brownie o marronet d'aparença poc vistosa però realment deliciós és un altre dels dolços que va ser un casual i feliç accident. Té una textura sorprenent per no portar llevat en els seus ingredients cruixent per fora i tendra per dins. 

Aquests pastisset nord-americà, de començaments del segle XX, el preferit de Katharine Hepburn és un clàssic de molts receptaris i blogs de cuina. 
                                               foto armstrong.freelance
A partir de la recepta clàssica s’han fet variacions i s’ha reformulat de moltes maneres. Amb xocolata blanc, amb gerds, maduixes, altres fruites o fruits secs, amb caramel o melmelades. 

El xef David Heras en el llibre “La cuina dels cartells modernistes" presenta un brownie de galetes i gelat de maduixes amb pebre i crema de cardamom
                                         foto del blog Libros de cocina y gastronomia

o la Gemma del blog La cuina de casa recentment ha presentat un brownie de xocolata amb llet i fruits vermells inspirat en els brownies de Jordi Roca. Per citar alguns exemples.

Sigui quina sigui la versió, des de la més clàssica, fins les més innovadores hi ha unes dades que cal tenir en compte perquè sortí bé. 
  • Respectar el temps de cocció per aconseguir que sigui tendre per dins.
  • Les nous que es fan servir en el clàssic brownie són les de pacana. (he posat les del país)
  • Resulta perfecte si l’acompanyem amb nata líquida freda. 
  • Convé menjar racions petites pel seu alt contingut calòric.
Pendent de publicar el brownie des de que vaig començar el blog, volia que fos el temps de les nous, producte excel·lent i,  entrada la tardor al punt de l’hivern.

Nutricionalment són unes postres calòriques però tot depèn de la quantitat que mengem, a més a més la teobromina, substància que porta la xocolata ens ajudarà a pujar els ànims i les nous com escriu la Dra. Pilar Senpau en el seu llibre Fruits de la vida: "Cuiden el nostre cervell aporten gran quantitats de vitamina E, reina dels antioxidants, actua eliminant els radicals lliures i el colesterol dolent o LDL, permet a les nostres artèries cerebrals estar en les millors condicions per fer arribar oxigen a les neurones”. 

Les nous són el fruit de la noguera. El temps de recol·lecció és a la tardor, podrem fer pa, galetes, o pastissos, però també es poden utilitzar verdes per fer la ratafia. Les nous són consumides des de l’ època dels grecs. 

El Brownie un pastisset ben fàcil  (6 o 8 persones)

Ingredients:
  • 120 gr. de farina
  • 150 gr. de sucre
  • 1 pensament  de sal
  • 2 ous  de gallines felices
  • 120 gr. de mantega Cadí o la que us agradi
  • 175 gr. de xocolata negre fondant
  • 1 c/c* de xocolata pur Valor
  • 150 gr. de nous del país  pelades

Preparació i cocció
En una safata rectangular posem paper anti-adherent, enmantegar. Reservem.
Fondrà al bany maria la xocolata i la mantega. Reservar
En un atuell batre els ous amb el sucre i el pensament de sal.
Afegir la xocolata i la farina pel sedàs.
Incorporar-hi les nous i afegir la c/c* de xocolata pur
Abocar-ho en el motlle igualar la superfície amb una espàtula.
Entrar al forn pre-escalfar a 180º C uns 25 minuts
Comproveu amb una agulla, si surt neta és cuit.

*c/c = cullera de cafè
  c/p = cullera de postres
  c/s = cullera de sopa

El resultat a taula del brownie és excel·lent, es presenta tallat en trossets rectangulars i si s'acompanya amb gelat de vainilla o d’iogurt, una delícia. Tindrem la satisfacció personal que hem fet un dolç boníssim. El brownie no deixa indiferent a ningú amb un cafè o un te resulta excel·lent per una tarda de fred.

Bon profit!
Estris: Atuells, espàtules, sedàs, bàscula,  safata, paper antiadherent



En record i homenatge a Mandela i a l'actriu Katharine Hepburn, el brownie i l'escena de la pel·lícula:  "Guess Who's Coming to Dinner?"

Us agradarà:












Escudella i carn d'olla

$
0
0
Va escriure Josep Pla: “....L’olla de les quatre carns o de les quatre ordres mendicants tenia un sentit literal perquè no es concebia l’escudella de Nadal sense el porc, el bou (si era fàcil de trobar), la gallina, el xai, a part, és clar, tots els elements que formen part del gran plat: la pilota, les patates, la col, no diguem de les granes seques – les mongetes i els cigrons... Les quatre classes de carn que s’hi posaven tenien els corresponents protectors o advocats i, així, el porc era simbolitzat per Sant Antoni; el bou, per Sant Lluc; el xai per Sant Joan i la gallina per Sant Pere. Tot això devia fer molta gràcia; avui ja no en fa gens.” 

Qui vagi seguint Cuina Cinc, s’haurà adonat que les sopes m’agraden!! Malgrat la Mafalda, amb permís de les preses, dels menjars  preparats, que tant solucionen, de les modes i les revolucions. Res és més agradable a l’hivern que un bon plat de sopa. Res és tant esplèndid com una tassa de caldo de fer l'escudella quan el fred "apreta" a prop de Nadal i avui que comença l'hivern.

L’escudella és un plat tradicional i antic. L’escudella i la carn d’olla no podia faltar Cuina Cinc on vaig recollint alguns plats de la nostra Cuina. Em costaria imaginar-me un dinar de Nadal sense l’escudella i carn d’olla. I, dic dinar perquè a Catalunya i altres paisos del nostre entorn es celebra el dinar del dia 25. La Nit Nadalés celebració més petita al voltant del tronc, el Tió. Les costums, tradicions i celebracions d’altres llocs conviuen amb cultures diferents i diverses.

El nom d’escudella  és en realitat el recipient on es serveix “la sopa” (líquid amb pa) o en aquest cas líquid amb més ingredients. En l'enllaç podeu ampliar la sopa. I, així el diccionari recull les dos accepcions:
1 Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou. 
2 Plat d’arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment. Escudella, carn d’olla i entrant. He pres dos plats d’escudella. Escudella de pagès. 

En el cas de l’escudella de Nadal tenim: L’aigua, les verdures, els llegums, les carns, les botifarres, la pilota, la pasta i, tots aquests elements fan d’ella un gran plat. Quan érem estudiants un amic deia me'n vaig al poble que la mare em farà una escudella que ressuscita als morts!! Per què clar, llavors menjaven de qualssevol manera. Sempre he dit que les sopes o un bon caldo de fer l’escudella amb altres ingredients escalfen el cos i l’ànima!!

Hi ha molts classes d’escudella: de pagès, amb arròs i fideus, barrejada, amb blat de moro escairat de la comarca de Berga o del dia de Nadal, de pastor, de la Cerdanya, de La Seu, l’olla aranesa, olla gitana. Jaume Fàbrega en molts dels seus llibres recull varietats de sopes i escudelles. 

Aquesta manera de coure els aliments, poder una de les més arcaiques la trobem en gran part del territori peninsular: Des del cocido madrileny, el pote gallego que com l’escudella pren el nom el plat del recipient on es cou, el cocido canario amb blat de moro i tants d’altres. Gairebé en tota la geografia podem trobar una semblança en coure els aliments que adequa a les característiques del territori, les creences, els ingredients i als productes de la terra. No seria una varietat de bullit el cous-cous de les terres del Magreb? -òbviament sense la carn de porc-, el pot-au-feu o la magnífica choucroute d’Alsace?

Però sense dubte el més gran de tots els bullits és l’escudella amb carn d’olla, de llarga elaboració, reservat pel dia més important del calendari i amb una preparació especial per portar la pilota i amb ingredients molts especials pel dia.  Una recomanació és important cuidar la qualitat dels ingredients i el seu origen, llavors el resultat a taula serà sempre el millor. Cada un dels ingredients que la composarà s’integrarà en la mesura i proporció adequada. Amb afecte!

Els meus avis i les seves famílies, encara eren d’aquelles generacions en què l’escudella més o menys formava part del dinar de cada dia. Perquè en aquell temps no havia tanta imaginació a la cuina, poder es menjava més per supervivència. Si que és cert que la gent de pagès, malgrat els moments durs tenia més possibilitats que la  gent  de les ciutats. Així també ho va recollir Josep Pla

Podeu trobar la recepta de l’escudella en els llibres antics com la Cuynera Catalana, al Corpus Culinari Català, fins els més actuals d’edicions dels xefs més mediàtics. Tots els llibres de Cuina Catalana  amb el seu toc personal i les reflexions dels gastrònoms, xefs, i escriptors des de Joan Amades, Néstor Lujan Joan Perucho, Josep Pla, Manolo Vázquez Montalbán, Jaume Fàbrega, Ignasi Domenech, Santi Santamaria, Carles Gaig, Pere Sans o Ramon Freixa i molts d’altres han escrit sobre l’escudella

L’escudella té una preparació diferencial respecte als altres bullits: La pilota. La pilota és com un mandonguilla gran, no és esfèrica ni rodona, té forma allargada com si fos una pilota petita de rugby. Agrada a tothom i no pot faltar.


L’escudella es presenta a taula amb el caldo de fer l’escudella acompanyat dels tradicionals galets. Els galets són una pasta en forma de colze o cargol i de diferents mides. També es poden farcir els galets amb la mateixa carn de la pilota i en una safata a part es presenten les carns, les verdures, les botifarres i, els llegums. Els galets són tant populars i s'associen  tant a les festes de Nadal que en molts establiments posen un estand especial pels galets de Nadal. La majoria de fabricants els elaboren en aquestes dates. A Itàlia hi ha una varietat semblant similar amb el nom de pipe rigate. 

Els galets es reprodueixen en forma d’espelmes per decorar  però poder un dels guarniments més sorprenents és trobar-los pels carrers de Barcelona, ben gegants, formant part del paisatge urbà per decorar els carrers per les Festes de Nadal i per la nit els il·luminen. Noteu aquesta característica de la Cuina Catalana on la pasta forma part de dos dinars principals: Nadal i Sant Esteve amb els canelons. Perquè la pasta com escriu Pere Sans és coneguda i emprenada des de l’època medieval a Catalunya. i sembla ser que va ser introduïda a Itàlia, amb el temps, aquí va quedar en l'oblit i, allà es va desenvolupar. A casa de la mare feien la pasta i tenien un estri amb barretes de fusta per assecar la pasta fresca.
Un altre ingredient al meu entendre que cal destacar són els ossos d’espinada que es conserven amb sal, donen un gust immillorable a l’escudella i són tant gustosos. Els he trobat en alguns pobles d’Osona, el Lluçanès, el Moianes i la Garrotxa.

Moltes famílies, menjaran aquest plat a casa seva per les festes de Nadal, encara que avui cada vegada és més habitual fer la trobada en restaurants. També empreses de catering prepararan l’escudella i carn d’olla. Fondes, hostals o restaurants de gran luxe presenten aquest dia aquest plat.

Organitzacions humanitàries oferiran a les persones soles el dia de Nadal un plat d’escudella i carn d'olla

Fer l’escudella no és difícil però sí és entretingut. Escric com l'he après i la fa la meva mare. M’ha semblat més clar organitzar els ingredients per grups.
Ingredients:

Les carns
  • 400 gr. de carn de vedella de la part del conill
  • 2 ossos de genoll de vedella
  • 1 braó de xai
  • 200 gr. de cansalada viada
  • 1 tros de careta de porc
  • 1 peu de porc
  • 1 os de pernil
  • 2 o 3 ossos d’espinada salats (els podem comprar frescos i salar uns dies abans a casa) 
  •  ¼ de gallina

Botifarres:
  • Una blanca
  • Una negre

Per la pilota:
  • 200 gr. de carn picada de vedella
  • 200 gr. de carn picada de porc (podeu posar la carn de la botifarra de les bones)
  • Sal, pebre molta al moment, un pensament de canyella en pols
  • All i julivert
  • Un ou
  • Una mica de molla de pa sec
  • Farina

Verdures: 
  • ¼ o ½ segons la mida de colsi pot ser tocada pel gel
  • 4 patates de Prades o del Bufet
  • 2 xirivies
  • 2 naps 
  • 4 pastanagues
  • 1 porro
  • 1 tros d’api

Llegums cuites previàment

Pasta
Els galets de Nadal. M’agraden els de la casa Santmartí. Aquest galets es fan de forma artesana, amb blat dur i amb les bones aigues de Caldes de Montbui.
Com els galets són un tipus de pasta gran, calcular uns 6  o 7 per persona.

Aigua de bona qualitat 6 o 7 litres. Val la pena ser esplèndid aquest dia.

Per acompanyar i refrescar una bona escarola d’hivern. 

Preparació

Rentem amb cura i bé (El porro es posa terra entre mig de les seves capes), pelem les verdures i les hortalisses. Podem tallar-les si són molt grans
Rentem les carns, repassem. Recordeu que després han de sortir a taula.

Cocció
Poseu la gran olla amb l'aigua  mineral i, en fred aneu posant els ingredients més resistents: els ossos, la vedella, el xai, la gallina al final. Coure a foc baix 1 hora aproximadament, aneu escumant. El caldo té quedar net.

Després d’aquest temps afegir les verdures i hortalisses (2 xirivies, 2 naps, 4 pastanagues, 1 porro, 1 tros d’api) uns 35 minuts, no gaire, perquè les verdures (tenen que quedar una mica al dente) - tot es qüestió de gustos- Després d’aquest temps el caldo comença a tenir tots els flaires i aromes. Podem agafar un altre olla per treballar millor i colar per coure el resta d’ingredients que falten. 

Mentrestant preparem la pilota: En un plat posem les dos carns picades la de vedella i la de porc. L’ou batut, sal, pebre, la molla seca de pa i un polsim de canyella aquest toc no l’he vist en cap receptari és una inspiració de la meva mare. Formen una pilota allargada i enfarinem. Reservem

Afegir les patates, la pilota, la col uns 15 minuts
Amb una forquilla punxeu les botifarres i afegiu al caldo màxim 5 minuts perquè la botifarra blanca i negre ja són cuites i si les posem més temps es desfarien i el caldo no quedaria net.

Escalfem els llegums amb el mateix caldo. Reservem

Retirem una part de caldo que calgui per fer la sopa i bullim els galets el temps recomanat pel fabricant, al dente millor. Porteu a taula en una sopera o serviu els plats a la cuina perquè estiguin ben calents. 

La resta del caldo mantenir tapat perquè no es refredi.

En una plata poseu els ingredients de la carn d'olla el millor presentats que pugueu de vegades es desfan: les carns, les verdures, les llegums,  les botifarres i la pilota. I cada un es posi al plat un trosset de cada un dels ingredients:)) Que vagi de gust!

Recomanacions per fer l'escudella amb antelació
Una vegada feta l'escudella separeu els ingredients: les verdures, les carns i el brou, aquest el repartiu en recipients o olles més petites perquè es refredi el més aviat possible sinó el consumiu de seguida. Heu de vigilar que no fermenti per això s'ha de refredar o baixar temperatura en dos hores màxim i separar les carns de les hortalisses. Els galets, sempres'han de coure just en el moment de presentar a taula. 
Bon profit i Molt Bones Festes!!

Estris: Olles grans, cullerots, escorredora, ganivet.
Proposta de maridatge: uncavabrut
I recordeu la dita: "Qui menja sopes se les pensa totes!
Una tradició: Els Pastorets


Altres ...idees per les festes de Nadal

El Ponche de la Nit de Nadal









Els canelons del dia de Sant Esteve












La tòfona. La Fira de Centelles. Ou ferrat amb patates i tòfona

$
0
0

“Hi ha dos races de menjadors de tòfones: uns que creuen que les tòfones són bones perquè són cares i per altres són cares perquè son bones” JL Vaudoyer.

La tòfona, per alguns, la gran desconeguda. A un preu alt?  recordar les condiciones del tofonaire quan marxa de bon matí per trobar-la, amb la única companyia del seu gos fidel, quan encara, no ha sortit el sol, per endinsar-se en els  boscos d’alzines i roures. Un ofici solitari.  
No vull escriure sobre esnobismes, vull escriure sobre els productes, les persones, sobre la vida, sobre recuperar la memòria de les coses i també dels oficis o del bon fer de tanta gent.

Des de sempre la tòfona m’ha captivat, misteriosa, màgica, reservada per dinars molt especials, per compartir, o per obsequiar a qui tinguem estima i afecte.

Centelles, anomenada la capital de la tòfona, celebra i organitza la Fira de la tòfona a principis del mes de desembre i des de fa sis anys, cada vegada amb més prestigi. Agrair des d'aquest espai la tasca i professionalitat de Virtuts Saez, tècnica de suport de la Fira de la tòfona per l'organització.

Nom científic: Tuber 
La tòfona no és ben bé un bolet*, així han conclòs els entesos.  Pels biòlegs és un fong subterrani de l’ordre dels ascomicets. La seva composició química és: 75 % aigua, 13,49 % hidrats de carboni i la resta sal, albúmines i greixos. 

Habitat: Es troba en terrenys calcaris a sota les alzines, les rouredes o els avellaners i alguna classe de pi, a trenta centímetres sota la terra i moltes vegades coberta de gel.  La recol·lecció com els bolets depen del fred, les pluges i les temperatures.

Les zones: La tòfona té arrelament a les comarques centrals: OsonaEl Berguedà -Olvan- el Solsonès i d'altres com la Garrotxa, L'Alt Urgell o el Vallès.
Altres regions tofonaires: L’Aragó, Navarra, Maestrat, algunes zones de Castella i la regió per excel·lència el Périgueaux
El seu aroma no es pot apreciar per l’home però si pels seus gossos ensinistrats, -abans també els porcs- amb un sentit de l’olfacte molt desenvolupat i extraordinari. Els gossos són molt estimats i valorats pels seus propietaris. Vaig conèixer als amics, Tuber, la Tul·la, la Nika, Nuka, tots fantàstics i fidels amics:)) 
Per poder extreure-la s’utilitza una eina específica que permet treure-la de sota la terra sense malmetre les arrels dels arbres i, a l’hora trencar el gel. Una vegada s’ha tret la tòfona es reposa la terra al seu lloc per no donar pistes a altres buscadors furtius i per un principi de conservació de la natura. Les de la Comarca d’Osona en generals són silvestres, en altres indrets hi ha de cultiu.


Varietats: Existeixen nombroses espècies. Les varietats més preuades i reconegudes són:  

Les tòfones d’estiu,“Tuber aestium” : Té les rugositats ben marcades de dins color crema amb els nervis blancs, fa poca olor i es pot trobar des de el 15 de maig al 15 d'agost aproximadament.

La tòfona de l’hivern“Tuber melanosporum”, una de les millors: Té rugositats menys pronunciades, té un flaire molt fort i persistent i al obrir-la és de color bruna o negre, amb els nervis color crema, compacte. Els bons tofonaires saben distingir-les tant sols mirant-les o prement una mica amb l’ ungla. La temporada comença al 15 de novembre i acaba cap al 15 de març. Si algú us vol vendre fora d'aquesta temporada aneu alerta. L’ofici de tofonaire té llicència per collir-ne, està reglamentat, fora d’aquestes temporades són furtius. 

Les mides són variable i irregulars, aquests fongs neixen entre les pedres i adopten  les formes irregulars de la natura. 

Cal afegir la tòfona blanca italiana del Piamonte molt preuada també a la cuina i que aquí no creix.

                                         Tòfona blanca Alba. Foto Xavier Molla
En la xerrada del dissabte a la tarda, la Fina Vila, va advertir que cal tenir cura amb altres espècies invasores provinents d’Àsia, a la venda en alguns comerços i que poden  malmetre l'autòctona. 

Conservació i neteja
És molt important saber a qui comprem la tòfona.  La podem guardar només uns 10 o 15 dies, per això, convé conservar-la a casa en un tupper, posar un paper de cuina com a llit i al damunt la tòfona, tapada i guardada en un lloc fresc o la nevera. També es pot conservar amb oli o congelada.

Quan l’aneu a utilitzar no la netegeu amb gaire aigua, si pot ser gens. Amb un raspall traieu les restes de terra que puguin quedar.

A la Cuina: S’ha utilitzar de la maner més senzilla. D'aquesta manera es pot valorar molt més tots els seus aromes. Productes neutres i senzills: patates, pasta, arrosos, ous... Els greixos són bons conductors dels aromes i els gustos. És ben cert que grans xefs han fet extraordinàries elaboracions o han innovat amb plats amb noves creacions
Un plat senzill que no cal escriure la recepta: Patates xafades, ou ferrat i làmines de tòfona
És important posar la tòfona sempre a última hora en els plats (ratllada o laminada) perquè si la tòfona supera el 60º perd el seu aroma. D’aquesta manera el plat calent  escalfarà la tòfona.
Acompanya molt bé les beixamels, el foie, els formatges, sopes, els embotits, el pa, l’oli, plats de caça, etc.
A l’aula de cuina el xef i professor de l'Escola d'Hosteleria d'Osona, Cesc Molera va parlar de la tòfona i va preparar amb gran mestratge: Unes extraordinàries patates d’Olot amb làmines de tòfona, un conill estofat que va omplir la sala d’aromes i perfums que va captivar i, uns bunyols farcits de crema aromatitzada amb tòfona. Que més es pot demanar?
Vaig anar a la Fira de la Tòfona de Centelles  per conèixer d’aprop i comprar aquest producte. El meu pare ens portava de vegades aquest tresor per Nadal. Em fascina més saber el que envolta el producte fins que arriba al plat que el plat en si mateix.

Al voltant de la fira havia parades de productes de proximitat, artesans (formatges, bolets, ratafies), tasts de la tòfona, exposicions, activitats, demostracions, degustacions gastronòmiques i l'aula-classe de cuina a càrrec del xef i professor Cesc Molera i Fina Vila, experta tofonaire, pagesa i escriptora.
Els tofonaires vinguts d’Osca, Navarra, Castelló i França varem gaudir i compartir els seus coneixements. Fins fa ben poc la gran part de la producció era comprada per França - Tant sols algunes persones o restauradors coneixien aquesta tradició i sabien del seu valor gastronòmic; el concurs de gossos tofonaires. La cuina i el mercat al voltant de la tòfona, tot això molt més va ser la fira.
Els representants de França amb una gran tradició

Història: La tòfona és un producte conegut des de l’Antiguitat. Els egipcis, la guardaven amb greix d’oca, els romans i els grecs coneixien les seves propietats a la cuina i l’atribuïen propietats terapèutiques i afrodisíaques. Però durant molt temps va estar oblidada perquè existia la creença que tenia poders sobrenaturals. Al s. XVIII va ser recuperada pels cuiners francesos i  Brillat-Savarin, la va anomenar “el dimanant de la cuina”. Molt preuada a la regió francesa del Périgueux. 

La tradició de la tòfona a Osonaés ben antiga s’ha trobat un escrit de finals del s.XVII, el mercader Josep Puigrubí, ciutadà de Barcelona, establert a Vic, en demanava expressament a l’any 1675 pel duc de San German, governador de la Sardenya.  El primer negociant osonenc de tòfones vivia a Centelles –on havia un important mercat d’aquest producte—. A més a més a finals del segle XIX es va inaugurar, per trams, el tren de la línia de Puigcerdà a Barcelona i aquesta millora de les comunicacions va afavorir que poguessin venir més comerciants tofonaires francesos. 

Aquesta circumstància va suposar que  que el mercat de Centelles marquès el preu de referència de la tòfona a tot l'Estat. Un element molt important perquè la Comarca d’Osona és gastronòmicament molt rica i té mercat setmanal que confirma aquests valors.
Centelles  ha recuperat a través del mercat setmanal del diumenge i des de fa uns anys, amb aquesta fira de principis del mes de desembre,  quan  la tòfona està en el seu millor moment, el fred de l'hivern l'acompanya i la proximitat de les festes animen als assistents. Una reglamentació que evita els buscadors furtius i l’impuls del Grup Osona Cuina han posat aquest tresor del bosc al lloc que li correspon. 

El preu aquest any estava a 70,00 € els 100 gr. És cara però el xef Cesc Molera va fer la reflexió: i la vainilla o el safrà? Cal tan sols una mica de tòfona per transformar i aromatitzar el plat més senzill. 

Recordo que el meu pare ens explicava que si posàvem una tòfona a la capsa dels ous, la tòfona transmetia tot el seu perfum als ous. La closca de l’ou es porosa i absorbeix tot el flaire de la tòfona. No us perdeu aquest plaer d'assaborir un ous ferrats aromatitzats amb tòfona. Trobareu tots els tresors del bosc.

Vull acabar aquest post recordant un altre post el podeu veure aquí que vaig escriure quan es va estrenar la “La cuinera del President”. Qui hagi vist la pel·lícula, sense dubte,  recordarà una de les escenes més entranyables del film: Quan el President de la República, cansat dels deures d’Estat, confessa a la cuinera que a ell el que interessa de veritat és la cuina. La cuinera està acabant de recollir però quan el President entra a  la cuina, sense cap formalisme, amb l'elegància i savoir faire: destapa un ampolla de vi i prepara una torrada amb làmines de tòfona.. un  espai per la confidencialitat, per compartir, lluny del protocol…


Bon profit! Bon appétit!   
i Bona fira!
Altres fires:
Fira dels Ports
fira de la tòfona a Olvan
Turisme Berguedà
La cuina de la caça i la tòfona al Berguedà
Fira del trumfo i la tòfona a Solsona
*He posat l'etiqueta de bolet... però no és ben bé un bolet.

Us pot agradar veure  
Sensacions al plat









La múrgula bolet de primavera









Els ceps en amanida poma i castanyes



Amanida de Quinoa, llenties i salmó fumat

$
0
0
S’acaba l’any segons el calendari. A l’altre part del món fa unes hores que ha començat. Tots tenim cicles o èpoques a la nostra vida que han comportat tancar una pàgina o començar un altra. Passar el full del calendari, de vegades, comporta que ens plantegem quins temes, en acabar l'any, tenim per resoldre o quins bons propòsits i nous objectius volem tirar endavant per l'any recent iniciat.
         
Per això, en acabar aquest any, volia escriure aquest post dedicat a la quinoa i la recepta d'un plat on un dels ingredients sigui aquest producte-aliment. L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar  l'any 2013 "L’Any Internacional de la quinoa", en reconeixement a les pràctiques ancestrals dels pobles andins, que han sabut preservar la quinoa en el seu estat natural com a aliment per les generacions presents i futures, a través de pràctiques ancestrals de vida en harmonia amb la natura”. Aqui hi ha la informació sobre la quinoa per ampliar i anar més lluny.:))

La quinoa té un alt valor alimentari, pot contribuir en eradicar la fam al món i a l'hora és un bon producte gurmet. Estic segura que molts xefs han descobert les amplies possibilitats a la cuina, les noves idees, les textures tant interessants d'aquest ingredient tant versàtil  en infinitat de plats i preparacions. No va ser la patata vinguda d'Amèrica com tants altres productes que va transformar la cuina d'Europa i va servir també per eradicar la fam?
  
El plat que presento és internacional i de molts colors: Té la inspiració de Paris; Entre els seus ingredients està laquinoaen homenatge aquest producte i l’any que avui acaba, convido a descobrir; les llenties,  el llegum  tradicional que es menja la Nit de Cap d’Any a Itàlia, de dos colors: La verda de Puy i, les llenties taronges de Turquia; el salmó fumat dels mars de Noruega, l'oli d’oliva extra verge del Mediterrani, la sal Maldon d’Anglaterra o un altre sal que agradi, el pebre de Jamaica, i una planta aromàtica, les fulles de llorer de casa la mare i l'anet de la torratge de casa meva.:)). Amb aquesta entrada volia significar la pau al món.
La quinoa és un pseudo-cereal. Pertany a la família de Chenopodium (com l'espinac i la remolatxa) i no a la família de les gramínies com el blat. És una de les plantes més nutritives del món.
Origen: Els paisos Andins, principalment el Perú i Bolívia on es cultiva a més de 4000 m. d’alçada i a prop de la serralada dels Andes. “Cereal sagrat i misteriós” va ser batejat amb el nom de cereal mare o Quetchua amb el nom dels indis del Altiplà perquè oferia fertilitat a la terra. Atorga energia i vitalitat. El poble Inca s’alimentava de quinoa en la construcció dels seus gran temples i palaus on havien resistir  a dures situacions.
Les bones condicions d’adapatació del seu cultiu s’ha estès a molts països des d’America del Nord, alguns països europeus, el Marroc o Kenya. És resistent  a circumstàncies climàtiques difícils.
Característiques: És un producte sense gluten, ric en fibra, conté la major part d’aminoàcids essencials, àcids grassos no saturats (> 80%), àcids grassos essencials (>56%), proteïnes, minerals i vitamines.
A la Cuina : Possibilitats infinites. Podem preparar amanides, sopes, pures, llet, pastissos, galetes, flams.
Té un gust molt suau, neutra, una textura "enganxosa" que permet moltes possibilitats a la cuina sense cansar. Combina molt bé amb varietats diferents d'aliments.
Varietats: blanca, vermella i salvatge

Les llenties: llegum petita, plana i rodoneta. Hi ha diverses varietats (verdes, taronges, negres, marrons) Coneguda des de l’època els egipcis. En realitat és una de les llegums més antigues conegudes, cultivades des de fa més de 9000 anys. Posteriorment va alimentar a les legions romanes. Són molt nutritives i energètiques. Riques en ferro, fòsfor i vitamina B.
Es poden preparar calentes, en amanida o acompanyades d'arròs. Són molt adequades per portar a la feina en un tupper.

Per fer el plat he utilitzat la varietat taronja: originaria de Turquia i nord de Síria. Són molt habituals a Europa, Orient Mitjà i la India. En realitat és la llentia marró pelada i partida en dos. Té un color molt atractiu en cru quan està cuita es torna pàlida. 

La llentia verda de Le Puy és una varietat francesa molt bona i apreciada amb DO, junt amb la  negre l'anomenen el caviar de les llenties. Es cultiva en una terra molt bona amb unes condicions climàtiques adequades de terra, sol i sense humitat.

L’anet és una planta aromàtica, dolça i, utilitzada a la cuina escandinava tradicionalment per acompanyar  el salmó, els vinagres i cogombres. També en la cuina del Marroc.
                                         imatge Viquipèdia
La recepta:  Amanida de Quinoa, llenties i salmó fumat
Ingredients:
  • 125 gr. de quinoa
  • 160 gr de llenties verdes
  • 80 gr de llenties taronges
  • 160 gr. de salmó fumat
  • ½ ceba
  • Dos fulles de llorer
  • Una branqueta d'anet 
  • Oli d’oliva extra verge
  • El suc de mitja llimona
  • Sal Maldon
  • Pebre Jamaica
  • Aigua per bullir

Preparació i cocció

És molt important abans de cuinar la quinoa rentar-la  prèviament per eliminar la saponina que conté, rentar-la uns segons, sota l'aigua freda, podeu veure que puja la saponina a la superfície, no deixeu-la en remull perquè llavors no es pot eliminar.

Renteu les llenties per si hi ha alguna pedreta o terra. Aquesta classe de llenties no cal posar-les en remull amb antelació.

Cadascun dels ingredients els bullim per separat i d’aquesta manera:
                                       Una foto de com queda la quinoa una vegada cuita és sorprenent
  • La quinoa una vegada rentada. Poseu aigua en un cassó i quan arrenca el bull coure 20 o  23 minuts 
  • Les llenties verdes amb la fulla de llorer les courem uns 25 o 27 minuts - comprovar -
  • Les llenties taronges amb la fulla de llorer, tant sols 10 minuts. Recordar que ja estan pelades i es poden desfer
Mentre estan tallem la ceba en trossos petits. 
En una cassola posem un raig d’oli afegim la ceba tallada fins que quedi transparent. Quan faltin 5 o 6 minuts per acabar la cocció de les llenties verdes les incorporem en aquesta cassola per acabar la cocció i aromatitzar.
Tallem els salmó en trossos petits. Reservem
Piquen l’ànet. Reservem i guardem una part per decorar.

Presentació
En un bol que ens hi càpiguen tots els ingredients posem el suc de la llimona, una mica d’oli i ajuntem tots els ingredients, afinem de sal i pebre, afegim el salmó i decorem amb l’anet. També podeu fer versions individuals.

Bon profit!
La meva proposta de maridatge.... m'encanta!! el vaig tastar,  un "País".Santa Digna Estelado Rosé de Torres. Un escumant de raïm antic

Estris: cassoles, coladors, espàtules, ganivets, tallant
Una botiga: Al Gra, mercats, herboristes, productes ecològics, El Corte Inglés
"La Terra proporciona suficient per satisfer les necessitats de cada home, però no la seva cobdícia". Mahatma Gandhi

Taronja a la taronja i melmelada de taronja

$
0
0
“Bodegon de Naranjas” una de les pintures més belles on la taronja és protagonista. La va pintar Rafael Romero Barros. En el quadre es pot veure les taronges de moltes maneres, en totes les estacions, la flor, l'arbre, el fruit, el suc, els licors. 
                               "Bodegón de Naranjas" Rafael Romero Barros Museo Bellas Artes de Córdoba
La taronjaés una de les fruites més consumides al món, enyorada en els països nòrdics, Europa central, i regal de RRMM en temps difícils quan les comunicacions no permetien que arribessin molt productes a l’interior i molt més als països del nord. Aquests països associen la taronja al sol que tant troben a faltar.

La mare explica que quan ells eren petits els RRMM els hi portaven taronges i mandarines com a llaminadura, en aquell temps no havia moltes coses i era una festa els dies que es podia menjar taronja.

Els marins anglesos, quan tornaven, després de molts mesos a alta mar arribaven carregats de taronges com un producte de gran valor i apreciat. Al col·legi la taronja era al costat de la poma la fruita que preníem a les postres. 
És també en el mes de gener quan està en el millor moment i els mercats anglesos i escocesos s’omplen de taronges amargues procedents de Sevilla o les dolces de València. Els anglesos no tant sols aprecien la taronja com fruita fresca i desitjada.

Els anglesos són uns amants de la melmelada de taronja. La única que rep el nom de marmalade, la resta de fruites en conserva s’anomena jam. Aquest detall, poder en aparença, sense importància o desapercebut, em va quedar en la memòria, les explicacions de la teacher i les classes d’anglès on, a més d’estudiar els irregulars, apreníem cultura, costums, i gastronomia anglesa. Amb el temps, em vaig preguntar perquè existia aquesta distinció? perquè no es deien totes les fruites en conserva melmelada? Tan sols una tenia aquest nom, la que es feia amb les taronges que venien de Sevilla i prenia el nom d’aquell territori. Perquè hem de recordar que una de les primeres confitures /melmelades era la que es feia amb el codony i en portuguès/gallec es coneix aquesta melmelada tan apreciada amb el nom de marmelo i com les taronges que arribaven a Anglaterra venien de la Península i el nom amb el que es coneixia era melmelada seria bastant probable que els anglesos prenguessin aquest nom per anomenar-la. Podria ser.

Passades les  festes poder es un tòpic posar-se a dieta o fer bondat però no del tot. Per això al mig de l’hivern presento dues propostes-receptes

Unes postres que fan festa, de color vistós i brillant que es mengen sense feina i passen soles, les podem improvisar, es prepara molt ràpid i, el resultat a taula és molt agraït i gustos. Aquest plat té dos cops el nom del seu ingredient principal: “Taronja a la Taronja”. Unes postres de la Fonda Europa on està a la carta des de fa més de 20 anys. L'he pres a la Fonda Europa i també els preparo a casa i a casa dels amics, sempre agraden i posen un bon punt final a qualssevol dinar sense enfarfegar.

I també la melmelada de taronja per esmorzar, berenar o acompanyar un recuit o formatge fresc com agradava a Salvador Dalí.
Avui, podem trobar la taronja tot l’any però no hi ha cap altra fruita, en aquesta latitud que representi millor l’hivern que la taronja. 

Llevar-se de bon matí sentir  l’olor a cafè barrejat amb l’olor de suc de taronja recent espremuda és una confirmació segura que estem al mig de l’hivern. 
El taronja és també el color de l’optimisme i de la ciutat d’Orange, a França, podeu veure l’entrada que vaig fer d’aquesta ciutat en l'enllaç.

La taronja“Citrus sinesis”és una fruita de la família dels cítrics molt sucosa recoberta d’una pell gruixuda que la protegeix de tonalitats taronja a roja.

Origen: La dita “Naranjas de la Xina” ens dóna la pista del seu origen. Coneguda pels romans. Es cultivava al Pròxim Orient d’on devia passar al Marroc. Introduïda al Mediterrani  pels portuguesos. 

Cultiu: Avui es troba en el territoris del Mediterrani: Baix Ebre, Sóller, València – la fruita més representativa-, Múrcia, Andalusia; Itàlia, principalment a Sicília, qui hagi anat a l'illa recordarà els camps de taronges; a Califòrnia, als EEUU,  Sudàfrica, Cuba, Brasil o Mèxic. 

Varietats: Navel, Comú, Sanguina, Dolça i la varietat de taronja agra.

Propietats:És una fruita molt rica en aigua, vitamines del grup B i molta vitamina C, minerals (calci, potassi i fòsfor). Té poques calories unes 44 per 100 gr. que bé que va prendre suc de taronja als refredats! La Dra. Senpau diu d'ella: és un bastó on agafar-se. Quan la taronja entra al cos va directament al cervell i preserva els pensaments; lluita contra l'estrés, preserva la vista, dóna elasticitat cutània, essencial pel sistema immunològic, millora l'absorció de calci per això és molt molt bona en el creixement o persones que tingui osteoporosi i finalment és perfecte per l'absorció del ferro. Què més es pot demanar?

Compra: El millor moment per comprar-la és del mes de desembre al mes de maig aproximadament. Cada  varietat té el seu moment per exemple la sanguina no arriba fins ben bé  entrat el gener. Aquesta varietat és molt difícil de trobar aquí en canvi a Itàlia és molt comú. És una fruita delicada i a temperatura ambient es conserva pocs dies.
Des de fa uns quants anys es pot comprar directament al productors online, un bon regal!

A la cuina: La manera més habitual es prendre-la com a fruita o suc de taronja.  Dins de les varietats n'hi ha de taula o per fer suc, les primeres més grans i amb una escorça més gruixuda, les de suc són més petites. Però amb la taronja podem elaborar molt plats: amanides, pastissos, galetes, bunyols, licors, gelats, sorbets, confitada o melmelades; combina molt bé amb carns grasses com l'emblemàtic l’ànec a la taronja o el porc; el llenguado a la taronja. Si volem utilitzar la pell de la taronja en alguna preparació té que ser una taronja no tractada.

Amb la flor del taronger, una de les flors més belles que hi ha, per destil·lació s’obté aiguanaf que aromatitza alguns dolços com  els bunyols, la coca de Sant Joan, o el Tortell dels  RRMM 
Amb les flors i la fruita dels cítrics també s'extreu oli essencial i elaboren perfums molt aromàtics i subtils. M’encantan!
L'aroma dels cítrics dóna optimisme i alegria potser aquesta és la recompensa de la natura per revelar-se davant del seu enemic: el virus de la tristesa? 

També les abelles elaboren la mel del taronger beneficiosa pel sistema nerviós i per tant ens ajuda a descansar.

Anem per les receptes tant fàcils

1) Taronja a la Taronja

Ingredients:
  • 5 taronges
  • 125 gr.  de sucre
  • 125 cc d’aigua mineral
Preparació i cocció de la pell de la taronja 
  1. Pelem les taronges amb el pelador de les hortalisses d’aquesta manera tindrem la pell fineta sense la part blanca.
  2. Tallem la pell de les taronges en juliana.
  3. Fem un almívar amb l’aigua i el sucre. Afegim la pell de taronja tallada en juliana caramel·litzem a foc suau, deixem reduir el líquid. 
  4. Quedarà com un caramel líquid. Reservem. 
  5. Acabem de treure la part blanca de les taronges.


Presentació
Tallem les taronges per la meitat o en rodanxes com més agradi, les posem en una plata o en un bol i reguem amb l’almívar i la pell de les taronges en juliana -prèviament refredat-
Portem a taula, després d’una estona la taronja sua una mica i el plat té molts colors taronges brillants.

Bon Profit!
Estris: pelador d’hortalisses, espàtula, cassoles


2) La melmelada de taronja

Si consulteu els llibres de cuina cadascú explica la recepta d’una manera diferent. També, cada casa té la seva recepta. Us porto aquesta que és ben fàcil. Tan sols una conclusió: Al meu entendre l'èxit de qualssevol melmelada és: Un bon producte, lliure de tractaments i macerar la fruita amb el sucre unes hores abans de coure.

La melmelada de taronja, admet la possibilitat de posar junts diversos tipus de cítrics. Així podeu posar taronges dolces i alguna agra, o una llimona o una aranja. Tot això proporcional a la quantitat que feu i en funció de les varietats podeu posar més o menys sucre. Cal recordar que la autèntica melmelada de taronja és fa amb taronges agres.

En aquest cas he posat
Ingredients:
  • 4 taronges  normals
  • 2 taronges agres
  • 2 tasses de sucre
  • 2 tasses d’aigua mineral

Quan elaboreu la melmelada penseu que de vegades les quantitats s’han de corregir i afegir una mica més d'aigua. La meva mare poder de tant fer-ne gairebé ho calcula a ull!

Preparació i maceració
Pelem les taronges amb el pelador d'hortalisses. Amb aquest estri és molt més fàcil. 
Tallem la pell de la taronja en talls petits.
Repassem les taronges de tota la seva part blanca que quedin netes
Tallem les taronges en rodanxes
En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients posem les taronges tallades i les pells de la taronja.
Anem superposant: capes de fruites, sucre, i la pells de la taronja, així successivament anem fen capes. Ho deixem macerar 3 o 4 hores.

Cocció, empotar i Bany Maria
  1. Una vegada ha passat aquest temps, afegim l’aigua mineral i ho posem a coure a foc viu, remenem tot sovint fins que veiem que arrenqui el bull.
  2. Baixem el foc al mínim i deixem coure 1 hora. Controlem.
  3. Retirem del foc.
  4. Empotem en els pots de vidre, prèviament esterilitzats. (No omplir els pots del tot, té que quedar 1 cm fins la tapa).
  5. Posem els pots al Bany Maria uns 15 minuts.
  6. Deixem refredar i conservem en un lloc fosc i fresc
Duració  més d’1 any

Estris: pelador, pots de vidre, espàtules, tallant, cassoles,
Bon profit!
Fira de la Taronja a Xerta

Altres propostes  amb citrics i llocs






























Fonda Europa












Un viatge: Orange a França

Fideus a la cassola

$
0
0
Un plat tradicional i clàssic de la Cuina Catalana amb pasta que s’elabora amb fideus, amb un bon i ben fet sofregit de tomàquet de pera, ceba de Figueres, all i julivert (si és vol fer stricto sensu a la catalana) i, s’acompanya essencialment de cap de costella de porc. S’hi ha nens a taula està molt bé afegir trossets de botifarra o salsitxes, per ells és més fàcil de menjar. També n'hi ha que afegeixen diferents tipus de botifarra: la blanca, la negre i la bona d’aquesta manera tenim un únic plat. Un súper! Així els prepara el xef Alberto Alguacil del restaurant Bravo. Aquest plat el trobareu en tots els llibres de Cuina Catalana des dels antics, els clàssics com la Teca fins les  edicions actuals. 
El mes de gener és un bon moment per cuinar aquest plat equilibrat, senzill, festiu i a l’hora econòmic. La raó per presentar-lo és perquè era un plat tradicional de moltes cases i estaria bé tornar-lo a incorporar al mig de l’hivern, poder pel cap de setmana, quan hi ha més temps per cuinar, per allò de la costa de gener  i a més a més és fàcil de fer. Aquest plat pertanyia a la cuina d’aprofitament per ser un dels seus ingredients el cap de la costella però que es pot transformar en un plat de diumenge si la pasta que fem servir es de bona qualitat. És un dels plat que encara es cuina per les Fires de Sant Narcís a Girona

L'hivern i en concret el mes de gener i febrer quant a pagès es matava el porc que serviria per mantenir el rebost de les cases. S’elaboraven els embotits que amb l’ajuda del fred, les boires i el vent del nord aconsegueixen aquests bons productes, també es conservaven algunes parts fresques del porc: com les costelles, el llomillo i els osos que es guardaven amb sal o el seu propi greix i ens servirien per preparar aquest plat nutricionalment equilibrat.

Per 4 persones es pot cuinar aquest plat per uns 6,00 euros aproximadament. Sense comptar la feina i l’energia, clar. També es pot fer amb un fideu normal del súper. En aquest cas he comprat uns fideus del número 3, fideu tipus perla de blat dur i de màxima qualitat de la província d’Osca, fet amb una de les millor farines de Tardienta, i elaborat de manera artesana a Catalunya, amb les famoses aigües de Caldes de Montbui, assecades en armaris de fusta, que gaudeixen d’un repòs de 48 hores de durada. De producció limitada. El preu del fideu és superior a la carn.

La pasta va arribar  la Península a través del àrabs com arribaria possiblement al mateix temps al Sud d’Itàlia on tenen una manera de cuinar-la molt  similar a la nostra, “al sugo” a diferència del Nord que fan la pasta a part del sofregit. 
Serien els camps de blat d’Egipte els origens? Altres diuen que la va porta Marco Polo d’Orient però els fideus d’Orient es fan amb arròs o soja i, encara més, en un escrit d’en Santi Santamaria he trobat que el fideu més antic del món va ser elaborat amb mill, segons la BBC, fa quatre mil anys. Es va trobar en la regió de Qinghai, a la Xina.

En qualssevol cas no existeix cap indici que fos cuinada abans del àrabs. Les pastes més antigues que es coneixen en les llengues hispàniques són l’aletria i el fideu que en tot cas es una mateixa manera de dir la mateixa cosa. La paraula “aletria” és el mateix que fideu en la regió de Múrcia i el prefix “al” és un indicador del seu origen àrab. Però és el Llibre de Sent Soví, un dels manuscrits més antics d'Europa i primer receptari conegut de la Cuina Catalana del s.XIV, qui recull dos maneres de cuinar-lo: una explica la manera de coure’ls i l’altre explica com fer-los amb carn. La paraula fideu apareix escrita en un document català  de l’any 1429: “Dues lliures de fideus” En el Diccionari etimològic de Joan Coromines es descriu com un paraula en el parlar romànic del mossàrab, i des d'aqui es propagar primer al català, des d'on va passar primer al castellà, al portuguès, i les altres parles occidentals, francoprovençals, italians i romanesos i que els romans feien servir la paraula “fideuar” que vol dir crèixer ... sobrepassar.
imatge  Wikipedia
Nèstor Luján escrivia que no recordava poble d’importància a Catalunya que no tingues “fideueria”. D’aquesta manera la ciutat de Barcelona quan vivia entre muralles va arribar a tenir fins a quinze. 

La pasta que he fet servir en el plat que presento posar en la paperina “Fideuers des de 1700”. Les petites fideueries han anat desapareixen i han pres el relleu gran fabricants que han sabut conservar i en molt casos millorar aquesta tradició d’aquest producte essencial en la dieta mediterrània i amb extraordinàries qualitats organolèptiques. Amb moltes possibilitats a la cuina i imprescindibles en una alimentació equilibrada que junt amb les carns, les verdures i les hortalisses complimenta qualssevol plat.

Fideus a la cassola, fideus a la catalana, amb picada, fideus amb cloïsses, o els fideus que no faltaven mai en les barques dels pescadors i, així tenim els rossejats o els fideus amb arròs de Pals. Els records de la infantessa de tots, d'en Santi Santamaria, o en Ferran Adrià  que en una entrevista deia que el seu plat preferit del Llibre la Cuina de la Família és els fideus caldosos amb musclos; o la xef Carme Ruscalleda prepara uns fideus amb sardines. En algunes cases i receptes d'alguns llibres de Cuina Catalana afegeixen una picada, pèsols o un vaset de vi ranci o conyac. 
Bé, de totes varietats de fideus a la cassola us porto la que fem a casa que us agradarà i farà feliços a tots.

Ingredients per 4 persones
  • 400 gr. de fideus del número 3
  • 250 gr. de cap de costella tallada amb l’ós inclòs
  • 2 salsitxes
  • 2 tomàquets de pera
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 gra d'all
  • Una branqueta de julivert
  • 1’5 litre de caldo de verdures o aigua
  • Oli d’oliva extra verge
  • Sal
  • Un polsim de sucre
Preparació i cocció dels quatre elements per fer el sofregit
  • Escaldem els tomàquets, els pelem, els hi traiem les llavors i els ratllem. Reservem 
  • Tallem la ceba fina
  • Piquem el gra d'all i el julivert
  • En una cassola, tradicionalment de terrissa, hi posem: un raig d’oli i els trossos de cap de costella i les salsitxes tallades en trossets
  • Quan s’hagin enrossit posem la ceba tallada fineta, quan estigui ben rossa, afegim els tomàquets ratllats, un polsim de sucre, l’all i el julivert picats. 
  • Deixem coure aquest sofregit a foc lent i que vagi quedant caramel·litzat remenem de tant en tant
  • Incorporem els fideus donem un parell de voltes que quedin ben impregnats.
  • Afegiu l’aigua o el caldo lleuger bullint. Deixem coure 10 o 12 minuts - mireu el paquet del fabricant com indicador- . Rectifiquem de sal. Controlem. Han de quedar una mica caldosos.
Presentar a taula. Bon profit!
Proposta de maridatge: Biu Negre - Batlliu de Sort - Ecològic - Pinot Noir
Estris: Ratllador, cassola, espàtules, ganivet

Altres plats amb pasta:








ICELAND - Xef Rubén Barrios. Esqueixada, Bacallà amb samfaina, Tempura de bacallà amb soja i Causa Limeña

$
0
0
Fa una setmana, aproximadament,  Bacallà d’Islàndia va convidar a fer un tast de bacallà als blogs: Bea mamá de dosLa GulatecaLas recetas de MonL’hora del taper , blog guanyador de premis blogs de Catalunya, edició 2013, Food and cakes,  Margot cosas de la vida; i Cuina Cinc, el meu blog personal - finalista premis blogs de Catalunya en l’edició 2012 i 2013. L'acte va tenir lloc a l'Espai Columbus.

M'ha fet il·lusió que Bacallà d’Islàndia es fixi en Cuina Cinc, un honor. Qui vagi seguint Cuina Cinc sabeu de la meva fascinació per aquest peix que va canviar la història. I que vaig dedicar-li un post que seria l’inici d’un camí, si la vida m’ho permet. 
Siglufjordur
El bacallà possiblement mereix una enciclopèdia o un blog en exclusiva. Per la gran importància que ha suposat en la cuina, la gastronomia, la pesca, la cultura, la indústria que hi ha al voltant i el motor de l’economia al llarg de la història per molts pobles. 
El bacallàés un peix que mai falta a casa, afortunadament. Les seves possibilitats a la cuina són infinites, com són tantes les receptes de cultures i pobles ben diferents. Us remeto a aquella entrada que m’omple de satisfacció i passió. Ara, toca escriure sobre aquesta trobada que vaig gaudir de debò com si fos una aficionada de futbol en la final de la Champions League

Quan vaig arribar a la trobada, el xef Rubén Barrios estava preparant tots els detalls dels plats que cuinaria i volia oferir-nos.
Rubén és un xef jove que va començà a treballar als 12 anys, amb molta inquietud, ganes de descobrir, dialogant, obert a compartir, intercanviar coneixements i aprendre constantment. Nascut a Valladolid, terra endins, va voler ampliar els seus coneixements amb una molt bona formació i l’experiència adquirida en tots aquests anys. Pertany a la primera promoció de l’Escola Hispano Árabe de Dieta Mediterranea; xef de l’Hotel Villapadierna , un 5 GL; estatge a la regió de l'Alsace a França, després va arribar a Barcelona on ha treballat a Fernández, Javier de las Muelas i xef de l’ Hotel Mercer. En l'actualitat Rubén està treballant en nous i diversos projectes, segur sorprenents.

Quan vaig arribar a l’hora de la trobada, el xef, devia portar una bona estona treballant perquè tenia molta feina avançada, la seva llibreta de notes molenskine, amb anotacions, apunts i dibuixos perquè tot resultés com ell esperava i que cada detall sumat aconseguís un bon resultat.
Després de les presentacions, les paraules dels representants d’Islàndia varen presentar l'acte Astrid Helgádottir, secretària general del Consulat d'Islàndia i Agnar Brynjolfsson, representant comercial del bacallà a Catalunya i introduir el producte: El bacallà. Es va explicar les possibilitats i la tradició d’aquest peix a la cuina, el gran consum a Catalunya i les maneres de cuinar-lo. El bacallà va lligat a una cultura i una antiga tradició de països catòlics, principalment en temps de Quaresma. El xef també ho va confirmar per haver nascut en una ciutat d'interior i amb tradició.

El consum i venda de bacallà a Catalunya és veritablement important, així, un país com Islàndia té especial interès en donar a conèixer i promocionar aquest producte tant important per la seva economia.

Vázquez Montalbán va escriure: “Catalunya va fer dels guisats debacallà un dels seus senyals diferencials en el context de les cuines de l’Estat espanyol, amb assoliments gairebé d’excel·lència com  la basca..”

El dessalat del bacallà, en en les parades dels mercats, moltes vegades al costat dels llegums cuits, únic en el territori de la península i fet diferencial de Catalunya, va ser conseqüència de la incorporació de la dona al treball, en temps de la revolució industrial. Una manera de facilitar les feines i les tasques domèstiques. Podeu llegir en el post dels cigrons on al meu entendre confirma el sentit pràctic i una manera de viure i fer  en  l’organització dels menjars quotidians.
Les qualitat del bacallà, notablement millorat amb els anys que de plat humil va passar  a les cartes dels millors restaurants l’han convertit en un producte “quasi gurmet”. Quan algú creu que el bacallà és car tan sols una reflexió: Caldria qüestionar-nos que hi ha darrera d’aquest producte fins que el podem assaborir a taula. Conèixer el bacallà ens ajudar a valorar-lo, reconèixer i apreciar aquest peix tant sublim!

Em va agradar especialment el diàleg i, la complicitat que va generar el xef amb els assistents, en compartir l'elaboració i participació dels plats. Transcric les receptes amb alguns comentaris: Que gaudiu d’aquest peix! Anem pels tasts que va preparar el xef Rubén.

Esqueixada de bacallàcrec que és un plat singular i amb majúscules. Recomano que llegiu l’entrada que vaig dedicar aquest estiu d’aquest plat. Us agradarà de debò i a l’hora podeu veure un altre manera de presentar-lo, totes delicioses. Aquest estiu, en un dia, el facebook de Cuina Cinc va arribar a més de 1800 visites... jo mateixa estava sorpresa i va ser el dia que es varen fer més fans. 
En l’esqueixada es posen trossets de bacallà “esqueixat” però les noves tendències i maneres de presentar-lo ho fan en forma daus de bacallà. Per fer més atractiva la presentació però, els puristes prefereixen "l'esqueixat", el bacallà absorbeix i s'impregna més dels sabors de les hortalisses i l'oli d'aquesta manera.
Em va agradar quan el xef va preguntar: vosaltres poseu vinagre?... aniria a gustos no?


Els ingredients de l'esqueixada pel xef Rubén:
  • Bacallà esqueixat
  • Oliva negra sense os
  • Pebrot vermell
  • Pebrot verd
  • Tomàquet madur
  • Ceba
  • Oli d'oliva verge
Elaboració
Tallarem els pebrots en una brunoise grossa, afegirem les olives i el bacallà esqueixat, amanirem amb abundant oli d'oliva i ho deixarem a la nevera.
A les dues hores ratllarem tomàquet, donarem punt de sal i estarà llest per servir

Bacallà amb samfaina:

Els ingredients:
  • Llom de bacallà dessalat net d'espines
  • Farina per a fregir
  • Ceba
  • All
  • Pebrot vermell
  • Pebrot verd
  • Albergínia
  • Carbassó
  • Tomàquet
  • Bouquet Garni * Podeu trobar com preparar-lo en el post de Cuina Cinc “Sensacions al plat”
  • Oli d'oliva extra verge
  • Sal i pebre

    
Preparació i elaboració 
Per preparar les hortalisses i verdures de lasamfainaconsultar el post de Cuina Cinc aquí. Després podeu continuar com indica Rubén:
  1. En una olla ampla i baixa posarem dues cullerades d'oli d'oliva extra verge,  afegirem els alls sencers i els donarem color .
  2. Quan tinguem daurat l'all, ofeguem la ceba , i quan aquesta estigui , afegirem el pebrot vermell i el verd .
  3. Pujarem una mica el foc i afegirem l'albergínia . Aquesta operació ha de ser ràpida , perquè sinó l'albergínia xuclarà tot l'oli. 
  4. Després afegirem el tomàquet concasse i, al final , gairebé fora del foc, el carabassó. Personalment m'agrada que quedi més sec, més concentrat de sabors, així el bacallà s'impregnarà el just .
  5. Per acabar la samfaina la salpebrem i ja estarà a punt. Em va semblar una samfainaperfecta sense impregnacions i excès d’oli, perfectament cuinada. No tens la sensació que t'embafes, molt bé, molt correcte.
  6. D'altra banda, tallarem racions generoses de bacallà. Alhora, col·locarem una paella amb oli , que cobreixi el bacallà, a uns 180 º C i en aquest moment enfarinarem un a un els lloms. (El xef va dir que és molt important utilitzar una farina de bona qualitat especial per fregir) També és important no fregir tots els lloms alhora perquè sinó l'oli baixarà de temperatura i impedirà que el fregit quedi com desitgem. Molt importants les expliacions i tècniques del xef  per fregir.
  7. Escorrerem els lloms i els deixem assecar sobre paper absorbent per treure-li la quantitat sobrant d'oli
  8. Per acabar el nostre plat, introduirem els lloms a l'olla amb la samfaina i li donarem un breu bull. Ho deixarem temperar i ... llest per menjar!
Perfecte preparació de la samfaina, textures cruixents, sense excés d’olis que embafam i fan les digestions pesades. Em va semblar lleuger i molt ben preparat cadascun dels ingredients perfectament elaborats. El xef va assenyalar la excel·lent qualitat de bacallà que havien portat

Tempura de bacallà amb soja
Ingredients :


Elaboració
  1. Abans de res provarem el punt de sal del bacallà, ja que no volem que quedi massa saborós, netejarem d'espines i pell el bacallà i el tallarem a daus de centímetre i mig més o menys . Serà per menjar d'un mos així que no ens interessa que siguin massa grans.
  2. En un bol afegirem el bacallà i una mica de soja, el bacallà s'impregna de seguida així que ho deixarem uns deu minuts .
  3. Mentrestant, en un bol barrejarem farina i aigua amb gas ben freda fins a fer una barreja homogènia ; estarà quan fiquem el dit i ho cobreixi . La barreja la reservarem a la nevera.
  4. Agafarem una paella i podrem a escalfar oli a 180 º C.
  5. D'altra banda, en un plat , posarem el bacallà i part de la tempura . Aquí podem afegir la ratlladura de llimona i el sèsam.
  6. Escorrem bé el bacallà , d'aquesta manera tindrem la quantitat justa de tempura .
  7. Fregim , en poques quantitats , el bacallà en tempura i anem posant en un paper absorbent.
  8. És una preparació que queda bé amb qualsevol salsa o per si sol. 


i,  per últim Rubén va preparar un plat tradicional de la Cuina Peruana 
Causa limeña: És un plat tradicional de la Cuina Peruana on la patata acompanya perfectament amb el bacallà. Extraordinari, fresc, picant i gustos i a l’hora sorprenent.
Les “papes” patates com és sabut es van incorporar a la Cuina Europea després dels descobriment d’ Amèrica i, igual que l'arròs allarga i complementa qualssevol plat, bons transmissors de sabors, delicioses, excel·lent amb qualssevol preparació de bacallà o altres productes.

En la Causa Limeña s’utilitza la varietat de les papes grogues o “amarilles” d’una qualitat excel·lent i saborosa, i per potenciar el sabor es prepara una salsa ajil, maionesa i bacallà esqueixat amb oli de cítrics. 

Ingredients
  • Bacallà esqueixat
  • Patata monalissa. En el plat tradicional del Perú s’utilitza la varietat “amarilla” té una textura molt suau. Excel·lent per preparar purés 
  • Ají groc
  • Ou
  • Oli de gira-sol
  • Oli d'oliva
  • Carabassó

Elaboració i muntatge plat
  1. Posarem a bullir les patates a foc mitjà. 
  2. Quan estiguin ben cuites les pelarem i les aixafarem . 
  3. Afegirem a aquest puré oli , sal i pasta de ají groc, al gust , tot això abans que es refredi. 
  4. Estendrem el puré en un paper film i farem rotllos amb el puré. 
  5. Un cop fets els rotllos els reservarem a la nevera .
  6. D'altra banda, farem una maionesa amb oli de gira-sol , afegint una mica d'ají groc, i el posarem en una mànega.
  7. Tallarem en brunoise fina la part de la pell del carabassó , aquesta serà la part cruixent del plat
  8. Donarem una mica de calor a les molles de bacallà en una paella amb una mica d'oli d'oliva. 
  9. Les escorrerem i les barrejarem en un bol amb una mica de maionesa perquè amalgami .
  10. Per muntar el plat, traurem els rotllos (la causa ) del film i amb un ganivet mullat anirem tallant petits cilindres . Sobre cada cilindre col·locarem una mica de bacallà, un punt de maionesa i la la brunoise de carabassó.

Bon profit! Les propostes de maridatge estan el post del bacallà:))

De petita, quan estudiaven els noms de les ciutats i països, havia el nom d'una ciutat: Reikiavik que em resultava difícil escriure-la bé. Una tarda, vaig decidir escriure-la moltes vegades fins que em quedes memoritzada i, no dubtes mai més com escriure-la. Segurament estava “escrivint” la primera paraula de la meva passió pel bacallà, un auguri del meu compromís i passió per aquest peix.
Llarga vida al Bacallà!

Us agradarà:






















Caelis - Romain Fornell -

$
0
0
El passat 16 de desembre vaig anar al restaurant Caelis on es celebrava la subhasta de Can Fabes, per l'admiració, l'afecte i, poder per estar una mica més a prop d'aquells objectes que pertanyien aSanti Santamaria. Vaig publicar algunes fotos de l'acte en el facebook de cuinacinc. La subhasta de Can Fabes, es va fer per ajudar a la família i a l'hora perquè aquells objectes seguissin la seva funció amb altres bons professionals que els cuidarien, els inspirarien o servirien per recordar-lo amb afecte i estima.
                            collage del dia de la subhasta
                                            detall de l'entrada
Aquell dia vaig trobar a un xef amic i, em va dir: “no et perdis la cuina de Romain Fornells de Caelis t'encantarà.”


Doncs bé, el dissabte passat varem gaudir d'una posta en escena, d'una experiència extraordinària, un gran dinar, una celebració..., també, on sabia que, moltes coses estaven presents, una retrobada.?

Caelisestà ubicat a El Palace, abans Ritz. Tot un símbol de la ciutat de Barcelona des de 1919. El restaurant té entrada i és independent de l'hotel. Al capdavant de Caelis, el xef Romain Fornell, amb la seva cuina d'inspiració francesa i que en poc temps va aconseguir un estrella Michelin.


Romain Fornell va formarse amb Alain Ducasse i Michel Sarran. És un dels exponents de la nova cuina francesa. La seva trajectòria com a xef és paral·lela a la seva visió empresarial que ha anat creixent amb la creació de diferents establiments. Al seu costat un equip d'excel·lents professionals: Eric Basset, cap de cuina; Alain Pierre Benteo, Cap de Sala, Victor Cuevas, Segon de Cuina, Miguel Antonio, Andrea i Pau a la  Pastisseria, Kim Anouk, Somelier, Amarbayar, Juan Antonio, Emmanuel... Tots ells amb una bona formació complementada amb l' experiència amb estades amb xefs i cuines internacionals. Ofereixen una cuina on el producte és el gran protagonista amb tocs subtils que els inspiren. Cada petit detalles cuida amb mim i delicadesa tot el que es fa, percepcions subtils, inspiracions per poder transmetre sempre el millor.
    *  L'equip*
La cuina de Caelis és moderna, d'òrigen francés, i segons ens expliquen han volgut re-inventar a Escoffier. El producte, proper, és l'autèntic protagonista. La nova cuina francesa: creativa i sostenible. En aquesta cuina, també, està present Santi Santamaria, en la inspiració, en els detalls i les maneres. En tres moments del dinar, el xef el va anomenar. En qualssevol cas, encara que no l'hagués anomenat en Santi hi era.

                                             el fer i la ment... en allò que ens inspira....**  
Varem dinar a la table du chef, que més es pot dir?  d'aquest experiència: Perfect! Eric explicava el significat i varem somriure amb complicitat. El client observa des de primera fila tot el que passa a la cuina,  a banda de gaudir d'un dinar perfecte i, impecable. Tot un savoir faire.
                                *Víctor*
Recordo, fa uns quants anys, el meu pare, ens havia explicat que representava tenir la cuina a la vista i, que en alguns restaurants havia la table du chef, una manera d'apropar el xef al client prop de la cuina i gaudir d'aquesta experiència. És una manera de fer que requereix seguretat i sincronització per parts del xef i el seu equip. Es treballa amb rigor i professionalitat. L'equip fa feina de la mateixa manera tingui o no tingui "espectadors".
l'equip, el tàndem:))
...ens inspira.... 
Quan t'ho passes bé, el temps va molt despresa. Aquesta va ser la meva sensació i em resistia a marxar. Vaig deambular per la cuina, l'estança freda, la brasa, el menjador, tocant alguns objectes, els llibres, mirant cada detall, parlant amb en Víctor, l'Andrea, o en Pau, com si vulgues gravar cada moment d'aquella experiència emocionant. Perdre la noció del temps... això volia,
els llibres....
                           cada detall...
                               tot tant bé....
Eric ens va oferir el Menú Escoffier. Excel·lent

Una copa de Champagne Mumm Cordon Rouge Brut de benvinguda i aperitiu que va triar Anouk, somelier de Caelis. La bodega de Caelis és extensa i té més de 400 referències de diferents països. 
                                     Anouk, somelier
Per començar uns snacks de salmó marinat, brioix amb tòfona negre, torró de foie-gras amb ametlles torrades i garapinya i una ostra amb crema de celéri. Tant francès....:)) Una delícia, aquests “bombonets” són el preàmbul del dinar que ens espera. La tòfona la subministra en Pau Santamaria. 

Llauna de caviar Baeri, celerí i bou de mar, amb vichyssoise gelada i cruixent d'arròs i alga wakame. Es menja amb la petita cullera que et permet degustar els productes alhora i apreciar el contrast.

Un recipient de gel amb vichyssoise quasi gelada. Marinat amb freses de truita i tobico. Sota base royal celerí. Textures fredes i subtils que li dóna l'espàrrec de mar, silicòrnia, que transmet l'aroma d' iode, la flor lila de la borratjai freses de truita.

Una de les sorpreses agradables del dinar va ser les verdures tèbies amb Parmesà i crema de verduretes. Es presenta en dos plats superposats: El plat de sobre té uns foradets que permet que la salsa del Parmesà es vagi filtrant. Quan acabes descobreixes en el plat de sota una crema suau de moniato amb alguns bolets com si fos un quadre. Acompanyat de vi blanc Cienfuegos - Cezar Muñoz - Castilla y León 2011





Les verdures són de l'hort d'Oscar Manresa pels restaurants Caelis, Tickets i Rias Galicia. Aquest hort el porta en Nico. 

El bou Rossini, coixí de foie-gras, amb flaire del fum de la vinya, acompanyat de puré de escalunya -chalota- confitada, puré d'espàrrecs i la salsa del rostit. L'article té doble força vull “emfatitzar” per la gran qualitat de la carn, extraordinària. El flaire fumat s'aconsegueix amb la màgia de la cuina que es pot veure en la foto. 






Vi negre: Les Sesterées - Vin de France (Cahors) 2009 de raïm malbec, no té DO perquè no és un raïm de la zona.


El pa dos varietats: de pasta de full i de cereals que fa Anastasia. Tant agradable:))
                                         *Anastasia*
Durant el dinar conversàvem amb l'equip i, a l'hora gaudíem del dinar. Eric ens deia: “esperaros con los postres!! os van a sorprender:))”
...efectivament va ser increïble... em vaig emocionar tant que ni tan sols vaig pensar en gravar-ho. Estava absorta, veiem i vivim “aquella experiència”. Eric a l'any 2011 va ser guanyador de la copa del món de pastisseria a Lyon...! entre altres reconeixements.







Va desaparèixer tot de la taula i unes estovalles daurades per presentar les postres : “Explosió St. Honoré” de xocolata i taronja:)) una esfèrica de xocolata farcida de gelat mantingut amb nitrogen...i fruits vermells, taronja, espècies, gingebre. Una sorpresa meravellosa per recordar. "Le Fronde" D.O Moscato d'Asti, blanc, dolç, afruitat, suau, amb una mica d'agulla, perfecte per les postres.
Fa un temps, en Víctor m'havia enviat aquest enllaç: Dessert at Alinea, xef Grant Achatz va ser semblant..sensacional!

Cafès

Bon Appétit!! à votre santé
De vegades, toquem el cel, ni que sigui un instant... emotiu, subtil, excel·lent, sorprenent, proper, gran.





Gran Via, 668
08010 Barcelona

+34 627 946 32

La Poma. Pastís de poma amb les quatre varietats i dues textures

$
0
0
La popular dita anglesa An apple a day keeps the doctor awayés un bon començament per introduir una de les fruites, conreades o bordes més consumides i, amb mes varietats que hi ha al món.
La reina de les fruites, que va representar, injustament, la temptació com la fruita del paradís; la poma de Guillem Tell, la pomaenverinada de la bruixa del conte de Blancaneus, la poma que va caure de l'arbre descobrint al físic d'Issac Newtonla llei de la gravetat o, la poma com el logo que va triar Steeven Jobsper Apple, que ha anat evolucionant: va ser la inspiració una granja on havia pomes o la música dels Beatlesque llavors gravaven amb Apple records?. Aquesta idea l'agradarà molt al meu amic Pep.

A casa de la iaia havia una estança on es conservàvem aquelles pomesirregulars, imperfectes però tant saboroses, gustosos i cruixents que amb el seu flaire perfumaven els armaris i la casa, perfum enyorat, també va formar part de les postres del col·legi, un dia poma i l'altretaronja, tan sols per Nadal havia alguna variació, uns polvorons que s'enganxaven en el paladar..., després l'he posat en el bolso per menjar-la en qualssevol moment.
                                pommes et biscuits  Cézanne
La poma ha sortit com “companya” en algunes receptes dels posts de Cuina Cinc: la fascinant gelea, l'extraordinària sopa d'api rave i poma, en la rebona amanida de poma i ceps, o el fantàstic all i oli de codony i poma o el reconfortant ponche de la Nit de Nadal.

El producte:
Nom:Poma “Malus communis” és el fruit del pomer o la pomera segons la comarca, de la família de les rosàcies com el codony. La paraula poma ve del llatí pomumque designava qualsevol fruita, per tant la fruita per excel·lència i s'ha mantingut l'arrel en català i francès, tant és així que a França quan varem arribar les patates del Nou Món l'anomenaran pomme de terre, per simplificar? o per deixar-se anar per un cert romanticisme i sensibilitat d'una paraula bonica. La pomada es perfumava amb la polpa de pomes molt aromàtiques i dolces per guarir-nos.
Originaria de l'Àsia Central coneguda des de fa més de 15.000 anys, es devia estendre a traves de les rutes comercials de Turquia cap a Egipte a l'antiga Roma i Grècia fins arribar a la Gàlia. La poma era coneguda a Europa i segurament va ser l'origen de moltes varietats

Cultiu: Abans les pomes com la majoria de productes es conreaven pel propi consum: pomes dolces, tardanes, àcides. Fins que es va millorar la producció intensiva i es varen conrear varietat més productives.

Compra i conservació: La poma té que ser pesada, dura, amb la pell fina i sense cops i té que ressonar una mica. Els millor mesos per comprar la poma són d'octubre a abril. No s'ha de guardar a la nevera és millor a temperatura ambient.

Varietats: Hi ha milers de varietats a tot el món com a conseqüència de la pol·linització. Verdes, grogues, vermelles, bicolors. Pomes de Lleida: Gala (dolça i poc acida) Delicious (sucosa i aromàtica) Granny Smith, Golden (de color verd-groguenc, pell llisa,polpa blanquinosa, consistent, cruixent i saborosa) i la Fuji (equilibri d'acidessa i dolçor); Pomes de Girona amb IGP són quatre varietats: la Golden , Red Delicious (de color vermell, calibre gran, polpa blanquinosa, molt consistent i ensucrada), Royal Gala (bicolor, de calibre mitjà, polpa blanca, molt fina i cruixent i de gust dolcenc) i Granny Smith (color verd intens, gran , blanquinosa, compacta i gust acidulat). Una de les varietats més bones i recomanades per preparar pastissos són les reinetes per fora es com si fossin una mica rovellades, amb la polpa blanca i arrodonides.
Santi Santamaria va escriure: ”..solament a la meva regió del Montseny, els botànics hi tenen inventariades més de dues-centes varietats...la globalització mal entesa afecta molt negativament a les varietats de fruiters poc productius i que no donen uns fruits que estiguin d'acord amb uns estandars on domina l'aspecte visual (que siguin pomes grans i belles), en definitiva l'aspecte es menja el gust.”
Afortunadament, algunes varietats autòctones s'estan recuperant com la poma de ciri, blanca o vermella.

Propietats: Té moltes propietats beneficioses per l'organisme. Molt poques calories 52 per 100 gr. La doctora Senpau diu que és excel·lent pel cor i encara molt més si s'acompanya de nous. La pomaés rica en antioxidants, fibra, vitamines i ferro. Regula el colesterols. Esta indicada en les dietes d'aprimament i va molt bé per la panxeta.
                               les quatre varietats de poma i nous
Cuina: Un dels ingredients més neutres que complementa els plats, recurs infal·lible de qualssevol melmelada i els transforma per la gran quantitat de pectina que conté. La poma la trobem en receptaris medievals. Acompanya carns i peixos, les pomes farcides de Festa Major, pomes amb botifarra dolça, pomes al forn, el vinagre de poma, amanides, la varietat de pastissos de molts països, compotes, bunyols, melmelades i confitures, salses, sorbets, la deliciosa tatin de França, l'apfelstrudel de la cuina alemanya, pomes amb làctics, formatges, macedònies i sorbets.
A més a més del Calvados, amb les pomes d'Astúries, Gipuzkoa, Bretagne o la Normandie on s'elaboren excel·lents sidres. En el blog Libros de cocina y gastronomia de l'amic Sebastián Damunt podeu trobar un post dedicat a la sidra asturiana
Per últim, la recepta que he preparat per acompanyar el post és un pastís de poma deliciós perquè com deia en Josep Pla. "Sempre serà una fruita de compota, que en el millor dels casos serà presentada en forma de tarte aux pommes que si més no té un al·licient..."

Així que, quan IGP Girona em va demanar si podia fer i escriure una recepta amb la poma de Girona, com ingredient principal, vaig pensar que tenia que portar les 4 varietats de la poma de la IGP  amb dues texturesi que m'agrades. Un dia de pluja, una tarda de dissabte, sense presses. És fàcil.
                                         foto de la IGP, el cuiner Joan Roca ambaixador de la poma de Girona

Pastís de poma amb les quatre varietats i dues textures
Ingredients per la massa
  • 1 tassa de farina
  • 2 c/p* de sucre
  • 1/4 c/c* de sal
  • 85 gr. de mantega molt freda tallada en trossets d’ 1 cm
  • 3 c/s* d'aigua molt freda
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 



Ingredients per farcir el pastís les 4 varietats de IGP Girona

Preparació, cocció i enfornar

Primer de tot fem la massa:
  1. En el recipient del robot d’amassar posem tot junt: la farina, el sucre , la sal i la mantega, fins que quedin els ingredients una mica barrejats.
  2. Afegir l'aigua freda,  barregeu . Si sembla una mica seca afegiu una mica més d'aigua .
  3. Traieu del recipient i ara amb les mans sobre la taula de treball pasteu durant un segons, just per ajuntar i li donem una forma plana de la base del motllo. 
  4. Embolicar amb film i deixar a la nevera mínim 30 minuts .
Farciment
Mentre es va refredant la massa, rentem les pomes (reservem dues), les pelem, se'ls hi treu el cor, les tallem en daus i les posen a coure en un cassó amb una mica d'aigua, la nou de mantega i 100 gr. de sucre. Té quedar com un puré.

Amb les dues pomes restants, les tallem en rodones, afegim una mica de llimona perquè no s'oxidi. Reservem

Una vegada ha passat el temps de repòs de la massa, s'estén amb un corró, té quedar fineta, les vores poden quedar irregulars, no passa res, quedar més rústic, i se'n cobreix un motllo untat amb mantega que tingui uns 4 o 5 centímetres d'alçada. Punxar, una mica, amb la punta del ganivet, la massa del fons.

Escalfem el forn a 190º C i la fiquem al forn uns 10 minuts, aproximadament, ho traiem i posem la compota freda que hem preparat i al damunt les pomes tallades en rodones sobre la compota que quedi ben coberta.

Ensucrem i tornem al forn i s'hi deixa mitja hora. Controlar. Cada forn és diferent!

Bon profit!
Estris: Batedora, recipient-motllo 20 o 24 cm, bàscula, ganivet, paper film
La campanya "Una poma per la vida"  els propers 7 i 8 de març per a les persones amb esclerosi múltiple. 
Un llibre: El gran treball d'Eliana Thibau. La cuina de la poma

Pomes al forn farcides de crema catalana

$
0
0
La humanitat ha tingut sempre l'irresistible, secret i ineluctable desig de cantar la primavera, com inici d'un món més clar, més lliure i més serè. Josep Pla

flors de pomer

Completola trilogia que vaig iniciar amb el post i la recepta de la crema catalana, després vindria el gelat de crema catalana i avui, les pomes al forn farcides amb crema catalana.
A l'hora de les postres o en qualssevol moment, unes pomes al forn són una de les maneres més habituals de tastar, degustar i assaborir les pomes. Però si hi ha una, encara més gormandes són les pomes farcides de crema catalana,“cremada”, crema de Sant Josep. 

Les pomes al forn són un dels clàssics i bàsics dels receptaris, poder no caldria escriure-la però ho faig per recordar. Present en les cuines del món: La francesa, alemanya, anglesa... Recollida, també, en el Corpus Culinari Catalài en gairebé tots els llibres de cuina. Ignasi Domènech les anomena pomes “Bella Dona”, en l'obra de Jaume Fàbrega o en el llibreLa comida de la família Ferran Adrià y el equipo de elBulli” trobem les pomes al forn per dir-ne algunes.
En qualssevol cas són unes postres imprescindibles i molt fàcils de fer.
Lacrema com la majoria de cremes són elaboracions a base de llet, ous i sucre que pertanyen a  la cuina familiar i a l'hora formen part de moltes elaboracions en la rebosteria. Podem farcir els bunyols, acompanyar i decorar les pastes, els pastissos i una parella excel·lent amb les fruites.

Les Pomes al forn farcides de crema catalana: Recepta fàcil i a l'hora entretinguda amb un bon resultat a la taula per preparar en aquestes dates o tot l'any!

Ingredients per 4 persones
- 4 pomes grans i llises* (he triat la varietat Golden)
- mantega

*Hi ha la possibilitat habitual i senzilla tant sols de coure-les al forn amb la mantega, el sucre, una mica de canyella i el moscatell és la manera tradicional de preparar-les. Quan les farcim amb la crema i el crocant, el dolç, ho aportaran aquestes preparacions, quedaria massa ensucrats si es posa abans i després, al meu entendre. 

Per la crema
- 1/2 l. de llet
- 4 o 5 rovells segons la mida
- 140 gr. de sucre
- un canó de canyella
- un trosset de pell de llimona o taronja per perfumar
- 1/2 cullera sopera de midó o 45 gr. de maizena (si no hi ha alternativa) ay si em senten!

Per al crocant
- ametlla marcona molta
- 100 gr. de sucre
- 50 gr. de mantega 

Pel sucre cremat o caramel
150 gr. de sucre
- 1 tasseta d'aigua


Preparació i cocció
Pre-escalfar el forn a 180 ºC

Rentar les pomesi, amb un ganivet tallar la part de dalt, reserveu-la i buideu-ne els cors amb un ganivet de punta o amb un buidador.
Posar una mica de mantega a l'interior i untar-les per fora. Per hidratar. El tap també.
Col·locar-les en una safata per anar al forn uns 45 minuts a 180º C. 
Comprovar fins que estiguin cuites.
Fem la crema catalana com vaig explicar aquí. En aquest cas fem la meitat.
Reservem una mica de llet per dissoldre els rovells i la resta de llet la posen en un cassó amb el canó de canyella i la pell de la llimona per perfumar, quan bulli la retirem del foc. Retirem la canyella i la pell de llimona.
Separ les clares dels rovells. En un recipient desfem els rovells amb el midó i el sucre ho afegim a la llet que hem bullit abans. Ho portem a ebullició amb el foc ben baix, remenant tota l'estona perquè no s'enganxi, ho retirem del foc. El mòbil lluny!
Per fer el crocant desfem la mantega en una paella antiadherent. 
Afegim l'ametlla marcona molta i el sucre. Fins que quedi enrossit.
Per fer el caramel posen el sucre en una paella al foc,quan estigui líquid poseu la tasseta de aigua. Ja teniu el caramel.

Presentació:
Posem dos pomes o una en cada plat, les farcim amb la crema, posem una mica d'ametlla ensucrada per sobre i afegim en el  darrer moment i al gust la salsa de caramel per decorar.

Bon profit!

Els estris: un cassó, una cullera i espàtula de  fusta, paelles i un colador.

Un consell: fer la crema catalana el dia abans. 

Formen part d'aquesta trilogia:
La crema catalana, crema cremada, crema de Sant Josep











Gelat de crema catalana










Una proposta amb pomes:
Pastís de poma amb les quatre varietats i dos textures


Els calçots - La calçotada -

$
0
0
El calçot, el porró i els castells, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel. Bigas Luna

Les imatges d'aquest post són el resultat de la col·laboració amb en Marc Ensenyat, excel·lent professional i amic, transmet en les seves fotografies el coneixement del que fa i el que l'agrada, del que s'endevina i el missatge que rep de l'entorn.

No varem parlar gaire, algun w.s, un com va? després d'un concert, poques paraules, missatge clar, "comprés" i una bona feina. En Marc coneix molt bé les tradicions, l'agrada la gent i les terres. 

Un dia li vaig enviar aquest w.s: cuina i foc?... calçots? I amb la seva experiència crec que va interioritzar i ha sabut transmetre en aquestes imatges tot el significat d'aquest festa, simple, senzilla i alhora molt expressiva i amb tota la força. M'agrada com ha quedat la seva feina.

La calçotada i aquest post formen part del que anomeno la cuina del foc antiga i ancestral. El foc formava part de les cases a pagès. Ara, no gaire. Quantes estones, la gent d'abans explicava històries a la vora del foc o com una mena de meditació o després de sopar l'avi feia l'última cigarreta contemplant el foc i es permetia badar una estona després d'un dia dur de feina. 
El foc té una gran fascinació i està molt arrelat a la nostre cultura, d'aquesta manera el trobem en el calendari festiu en molts moments de la nostre cuina, encara avui, al costat de celebracions. El foc s'associa a moments festius o aquells moments d'inici o final del cicle natural de les estacions, els solsticis: El Nadal, amb una soca gran a la llar de foc, el ponche; postres amb foc del calendari llaminer, la crema “cremada”, crema de Sant Josep, les Falles de València i les Falles dels Pirineus, les fogueres de Sant Joan i les coques, el ron cremat i les Havaneres, trobades populars i col·lectives, festes a l'aire lliure, les costellades, les veremes, les cassoles del tros o les antigues romeries, berenars de Festes Majors amb final de correfocs i també la cuina del calçot.

La cuina a la brasa li cal atenció, bon fer i destresa perquè estigui al punt i no sembli carbó el que mengem, cal fer una bona selecció del producte i utilitzar la llenya adequada, els sarments vells de les vinyes, o restes d'olivera, després, aquestes brases les utilitzarem per fer les carns, les llonganisses o les botifarres i presentar a taula calent perque la brasa freda no val res. En molts restaurants hi ha una persona encarregada exclusivament d'aquesta manera de cuinar.

D'aquesta manera, la calçotadaés també una festa que segueix el calendari i està lligada al foc. Cita inexcusable en els mesos de l'hivern fins ben entrada la primavera. Trobades de colles d'amics i famílies es reuneixen i viatgen per fer la calçotada a l'aire lliure o els restaurants que han integrat en les seves cartes el menú de calçotada o l' han reformulat amb altres propostes utilitzant-lo com ingredient en plats de nova creació.
La festa del calçot, la calçotada, sembla ser que té el seu origen en un pagès de Valls, en Xat de Benaiges que cap a finals del XIX va descobrir el calçot a partir del bulb d'una ceba, la va coure al foc directe, la va tastar, va veure que eren bones i les va acompanyar d'una salsa, també atribuïda a ell anomenada salvitxada segons escriu en Jaume Fàbrega.

Aquesta troballa, segurament accidental, va agradar i va començar a convidar als seus veïns i coneguts fins que poc a poc es va anar popularitzant. L'èxit va ser tant gran que s'ha convertit en una de les festes col·lectives i popular més grans que hi ha i a més més exportable a altres llocs del món.

La descoberta d'una pintura romana, l'any passat a Brigetio, Hongria d'un esclau romà menjant calçots o un “porrus capitatus” no resta importància a la capital del calçot sinó al contrari demostra i suma el gran llegat de l'Imperi Romà no tant sols en les construccions o el dret, sinó també en la cultura i en la gastronomia.
                                             imatge de La Vanguardia
La temporada del calçot està a punt al mes de novembre, encara que oficialment el tret de sortida és la gran Festa del Calçot que es celebra el darrer diumenge del mes de gener a Valls, entre la plaça de l'Oli i la plaça del Blat, es couenels calçots, s'organitzen concursos, elaboracions de les salses, exposicions i, tota mena d'actes per atreure visitants i turistes (cultura de l'oci) de molts lloc del món per degustar aquesta ceba dolça, allargada que quan la mengen mirem el cel com deia Bigas Luna i, s'allargarà fins ben entrada la primavera.
                              Una experta gormanda! Aquesta foto no és d'en Marc. La va fer l'avi de la nena.
El producte:
Els calçots són els brots d'una ceba blanca tardana de Lleida de l’espècie Allium cepa, totalment desenvolupada, que han estat replantats.
Els calçots es conreen seguint unes pràctiques de cultiu tradicionals que duren gairebé un any. La varietat blanca gran tardana de Lleida destaca especialment per la seva dolçor i per la mida i el nombre de calçots obtinguts per ceba, habitualment de 4 a 7. Els calçots de Valls tenen una llargada de cama blanca de 15 a 25 cm i un diàmetre, mesurat a 5 cm de l'arrel, d'entre 1,7 i 2,5 cm

Producció: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès

Varietatsa la tradicional ceba blanca tardana de Lleida s'incorporen després de 7 anys d'estudi dues noves varietats: Roquerola i Montferri. La feina que s'està fen des de la fundació Miquel Agustí dedicada a la recuperació de productes agrícoles i el projecte Calçot 2020per aconseguir i garantir major productivitat permeten i garantiran un blindatge al calçot gurmet.

Propietats: La Dra. Senpau considera que són apropiats per qualssevol patologia relacionada amb l'aparell respiratori. Alt contingut en potassi, adequat per la hipertensiói regulador colesterol.

Manolo Vázquez Montalbán va escriure: "La calçotada comença amb la preparació del foc, la neteja del calçots i posar-los en unes graelles grans i al damunt de les brases, sense flama, i coure'ls." 

Una vegada cuits els calçots i ben negres s'emboliquen en paper de diari per conservar l'escalfor. Es habitual presentar-los en una teula que conserva el calor. Es mengen a peu dret, una manera informal on les colles d'amics i veïns comencen la festa i en el restaurants et donen un pitet per no embrutar-te.

A l'hora de menjar-los es treu la capa cremada, amb dos dits i s'aguanta amb l'altre mà, després es suca en "la salsa dels calçots", i es menja. S'ha de ser prudent amb la salsa és llaminera però calòrica.
La salsa que acompanya el calçot, imprescindible, picant s'anomena en alguns indrets i llibres salvitxada o salbitxada La diferència de grafia de les denominacions salbitxada o salvitxada s'explica per la duplicitat normativa bitxo-vitxo, que és un dels ingredients. Encara que a Valls i comarca el seu nom és salsa de calçots. Diem la salsa i així ens entendrem.
Cada cuiner, cada casa, té la seva fórmula i manera de fer la salsa. "La Salsa" dels calçots, La salvitxada és de la família del romesco i la salsa del xató. Aquesta salsa com les seves germanespertanyen a la Catalunya Nova és a dir més enllà de Tarragona on la característica fonamental és que s'afegeix el “color vermell” que li dóna el tomàquet i el pebrot del romesco, així precisa en Pere Sans, i continua dient:com ara no se'n troba, s'afegeix la nyora. 

Per fer “La Salsa” farem una picada. La picada és la base d'aquesta salsa i de la Cuina Catalana tradicional utilitzada per espessir o aromatitzar les plats. La clàssica picada diuen els entesos i així ho va escriure en Josep Pla, aquest preparat té una manera de preparar-se o un punt d'inflexió que el marca el riu Llobregat.

Els ingredients principals o una proposta de “La Salsa” imprescindible i llaminera per acompanyar els calçots per quatre persones podria ser:

  • 4 o 5 tomàquets escalivats
  • 30 gr. avellanes de Reus torrades i pelades
  • 100 gr. ametlla marcona del camps de Tarragona, torrades i pelades
  • La polpa d'una nyora
  • un bitxo
  • una cabeça d'alls escalivada i un all cru
  • 80 cl. d'oli extra verge
  • vinagre al gust
  • una torrada de pa millor que fregit
  • n'hi ha que posen una fulla de menta o julivert, al gust
Es passa pel minipimer fins que queden tots els ingredients barrejats de manera homogènia. Tradicionalment es feia amb el morter.

Manolo Vázquez Montalbán  va escriure que la calçotada és un pretext per despertar la gana després vénen les costelles i les llonganisses o botifarres cuites en les mateixes brases. El dinar es completa amb taronges, dolços o la crema. Proposta de maridatge cava o vi negre del Priorat.

S'ha fet tant popular aquesta festa que ha traspassat les comarques del Camp de Tarragona i ha aconseguit seguidors en altres territoris de la Península, d'Europa com Holanda i Bèlgica i Estats Units o el Japó i s'interessin pel conreu aquesta hortalissa que ha quedat protegida amb l'IGP.

En la calçotada que vaig anar aquest any vaig escoltar que una colla d'amics, al País Basc, havien preparat la calçotada mirant per internet com es feia!

El calçot va aconseguir IGP a l'any 2001 aquest reconeixement permet als productors garantir uns calçots amb les millors qualitats i alhora protegir-se front a la producció massiva i incontrolada i que puguin desvirtuar la festa.

Així, aquella ceba que un dia el pagès Xat de Benaiges va posar directament al foc, la va tastar i, va veure, que li agradava la seva dolçor, que va popularitzar el Primer Congrés de Cuina Catalana de 1982, s'ha convertit amb el temps en una de les festes col·lectives i populars més grans i exportables de Catalunya.
Que vagi de gust!
Moltes gràcies Marc!

La cuina del calçot
Altres maneres de preparar el calçot






















El tren dels calçots
Visitar: Valls i la seva comarca rutes, castells, gastronomia, restauració, història i molt més.
Fira de la ceba i el calçot a Vila Sacra

Una agradarà veure el post més visitat del blog:



AXOL

$
0
0
Molt a prop de Barcelona, a la comarca del Maresme on hi ha, segurament, l'oferta gastronòmica més alta per km2 de Catalunya. Una horta esplèndida, el mar i les vinyes d'Alella, al mig d'una urbanització trobem l'AXOL, inaugurat el 14 de febrer de 2008, el dia no va ser triat a l'atzar i, al cap davant el xef Albert Ortiz i la seva germana Xènia, cap de sala i sommelier, al seu costat l'Anna, en Marlon i en Carlos.


AXOL és l'aposta de l'Albert i la Xènia, fills dels propietaris d'un altre restaurant de Cabrils, el Xaret, situat al centre del poble. Axol és també l'esforç d'una família, de treballadors incansables, entusiastes, amb ganes, aprenent cada dia. La cuina de l'Albert es basa en la tradició del que ha après i ha viscut a casa del seus pares i ha aplicat la innovació i les tècniques de les millors cuines del món.
L'Albert es va formar a l'Escola Universitària de Hostaleria i Turisme a Sant Pol de Mar va voler continuar treballant enrestaurants de reconegut prestigi: Com ElRacó de Can Freixa on va ampliar els coneixements.

Després, elBulliamb Ferran Adrià, va aprendre la disciplina que s'ha de tenir a la cuina, a més a més de conèixer la tècnica i la creativitat.

El seu tarannà i la seva passió el va portar a fer pràctiques al restaurant Arzak a San Sebastián on es va trobar molt ben acollit per la família i l'equip de Juan Mari Arzak.
els llibres i  alguns records d'anyades
Va tornar a Catalunya i va entrar a formar part de l'equip del Celler de Can Roca on li van oferir la possibilitat de portar una partida durant dos anys. Va conèixer la tècnica d'en Joan i en Jordi Roca i sobretot la saviesa i la professionalitat d'en Josep Roca. De qui parlar amb gran admiració.

L'Albert anava aprenent al costat dels grans, amb entusiasme, amb il·lusió, sense calendari i totes les hores del món, quan acabava la jornada continuava en la cuina dels seus pares els dies que tenia lliures.
Aquesta foto m'agrada...:)) la sincronització de tots, optimisme

L’Albert, al 2011, va ser el segon semifinalista del Concurs "Cocinero del año"Que es celebra cada dos anys. El passat 3 abril, dins d'Alimentaria,  entre els cinc millors va arribar a la final,va quedar segon. "Continuarem treballant, com sempre hem treballat amb el mateix esforç i amb el mateix entusiasme". 

Rigorós, disciplinat, senzill, alegre, obert, optimista, molt treballador i enamorat de la seva feina són els trets que caracteritzant la seva personalitat que ha transmès en la seva cuina i en allò que fa. Siguin quin siguin els pronòstics i els resultats, aquí està la seva feina incansable.
reconeixements
A l'AXOL hi ha tres menús però com el motiu era una trobada familiar, la Xènia va proposar un menú especial per grups de 35,00 €, que més es pot demanar? Qualitat, producte, honestedat i professionalitat, alegria i divertiment.
Per començar: Els aperitius, snacks i un pica-pica divertit

Soja amb tandori garrapinyada
3D de Guacamole


Les olives arbequines, les prepararen i mariden ells mateixos de l'olivera que ens rep a l'entrada.
L'Olivera d'AXOL
Cornette de Camembert amb avellanes i tartufo - tòfona blanca -
La croqueta de sobrassada amb mel i poma espectacular. Una sobrassada molt bona. L'elaboració es pot veure en aquest enllaç en la presentació que va fer en el programa cuines de TV3


Les patates braves

Les tapes:
Terrina de sardines i pebrot del “Piquillo” amb un toc de crema de cansalada fumada i oliva negra, finíssim sobre una coca de forner.
Les llenties líquides... la classe de elBulli amb nota! esferificació de les delicioses llenties de casa dels pares "passades pels sedàs" de la tècnica de l'esferificació. Extraordinàries. Diu l'Albert: Són les llenties que fan a casa del pares amb la tècnica de elBulli presentades en una cassoleta petita.

El plats
Ou potxat amb espàrrecs silvestres i tòfona. Aquest plat em va sembla sensacional. Perfecte. Al punt totes les coccions: L'espàrrec cruixent, la crema fina, els flaires de l'aromàtica tòfona. Tots els productes de la cuina d'AXOL gairebé són de proximitat, per això, l'Albert supervisa, prova, tasta, controla i se n'ocupa personalment de la selecció de cadascun del productes.
El proveïdor de les verdures i hortalisses en Marc Pruna, pagès de Mataró de Pruna fresc. Sis generacions de pagesos, una horta variada en el clima immillorable i suau del Maresme 
Arròs melós amb llobarro i formatge Mogent, L'Albert tria el peix de temporada quan està en el millor moment, el llobarro desova al Mediterrani a l'hivern i és quan està en l'òptim moment pel consum, per això, confia en Karlos Ander, basc de Zarauz, que viu a Cabrils i, que cada dia porta de Mercabarna el millor peix i marisc del mercat amb tota l'essència, com agrada als pescadors.
Per últim i sense foto:((... una cua de bou amb parmentier que es desfà, macerada, acompanyada a l'hivern amb el bolets de temporada i a la primavera amb les múrgoles.

Els vins que varen acompanyar el dinar Blanc Libalis 11 D.O Valles de Sedacia i Negre Marmellans 11 D.O Montsant. Aigues minerals amb gas Vichy Catalán i natural. Tres varietats de pa que el fan ells. Encara que m'agraden molt les bombolletes del Vichy.... ningú va demanar cava?
                                            el vi i el boli


                                                  el pa
La Xènia, sommelier, s'encarrega de la Sala i de la Bodega de l'AXOLque compta amb més de 90 referències.
Per les postres l'Albert va fer un pastís d'aniversari de xocolata lleuger, suau i aeri, ho aconsegueix muntant la clara.

Cafès, sucre blanc i morè, gominoles i petit fours

Un menú esplèndid, de gran qualitat, llarg, a un preu immillorable. Cabrils, El Maresme aquesta comarca a prop Barcelona, té una costa, té una serralada, i té unes vinyes acariciades per la brisa del Mediterrani. L'Albert rigorós, disciplinat, senzill i, generós, amb un equip que l'acompanya i una cuina moderna sense perdre la tradició i tan sols a 25 minuts de Barcelona.

Que res us tregui la força, l'entusiasme i la felicitat!
Menú grup hivern 2014
AXOL
www.restaurantaxol.com
Can Cabot - Arboç, 6
08348 Cabrils
937 538 645

Dracs, princeses, roses, llibres."Post" Sant Jordi 2014. Pastís de formatge amb melmelada d'aranyons

$
0
0
La vida no és como uno la ha vivido, sino como la recuerda para contarla.” Gabriel García Márquez 
Vaig buscar les seves roses preferides, com papallones grogues en un cel blau, Roses grogues. Vaig buscar-les en els jardins de la ciutat.

Roses d'Unicef, roses de Médicos sin fronteras, roses contra l'oblit, roses per viatges de final de curs, roses per estimar, roses a la feina, roses al mercat, la primera rosa en sortir de l'Hospital.

Ha passat Sant Jordi 2014, aquest SJ'14 que continua amb celebracions gairebé fins a final de mes com si costés resistir-se a deixar la festa i esperar un any més. Perquè els llibres interessants no tenen data de caducitat ni tenen modes ni coneixen del temps. Continuen les celebracions de SJ i la gent va amunt i avall, encara, amb les roses i llibres per regalar per portar-los aquí i allà. Gairebé la majoria de les llibreries mantenen els descomptes tota la setmana. Malgrat que les vendes d'aquest dies representant un 6 % de la totalitat de l'any.
En el primer Sant Jordi vaig escriure sobre aquesta Diada que ha traspassat fronteres, i tant agrada, des de qualssevol racó de món saben que hi ha un país que s'inunda de flors, llibres, d'amor en majúscules, que té una festa exportable, la tradició dels dracs, les princeses, i sobre tots els llibres que ens fan créixer, conèixer, somniar. Aquesta festa que any rere any no em deixa de sorprendre la gran capacitat de convocatòria. Un SJ brillant, esplèndid, regalant optimisme a cada pas.
Sant Jordi, protector Verona, de Pisanello, imatge enviada per Monica  de Zuccheriera

L'any passat vaig escriure com la crisi i un IVA dels més alts d'Europa afectava al sector llibreter i de les llibreries que havien tancant. Sempre és trist que tanqui un projecte, sempre ho és una llibreria. En aquest SJ'14 que va de Sant Jordi a Sant Jordi, ha tancat la llibreria Boquer del Passeig de Gràcia, davant dels Jardinets, la foto de la carpa blanca del post de l'any passat era d'allà. L'emblemàtica La Tralla de Vic. Una de les grans llibreries de les comarques d'aquest país.
                                            Il·lustració Agustí Roca
Però també hem de celebrar l'obertura de noves llibreries i nous projectes de persones valentes capaces de tirar endavant el seu projecte personal com la llibreria No llegiual Poble Nou i a un carrer que porta un nom que ho diu tot: L'Amistat. Em va semblar que caminava pel barri de Gràcia. En aquesta feina o treball de camp vaig acostar-me i veure in situ que passava per allà i vaig trobar al Xavier il·lusionat, optimista i treballant de valent amb la seva família i ultimant el SJ'14.
De Poble Nou a Sarrià per visitar un altra llibreria: a peu, de pàgina , al capdavant la Gemma. Sembla una llibreria de conte. Activitats, propostes, una bona oferta infantil, editorials petites, que aposten per la cultura i omple el buit de lectura d'aquest barri.

A l'Eixample,La Impossible tres amics, l'Olga, el Tono i la Mireia amb llarga experiència en el sector llibreter varen decidir tirar endavant, també, el seu projecte: crear la seva Llibreria, després de tancar la llibreria Proa. (podeu llegir el post de l'any passat). La Impossible petita, acollidora té tracta directe i personal  on troben una bona oferta literària, assaig i especialitzada en català. 
Jaimes, que el dia de Sant Jordi va tornar amb un estand al Passeig de Gràcia on va ser-hi més de 61 anys. Jaimes continua sent un dels referents de les llibreries i de la cultura a Barcelona.
La llibreria Laie, una gran llibreria, contingut en humanitats, cine, música, un cafè-restaurant, il·lustracions, concursos, pintura, gastronomia i replena d'activitats.
No podia faltar Documenta on en Josep continua sent l'ànima i entre els mitjans té temps per aconsellar-te aquest llibre i explicar-te històries infinites. El seu equip, essencial que t'atén com si estiguessis en família i et dedica un somriure.
L'emblemàtica llibreria Ona que ha reobert aquest any a Gràcia i ha celebrat amb èxit el seu primer Sant Jordi. 
La Llibreria Calders, llibreria especialitzada en llibres.:)) Un altra  de les noves llibreries al Passatge del mateix nom, al barri de Sant Antoni. Un espai de treball per traductors, lectors amb exposicions, activitats i molts llibres en una antiga fàbrica de botons. 
Grup del Llibre, petita amb moltes sorpreses agradables, farcida de llibres en català
La Casa del Libroaltres grans superfícies, multinacionals amb tota l'oferta. El FNAC amb les reivindicacions dels treballadors pels salaris baixos.

Aquest any, editorials petites, llibreters amb empenta, treballadors i treballadores que no s'espanten i han decidit, com fan cada any posar totes les ganes i buscar l'enteniment a través de la lectura. 
Gairebé, cada post va acompanyat d'un llibre. Aquest SJ'14 conté llibres que poder no trobem en totes les prestatgeries, he seleccionat alguns llibres que no són novetat, desconeguts o d'altres anys, altres llibres si són novetat i han anat acompanyats de bones campanyes als mitjans. 

Un dels llibres que tenia i ha tingut més bons pronòstics de venda era la Cuina amb Joan Roca on el xef vol apropar la Cuina a les cases. Tècniques, estris, coneixements, productes, preparacions acompanyat de unes vuitanta receptes explicades per un dels millors xefs i el seu equip de manera didàctica.
L'opinió dels llibreters era diversa uns deien: “S'ha començat a vendre abans de Sant Jordi o costarà vendre perquè es car...”. S'ha vengut i és trending topic. L'any passat vaig presentar el seu anterior llibre. El llibre!
El llibre de Josep Lladonosa. Un nou llibre de capçalera recopilatori d'edicions anteriors, renovat, amb les receptes de sempre, clàssiques de La Cuina Catalana on el cuiner i escriptor explica de manera detallada, amb consells, suggeriments, molt curós les receptes de la Cuina Catalana de sempre
A comer y a beber de Guillaume Long– con las manos en la masa – L'autor que va néixer a Ginebra on la xocolata i el formatge són senyes d'identitat i entre articles, contes, té encara, temps de cuinar amb bon sentit de l'humor. Un llibre molt divertit, algú sap a qui li dedico....:)) em sembla genial, entretingut i que a més a més proposa receptes de plats, aperitius, com fer servir els utensilis, fer els entrepans o com es fa aquell pesto que convertirà la pasta en un dinar extraordinari.
Aquest llibre/còmic és una continuació del blog a Boire et a menger que manté l'autor en la secció gastronòmica del diari Le Monde. Propostes apropiades, quan a vegades no sabem com es fan, que agraden i a més a més de riure podem preparar receptes ben fàcils i bones.

Sd edicionsté la col·lecció Productes de Mercat. Uns llibres d'edició molt cuidada, amb uns colors molt bonics, i il·lustracions de Lluïsa Jover. El producte és explicat en 10 receptes i a vegades + 1 de manera senzilla per un expert, un cuiner, un escriptor, una mestressa, o un amant de la gastronomia.
Els darrers llibres publicats: El kiwi de Jackie Emery, aquesta fruita que va venir d'un país llunyà, Xina i Nueva Zelanda, amb tants bones qualitats per l'organisme, cromàticament tant bonica i moltes possibilitats a la cuina; Els bolets de Bàrbara Beaumont, professional de la cuina, propostes boletaires per la tardor i la primavera; El lluç de Margarita Sales, aquest peix tradicional de la nostre cuina preparat de manera senzilla o de manera exquisida; El curry de Conxita Sal·lari que dir d'aquest preparat? Diuen que a la India es preparar de diverses maneres i es mira el cel, el temps i l'estat d'ànim de qui el fa o per qui el prepara; El codony de Fina, qui fa aquest blog, el meu primer llibre de cuina. Gràcies per aquest oportunitat. He recollit receptes de casa dels meus avis, de la mare o reformulades per mi, molt fàcils tot redescobrint o recuperant aquest fruita tant antiga en la nostra cuina i que li vaig dedicar el primer post

D'aquest col·lecció tinc uns quants llibres. Al blog podeu trobar el post de l'ànec i a la presentació dels llibres. La pasta, la ceba, el formatge de cabra o el peix de roca.

L'any passat per Sant Ponçvaig presentar el llibre Els caputxins i les herbes remeieresde Fra Valentí Serra aquest any, Fra Valentí ha escrit Les Hortalisses i flors remeieres de l'Editorial MediterràniaEl llibre és un tractat complert del que es coneix, ara, com els hort urbans on l'autor escriu i recull la llarga tradició d'aquesta ordre en el cultiu de les hortalisses. Un llibre amè i molt ben documentat. Gràcies Fra Valentí per tant.
Salsas más de 300 recetas saludables y sabrosasKarin presenta un tercer llibre exquisit i tercer d'aquesta autora que ha decidit que l'edat no es cap impediment per continuar treballant i seguir creant de manera meravellosa. Receptes bàsiques, fons o salses sofisticades.

La Cuina i terra de la Vall de Boí, amb il·lustracions molt maques d'Alex Fraguas de l'Editorial Meteora. Aquest llibre recull les receptes tradicionals porta a porta dels veïns d'aquesta Vall declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Fragment del llibre de la primavera
Pica-pica de l'Editorial Cossetània de Toni Monné, fotografia Xabier Mendiola. Propostes de cuina que tant agraden, improvisada, que fa festa, sense necessitat d'entaular-se. Recomanat per tots els llibreters. Un tastet:))
Vinos naturales en Españade Joan Gómez de RBA del blog Devinis. El Blog de referència pels amants del vi.
I per últim, tres novel·les que vull recomanar que girant al voltant de la gastronomia, el producte i l'enologia:
Amb motiu del 25è aniversari de la pel·lícula El Festín de Babette, NórdicaLibros, va publicar la novel·la a d'Isak Dinesen amb il·lustracions de Noemí Villamuza. Una gran novel·la en una edició molt acurada. Aquí el post de la pel·lícula.
Una de les entrades que desperta més curiositat al blog va ser va ser una senzilla tassa de xocolata desfeta, tant habitual a casa, per això, quan vaig veure la novel·la Desig de xocolata vaig pensar en anomenar-la, guanyadora del premi Ramon Llull i amb un gran desplegament mediàtic. Una xocolatera de porcellana serveix per unir en el temps tres dones en diferents moments.

Quan en dèiem xampanyde Rafel Nadal s'endinsa amb nostàlgia en la història familiar, trobar una vida millor a França, les guerres europees, i tot això al voltant del suro i el xampany.

“De manera que ara, quan sento destapar una ampolla de xampany o de cava, se’m dispara la nostàlgia per tots els brindis que hem fet amb la baba Teresa, els pares, els germans, els fills, els néts i tots els de casa, i recordo la taula parada a la plaça de Santa Llúcia de Girona, a la Fosca o al mas d’Aiguaviva i la baba ordenant que es destapin les ampolles i el pare reclamant el tap de suro per sentenciar: No és gaire bo. De seguida he vist que no era de casa."

Finalment els llibres que he triat pels nens són uns llibres delicats i sensibles que arriben al cor del grans i a l'anima dels nens al meu entendre:)
El cirererde la col·lecció "El dodo bobo" amb il·lustracions de Alba Garcia. A la Mariona li regalen un cirerer petit i ha aprendre a cuidar-lo tot cultivant la paciència. L'arbre donarà unes fruites petitones i vermelles a la primavera i principi d'estiu.
Mis platos preferidos, un llibre pràctic, que agrada, que es pot tocar sense embrutar-se i explica com fer 22 plats divertits, fàcils, senzills i bons.
La Florentina es constipa en aquest conte la vaqueta descobreix que això de estar malat no està malament perquè la cuiden amb molt amor. Autor: Steffensmeier, Alexander
El dia de Sant Jordi vaig tenir la sort de trobar al Passeig de Gràcia a la Judit de  d'Edicions Sidillà, un altra editorial petita que aporta i aposta per la qualitat en l'edició. Varem parlar del llibre que havia triat Cabretes al país de les meravelles 
Un llibre preciós en el missatge, en el text i les il·lustracions. El text de Montse Vila, i les il·lustracions de Montse Mayol.
Fa molts anys, molts, es sabia de l'existència d'una raça de cabra autòctona de Catalunya. Sempre hi ha un racó de món lluny de contaminació, aïllat, que cal preservar. Havia una raça que es va donar per extingida però gràcies al moviment Slow Food es va trobar al Montsec un ramat de cabres d'aquesta raça d'Antoni Pellise.
Pot l'amor alimentar l'ànima?La sopa de l'avi, amb text de Mario Satz i il·lustracions de Albert Asensio de Babulinka Books.
Sempre he dit que si hi ha una menjar que arriba a l'ànima aquest és la sopa. Les sopes ocupen un espai espai especial al blog: reconforten, treuen el fred i tambérefresquen, poden ser un aliment complert, gairebé agraden a tothom. Així que quan vaig descobrir aquest conte no vaig dubtar en incloure'l. Una història d'amor i de com l'amor de l'avi i la seva néta que pateix anorèxia pot curar-se amb un plat de sopa.
I com cada any acompanyo el Sant Jordi 2014 amb una recepta. He preparat una recepta molt fàcil del llibre d'Amanda Laporte, la tercera!

Pastís de formatge amb melmelada de aranyons 
A finals d'estiu arriben els aranyons i les móres vaig fer melmelada, així que aquest fons d'armari que omple el rebost i amb la feina avançada preparo aquest pastís.

Ingredients per 4 persones. Fàcil. Preparació 1 hora

Per la base:
  • Un paquet de galetes Maria + 4
  • 100 gr. de mantega a temperatura ambient
Pel farciment:
  • 2 terrines de formatge fresc (400 gr.)
  • 6 c/p de sucre
  • 1/2 litre de llet
  • 3 sobres de quallada (Royal)
  • la melmelada necessària per cobrir
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa 

Elaboració i cocció:
  1. Triturar les galetes amb un robot de cuina o el 1,2,3. fins que quedin les galetes molt fines.
  2. Barrejar amb la mantega i una cullerada d'aigua fins obtenir una massa homogènia.
  3. Posar aquesta massa en un motlle de 18/20 cm que cobreixi la base i una mica les parets.
  4. Batre el formatge, el sucre, la llet i la quallada amb el minipimer o la batedora a mà. Que no quedin grumolls.
  5. Abocar aquesta preparació en el motlle damunt de la base de la massa de la galeta.
  6. Preescalfar el forn a 180º C. Coure el pastís uns 25 o 30 minuts fins que hagi quallat.
  7. Deixar refredar, cobrir amb la melmelada d'aranyons. Reservar a la nevera unes hores perquè sigui més fàcil desmotllar.

Proposta: Presentar amb la melmelada com si fos una salsa i servir al gust.
Bon Profit!
Estris: Batedora, motllo de 18/20 cm, espàtules, robot cuina.

He començat aquest SJ'14 amb Gabriel García Márquez i tanco l'article amb la noticia d'un altra flor, un home discret, Tito Vilanova i totes les flors anònimes que fan dia a dia un món millor.

"A qui estimes
dóna-li ales per volar
arrels per tornar
i motius per quedar-se"
Dalai Lama

Any Joan Vinyoli...:”i la teva vida mesclada amb ells”

L'ortiga - Sopa d'ortigues

$
0
0

L'ortiga va ser una de les primeres herbes que de petita vaig saber el seu nom, òbviament, també, n'hi ha que li diuen l'herba dels cecs! (perquè no cal veure-la per sentir com pica). L'ortiga formava part del paisatge i dels llargs estius de les vacances de l'escola, de bicicletes, de berenars amb pa amb xocolata, de migdiades – no m'agradava dormir- d'anar a la font i portar el berenar, de jugar sense parar: a la cuita amagat, de col·leccions de cromos, de vendre sorra i fulles dels arbres, buscar papallones i sargantanes, de tardes de pluja i cargols, rascades als genolls, d'anar al riu i trobar els crancs sota les pedres, de picades, de dos hores de repàs i de mirar les aranyes com teixien la seva tela i anar a les 7 a buscar la llet acabada de munyir, les vaques, olor a farratja i herba.
                                                                            imatge Viquipèdia

L'ortiga aquella herba que als estius ens picava les cames quan anaven amb bicicleta, quan entraven a l'hort sabien tots els racons i els llocs on era: a la vora dels camins, als marges, als vols dels horts i els jardins, de vegades, sorpresa inesperada quan descobrien territoris estranys, cada any, allà hi era tant dreta, tant singular, decideix créixer, sempre, en el mateixos llocs. La picada “elèctrica” fins l'últim pel del cap, aquella barreja d'emocions que ens retrobava estiu rere estiu allà d'on venim.
La cuina de pagès i conventual saben o sabien de les propietats guaridores, curatives o verinoses de les plantes. Maig i juny són els mesos de plegar les herbes remeieres, avui diumenge es celebra en molts indrets la diada tradicional d'una festa pagana queSant Ponç va recollir i dedicada a les herbes remeieres, les fruites confitades, l'arrop i la mel, festes de primavera. La més coneguda és la Fira de Sant Ponç, del carrer del carrer Hospital de Barcelona. Aquí es pot veure les fotos i llegir el post.

Dones expertes i coneixedores de remeis, les trementinaires feien llargs camins de la muntanya al mar per portar i vendre els seus preparats guaridors. Varen recollir un llegat i cal conservar. Avui es vol retrobar i recuperar tot allò que gairebé hem perdut. Esperem que sigui així.

L'ortigaés una herba emprada des de temps remots, de llarga tradició i amb moltes propietats, bona pel bestiar, pels camps i per l'home, l'agrada tant la seva companyia que tants sols creix quan està prop d'ells.:))
Nom, descripció i utilització: Urtica. L'ortiga és una planta herbàcia remeira, de la família de les urticàries amb fulles dentades pot arribar a 1 metre d'alçada, les seves flors petites i diminutes floreixen de la primavera a la tardor, disposades com un raïm, la característica essencial i de com es coneix és la picor que produeixen els seus filaments en contacte amb la pell. Poc conegudes i són moltes les seves propietats i utilitats: terapèutiques, cosmètiques, medicinals, alimentaries, afrodisíaques,  tèxtils, per fer paper, excel·lent compost per la terra o repel·lent de les cuques.

Aquesta herba és realment una panacea: Tisanes d'aigua d'ortigues per les sangs, per les dones que alletaven, per l'anèmia i enfortir, per aturar hemorràgies, digestiva, astringent, rica en minerals, vitamines, i oligoelements. Té més vitamines i ferro que els espinacs s'assembla bastant en seu sabor. Té molta clorofil·la destaca la gran aportació d'àcid silici.

Varietats: Existeixen moltes varietats destacar les més comuns, la gran Urtica dioica i la petita Urtica urens

Habitat: A prop de camins, als horts i camps humits i ombrejats. Sempre al costa de l'home i els animals. L'ortiga s'utilitza en la cuina dels territoris humits com Galícia, (Hi ha un poble preciós que es diuOrtigueira), el País Basc i, la Catalunya prop dels Pirineus i rural, a Centreuropa, França, Luxemburg i els països Balcànics o els pobles Vikings.

Recol·lecció: De la primavera, és el millor moment, fins la tardor. Les seves fulles tendres i petites per amanides, sopes, i cremes. S'utilitza totes les seves parts: les tiges, arrel i fulles. Assecades ja no piquen.

Equip imprescindible: Uns guants, estisores i pantalons llargs

A la cuina: truites o remenats, sopes, cremes, amanides, com un altra verdura bullida, acompanyada de patates, cebes o porros, arrebossades, galetes, pastissos, per acompanyar el peix, amb formatge, amb pasta, vinagre d'ortigues, infusions o tisanes, condimentar o fins i tot cervesa!

Important: Quan recollim les ortigues el temps d'espera des de que les collim fins que les utilitzem a la cuina té que ser molt curt perquè émarceixen molt ràpid. Una vegada cuinades no hi problema es comporta com una verdura. Sempre és millor collir i cuinar. Km. "0":))

En Jaume Fàbrega ha escrit una sopa d'ortigues i en el llibre infantilCuinar és cosa màgica que vaig recomanar en el Sant Jordi 2013 recull entre altres exquisides receptes una sopa d'ortigues per la nit de les bruixes.

Els xefs Patxi Moliá, guipuscoà, Martin Àlvarez de la Nova Cociña Galegahan treballat, i preparat nous plats, redescobrint i conservant els valors d'aquesta herba tant rica i extraordinària.

Martín Álvarez, quan va escriure el llibre era professor de Cuina del IES de Vilamarín (Ourense) i president de l'Asociación Cultural As Ortigas, porta molts anys experimentant i investigant els valors nutricionals i gastronòmics de l' ortiga va escriure el llibre 45 RECETAS CON ORTIGAS A proposta máis imaxinativa da Nova Cociña Galega Un llibre que recull un receptari imaginatiu d'aquesta herba poder menyspreada. La feina, d'investigació del xef, labor divulgativa d'aquest llibre únic va merèixer al 2006 dos premios Gourmand i “Mención de Honra” del jurat internacional, Medalla de Plata.

L'autor diu del seu llibre:“Mi libro nos brinda la oportunidad de acercarnos a las recetas tradicionales gallegas pero con un elemento diferenciador –señala–, además de estar estas enriquecidas en su valor nutricional. 45 receitas con ortigas es la demostración del potencial gastronómico de la ortiga y su versatilidad como ingrediente culinario”.

La recepta que acompanya aquest post és una sopa d'ortigues, la més senzilla que trobareu, sense mides, assilvestrada, tal com l'he fet, i el que em deia la inspiració. Hi ha altres varietats que incorporen patates, ceba, porros. La que he preparat porta simplement ortigues (com una mena espinacs) i he afegit per acompanyar-la un formatge de cabra tou o el que mes us agradi.
En Jaume Fàbrega diu que és essencialment depurativa i s'estima més prendre-la sense gaires ingredients.
Suggerència qualssevol formatge de productors que trobareu aquí o un cabra fort de la Gomera

Una sopa brillant d'ortigues
Ingredients
  • Un grapat de fulles tendres d'ortigues collides per nosaltres, uns 600 gr. Pot ser una quantitat adequada. (és important conèixer el lloc on anar a buscar-les)
  • Aigua mineral la quantitat necessària per cobrir les fulles de les ortigues. Es pot posar, també un caldo suau.
  • Sal marina
  • Pebre en gra molt al moment
  • Oli d'oliva extra verge
  • Formatge de cabra tou per acompanyar. Podeu consultar productors locals al blog
Preparació i bullir:
Hem anat de bon matí a collir les ortigues amb l'equip (guants i tisores)
  1. Rentem les fulles tendres de la primavera, trèiem les tiges més gruixudes
  2. En un cassó que ens hi càpiguen una bona quantitat, almenys, per dos persones posem l'aigua, la sal i les fulles i portem a ebullició. Quan comença a bullir compteu 10 minutes més 5 minuts més.
  3. Triturem les ortigues bullides, afegim una mica d'oli i fem un puré amb el minipimer veureu quin color tant bonic, verd intens i brillant ple de clorofil·la! Com si fos el color dels espinacs però més intens. Posem una mica més d'oli extra verge com quan s'amaneix una verdura. Afinem de sal i pebre molta al moment.
  4. Si creieu que té fibra passar pel xino
  5. Emplatem i acompanyem amb formatge de cabra tou.
   el formatge com si fos un iceberg!
Bon profit!
Suggerència: acompanyar amb crostons de pa torrat untats amb all. Bullir una patata o una ceba i mixar amb les ortigues bullides
Proposta de maridatge:Un vi rosat o blanc una mica dolç, afruitat, floral. Un Viña Esmeralda per exemple o els bons vins d'Alsàcia i el Rhin

Us agradarà veure:
Sopa d'all








Sensacions al plat













Herbes remeieres, Sant Ponç

Bunyols de bacallà

$
0
0
"En tots els pobles on es menja bacallà no hi ha cap plat tan comú com els bunyols d'aquest peix. A finals del segle XIX, mentre el Senat dels EUA debatia una llei sobre la puresa dels aliments, el senador George Frisbie, que ocupava la mateixa butaca des del qual Daniel Webster havia parlat sobre les virtuts de la caldereta de peix, es va posar en peu i va pronunciar un llarg discurs sobre el gust exquisit d'uns bunyols de bacallà menjats un diumenge al matí " M. Kurlansky

El post que vaig escriure sobre el Bacallà va bé per continuar escrivint sobre aquest peix que va canviar la història. Entre les moltes preparacions que podem fer amb el bacallà, els bunyols són un clàssic dels receptaris, de les cartes de les fondes, dels bons restaurants i dels bars de tapes.

Els bunyols de bacallà els trobem en tots els països amb cultura de bacallà des deBoston, Jamaica, Portugal, França, Itàlia, Espanyai, a Catalunya un dels territoris amb més consum n'hi ha fins i tot dos maneres d'anomenar-los: bunyol, crispell o crespell. Segurament les varietats de parlars del Principat o pobles, en cert temps aïllats, com Cadaqués, han conservat algunes paraules pròpies de dialectes o subdialectes dins delmateix idioma.

El diccionari etimològic de Joan Coromines, “El buñuelo”es troba per primera vegada en el segle XIV derivat del català bunyol, el qual al seu torn procedeix de la paraula bony. Segons els filòlegs Warzug i Meyer Lübke, bony deriva possiblement d'una paraula pre-romana, bunia amb el mateix significat.

La paraula bunyolsignifica també una cosa mal feta o que no ha sortit bé o com esperàvem. Albert Adrià  aconsegueix uns bunyols rodonets i ben presentats introduint la massa en un motllo de silicona i congela la massa, llavors poder s'haurien de dir boletes de bacallà.:))
                                         imatge de Bacallà d'Islàndia
Els Bunyols
Aquestes petites preparacions que podem menjar amb els dits que agraden tant com les croquetes. Els bunyols igual que les croquetes poden ser dolços o salats. Els podem prendre com aperitiu, entreteniment o un pica-pica deliciós, per les postres o en qualssevol ocasió. S'han de fregir al moment i no es poden reescalfar. N'hi ha bunyols de moltes varietats:de l'Empordà, els de Quaresma, de poma, de carbassa, de diferents verdures, de bacallà, de salmó o formatge i abans es feien també de cervell.

LaTecad'Ignasi Domènechdedica un apartat del llibre amb aquest títol: com es fan tota classe de bunyols. Tant important és la manera de fregir-los com la qualitat dels ingredients que utilitzem en la seva elaboració: Un bon oli d'oliva, la farina adequada, i en els de bacallà la qualitat d'aquest peix. Encara que, en Jaume Fàbrega escriu els primers bunyols que es devien fer varen ser el resultat de les farines i trossets de bacallà restants d'altres preparacions. Possiblement fos així.
Aconseguir el punt just de la temperatura de l'oli per fregir-los, rossos i no torrats, incorporar la massa en petites porcions a una paella amb l'oli de oliva suficient amb la temperatura justa, poc a poc, per no refredar l'oli i aconseguir que no siguin oliosos és una de les maneres mes llamineres de menjar els pica-pica.
Ferran Adrià va dir que Andalusia pot presumir de ser un dels territoris que millor domina la fritura. Aquesta tècnica de cocció en la que introduïm l'aliment en l'oli calent és pròpia de tota la Mediterrània. Perquè sigui un èxit els bunyols s'han de menjar just en el moment d'acabar de fer-los.

La recepta: Bunyols de bacallà

Ingredients:
  • 250 gr. de bacallà del morro dessalat i esmicolat
  • 40 gr. de farina de blat
  • 1 ou
  • 1 patata mitjana
  • 1 vas de l'aigua de coure el bacallà i la patata
  • 2 grills d'all
  • julivert
  • sal
  • pebre blanca molta al moment
  • oli d'oliva per fregir
Preparació, cocció, fregir
  • Retem i pelem la patata, la tallem en trossets i la posem a bullir. Retirem del foc i afegim el bacallà que es courà amb l'escalfor de l'aigua, uns 10 minuts.
  • Escorrem la patata i el bacallà i reservem un vas de l'aigua de coure'ls.
  • En una paella o cassola posem oli i l'escalfem.
  • Afegim els grills de l'all, prèviament els xafem una mica amb una espàtula de fusta, els incorporem quan l'oli estigui una mica calent per perfumar l'oli. Retirem els alls.
  • Posem el julivert picat i el fregim lleugerament sense que perdi el color verd
  • Incorporem l'aigua de la cocció del bacallà i la patata, la farina remenen, aproximadament durant un minut i mig per coure bé la farina i sense grumolls. Retirem l'olla del foc, afegim l'ou, remenem bé amb una espàtula.
  • Afegim la patata i el bacallà escorreguts continuem remenant fins obtenir la massa dels bunyols. 
  • Rectifiquem de sal i una mica de pebre blanc. Ja tenim la massa preparada per fer el bunyols.
  • Posem oli d'oliva en una paella i esperem que sigui ben calent. A continuació i amb l'ajuda de dos culleres fem com unes boletes no han de ser perfectes, la gràcia està en que surtin irregulars!
  • Anem fregim, donem la volta. 
Una vegada fregits els retirem i els posem en un recipient amb paper absorbent.
Es poden acompanyar amb confitura de tomàquet.
Proposta de maridatge: Raimat Chardonnay altres propostes al post del bacallà.

Bon profit que vagi de gust! És una recepta exquisida!

Trucs: Per saber si l'oli està prou calent, tirem una mica de farina a la paella i si es desfà ràpidament vol dir que ja està al punt. Abans d'agafar un altra cullera de pasta convé mullar-la amb el mateix oli perquè no s'enganxi la massa
Estris: Cassola, paella, espàtules de fusta, ganivet, tallant escorredor i el paper absorbent.

El Bacallà a Cuina Cinc





















Viewing all 212 articles
Browse latest View live