Quantcast
Channel: Cuina Cinc
Viewing all 214 articles
Browse latest View live

Idiazabal -novembre- 12 formatges per un any-

$
0
0
11 Proposta Formatgera, Idiazabal -La Leze i Baztarrika -
Anar al País Basc sempre és una festa, anar a l'International Cheese Festival és una doble festa. Que, el campionat de formatge més important del món es celebri a prop d'aquí no passa gaires vagades. Em quedaven uns dies de vacances, així que el divendres passat vàrem marxar a San Sebastián, era l'últim dia, pels no professionals, després de dos dies d'eufòria formatgera
Tasts, premis, maridatges, classes magistrals, jornades, exposicions, un únic espai destinat als productors artesans de diferents països i territoris, conferències, xerrades, xefs, sommeliers, productors, amants dels formatge, els pastors i els formatgers amb l'alegria d'haver exposat el seu treball en el campionat, amb els premis, els reconeixement i assaborint les últimes hores.
Així que em va sembla que la proposta formatgera pel mes de novembre havia de ser el formatge Idiazabal. Un formatge de pastor, artesà, elaborat amb la llet crua d'ovella, d'una raça singular, autòctona i protegida, la latxa. Aquesta raça d'ovella es caracteritza per estar adaptada al territori té la careta negre o "rubia", molta llana que li permet aguantar la humitat i les pluges.
La zona de producció està delimitada pel País Basc, Basc Francès i alguns territoris de Navarra. L'elaboració del formatge artesà és mil·lenària, el pasturatge i l'alimentació s'ha mantingut d'igual manera generació en generació, determinen una forma de vida, de cultura i forma de ser que han ajudat a conservar i preservar el territori i el paisatge del preciós paisatge d'Euskal Herria. Perquè com deia una gran pastora-formatgera si elles estan bé, (les ovelles, les cabres, les vaques, els animals), nosaltres estarem bé.
Per fer 1 kg d'Idiazabal calen fins a 6 litres de llet d'ovella, la temperatura, el tall, la lira, el salat, la premsa, les peces úniques i numerades per poder fer el seguiment posterior, amb una maduració mínima de 60 dies. Els formatges Idiazabal estan protegits per la DO, un patrimoni gastronòmic i els productors es troben emparats per l'associació de productors i pastors. 
El seu gust, aroma i sabor es inconfusible.
Pes: de 1,1-1,8 quilograms i forma cilíndrica
Escorça: Dura, pàl·lida de color de groc, marró fosc si és fumat.
Pasta: Compacta, de color variable entre blanc o groguenc.
Es presenta envasat al buit i es recomana mantenir-lo refrigerat. Entre 4 i 8 ºC, en el seu propi envàs.
Vaig visitar i parlar amb dues famílies de pastors i elaboradors de formatges per conèixer més aquest formatge:
Baztarrika a Guipuzkua i LaLeze a Àlaba.
La “Queseria Baztarrika”: Amelia, Eli, Iñaki i Ignacio són una família de pastors i formatgers que des de fa quatre generacions es dediquen a l'elaboració de formatges, tenen un ramat propi de 300 ovelles, de raça latxa rubia, fan la seva pròpia recria; munyen les ovelles, dues vegades al dia, i tenen 25 hectàrees de camps a la Guipúzcoa interior on les ovelles pasturen i s'alimenten. La bona qualitat de les herbes determinarà la bona qualitat de la llet amb la que s'elabora el formatge. Amb les seves mans, Amelia descrivia com es feia el formatge de manera artesana. Varem compartir una bona estona i varen explicar la seva feina amb gran entusiasme i veure les instal·lacions on s'elabora el seu formatge. 
Una joia artesana, amb premis i reconeixements en els campionats locals, nacionals, internacionals de formatges de tot el món i medalles d'or, súper or, plat i bronze.
Baztarrika elabora 5 formatges diferents i ofereixen la possibilitat de vistar el caserio i elaborar formatges. 
El seus formatges es poden comprar en les fires de formatges artesans i online 
La Leze C.Cés una família de pastors i formatgers integrada per José M. Jauregi, Elisabeth Gorrotxategi i el seu fill Arkaitz, situada en un entorn privilegiat a prop de la cova La Leze, en el Parque Natural de Aizkorri-Aratz a Alaba.
Van començar la seva activitat com a formatgers a l'any 1992, abans eren pastors, com els seus avis i venien la llet a altres formatgers. Amb il·lusió i el suport de les associacions Gazta i la Denominació d'Origen Idiazabal Agorala han tirat endavant la formatgeria amb un ramat de 400 ovelles de raça latxa de careta rubia que pasturen en aquest entorn privilegiat. Amb la llet crua i el quall natural que ells mateixos recullen, seleccionen i preparen aconsegueixen un equilibri entre els sabors picants, àcids i dolços difícils de descriure que molt probablement tinguin a veure les plantes, els paratges i l'entorn on estan les ovelles.

Tots els seus formatges i productes es poden trobar-los en la pàgina webFormatges 
D.O. Idiazabal escorça natural i fumat amb fusta d'acàcies
D.O. Idiazabal escorça gris dels fongs naturals del Parc Natural AIZKORRI-ARATZ, que atorguen una personalitat singular
LEZE URDIN, el Blau d'ovella latxa
MAITIA LA LEZE, el blandito d'ovella latxa
ZUMITZ, etiqueta verde
LATXA GAZTA, etiqueta negre
GAZTAZAHARRA

La llista de reconeixements, premis i medalles es constant i llarga que han rebut cada any des del moment que varen prendre la decisió de fer els seus formatges. El millor premi és l'extraordinària qualitat de tots els formatges artesans que elaboren, sotmesos a controls pels comitès de tast de l'associació i la DO d'Idiazabal que garanteixen una excel·lent qualitat i l'entusiasme en la seva manera de fer.
Ofereixen també la passibilitat de fer visites a la seva formatgeria.
Els formatges de La Leze es poden comprar online i també en el Mercat de La Boqueria de Barcelona, Eugen de La Seu i Can Lucenfront del Mercat de la Llibertat de Barcelona 

Montsec, Carrat i MDG1060 amb carbó -desembre- 12 formatges per un any

$
0
0
És tradició, encara, guardar una gran soca per la La Nit de Nadal per mantenir el foc en la Nit Bona en alguns pobles dels Pirineus, Centre Europa i Itàlia. La cendra de la soca es conservava per beneir la casa i una part es llençava als camps, també per fumar o mantenir alguns formatges, per embolicar i protegir l'escorça.
A França, a la regió de Champagne la cendra de la crema dels sarments se'n guardava a més a més per fumar i conservar algun formatge; a Itàlia també i una soca o tronca d'olivera de les festes de Sant Antoni, el 13 de juny, també se'n guardava i es cremava la Nit de Nadal dos solsticis units com per encerclar un cicle dels canvis de cada estació.
Amb aquesta idea de la cendra de La Nit de Nadal a Cap d'Any, els solstici, la renovació i l'Any Nou que està a punt de començar he triat pel mes de desembre no, un, sinó 3 formatges amb cendra com símbol i representació d'una manera de fer, totes artesanes. Els històrics i el més nou.

El Formatge Montsec, Cendrat; Carrat de Borredà i el més jove de tots, MDG 1060 amb carbó comestible de la formatgeria familiar Molí de Ger, a La Cerdanya, que vaig descobrir a la Fira d'Alpd'aquesta primavera.
El Formatge Montsec, Cendratés un formatge històric, així és i així és com l'anomenen en el llibre dels Formatges, els 50 millors de Catalunya, de la Laia Pont i la Natàlia Nicolau.

Va ser a finals dels anys 70 quan un grup de joves molt preparats, els neorurals, varen deixar la ciutat, per diversos motius buscant un nou model de societat, traslladant-se a zones rurals moltes deshabitades, i ho varen fer sense Internet!. No va ser gens fàcil començar i guanyar-se la vida començant del no res, al principi tot fracassava.

Montsec Cendrat és un d'aquests formatges que varen decidir fer després de provar, provar i aprendre de quina manera podien guanyar-se la vida. El Cendratés un formatge artesà, de pastor, de llet crua i sencera de cabra de raça murciana-granadina, de ramat de proximitat que s'elaboren en el poblet de La Clua, a prop d'Artesa de Segre.

Amb la llet munyida el mateix dia i la llet de la nit anterior. És un formatge de quallada acida làctica, de pasta blanca, marfil, salat per ambdues cares, madurat durant 60 dies, en una cava natural adossada a una paret que l'atorga la frescor, la humitat i els fongs naturals de l'interior de la paret on va adquirint els aromes, els olors, els sabors singulars i característics pels amants del veritable formatge.
Està considerat un dels millors formatges de cabra que hi ha. Ha obtingut reconeixements internacionals i nacionals amb més de 7 medalles d'or.

Té un format cilíndricrecobert de cendra de llenya per la conservació durant els dos mesos de maduració i floreixi pel damunt, després es treu. Té l'interior color marfil sense ulls, molt bo, perfumat i sabors complexes que es van transformant. Es presenta en peces d'uns 400 gr., encara que al principi les peces podien ser fins 2 Kg. m'explicava un dels socis de la cooperativa. Es presenta embolicat en paper d'alumini amb el dibuix de les casetes del poble de Clua.
Acompanyar amb pa de cereals, sol o melmelada de pera o el que t'agradi, sempre serà molt bo.
Compra: A l'Eugene de La Seu d'Urgell, Vila Viniteca i Tastets de Barcelona
Preu 42,57 Kg a la botiga

Carrat de Bauma
El formatge Carrat és el nom d'un dels formatges que elabora de manera artesana, personal i limitada la formatgeria famliar Bauma, a Borreda a la Comarca del Berguedà 
És un formatge relativament nou s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada, de màxima qualitat i coagulació àcida.
Per aconseguir-ho és treballar amb poc quall, baixa temperatura i molt temps de coagulació.
Posteriorment i vigilant que no es trenqui és posa en uns motllos de forma quadrada (Carrats). Es dóna algunes voltes amb cura i es manté entre 18 i 24 hores, es posa assecar i es cobreix amb carbó alimentari. Carrat té etimologia francesa i significa quadrat, tota una innovació quan es va fer.
Seguidament entra en la càmera de maduració, allà a una temperatura entre 6º C i 10º C creix el fong blanc en la superfície que el caracteritza.
És un formatge de pasta tova, fresc, excel·lent per prendre'l sol per apreciar tots els sabors i els aromes de la crosta i la suavitat i frescor de la nata formatgera :). També resulta molt bo amb amanides com l'amanida de magrana, codonyat i formatge fresc o melmelades de pera o tomàquet. És un dels formatge valorat pels gurmets. El xef Francesc Rovira  de la Fonda Xesc de Gombrèn acompanya una crema d'api amb aquest formatge i obté la consistència necessària.
Es presenta en peces de 280 gr i 350 gr. Aproximadament.

Toni Chueca, el formatger amb més de 35 anys d'ofici, forma part d'aquells joves que a finals dels anys 70, varen deixar la ciutat i va arribà a Borredà on va començà a fer formatges. En l'actualitat en Toni és el President de l'Associació Catalana de Ramaders de Formatges Artesans, impulsor de la Fira Formatgera de Borredà i el Festival FormaJazz
La seva formatgeria fa diferents formatges com el valorat Formatge Garrotxa, guanyador de la medalla d'or,  altres productes làctics, diferents formatges i el Carrat guanyador de la medalla de bronze
Compra: Els seus formatges es poden comprar directament a la formatgeria, a les botigues delicatessen i el que hi ha a la foto a la formatgeria recent inaugurada 12 graus.

MDG 1060 Moli de Ger amb carbó
El més jove de tots els formatges amb l'escorça amb carbó comestible és de la formatgeria familiar del Molí de Ger, a La Cerdanya.
Aquest formatge és el més nou de tots els productes que elaboren, el vaig tastar i descobrir a la Fira d'Alp.
En Pere, el formatger em va dir estic fen proves per veure com resultarà. Em sembla un gran formatge que no té res d'envejar al millor dels Brie. S'elabora amb llet crua de vaca de raça frisona i blau belga, del ramat propi.

El formatge MDG 1060 amb carbó és un formatge artesà, de pasta tova, suau, es desfà, i quan el talles surt la crema molt blanca i neta que contrasta amb el negre de l'escorça tendra, vellutada, florida. Té un format rodó i petit. Es presenta en una capseta de fusta embolicat amb paper blanc i amb el logo característics de la formatgeria en peces de 200 gr.
En Pere, el formatger artesà seria la segona generació de persones, que després d'estudiar i treballar a Barcelona varen decidir retornar a la casa familiar dedicada a l'explotació de llet i l'elaboració de formatges artesans i altres productes làctics. Els que varem estudiar a Barcelona, mai podem oblidar la ciutat i estem sempre a camí del poble i Barcelona, per això, des de fa ben poc ha obert amb en Marc, amic i company d'estudis. La formatgeria 12 graus, al carrer Bailèn, a prop del Mercat de l'Abaceria, al barri de Gràcia. 12 graus significa la temperatura que estan els formatges en la cava per mantenir-se en bon estat.
La Formatgeriaés molt maca, d'inspiració anglesa o alguna que he vist a Àmsterdam, amb els formatges a la vista, la decoració en tonalitats blanques, negres i fusta. La nota de color la posen els formatges propis i d'autor que volen vendre. La botiga vol ser un espai per conèixer els formatges, amb activitats relacionades amb el formatge amb tasts i degustacions.
Aquest són els tres cendrats que he triat per acabar l'any. Un vi blanc, una cervesa negre o el vi que vaig triar Josep Foraster, un vi de veremes tardanes de final d'octubre, de la varietat més autòctona de la Conca de Barberà, el Trepat. Un vi amb reconeixements internacionals i amb altes puntuacions. Un vi molt bo per acompanyar aquest formatges, amb gust de fruites i una mica de pebre.
Bon Any Nou!

Menú de degustació

$
0
0
Ahir es va presentar el llibre de poemes Menú de degustació de Jordi Cervera amb pròleg de Ferran Adrià de l'Editorial Saldonar a la Llibreria Alibri de Barcelona. L'acte, a més a més de l'autor, va comptar amb la presencia de Ferran Adrià i l'editor Francesc Gil-Lluch qui va iniciar la presentació.
Ferran Adrià, primer cuiner que va ser distingit com doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona va destacar la importància que ha adquirit la cuina en els darrers anys, la revolució que va suposar la creació de plats propis i la cerca de les paraules per poder-los designar. De les paraules va sorgir el llenguatge i del llenguatge el discurs. Va recordar la pel·lícula Cooking in progress per comprendre i entendre com es creava un plat en elBulli. Quins eren els sentiments i les emocions que despertava en cada persona i com reaccionava?. Quantes hores de feina i de reflexió havia darrera de cada plat?. Poder, per això, el títol del pròleg s'expressa a través d'“El llenguatge de les emocions” per sintetitzar la convergència d'una experiència culinària entre la poesia i la gastronomia.

Jordi Cervera va recordar a Juli Soler a qui va presentar el projecte de recrear un poema a través dels noms dels plats d'elBulli. Els poemes són l'expressió d'una emoció i d'una sensibilitat com pot ser una experiència culinària.
L'autor ha trobat les paraules adequades i precises per compondre cada poema a partir del nom d'una de les creacions d' elBulli que li serveixen d'inspiració, perquè no totes les ha tastat però si poden sortir en el poema algunes de les paraules del nom del plat. El resultat és un poemari i un treball brillant i, com va augurar Ferran Adrià no dubteu que poder s'estudiarà a Harvard.

L'escriptor, el periodista i el gastrònom amb una llarga trajectòria en els Mitjans de comunicació audiovisual, col·labora de manera habitual en la premsa escrita i altres mitjans, ha escrit llibres de poemes i novel·les. Amb diversos premis i reconeixements manté un blog referent en l'àmbit cultural que porta el seu nom.

També va recordar les facilitats i la gran feina de l'Editorial independent Saldonar per acollir el llibre. El llibre de color fúcsia amb la fotografia de la coberta de la primera escuma d'elBulli, l'escuma de mongetes seques amb garotes, ara que és temporada!. La contraportada té una foto de l'autor feta per la seva filla Mireia. No us el perdeu!

Us pot interessar: Ferran Adrià i elBulli Risc, llibertat i creativitat.







Carne de lechal y de cordero. Filet de xai amb reducció de vi ranci, puré de patates i herbes aromàtiques

$
0
0
La setmana passada vaig assistir a un Cooking Show organitzat per INTEROVIC, la Interprofessional Agroalimentària de l'Ovino i el Caprino per promocionar la carne de Lechal y Cordero. Es tracta d'una acció dins de la campanya finançada amb Fons de la Unió Europea en l'àmbit nacional. 
Es va fer una demostració dels nous talls de carn de xai de llet i corder, com preparar-los, les possibilitat a la cuina i la preparació d'alguns plats. La jornada va anar a càrrec del xef Javier Robles i el Maestro del cordero, Gregorio Aloyas.

LA FOODIETECA de Barcelona va ser l'espai on es va realitzar la jornada de formació i els blogs convidats que varen assistir: Blog de cuina de la DolorsCocinando con NeusCuinaCincCuina generosa ChupchupchupLes receptes que m'agradenPimientos verdesPlatos plis plas Mi gran diversión i Recetas de Món 

El motiu d'aquesta acció és incentivar el consum de la carn de xai i de lletó que en els últims 7 anys ha experimentat un descens de més d'un 40 %.
El descens en el consum és la manca d'adaptació al gust actual, la percepció de que és un menjà car per l'associació a dies de festa i celebració i que el temps de l'elaboració a la cuina és llarg. La península té comunitats i regions on és un dels plats més emblemàtics com l'Aragó, Navarra, les dues Castelles o a Catalunya imprescindible en costellades, berenars, revetlles o calçotades, encara que d'una mida diferent.

Amb aquesta campanya “Vuelve a disfrutar del cordero” es pretén modernitzar el producte i desestacionalitzar-lo. 
Adaptar-lo a les necessitats actuals amb un producte atractiu i versàtil. 
Explicar als consumidors, professionals, xefs i carnissers les noves possibilitats de la carn de xai a traves de 7 nous talls més petits i, per tan més assequibles i adaptables a qualsevol moment del dia i 3 noves elaboracions. 
La jornada va ser molt interessant per tot el que varen conèixer i aprendre de nou. Podeu trobar informació ampliada, receptes, vídeos, jornades, promocions en la web  www.canalcordero.com,

Hi ha diversos tipus d'ovelles segons les regions i les comarques, en aquest cas, la carn es classifica segons l'edat del xai i havia:
El Lechal, el Recental i el Pasqual que provenen de les races aragoneses adaptades a la naturalesa de la regió: Rasa aragonesa, ojinegra i roya bilbilitana.
Així, cada un dels talls i les elaboracions pot correspondre a un tipus de corder:

Els talls del coll: (recental, pasqual, lletal) molt assequibles i gustosos.
- Filete carrillon: per prendre en escalopes o macerades a la brasa o la planxa
- Collares


Els talls de la cuixa: permeten excepcionals presentacions
- Medallones (lletal) per fer a la planxa acompanyats de verdures.
- Filet de cuixa (recental o pasqual) es poden fer arrebossats, amb salsa o guarnició
- Tournedó -cobert amb mantellina- (recental o pasqual) a la planxa o com si fos osso-bucco




Els talls de falda: Es poleixen i es milloren les presentacions. Javier ens va ensenyar a cuinar-lo d'una manera molt interessant i saborosa, al vapor, també es possible cuinar-lo a la barbacoa. Deliciós.
- Churrasco (recental o pasqual)
- Churrasquito (recental o pasqual)

Em vaig fixar que el consum en algunes zones de l'interior és diferent entre alguns pobles i les comarques de Barcelona. Com per exemple l'aprofitament de la falda com un dels trossos que es posa al caldo o una de les quatre carns de l'escudella, a casa sempre l'hem posat.

Les elaboracions: Divertides, fàcils, llamineres que podem preparar en pocs minuts.
-Pinxo moruno
-Brocheta
-Hamburguesa

El xef Javier i el mestre Goyo ens varen explicar cada una de les parts del corder, els nous talls, i varen elaborar plats amb propostes atractives explicant les noves possibilitats d'aquest producte.

La carn de xai i de lletó és una carn molt bona, tendra, saborosa i saludable perquè té menys greix i està a un preu assequible que podem trobar en els mercats i carnisseries des de 6,95, 5,90, 3,90 i un tros de falda a 1,50 que va comprar Javier al Mercat de Santa Caterina. Una de les primeres paraules que va dir el mestre cuiner va ser “sencillez”. En molt pocs minuts podem tenir preparat un plat exquisit. Assistim a la reconversió de la cuina tradicional en el dia a dia amb l'ampliació del receptari de sempre que no deixarà d'existir com son el costillar i les paletilles que es venen sense cap problema i a un preu adequat.
El xef ens va explicar que en les últimes Festes del Pilar a Saragossa es va muntar una carpa de més de 2.000 m2 on es presentava i preparava el corder al moment, amb els nous talls i les noves preparacions per menjar com tapes, entrepans i pintxitos, de manera assequible per un públic jove o de qualsevol edat.
Al final del Cooking-Show a cada blogger es va fer entrega una peça de corder. A mi em varen entregar filets sense os de cuixa per elaborar una recepta i un plat per contribuir en la campanya.

La cuixa de corder és un plat excel·lent, tendra, fàcil, ràpid de preparar i assequible, la ració surt a 2,72 €.
Es pot fer de moltes maneres: A la planxa acompanyat de patates al forn i pebrots verds fregits com acostumen a fer-ho a l'Aragó, amb samfaina, fricandó, llibrets, panades amb beixamel o el que vingui de gust com pot ser a la planxa o fregit acompanyat d'un tomàquetamanit.
La recepta que acompanyo és senzilla i fàcil de fer:
Filet de cuixa de xai amb reducció de vi ranci, puré de patates i herbes aromàtiques.
Com la carn és excel·lent vaig triar la manera més senzilla de preparar-la: a la planxa acompanyada de la salsa, el puré i les herbes aromàtiques que els corders segur troben quan pasturen. Un plat boníssim per aquest cap de setmana. Els filets a la planxa he trigat menys de 5 minuts, el puré, el brou i la salsa una mica més.
Ingredients per 4 persones:
La carn:
  • 3 filets de cuixa de xai per persona. Aquests talls pesen uns 50 gr, i fan uns 7mm de gruix.
  • Oli d'oliva extra verge
  • Sal i pebre molta al moment
  • Sàlvia per decorar
Fer un brou vegetal o podem millor-lo afegint ossos de corder:
  • 2 porros
  • 1 branqueta d'api
  • 1 xirivia
  • 1 nap
  • 2 pastanagues
  • Uns quants ossos de corder
  • Una branqueta de farigola
Per la reducció de vi ranci:
  • 2 copes de vi ranci
  • 1 porro
  • 1 gra d'all
  • 1/2 poma àcida
  • una branqueta de romaní del jardí - guardem unes flors per decorar el plat -
  • una branqueta de farigola de l'hort.

Pel puré de patates:
  • 4 patates varietat monalisa
  • 1 nou de mantega
  • 50 ml de nata líquida
  • oli d'oliva extra verge
  • sal i pebre
                          algunes herbes aromàtiques que he he utilitzat per fer aquest plat: farigola, sàlvia, menta
Preparació i cocció
Fem el brou de la manera habitual. Posem els ingredients nets i tallats coberts amb aigua. Durant 2 hores a foc lent. Escumar o treure l'excès de greix de tant en tant. Aquest caldo el podem fer servir per un altra dinar.

Per la reducció de vi ranci:
Tallem els porros i el gra d'all. 
En una paella posem un raig d'oli d'oliva i escalfem els porros tallats i el gra d'all, afegim la branqueta de farigola petita i una mica de romaní i mitja poma en lamines, quan estigui una mica cuit afegim el vi ranci primer una copa, deixem reduir i afegim la resta i un cullerot de brou que hem preparat deixem coure fins que es vagi reduint.
Ho passem pel xino.
Quedarà una salsa molt bona i saborosa per acompanyar els talls de carn.


Per fer el puré de patates:
Posem a coure les patates fins que estiguin ben fetes.
Les passem pel passapurés, afegim la nou de mantega, la nata líquida i un fil d'oli. Afinar de sal i pebre molta al moment.

Salpebrem els filets, posem oli d'oliva a la planxa. Volta i volta es triga només 2 minuts, és molt ràpid de fer perquè la carn és molt tendra.
Presentació:
Posem els talls de carn afegim la salsa calenta i 3 quenelles de puré de patates per persona posem una mica de sàlvia per decorar.
El resultat a taula és un plat elegant, molt bo i que fa festa. Proposat de maridatge vi negre Pascona – Montsant. -carinyena i garnatxa-

Podeu trobar i ampliar la informació amb receptes i vídeos a canal cordero.com


Truita de carxofes i com preparar les carxofes

$
0
0
El Dijous Llarderés tradició culinària preparar truites amb diferents guarnicions: Amb mongetes, botifarra d'ou o verdures i acompanyar-les, també amb la botifarra d'ou i la coca de llardons. Aquest any, vaig preparar dues: Una, amb mongetes del Collsacabra i l'altre amb delicioses carxofes. Vaig publicar una foto a Instagram i Facebook i des d'Alcachofas de España em varen demanar si podia escriure la recepta.

Doncs aquí està:
Ingredients: - Per 2 persones -Si hi ha més persones a taula repetir-, m'agrada fer-les d'aquesta mida
  • 3 ous de gallines felices.
  • 2 llonzes de pernil del país
  • 3 c/s d'oli d'oliva extra verge varietat arbequina
  • sal
  • Una branqueta de julivert o 1/2 llimona per evitar l'oxidació de les carxofes.
Necessitarem:
  • Un bol gran amb aigua freda i julivert on posarem les carxofes a mesura que les anem netejant per evitar que s'oxidin i ennegreixin.
  • Un ganivet amb punta
  • Un tallant
  • Una mandolina opcional
  • Una forquilla
  • Una paella
  • Paper de cuina absorbent
Preparació i cocció:
  • Netegem les carxofes de les fulles dures exteriors, amb un ganivet anem repassant fins que arribem al cor, tallem la corona de la carxofa aproximadament uns 2 cm, repelem la tija, la podem afegir o reservar-la per fer una crema, per últim, tornegem la carxofa i les mantenim en l'aigua freda amb el julivert fins que acabem de preparar-les totes per evitar l'oxidació.
  • Eixuguem les carxofes amb un drap de cotó i les laminem amb un ganivet o amb l'ajuda de la mandolina.
  • Tallem el pernil en trossets.
  • En una paella posem l'oli d'oliva, afegim els trossets de pernil tallat i saltegem, tot seguit afegim les lamines de carxofes i les fregim. Les retirem de la paella i les posem en un plat amb paper absorbent.
  • Trencar els ous i afegir un punt de sal.
  • Batre els ous lleugerament amb una forquilla just perquè es barregin les clares amb els rovells.
  • Incorporar les lamines de carxofes fregides.
  • En la mateixa paella on em fregit les carxofes, retirar si convé l'excés d'oli, i abocar els ous batuts amb les carxofes a la paella a foc moderadament viu, anem controlant, amb l'ajuda de una forquilla mirar que es vagi couen al punt desitjat.
  • Amb l'ajuda d'un plat o “tombatruites” tapem la paella i li donem la volta de manera que la part que encara no és cuita ens quedarà en el fons del plat.
  • Tornar a posar la paella al foc i si convé afegim un fil d'oli i aboquem de nou la truita fins que estigui feta.

Presentar d'immediat a taula acompanyada de pa amb tomàquet.
Maridatge: Cervesa o un vi jove Trepat Carles Andreu. Veure el comentari del maridatge en el post de la carxofa.
Comentari:
Diuen els professionals que la prova irrefutable per saber si una persona saps una mica de cuina és fer una truita a la francesa, també és cert que en molts restaurants quan contracten alguna persona una de les proves és fer una truita a la francesa. No hi ha un altre secret que la pràctica, una bona paella, ous frescos, un bon oli d'oliva, els millors productes i la gana, clar

Que vagi de gust!

Ratafia de codony 2

$
0
0

La ratafia de codony després de macerar-la i filtrar-la. Aquí podeu veure com es fa

                                          tradicional i casolà.

Tres dies a Langhe - Piemont -

$
0
0
Tres dies incessant pluja dia i nit, algunes carreteres i ponts tallats, les escoles tancades per precaució. Un paisatge per descobrir d'aquesta gran Itàlia que sempre enamora.
Langhe té ciutats petites, amables i a poca distància una de l'altre; el paisatge amb turons suaus, les vinyes enramades en les pendents amb les que s'elabora un dels millors vins del món, el Barolo; els avellaners i els arbres dels caquis despullats de les seves fulles, dels que només la fruita ataronjada es manté, un paisatge de tardor. 
Acabada la verema, el bosc ofereix nous tresors: els bolets i el més preuat de tots, la tòfona blanca, il tartufo bianco, entorn al qual es celebra des de fa més de 80 anys la Fira Internacional del Tartufo Bianco. El gran tresor dels boscos del Piemont, únic lloc on es reprodueix i, que atrau a persones arribades de tot el món. Protegir il tartufo blanco significa garantir un ambient lliure de contaminació, preservar l'entorn i fomentar la cultura enogastronòmica. Les boires atorguen aquest paisatge un aire romàtic i també la sensació d'acolliment al visitant i que en aquella regió es conserven molts tresors. Aquí, també va néixer el moviment Slow Food on la presència del camp, la bona taula, els vins i l'actualitat conviuen amb respecte a la història i la tradició.
A més a més i des de finals dels vuitanta i principis dels noranta quan va començar aquest moviment en aquesta regió es va estendre en tota Itàlia una mena de retorn al camp dels néts d'aquells fills que havien marxat a la ciutat per recuperar les tradicions, per buscar la recepta perduda o la manera d'elaborar un producte, varen canviar l'embolcall per fer-lo més atractiu sense alterar el sabor i la qualitat de cada un dels productes i les elaboracions artesanes. (tradició, la cuina, el paisatge i el producte)
Langheés una part del Piemont, que vol dir al peu de la muntanya, dins de la provincià de Cuneo i bastant a prop de Torí. Va ser declarada a l'any 2014 Patrimoni de la Humanitat pel seu paisatge, per les vinyes, per la preservació de la tradició i de la interacció de l'home amb la terra. La capital natural d'aquesta franja de terra és Alba.
Albaés una ciutat d'origen romà. Els seus edificis, ben conservats recullen aquest passat. Elegant, actual i moderna on conviuen la tradició agrícola i la comercial amb un mercat setmanal els dissabtes i els comerços situats en els eixos principals de la ciutat amb precioses botigues on trobar els excel·lents productes de la zona com els vins, en especial el Barolo, els embotits, els formatges amb DO, els xocolates, torrons o nougats i els Gianduiotto elaborats de manera artesana.

Les avellanes, “tonda gentile”, bonic nom, amb DO i ingredient imprescindible amb les que s'elabora la Nutella de la casa Ferrero, el producte estrella de la casa i que es va estendre arreu del món.

Michelle Ferrero va ser l'empresari i propietari de Ferrero, que va convertir aquella pasta cremosa de xocolata i avellanes artesana que va elaborar el seu pare en el producte estrella d'una de les empreses més importants d'Itàlia i del món. Michel Ferrero va ser una persona molt estimada en aquesta regió i orgull d'Itàlia, com podria ser Ferrari, no tan sols com empresari sinó per la seva categoria humana i bondat en tot el que feia: La innovació, la cultura, el tracte, l'elegància. Altruista amb la comunitat, accessible, respectava el coneixement i constantment investigava; molt més enllà de la seva relació laboral, cuidava a les famílies dels treballadors quan aquests faltaven en el sentit de mantenir el salari durant un temps fins que algú de la família trobava feina, ajudava en la compra de l'habitatge i en l'assistència medica. Paternalista? Va ser un gran benefactor de la comunitat. Els treballadors tenen salaris dignes i participació en els beneficis en una empresa que és referent al món. La Plaça Savonna d'Alba va canviar el nom per Michel Ferrero en el seu record quan va morir al 2015.
Els cafès, alguns històrics per la tertúlia, amb records de marques i escenes de cine italià, on prendre exquisit cafè acompanyat dels deliciosos dolços elaborats de manera artesana; Alba fa olor a pa sortit del forn, a bosc, aroma de vinya, a terra, a bons vins, a gratinat de formatge, a roba neta, a tòfona. Les botigues especialitzades en el tartufo i tots els productes que s'elaboren amb aquest fong preciós: La pasta, els olis, les cremes, els biscotti, els bombons, les cartolines, les fotografies en blanc i negre d'altres temps, els gossos tofonaires, els blancs que il·luminen la nit del tofonaire. Varem comprar algunes tòfones, pasta, cremes, xocolatines i vins per portar a casa per les festes de Nadal. 
Les llibreries en les portalades, al costat de botigues de sempre, on el passat i el futur conviuen al costat dels millors dissenys, on pots trobar llibres de qualssevol gènere, i també de cuina i gastronomia, vaig comprar el llibre de la Nonna Gennia, un clàssic de la cuina del Langhe i del que va escriure Carlo Petrinni un llibre indispensable. És un dels millors llibres de la cuina pròpia d'aquesta regió. Del llibre m'havia parlat Alberto, propietari de la casa rural on ens varem quedar aquests dies. El llibre no és pròpiament un receptari, com es podria pensar, va molt mes enllà, és literatura, és cultura, és el paisatge, un recull de receptes de la cuina tradicional del Langhe, el maridatge i la seva gent.
El primer dia, just arribar varen anar a visitar a Silvio, pastor, formatger, i tofonaire. Viu en un mas amb la seva la família, on hi conviuen tres generacions. La casa s'ha anat adaptant a les necessitats. No falta una cuina econòmica que escalfa l'estança i l'aigua calenta a punt per preparar un te o una infusió; Les pintures de la mare de Silvio en algunes estances, records, llibres, música, fotografies amb bon gust.
Al costat de la casa està la cort amb un ramat propi de 35 ovelles de raça autòctona d'aquesta regió. Cada ovella té el seu nom, són manyagues i bones, elles et donen molt més del que reben. El pastor Silvio té una preferida, Brigite Bardot. Cada dia, tots els dies de l'any sinó neva surten a pasturar i mengen les herbes de l'entorn, a l'hivern menjant farratge i amb la seva llet elabora formatges artesans de llet crua d'ovella i de temporada. També conviuen els gossos, el tofonaire i el pastor, els gats amos i senyors de la casa i altres animalets de corral.



Varem compartir una estona, ens va ensenyar la casa, l'obrador on elabora fins i tot 7 varietats de formatges inspirats alguns d'ells en el Montébore i la cava. Té, a més a més, un espai de degustació on fer un tast acompanyats dels vins de la regió. Un dels formatges estava acompanyat de tartufo bianco. Varem conèixer el seu gosset tofonaire i ens va explicar com i de quina manera l'havia ensinistrat per trobar les preuades tòfones, el gos company lleial.


La pluja continuava, el dia havia estat llarg era de nit així que varem anar al lloc ens quedarien aquelles nitsi s'havia fet de nit. Havíem reservat per aquest dies a Casa Branzele.

Casa Branzeleés una casa rural recentment renovada que funciona en la modalitat B&B. Està situada Trezzo Tinella, a pocs km d'Alba, en un entorn preciós envoltada de vinyes, avellaners i amb vistes als Alps nevats i el Monviso, com si fos un amfiteatre diu el propietari. La casa va ser construïda a principis del segle XIX per el cultiu de les vinyes i les avellanes. Quan va arribar la Segona Guerra Mundial va ser abandona, com tants altres llocs, posteriorment als anys 60 una família anglesa la va comprar com lloc de vacances.
Actualment després d'una remodelació respectuosa amb l'origen i del que havia estat una casa rural. Es va trigar més de dos anys en fer la reforma preservant l'estructura original. Els mobles i altres elements es varen cercar i restaurar pels actuals propietaris i s'inspiren en criteris de senzillesa i funcionalitat. Té dues plantes: La planta baixa, amb la cuina on es fa vida com diuen a pagès, preciosa on no falta la cuina econòmica i l'espai per esmorzars on l'Alberto preparà els esmorzar o una sopar improvisat amb els bons productes i vins de la regió: melmelades, fruites, formatges i embotits, va anar a buscar un especial de la regió, una botifarra de vedella, orgull de la regió. Música, llibres, una llar de foc, avellanes, xocolatines i la grappa artesana per les sobretaules. Les habitacions en el pis superior són molt acollidores i amb vistes als Alps.



A l'endemà i amb la pluja incessant varem anar fins Barolo, el nom d'una ciutat i també d'un dels millor vins del món. Manuel Vazquez Montalbán va descriure el Barolo: “Sin duda, el mejor tinto italiano, nacido de la cepa Nebbiolo, producido en el Piemonte, al sur de Turin, en los alrededores de Barolo. Los expertos italianos dicen que « Nebbiolo és el principe de las cepas y Barolo el rey de los vinos». Vino de la Corte de Saboya, que el conde de Cavour, excelente gourmet, ligo a la suerte del Risorgimento. Vino tinto de sabores totales” Que es pot afegir aquesta descripció? Estem davant d'un gran ví, orgull d'Itàlia i del món.
Baroloés el nom d'un vi i d'una petita ciutat medieval amb uns 700 habitats, amb carrerons petits, amb l'encant que tenen aquestes ciutats, que inviten a quedar-te. Destaca el gran castell del s. X de la família Falletti, envoltat del paisatge de les vinyes i els turons. En el castell s'hi troba el Museu del vi i l'Enoteca. El Museu és un espai de varies plantes on es pot fer “un viatge” virtual sobre la historia del vi que ha acompanyat a la humanitat des de les primeres civilitzacions, la natura, el territori i el paisatge a través d'un joc de llums, colors, sons, reproduccions i espais interactius. La visita continua amb la història del vi amb l'art, la música, la literatura, la cuina, el cinema i les tradicions locals, un espai reservat per la família Falletti i admirar des de la terrassa superior tota la Vall on s'elabora un dels millors vins del món.
La visita acaba a l'Enoteca on es poden degustar els vins i trobar els cellers dels 11 pobles de Langhe dels antics cellers del últim Marques de Faletti. Després pots compra, si vols, alguna ampolla de Barolo i seràs, feliç.

Baroloés un dels millors vins que he tastat. Està elaborat amb el raïm nebbiolo, un preciós i expressiu nom per designar un raïm que neix entre les boires i els suaus turons. El nebbiolo és el nom d'un raïm propi del Piemont, el nom podria fer al·lusió a les boires que cobreixen els turons quan arriba la tardor i que coincideix a meitat d'octubre, el moment de la verema. Les boires també atorguen una mena de floració en la pell del raïm com si fos vellutada. Barolo és produeix al Sudoest d'Alba, en els zones o terroirs del mapa que acompanyo. Compren 11 municipis. Barolo té DOCG des de 1966 i totes les ampolles porten en el coll el segell d'identificació.
Baroloés un vi d'un gran cos, roig, vermell intens, afruitat, poder floral amb records algunes espècies. Un vi que s'ha de prendre al meu entendre amb els ulls tancats per interioritzar tot el que ens transmet el vi i, després admirar un paisatge fins l'infinit.
Barbaresco: Igual que Barolo és un vi procedent dels ceps de vinyes nebbiolo amb el mateix nom del poble, Barbaresco, amb una població petita però amb més de cent cellers. El turons i un paisatge a la dreta del riu Tanaro, al noreste d'Alba són els responsables dels vins que dóna aquesta zona. Les vinyes estan més baixes que les vinyes de Barolo, per això, la verema pot començar abans. Té DOCG des de 1980. La zona de producció compren: Barbaresco, Neive, Treiso i una part petita d'Alba.
És un vi que té que envellir almenys dos anys en bota de roure, després de 4 anys és pot posar reserva. Té colors vermell intens, un fil ataronjat, granats, delicat i intens és versàtil apropiat per la cuina Piamontesa com la cuina internacional. Diuen que les seves característiques són la discreció i l'elegància.

Un altre vi, en aquest cas blanc, amb DOCG és el Moscato d'Asti, un vi que acompanya moments de felicitat, de festa i que vaig anomenar en dues ocasions en aquest blog. És un vi que prové de les terres d'Alessandria i Asti. La Moscatoés el raïm blanc més important del Piemont amb el que s'elabora aquest vi. El seu punt de maduració arriba cap a meitat de setembre.
Es un vi que no té gaire graduació, té color daurat, bombolla fineta, intens i aromàtic s'acostuma a prendre amb les postres.

Altres vins tenen els noms dels raïms: Barbera, Bracheto, Dolcetto, Grignolino, Freisa, Moscato i Nebbiolo. Si el nom del raïm s'acompanya del nom d'un lloc vol dir que aquest vi té una categoria superior. Per exemple Barbera d'Asti. A més a més s'han d'afegir les noves denominacions com: Langhe, Monferrato, la general del Piemont i Roero.

Després de la visita al Castell i l'Enoteca de Barolo molt a prop varen dinar al Restaurant WINEBARBarolofriends ubicat en una de les cases del poble remodelada. Aquí, el propietari Paoli Annoni, químic que va treballar a Torino, va decidir transformar la seva vida i dedicar-se a les seves passions: La cuina, el vi i la seva col·lecció de més de 600 llevataps en un Museu, 

El restaurantés una local acollidor, confortable i a l'hora informal. La decoració combina la tradició amb el disseny més actual. Les parets amb fotografies en blanc i negre de Bruno Murialdo que transmeten l'essència del país, de la seva gent, el clima, el Piamonte a traves d'imatges quotidianes, el paisatge, el camp, les feines, els animals i la mirada de l'home transmesa per la màgia de la fotografia. 
                               Fotografia de Bruno Murialo
Un lloc on degustar l'excel·lent cuina i els bons vins del Langhe. Tots els plats deliciosos, molt ben fets, bons i gustosos
Aquests va ser el nostre dinar:
Primers:
                                         Vitello tonatto
Mantecatto de bacallà amb un pa de cigrons i salsa verda d'alfàbrega
Segons:

Filet de vedella de les muntanyes properes, molt tendre, amb mil fulles de patates amb el formatge Blu del Moncenisio de Torí.
Filet amb Barolo i crostonet de polenta

El pa i els grissines d'elaboració pròpia.
Vi Barolo Vite Colte 100% nebbiolo Paesi Tuoi, un vi elegant, equilibrat, harmoniós

Per les postres Panna Cotta, les postres del Piemont amb vainilla Bourbon.

Sense oblidar-me de l'excel·lent cafè expresso italià Vergnano. A la Itàlia el cafè sempre és excel·lent.
El moviment Slow Food fundat per Carlo Petrini s'ha estès a més d'un centenar de països. La defensa dels productes locals a través de la cuina tradicional, el respecta a les estacions, la protecció de la biodiversitat són alguns dels seus principis amb el quals em sento identificada.

La majoria de restaurants d'aquesta regió tenen aquest esperit, en les cases, les hisendes i els cellers.

Havíem reservat taula a la ciutat de Bra, on va néixer el moviment Slow Food, va ser impossible anar perquè el pont que comunica les dues ciutats estava tallat per les pluges, així que un altra opció era anar a l'Osteria dell'Arco d'Alba situada a la Pl. Michele Ferrero, un restaurant que des de 1986 està recolzat pel moviment Slow Food, per la seva cuina respectuosa amb el producte i el vincle amb els productors locals, la manera d'elaborar els aliments en la seva proposta gastronòmica, el respecta a la terra i la tradició que es transmet en allò que fan i en una carta molt propera a cada estació.
El local és ampli, elegant, alegre, impecable i acollidor. Les parets de color càlid i els mobles de fusta. A l'entrada estris dels servei, les cartes, els pebreters de fusta, llevataps, draps de cotó, safates, el llibre de reserves, el telefonino, anotacions i anuncis exquisidament dibuixats, records de la regió, cistelles amb fruits de la terra: Les castanyes, les avellanes, els primers bolets i il tartufo blanco orgull d'un país; els vins amb centenars de referències, un cartell dels segle passat anunciant un vi quinat, els formatges del país i els llibres. 
Una gran vitrina de paret a paret pels centenars de referències de vins. La cuina és oberta amb un vidre on pots veure tot el moviment i tot el que es cou. El restaurant estava ple amb colles d'amics, trobades, o parelles sopant.

Els primers:
El tajarin Langa, plat tradicional del Langhe, són uns fideus molt prims i llargs de pasta fresca, elaborats amb farina, ous frescos i sal, res més. Acompanyats de la millor mantega del Piemont.

Amanida d'espinacs, gall d'indi i castanyes. Tot estava excel·lent.

Els segons:


Conill guisat acompanyat d'espinacs, puré de patates i polenta.


Crema de patata, carxofes, calamars

El pa és artesà acompanyant dels bons grissines d'aquesta regió.
L'atenció i el tracta és molt bo. La relació qualitat preu és molt correcte.

El vi que varem triar per acompanyar el sopar, un vi negre Nebbiolo D'Alba, Daniele Sandri DOC.
Per les postres la Panna cotta, diuen que en aquest restaurant es troba la millor, extraordinària , acompanyada de pera confitada al moscatto.

Un bon final va ser el cafè sempre bo en aquest país i vi quinatto aromàtic del país. Un gran lloc on sempre tornar.

Quedaven poques hores per la tornada i l'últim dia varem visitar un celler i assistir a una demostració de la cuina del Langhe. Des de fa temps en moltes cases rurals, cellers i restaurants d'Itàlia s'organitzen classes de cuina per complementar l'oferta d'unes vacances o un stage, d'aquesta manera el viatger s'emporta una experiència més propera i un altre coneixement del lloc on va a través de la cuina del país.
Cantine Marrone està a pocs km. d'Alba, allà Gian Piero Marrone junt amb la seva família i després de quatre generacions segueix elaborant el vi. Les dones són les protagonistes on cada un té una tasca al celler. A més a més ofereixen també la possibilitat de realitzar una visita al celler i les vinyes amb degustació posterior. 
La mare va començar a fer classes de la cuina familiar i tradicional del Piemont. Varem assistir a una classe de cuina acompanyats de la xef Michaela, una persona senzilla i professional amb qui varem compartir una estona molt agradable on ens va ensenyar i explicar tres plats de la cuina Piemontesa. 

Michaella va compartir amb nosaltres l'emoció d'un nou forn que acabaven d'estrenar, ella somreia quan li deia deu ser el Ferrari de la cuina. Després varen degustar els plats que havíem preparat: Flam d'espinacs, Estofat amb Barolo, i el Bunet (aquests plats els aniré explicant en propers posts aquest any) acompanyats dels bons vins del celler. També varem comprar-ne per portar.
La visita i també el viatge acabava, la mare ens va acompanyar fins la terrassa que ocupa la part més alta de la casa, allà varem admirar les vistes, el paisatge de turons i les vinyes que envolten el celler. Sempre és emotiu el viatge.



Aquest post és llarg, no sé si algú el llegirà o es cansarà, el podria haver dividit, per mi tenia un sentit que fos així. He transmès, tan sols una mica del que varen ser tres dies intensos de pluja a Langhe, un paisatge, una terra, Patrimoni de la Humanitat. Aniré aportant al blog, receptes, productes i descobriments d'aquest viatge tant intens d'aquesta regió d'Itàlia.
Itàlia va ser el primer destí d'adolescent, des de llavors, he continuat anant de moltes maneres, l'he visitat de Nord a Sud, Roma, les illes, Capri, Sicília, la Magna Grècia. Encara queda per descobrir, no em cansaré de tornar. Poder té a veure que la besàvia era italiana, poder.

Arrivederci!  

Lactium 2017 -Mostra de Formatges-

$
0
0
Vic serà una festa! Vic t'atraparà! Amb aquests eslògans es presentava el dissabte passat la Mostra de formatges artesans de Catalunya Lactium 2017 en un fira renovada i en un espai molt agradable i festiu. 
La mostra de formatges artesans aquest any s'ha celebrat al Parc Jaume Balmes en un altre indret i desvinculat del Mercat del Ram, en un espai ampli, verd i fresc que els plàtans i l'aigua de les fonts afavorien; una decoració que jugava amb el color groc on més de 150 formatges i 40 formatgeries artesanes catalanes podien exposar i explicar els seus productes i la seva feina. Per primer cop, un formatge convidat, Cortes de Muar de Galícia, i altres productes com les confitures i melmelades per maridar-los, el pa i les coques que els acompanyen, les begudes com la ratafia, les cerveses artesanes i els vins del celler Cap de Ruc perfectes per degustar-los, i altres productes singulars, el bestiar, cabres, ovelles i vaques -vedelles- petites en les seves corts improvisades, els llibres i les revistes de gastronomia, espais de joc pels més petits i àrees de descans pels més grans. Un programa amb tasts guiats per especialistes, tapes, degustacions, sopar-concert, el formatge a la cuina, xerrades tècniques, experiències d'altres països d'Europa com Itàlia o Anglaterra varen aconseguir que aquesta nova edició fos tot un èxit.



També es va celebrar el Concurs de Formatges artesans catalans a la Casa Ricart, amb gran valor històric de l'època modernista recentment reformada i rehabilitada, on de les 9 categories de formatges havia de sortir el millor formatge català 2017. La convocatòria va ser un èxit per l'elevat numero de formatges artesans que es varen presentar. El director de Lactium, Isaac Gelabert va transmetre l'entusiasme de la fira i el bon moment del sector formatger artesà.
La directora del concurs, Natàlia Nicolau, enginyera agrícola, doctora en tecnologia dels aliments i autora del llibre Els 50 millors formatges de Catalunya, junt amb Laia Pont, enginyera agrícola en l'especialitat Indústria Alimentària, de les que vaig presentar el seu llibre Formatges, els 50 millors de Catalunya en aquest blog en el post de de Sant Jordi 2015 varen explicar cada una de les categories i com es classifiquen entre matons, toms, tupins, blaus...etc.

El jurat del concurs estava integrat per professionals del sector formatger: Distribuïdors, botiguers, tècnics formatgers, exportadors, afinadors, sommeliers, persones vinculades al món del formatge i la persona que escriu aquest blog, la Fina. Des de l'inici de Lactium he anat com a visitant a Lactium però aquest any anava d'una manera diferent, m'havien convidat com membre del jurat. Un honor i una gran responsabilitat poder ser-hi i participar de la passió formatgera i del treball dels mestres formatgers. Quan havia de valorar no tan sols pensava en els paràmetres habituals, no podia prescindir del ramat, el pastor, el camp, els maldecaps i el poder viure fen formatges artesans.

Es varen establir 9 categories de formatges basades en la tecnologia de l'elaboració, amb 3 premis en cada una de les categoria: or, plata i bronze. La categoria en la que vaig participar com jurat va ser la de Matons i Brossats. Del recuit podeu veure aquest post que vaig escriure en el blog aquí.




Varen resultar guanyadors:
  • Or: Recuit d'ovella de la formatgeria Cal Majuba.
  • Plata: Mató de cabra de la Formatgeria Ramon Pujol.
  • Bronze: Recuit d’ovella de la Formatgeria Mas Marcè.
i aquí la pissarra amb els resultats totals dels guanyadors en cada una de les categories de formatge:
El millor formatge del Lactium 2017 va ser per Reixagó, en la categoria de formatges toms de vaca de la Formatgeria Reixagó, a Olost de Lluçanes on elaboren formatges artesans de llet crua de vaca de manera artesana de pasta cuita de coagulació enzimàtica.

A més a més per la tarda vaig visitar la fira, assistir algunes xerrades dels experts i divulgadors del món del formatge i la posició dels formatges catalans arreu del món i visitar l'exposició. Vaig anar també a Quesvic, una de les primeres botigues que es varen obrir a Vic especialitzades en formatge, mantegues i làctics on podies trobar el millor pastís de formatge, per mi, dels millors que he provat mai.

En el blog trobareu posts d'alguns formatges d'aquí o de fora, d'altres Fires Formatgeres, les botigues on comprar-los, formatgeries, diferents classes de formatge, algunes receptes i el maridatge.
Algunes formatgeries a Vic: Al mercat, Formatgeria Ca l'Anna, Quesvic, ViaLactia és un nou espai de tast, botiga, afinador, i maridatges, Casa Ametller, i algunes de les botigues del carrer dels Argenters com Can Vilada o La Selecta a Manlleu.
Grans formatges Tasteu-los!  

Sorbet de farigola -La farigola-

$
0
0
La farigolaés possiblement una de les plantes aromàtiques i medicinals més comuns en els paisatges del nostre entorn, en trobem a Catalunya, l'Aragó i Les Balears, no creix al País Basc, Galícia o Portugal però si a Itàlia, França, molt utilitzada a La Provence, Grècia i el Nord d'Àfrica. És una planta senzilla, olorosa i indispensable en la cuina mediterrània.
                                  farigola de casa al costat d'un boix grèvol
A l'antiga Grècia era símbol de coratge i de l'elegància; Els soldats romans prenien banys per infondre valor; A l'Edat Mitja, a l'època de les Croades, s'associava a la valentia, les dones brodaven una abella amb un bri de farigola sobre les capes dels cavallers i Rudyard Kipling, un dels escriptors anglesos més populars, nascut a la Índia, autor del Llibre de la Selva, va comparar l'aroma de la farigola al d'una matinada al paradís.

La farigola és una mata petita, rodoneta, de branquetes llenyoses, fulles petites, té un aroma i un flaire inconfusible de bosc que impregna les cames del boscaire i que ens acompanya quan tornem a casa.

Nom: Thymus vulgaris, farigola, farigola de pastor, tomillo, timó, timonet, tremoncillo. De la família de les labiades.

Algunes varietats: La farigola comú, la de muntanya o serpol, la llimonera per anomenar algunes de les més de centenars de varietats que hi ha.

Comença a florir al mes d'abril, maig i s'allarga fins al juny. Les flors són petites i delicades de tonalitats blanques, rosades, violàcies o lila clar.

L'agrada viure en terrenys argilosos i calcaris, algunes varietats de muntanya poden viure i es reparteixen entre els 1.000 a 3.000 metres d'altitud. També la podem tenir a casa en una torreta, al jardí o l'hort. Com les altres plantes que he anat explicant en el blog, si podeu, és molt d'agrair tenir un raconet amb quatre plantes aromàtiques que transformaran el plat i, perfuma la casa.

Propietats: La farigola té propietats guaridores, és un antibiòtic i antisèptic natural com l'all, també és cicatritzant, curativa, digestiva, descongestiva, tranquil·litzant i calmant, alleugera els refredats i la tos. Es preparen infusions, olis i vinagres, per fer banys, i els olis essencials són bons pel cos o per fer massatges.

A la Cuina i altres usos: Caldos o brous com la bona i senzilla sopa de farigola, en els escabetxos, els estofats, les llegums, per acompanyar o macerar la carn de la caça, la carn, el peix, o algunes verdures, per elaborar salses, macerar les olives o en l'escorça d'alguns formatges de llet de cabra, o embotits, també és una de les plantes que formen el bouquet garni o el brotet de totes les herbes i indispensable en tants i tants plats. També la mel de farigola per acompanyar les tisanes, el licor de farigola o per perfumar els armaris.
                               brotet de totes les herbes que vaig preparar per fer l'estofat de senglar
Conservar: La farigola l'hem de d'assecar en un lloc airejat, un cop seca la podem guardar en un lloc fresc i sec: en una bosseta de cotó o paper d'estrassa i preparar a l'avançada els bouquets.
Recol·lecció: Des del mes d'abril fins al vols de Sant Joanés el millor moment per recol·lectar les plantes aromàtiques. La floració de la farigola és efímera i amb aquestes flors i amb molta paciència elaborarem la recepta que presento avui: El sorbet de farigola reproduint un altre de les receptes del Motel Empordà on pots prendre el millor sorbet de flors de farigolaque he pres mai.
Preparació: Anar al bosc quan és el temps i plegar la farigola. Aquest sorbet tan sols es pot fer quan la farigola està florida perquè només la flor és la única part de la planta que farem servir i el farem el mateix dia perquè la flor és marceix o s'asseca i d'avui per demà es pot fer malbé.
Necessitarem molta flor de farigola i també la paciència amb la certesa i el desig de fer uns dels millors sorbets que heu pres mai.
Ingredients per dues o tres persones.
  • gran quantitat de flors de farigola
  • 1/2 litre d'aigua mineral
  • 125 gr. de sucre
  • opcionalment unes gotes de llimona
La manera de fer-lo és semblant al sorbet de Maria Lluïsaque he explicat aquío al sorbet de menta del Motel Empordà. Per això,
  • Bullim l'aigua mineral amb el sucre fins obtenir un almívar una mica espès.
  • Afegim les flors de la farigola i fem la infusió uns cinc minuts.
  • Ho deixem refredar 2 o 3 hores.
  • Ho colem i posem el líquid a la sorbetera, sinó tenim el posem en un recipient per anar al congelador, passats uns 30 minuts haurà quallat, llavors ho podem posar en els bols o les copes on el presentarem i ho deixem 30 minuts més al congelador.
Tindrem un sorbet natural, digestiu, molt bo i un final perfecta per acompanyar el millor dels dinars o sopars de la primavera o l'estiu.
Proposta: Les flors de farigola no sempre són de color rosa o lila clar per això si voleu aconseguir un color rosat podeu afegir unes gotes de colorant alimentari o xarop de cassis o grosella.
Que vagi de gust!
Comentari:
En la presentació del llibret Tornar als remeis de semprede Fra Valentí Serra de Manresa. Religiós, caputxí, historiador, arxiver i un gran estudiós de les plantes remeieres i les antigues fórmules que ens poden ser útils. Explicava que l'estudi de les plantes és molt més antic que la filosofia i com l'home ha buscat des de sempre en el seu entorn les plantes i els remeis per estar millor. Al final de l'acte, el públic va preguntar i consultar a l'autor quines eren les plantes que s'hauríem de tenir a casa i quines de les aromàtiques podríem tenir en el balcó. Una de les primeres que va anomenar va ser la farigola, per les seves propietats curatives i com un bon condiment a la cuina; també el romaní, la sàlvia o el marduix. Altres, més associades al calendari, com l'hipèric o la planta de Joan, el saüc, la calèndula o la caputxina per donar color o vistositat a les amanides. Tot amb pau i bé!! Perquè sense bondat res es possible.


Les plantes aromàtiques al blog













El Motel Empordà i les receptes del Motel

Arròs amb llet -La mitad del cielo -

$
0
0
Sempre havia pensat que si un dia hagués d'explicar la recepta de l'arròs amb llet hauria de recordar La mitad del cielo, pel·lícula dirigida i escrita per Manuel Gutiérrez Aragóni interpretada per Ángela Molina, la protagonista, en el paper de Rosa, acompanyada de grans actors com Fernando Fernán Gómez, en el paper de Don Pedro o Margarita Lozano, en el paper de l'abuela.

La pel·lícula és com si fos un conte on es relata la vida de Rosa, una noia d'una família humil d'una aldea de Cantàbria, mare i vídua que ha d'emigrar i emprendre un nou camí per guanyar-se la vida a Madrid.

Rosa té una personalitat capaç de canviar i superar el seu entorn, entre somnis, realitats, històries d'amor en un sentit ampli en un món de vegades oníric i alhora màgic.
El títol de la pel·lícula prové d'una frase anterior a Mao per dignificar i respectar a les dones maltractades quan diu que les dones sostenen la meitat del cel, l'altra meitat, els homes.

Sinó l'heu vist us animo a descobrir-la us agradarà i commourà amb les interpretacions excel·lents d'Àngela Molina, en el paper de Rosa i tot l'equip d'actors que varen intervenir. Els brillants papers de Fernando Fernán Gómez, el jefe d'abastos del mercat centralde Madrid, entranyable o Margaria Lozano, l'abuela màgica. El reflex del context social, les feines, els mercats, els oficis, les classes socials o la picaresca. 

La protagonista és una dona avançada al seu temps. Treballarà com a dida en la casa de Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, gràcies a ell aconseguirà una parada de -casqueria- en el Mercat per acabar tenint un restaurant i el seu reconeixement on es reuniran els polítics, escriptors i empresaris del moment perquè al voltant de la taula i el menjar es decideixen, es celebrant o es resolen moltes situacions de la vida.
L'olla d'aquesta foto és de casa dels pares, especial i única només per bullir la llet de vaca. Recordo els estius, a les 7 de la tarda i un camí que em semblava immens, anàvem a buscar la llet de les vaques, acabada de munyir, amb la lletera per esmorzar a l'endemà.

El menjar té un paper important en la pel·lícula com un fet cultural i social. Una de les escenes que tothom que l'ha vist recorda, és quan Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, menja amb entusiasme i voracitat l'arròs amb llet que li a preparat la protagonista. Com pot ser que el jefe d'abastos no tingui res per menjar? Quan algú ha preguntat a Ángela Molina qué té aquell arròs amb llet? Ella respon: “Pues ese arroz con leche tiene amor”.
                                             imatge per compartir de Google
Aquesta és la clau perquè un plat sigui no tan sols bo. L'arròs amb llet és fàcil de fer però vol paciència i temps, no el podem deixar que es faci sol l'hem d'acompanyar com si preparéssim un rissoto. Bons ingredients: arròs rodó de la varietat bomba perquè absorbeixi tots els sabors i els aromes, la llet de vaca de bona qualitat, la pell de la llimona, i la canyella de Ceilan.
I com cada any he presentat unes postres làctics: La crema catalana, el gelat de crema catalana, les pomes farcides amb crema, el flam clàssic o el pastís de formatge. Aquest any, he pensat en l'arròs amb llet, postres tradicionals i casolans possiblement cuinats arreu del món i que varen introduir els àrabs a la península.

La recepta amb diverses variants la trobareu en moltíssims receptaris antics i actuals. He consultat fins a una vintena de llibres. En tots està recollida amb algunes variacions: alguns fan bullir l'arròs primer amb aigua i després afegeixen la llet al meu entendre perderia cremositat.
En Josep Pla reconeix que són unes postres molt apreciats en el Nord i escriu que per ell no tingueren cap preferència.

En Santi Santamaria no el recull en cap dels llibres o articles que tinc d'ell ni tant sols en un llibre dedicat als arrosos.

L'arròs amb llet el recullen la majoria de llibres de cuina, receptaris, rebosteria, i en cadascun, una manera diferent de preparar-lo, cada casa té la seva manera. En Jaume Fàbrega, Ferran Adrià, Joan Roca, Pep Nogué, La cuina de l'arròs de Pals de l'Editorial Cossetània o recentment Xesco Bueno, en el llibre Escuela d'arroz i molts i molts altres llibres de rebosteria.

A casa, el preparem bullint l'arròs amb la lletd'aquesta manera té més cremositat. L'he vist fer moltes vegades, de manera improvisada, quan s'acaba de recollir la cuina els dissabtes fins i tot la mare el fa sense pesar els ingredients. Escric la recepta com la fa ella amb alguns consells, suposo, que útils.
Per fer aquestes postres no s'ha de tenir presa, s'ha de tenir paciència i remenar lentament amb una cullera de fusta, si pot ser de boix. Una especial pels dolços va molt bé per allò de no transmetre els sabors.

Els ingredients - 2 persones-
  • 400 ml de llet de vaca sencera
  • 80 gr. arròs de gra rodó varietat bomba
  • 45 gr. de sucre
  • 1 tira de la pell d'una llimona sense la part blanca
  • mitja branqueta de canyella
  • canyella en pols per decorar
Elaboració:
Posem la llet en una cassola de fons gruixut i ampla o millor en una antiadherentamb la tira de lapellde la llimona i la meitat d'una branqueta de canyella. Deixar infusionar uns cinc minuts.

Posar el foc entre mig i alt fins que comenci a bullir la llet, en aquest moment s'afegeix l'arròs en forma de pluja i anem remenant amb una espàtula de fusta, baixem el foc, continuar remenant gairebé constantment perquè no se'ns enganxi l'arròs, no és necessari fer-ho tota l'estona però si cada 3 o 4 minuts. Quan porta uns 10 minuts de cocció, retirem la pell de la llimona i la branqueta de canyella i hi afegim el sucre i continuem remenant aproximadament uns 45 minuts, amb el foc baix i vigilant que no s'enganxi.
Posem l'arròs amb llet en bols individuals i els conservem a la nevera. Aconseguirem un tel fi de crema al damunt.
Presentació: En el moment de portar-lo a taula afegim canyella en pols al damunt.

L'arròs amb llet d'Astúries té fama de ser uns dels millors, una de les singularitats és afegir en els últims cinc minuts i abans d'acabar la cocció una punta de mantega i en el moment de presentar a taula en comptes de canyella en pols afegeixen sucre per sobre i ho cremen com si fos la crema catalana cremada.

Cada casa té la millor recepta. L'èxit d'un plat són els ingredients, la intenció, la manera i l'amor que posem quan el fem.
Que vagi de gust!
Bona cuina i bon cine!
"La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz" -Proverbi escocès- 
Premi Goya a la millor música original
Ángela Molina - Concha de Oro a la mejor pel·lícula i Concha de Plata a la mejor actriz en el festival de San Sebastián.

Primera Poma de Girona 2017

$
0
0
Bona per la terra bona per nosaltres.

No tinc aquí el llibre per reproduir la seva frase exacta però en en Josep Pla escrivia alguna cosa així: “Allà on acaba el Ter, a l'Empordà petit, s'han plantat molts fruiters...sobre tot pomeres. Les pomes han anat bé.”


Ahir, 7 d'agost,es va celebrar l'acte de la collita de la primera Poma de Girona 2017 de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). L’acte es va celebrar a la Fundació Mas Badia a Canet de la Tallada amb l'assistència dels productors-pagesos, del president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, el director-gerent de la Fundació Mas Badia, Joan Bonany, els tècnics assessors, la premsa i la cantant i compositora empordanesa  Cèlia Pallí qui va apadrinar l'acte.
La recollida de la poma d'aquesta any s'ha avançat entre 5 i 8 dies per les conseqüències climàtiques i ha disminuït lleugerament un 2% les previsions de la collita, sobre tot a la zona de La Selva, per les pedregades i les gelades tardanes en relació a la temporada anterior segons varen explicar en la presentació el President del Consell Regulador Llorenç Frigola qui va assegurar que la collita de la IGP és “molt segura i estable tot i les condicions climatològiques adverses que hi pugui haver”.
La collitaha començat per la varietat Gala, varietat de poma bicolor, cruixent, de polpa blanca i dolça i s'acabarà al novembre amb la varietat Pink Lady. Galaés una de les 4 varietats de poma de Girona IGP i dues textures. En el post que vaig escriure sobre la poma podeu ampliar amb més informació. 
Joan Bonany, director-gerent de la Fundació Mas Badiava exposar les previsions de collita i les novetats de la campanya 2017 aquesta any es superarà la collita del 2015 però hi haurà un descens respecte a l'any passat en un 2% degut a les gelades i al fred. Amb tot, des de IGP Girona es preveu que serà una bona collita tant en la producció com en la qualitat. Es tracta d’una producció“propera, sostenible i confiable”  La gran qualitat és també el resultat de la investigació, l'assessorament dels tècnics i el bon fer de tots els productors.
Poma de Gironaagrupa a 79 socis-productors que representen 1.700 hectàrees productives. Les empreses que els agrupen i que se'n carreguen de la comercialització són Girona Fruits, Girona Costa Brava i Frutícola de l'Empordà.
Les plantacionson es conrea la Poma de Gironatenen un clima excepcional, la proximitat del Mediterrani i els Pirineus on les temperatures són suaus i fresques, amb contrasts molt marcats de dia i de nit, una humitat relativa i una solana elevada durant l'estiu. Color, aroma perfecta i el punt de sucre adequat. Que garanteix una producció estable i fiable.
La Zona de producció de la IGP està situada als camps de les comarques del Gironès, Baix Empordà, Alt Empordà, La Selva i Pla de l'Estany tenen una topografia plana, amb mínima erosió i un drenatge òptim. El clima, el sòl, i uns productors pagesosque coneixen la seva terra i estan formats, uns tècnics especialitzats que els assessoren i investiguen constanment, l'ús de tècniques de producció integrada respectuoses amb el medi ambient, la salut dels pagesos i els consumidors, els controls de qualitat i la implantació de la traçabilitat fan d'aquesta poma que sigui mereixedora de la IGP. Bona per la terra bona per nosaltres.
Les finqueson es conreen les pomes de la IGP compleixen les normes de la producció Integradacom varen explicar això significa que per poder produir la poma s'utilitzen mètodes respectuosos amb el medi ambient, la salut dels pagesos i els consumidors. La producció integrada minimitza l'ús de productes agroquímics i aplica els processos que afavoreixen la diversitat de l'ecosistema agrícola amb la finalitat de preservar la flora i la fauna autòctones i alhora conservar el medi rural i el paisatge.
Avui les varietats de la IGP Girona són: Golden(de color groc, pell fina, polpa blanca, sucosa, dolça i aromàtica per portar-la sobre i menjar-la en qualssevol moment, per fer amanides, pastissos o cuinar-les al forn o farcides de crema!!); Gala (té un color molt atractiu, és molt bona, cruixent, dolça amb el punt adequat de sucre, la pell és de color vermell és bona per der amanideso per consumir fresques);Red Delicious(pell vermella, molt dolces, sucoses i ensucrades, bones per fer sucs, amanides o pastissos) i Granny Smith(color tirant a verd amb puntetes blanques, és sucosa poder una mica àcida, es cull a l'octubre, consumir fresca, al forn i preparar pastissos).
El 25% de les pomes que es conrea a les 1.700 hectàrees de la IGP de Poma de Girona s'exporten a tot el món. Una part es queda a Europa, Portugal i Regne Unit. D'altres marxa més lluny, Amèrica Central, Colòmbia i els Emirats Àrabs.
En el blog trobareu un post de La poma i un pastís elaborat amb les quatre varietats de la IGP i dues textures. 
A més a més, d'aquesta recepta on la poma és un ingredient principal, en el blog també trobareu una proposta amb la poma per cada estació o qualssevol moment de l'any:
En Ton, cosí germà del pare, cada any quan arribava aquest temps anava fins a Torroella a comprar les primeres pomes i feia un bon dinar a L'Empordà. Després a les tardes treia la pallaresa i menjava cada dia una poma mirant l'hort. Sempre deia: “que bones són aquestes pomes; quan havia algú, sinó segur que també ho pensava”.

El Ginjoler a L'Hort del Rector - Sant Feliu de Guíxols - Costa Brava -

$
0
0
El Ginjolerés el nom d'un arbre, el seu fruit, el gínjol, una fruita que sempre està contenta... El Ginjolerés també el nom d'un restaurant de Sant Feliu de Guíxols a la Costa Brava.
Aquest és un dels restaurants que he anat aquest estiu, m'agradava abans d'anar-hi i després d'anar el recomano molt!.

Hi ha llocs on és fàcil anar i això em passa amb Sant Feliu de Guíxols, on havia vingut amb la meva família a passar els estius, ara, almenys vinc un cop o dos a l'any; he vingut, també, per feina i a visitar als amics que hi viuen. Sant Feliu de Guíxols té un encant especial fora de la temporada d'estiu, almenys per mi, és una ciutat molt agradable i amb vida pròpia en qualssevol època de l'any. 
Un mercat cobert, amb productes del mar i de muntanya i, un mercat setmanal a l'aire lliure de fruites i verdures els diumenges, a la plaça del Mercat i al Passeig que es remunta a l'Edat Mitjana; un carrer dels Especiers ens avisa de l'antiguitat del mercat, on la transacció i l'intercanvi dels productes amb altres països estaria i està present o un carrer de l'Horta, fins on arribava l'hort del rector del Monestir Benedictíon es troba ara el Ginjoler.

El Ginjolerés el restaurant dels cuiners Carme Picas i Xavier Gubau, també sommelier qui s'encarrega a més de la logística perquè el Ginjoler també té servei de càtering personalitzat.

La Carme és de Gombrèn, a la comarca del Ripollès, va començar a treballar de petita, com es feia abans, els caps de setmana, al restaurant del Santuari de Montgrony, després vindria el Racó del Francès, que la va animar a estudiar a L'Escola d'Hostaleria de Girona i començar la carrera de Història, però la seva passió és la cuina i va continuar treballant a La Llar de Roses, al Celler de Can Roca, i una temporada a elBulli per tornar al Celler de Can Roca. Actualment compagina la cuina amb la docència com a professora de tècniques de cuina a l'Escola d'Hostaleria de Girona.
En Xavier Gubau és de Girona. Va ser cuiner a la Roca Petita, de Riudellots de la Selva; al Sa Punta, de Pals; a Can Roca i al Celler de Can Roca, de Girona, i a La Riera, de Sant Martí Vell. Avui és el sommelier del Ginjoler.

Ells amb el seu equip ofereixen una cuina de producte, de proximitat i de paisatge amb molta sensibilitat.

La xef, treballa amb productes de temporada que ella mateixa compra a les parades del mercat situat molt a prop del restaurant i compra a tothom, també a alguns productors directament. El peix de pesca sostenible, de la Llotja de Palamós el compren a un company que té barca i ell els proporciona el peix i que ha pescat amb arts tradicionals i el compren al principi de la subhasta i compren el que aquell dia hi ha a la Llotja i inclús contrasten dos peixos diferents en un sol plat amb diferents textures que sorprèn i alhora agrada molt. La Carme diu: “Només demano que el peix sigui pescat de manera respectuosa i d'extracció sostenible.”

En el restaurant tot està molt cuidat des de la carta que em va enamorar abans d'anar-hi, adaptada a celíacs i vegetarians, si convé, fins la vaixella i els utensilis, les copes.

El pa és d'una fleca artesana i la carta dels vins és extensa. La seva opció són els vins de proximitat, de cellers petits, respectuosos amb la terra que no utilitzant sulfits.
Al Ginjoler també podeu disfrutar de sopars temàtics: les flors, les espècies, la ratafia, o dedicats a l'Espai Carmen Thyssen que està al costat.
                               Magnòlies
El Ginjoler està situat en l'antic monestir benedictí del segle X i XI de Sant Feliu de Guíxols. Aquest monestir va estar ocupat pels monjos fins la desamortització de Mendizabal al 1835. Diria que està ple de bones energies no tan sols per la filosofia en tot el que fan sinó també en la manera respectuosa i agradable de l'equip que forma El Ginjoler.
La cuina del Ginjoler està situada en el mateix lloc on cuinàvem els monjos ...”un cuiner mai està sol... es troba acompanyat per totes les generacions que l'han precedit i de totes les generacions futures”.

El Ginjoler té dos menjadors: el d'estiu o quan fan bon temps, situat en L'Hort del Rector, un espai molt agradable, on les taules estan disposades com bancals de l'hort. 
Totes tenen un camí amb flors, plantes aromàtiques i maduixeres de bosc com a centre de taula. En aquest espai, al vespre es fan concerts o s'escolta el silenci molt a prop del mar. Un excel·lent espai per un sopar o dinar a la fresca envoltat de vegetació i dels murs que ens acollen.


El menjador de l'hivern correspon al que havia estat l'antic refectori dels monjos, es conserva el lloc de lectura mentre els altres monjos dinàvem, aquest menjador està decorat per una amiga de la parella, la Carme Saurina, té una temperatura agradable i constant durant tot l'any per les amples parets on està construït.

                                         detall dels seients 
El Ginjoler té dos menús: El Menú Tasta-Picas, el més emblemàtic i més complert de 48,00 € i el Menú de L'Hort del Rector de 38,00 €, perfecte elecció per ser el nom del lloc on dinaríem i perquè ens va agradar. Inclou el pa artesà i l'aigua (acabada de fer), els vins i els cafès a part. Una excellent relació qualitat preu. Una cuina molt ben feta amb molta sensibilitat i bon fer.  Una cuina femenina? Fins ara, en el blog no havia publicat cap restaurant on la xef fos una dona.


Per començar:
Una sopa freda que tan de gust venen als estius i tan m'agraden, el gaspatxo de remolatxa, amb oli d'alfàbrega i recuit* del Pauet. (podeu veure un post del recuit aquí)  

Una “Ensaladilla” d'un altra manera: Patata, pastanaga, mongeta tendra i fina, bonítol confitat, i maionesa d'olives.

“Tu-maca” Amanida de tomàquets, salmorejo, burratina i alfàbrega. Excel·lents tomàquets de les hortes de Guíxols. Són tan bons els tomàquets ja no sé si són una fruita o una hortalissa, dolços sucosos, boníssims!

Temps de carbassó, farcits amb una suau brandada de bacallà amb olivada. Uns plats d'essència mediterrània. Lleuger, subtil, perfecte arrebossat.

Per continuar el peix de la Llotja, en aquest cas molla i bonítol amb puré de carbassó i alfàbrega, picada de tomàquets amb cansalada. Contrasts de sabors i textures deliciosos.



Per les postres:
Meló refrescant amb sorbet de mojito deliciós per la calor d'aquest estiu! amb la menta refrescant.
Préssec de Calonge amb escuma de vainilla.
(sense foto!- no la trobo)

i la melmelada de xocolata banca, llima i fruits vermells amb contrast de l'hort amb una fulla de menta per refrescar.


El vi que varem triar per acompanyar aquest dinar va ser Amic Blanc del Celler Clos d'Agona Calonge -Costa Brava-. Entre el Mediterrani i Les Gavarres.anyada del 2013 classificada com excel·lent. Elaborat amb les varietats de raïm: 40 % Garnatxa blanca, 40 % Macabeu, 8% Viognier, 8 % Marssanne, 4% Roussaneraïms en un terra d'argila i pissarra.   
La vinya està situada en un espai protegit i recuperat entre oliveres, pins, sureres i altres arbres mediterranis. 
La personalitat que l'atorguen els vents: la brisa que bufa del mar a la terra i el vent que ve del nord, la tramuntana, imprimeix caràcter a les persones i la terra.
Tots aquest elements al costat de les persones descobrim un vi alegre, elegant, agradable i fàcil de beure. Aromes de fruites, perfums de flors i cítrics que tan m'agraden. 

Una etiqueta optimista! Un vi que porta per nom amic té el millor dels auguris. ✨🍇🍷 
Un vi molt bo per l'estiu i en consonància amb el tarannà del Ginjoler

Final del dinar cafès expresso  de casa Cornellà i visita als espais del Ginjoler.

Aneu-hi! No us el perdeu. Després, perdeu-vos per Sant Feliu, per la seva Rambla, els seus espais oberts, les platges, el Mercat o la seva gent.

Restaurant a L'Hort del Rector
Pl. del Monestir, s/núm.
T. 620 623 454

Després de dinar varem visitar a L’Espai Cendrós l'exposició Comadira/Udaeta, Udaeta/Comadira. Coincidències i dissensions: una conversa, entre la producció pictòrica del mestreNarcís Comadiraamb les escultures d’Alberto de Udaeta i també una part de l'exposició permanent Carmen Thyssen.
Comadira - Retaula Blau 

                                               Udaeta - Gaugamela. Peça única. Ferro colat


A Sant Feliu de Guíxols es celebra el Festival de música Porta Ferrada

Deixo l'enllaç al post del blog El racó del pare per passejar pel cor de l'Albera, un paisatge protegit, i veure unes precioses fotos d'un ginjoler i el seu fruit.

A Barcelona, un grup de veïns va salvar unGinjoler centenari de la remodelació urbanística. Aquest arbre és un símbol del Mediterrani, conreat per grecs, romans i àrabs. I el seu fruit és el gínjol.

Vaig anar aquest estiu a fer una foto de l'arbre en un espai que el dignifica amb les dites que l'acompanyen dissenyat pels alumnes de l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona.

Hummus - Hommos - Puré de cigrons

$
0
0
Un plat per la pau al món. Aquest estiu vaig publicar una foto de l'hummus a l'Instagram de CuinaCinc com símbol de la pau i vaig dir que escriuria un post amb la recepta. Aquí el tenim.

L'Hummusés un puré de cigrons, un plat tradicional, popular i patrimoni del Líban, del Mediterrani, dels països d'Orient Mitjà, ha traspassat fronteres i ha esdevingut internacional. L'hummus es ven com menjà preparat en algunes botigues de productes bio i ecològics, una de les marques que l'elabora és d'Holanda, a la prestatgeries dels productes refrigerats, el podeu trobar, però res és millor que fer-lo a casa és molt fàcil i ens omple d'optimisme.
En el post que vaig escriure dels  cigronsi la recepta que l'acompanya vaig intentar transmetre una història. El cigró és una llegum antiquísima que es remunta molt més enllà de l'època de Les Croades, en aquell post explicava com aquest plat va inspirar a Trevor Graham ha dirigir el documental Make Hummus Not War. Els personatges transmetre tota la força que els inspira aquest plat des de diversos punts de vista: Arqueòlegs, historiadors, polítics, pagesos, cuiners o gastrònoms, parlant i fan l'hummus a les cuines dels restaurant, o en els cors de les cuines de les cases.

Un plat saludable i complert (podeu consultar totes les bones propietats pel nostra organisme en el post dels cigrons). Un plat que podem preparar amb antelació per portar en un tupper a la feina, un aperitiu o també com un entrant en un sopar informal acompanyat hortalisses fresques o untat amb el pa o bastonets. Als països àrabs aquest plat es prenia tradicionalment de bon matí i era un menjà que acompanyava als nens amb els mestres de camí a a l'escola.

                                             
Deixo una proposta de recepta asequible, fàcil i per preparar en molt poc temps. Admet variacions segons la inspiració, i el podem acabar com més us agradi per exemple afegint uns pinyons torradets pel damunt per fer-lo més vistós, hortalisses tallades o alguna herba aromàtica en la presentació.

Ingredients per 2 o més persones
  • 350 gr. de cigrons en cuits. (es poden comprar cuits en les parades de llegums, en pots de conserva o coure'ls a casa com explico en el post dels cigrons).
  • Reservar dues cullerades de cigrons per decorar
  • Brou vegetal o una part de l'aigua de coure els cigrons.
  • 2 cullerades generoses de Tahina* (pasta de sèsam) de bona qualitat. 
  • Mitja llimona. Menys és millor sempre podem corregir
  • 1 gra d'all sense el nervi picat - opcional
  • Una cullera sopera de pebre vermell - Pimentón de la Vera-
  • Julivert per decorar
  • Un pensament de comí
  • Una cullera de llet evaporada Ideal.
  • Oli d'oliva extra verge
  • Sal
Elaboració:
Posem en la batedora aquests ingredients:
  • Els cigrons, la tahina, el suc de la llimona, el gra d'all picat, el comí, una part de brou (el necessari per obtenir la textura desitjada), la sal i la llet evaporada. Reservem
  • En una paella i amb un fil d'oli d'oliva passem els cigrons que hem reservats fins que quedin una mica daurats, afegim un polsim de pebre vermell i els retirem del foc. Els reservem en un paper de cuina perquè absorbeixi l’excès d'oli fins al moment d'emplatar.
  • Presentem l'hummus en un plat bonic formant un crater, ho decorem amb el julivert picat, els cigronsdaurats amb el pebre vermell els posem al mig, afegim un raig d'oli d'oliva i ho portem a la taula. L'acompanyem de pa àrab o un pa bo que ens agradi.
*La Tahina té que ser de bona qualitat sinó és amargant i podria espatllar el plat.
Que vagi de gust!
L'Hummus és un símbol de la nostra humanitat. Tenim més en comú que el que ens divideix.” Trevor Graham

Us pot interessar el post dels cigrons amb 12.704 visites i la recepta: Els cigrons a la manera d'en Pep:











Orada al forn a la meva manera - Crianza de nuestros mares - La Tasca de Ricardo -

$
0
0
Crianza de nuestros maresés des del 2015 el segell de qualitat en la producció de llobarros, orades i corbines que garanteix als consumidors un peix fresc, de proximitat i de gran qualitat amb respecte a l'entorn.
Aquest segell de qualitat és un distintiu que porta el peix en la ganya i és el senyal -amb un codi alfanumèric- que permet al consumidor final saber d'on és el peix i la garantia d'una qualitat en la producció que el fa diferent i es coneix com traçabilitat.

Els peixossón d'origen aqüícola 100 % i de producció sostenible. Quan els comprem en les peixateries o els degustem en el restaurant tan sols han transcorregut 24 hores o menys, des de que varen ser pescats a alta mar perquè es pesquen segons la demanda. Es garanteix peix durant tot l'any, lliure d'anisakis.
Els productors de Crianza de nuestros mares promouen campanyes divulgadores per donar a conèixer el seu producte tan cuidat, la seva feina i els seus objectius per poder consolidar-se com uns dels sectors més importants de l'economia i aconseguir el recolzament de l'administració com un sector estratègic: Generen una ocupació directa i indirecta, la feina és de gran qualificació professionals de les persones que l'integren i té un important abast en la producció a nivell de la UE.
Per això fa uns dies es va realitzar una trobada de bloggers gastronòmics a Borriana -Castelló- , on estan algunes de les piscifactories o “granges de peix” més importants del Mediterrani, per ajudar a difondre a través de les xarxes quines són les qualitats d'aquest peix, el procés de cria i d'engreix, visitar i navegar per veure in situ les instal·lacions, com creixen els peixos i com tenen cura d'ells, com se'ls alimenten, com treballen les persones: des dels pescadors, patrons de vaixells, manipuladors o els peixaters, els tècnics els submarinistes i tota la cadena de persones que fan possible aquestes instal·lacions.
Un país envoltat de mars, amb més de 8.000 km de costa, amb una llarga tradició pesquera i el segon consumidor mundial de peix després del Japó ha fet Espanya un país capdavanter en la producció aqüícola de la Unió Europea. D'aquesta manera a través de l'aqüicultura s'ha trobat una solució racional per donar resposta a les necessitats d'aliments de la població mundial i les demandes del mercat.

La aqüiculturaés una activitat que es pot fer en vivers mòbils, ancorats en el fons marí, amb una base visible circular i la part més gran està submergida, com un iceberg on la part més gran és la que no és veu. Els peixos tan sols ocupen un 2 % de tot l'espai, tenen benestar i ajuden alhora a mantenir l'ecosistema.
Crianza de Nuestros Maresés un projecte impulsat per Apromar, l'Associació Empresarial d'Aqüicultura de España, en las que participen Aquanaria, Piscialba, Culmarex, Geremar i Frescamar. D'elles Frescamarés la única productora de corbina.

Els peixos: 
La corbinaés un peix blanc del Mediterrani amb una carn ferma i fina, molt baix en greix (els peixos baixos en greix desprenen menys olors a lhora de cuinar-los) i per tant, apte per a tota la família, grans i petits. La seva carn i la seva mida, ofereixen una infinitat de maneres per cuinar-la (ceviche, sashimi, al forn, a la planxa, amb arrosos) així com diferents talls (filets, lloms, rodanxes, daus).
El Llobarro: És un peix blanc del Mediterrani que té moltes vitamines, minerals i Omega 3 molt apreciat a França i a la Provença. Es pot preparar al forn, a la sal i acompanyar-lo amb diferents salses.
L'Oradaés un peix blanc molt apreciat perquè té una carn molt ferma i gustosa és poder dels tres el que més gust a marisc té. Es pot adquirir igual que els anteriors durant tot l'any i té amplies possibilitats a la cuina, poder la més coneguda és a la sal, però la podem fer a la brasa, al vapor, bullida o amb un caldo curt.
Les 3 fotos dels peixos són de Crianza de nuestros mares. La resta són meves.

A Barcelonai al resta de la peninsula podeu trobar aquest peix als supermercats d'El Corte Ingles, Consum, PlusFresc o Bon Preu per anomenar alguns. Ara, quan aneu a comprar mireu el peix si porta l'etiqueta...no hi ha tan peix salvatge com ens diuen, és impossible. Aquest té totes les garanties, la qualitat i és exquisit! :)

Després de passar un matí a la vora del mar, aprenent, descobrint i veient el procés d'aquesta activitat varen compartir el dinar a La Tasca de Ricardo, restaurant familiar i mariner, situat en el mateix Port de Borriana, Ricardo, el xef, quan acaba de cuinar s'encarrega de la compra diaria a la Llotja que té al davant. Poques taules, excel·lent producte, elaboració artesana i cuina a la vista. Margarita, Vanesa i Ricardo amb un tracta atent i immillorable ens varen preparar uns plats de cuina japonesa i d'essència mediterràniaamb les diferents varietats de peix on no va faltar un arròs senyoret fantàstic.

Per començar i compartir:
Sachimi d'orada amb salsa de soja, wassabi i hortalisses: cogombre, raves, el nap daikon i pastanaga.
Corbina amb alvocat i vinagreta de cítrics amb salsa de soja i wasabi

Per continuar el Suquet de llobarro amb tots els sabor
Extraordinari arròs senyoret més que excel·lent é spot veure en la segona foto la gran qualitat de l'arròs.
El somriure del xef , el seu equip i la nostra gratitud.
Per acabar per les postrestorrija o torradeta de Santa Teresa, gelat de vainilla de veritat, gerd amb sorreta de canyellaTots varen dir que estava exquisid. Vaig passar directament al cafè que vaig acompanyar amb el gerd, si el cafè no es bo pot espatllar el dinar.
El dinar el varem acompanyar amb Emina Verdejo, un vi blanc, fresc, agradable i que tan bé acompanya aquest dinar. 

La Tasca de Ricardo
Av. Mediterranea, 28
12530 Borriana -Castelló-

Comiat, fins aviat i tornada a Barcelona.


La recepta.
Orada al forn a la meva manera:
La recepta que acompanyo aquest post és l'Orada al forn amb algunes verdures i patates.

El forn ens permet un resultat immillorable, i sorprenent per qui no cuina gaire perquè el resultat sempre és excellent.

La xef Carme Ruscalleda diu que l'Orada l'agrada prepara-la a la tardor i és aquest peix el que he triat per acompanyar aquest post. Que el disfruteu tan fàcil i tan bo!

Els ingredients per 4 persones
  • 2 orades
  • 3 o 4 patates segons la mida
  • 3 tomàquets mitjans
  • 2 grans d'all encamisats i julivert del jardí
  • 1 llimona
  • 1 bitxo petit
  • 1 branca de farigola i 2 fulles de llorer de casa
  • 1 copa de vi blanc
  • sal la quantitat necessària
  • pebre en gra al vostra gust
  • Oli d'oliva extra verge varietat Arbequina la quantitat necessària
La preparació uns 20 minuts
  • Demanem a la peixateria que ens netegin i escatin el peix.
  • Per salar i netejar millor el peix seguirem la recomanació del xef Joan Roca: Dissoldre un 7% de sal en aigua bullin, quan s'hagi refredat submergim el producte, en aquest cas l'orada, amb 5 minuts n'hi ha prou. Reservem. 
  • Pelem, rentem i tallem les patates en làmines
  • Pelem la ceba i la tallem en juliana
  • Els tomàquets nets per la meitat.
  • Tallem la llimona en rodantges
  • Pre-escalfem el forn a 180º C

La cocció uns de 8 a 10 minuts segons el forn
  • En una plata que pugui anar al forn, posem un raig d'oli d'oliva extra verge i estenem les patates tallades, salem, i al damunt de les patates posem la ceba i el bitxo. Les patates triguen una mica més que el peix en fer-se, per això és convenient posar-les una estona abans.
  • Ho posem al forn i anem controlant, en uns 10 minuts estarà mig cuit.
  • Retirem la plata del forn i posem al damunt de les patates i la ceba les orades cap i cuades amb les rodanxes de llimona a la ganya i a l'interior, les herbes aromàtiques: la farigola, el llorer, el julivert i el tomàquet, els grans de pebre i ho amanim amb un raig d'oli generós i ho introduïm, de nou, al forn durant uns 7 o 8 minuts fins que acabi la cocció. Ho podeu comprovar amb una forquilla tocant el llom d'una de les orades si la carn es separa fàcilment de l'espina estaran fetes.
  • Poc abans d'acabar la cocció afegir pel damunt la copa de vi blanc. Tancar el forn. Esperar 5 minuts, portar a taula.
  • Presentar sense la pell i l'espina i acompanyar de les patates i les verdures. Bo no, boníssim!

Un plat magnífic i molt fàcil de fer! Amb aquesta recepta podem fer tan el llobarro com la corbina.
Que vagi de gust!
Proposta de maridatge: Chardonnay o un cava

Post sponsoritzat per Crianza de Nuestros Mares.

Gràcies per la confiança.


"Cal Majuba" Formatges artesans a La Seu d'Urgell. Els frescos, el Serrat i el Rústic.

$
0
0
“Davant d'un recuit ningú pot quedar indiferent, desperta una emoció que s'ha de contenir si pensem en tot el procés que hi ha fins que el podem tastar”, escrivia en el meu post sobre el Recuiten aquest blog.
Quan el Recuit de Cal Majuba es va proclamar medalla d'or a Lactium 2017 vaig decidir des d'aquell mateix moment que aniria a visitar la formatgeria i els mestres formatgers.

Cal Majuba és una formatgeria familiar, jove, artesana i situada a La Seu d'Urgell, a la comarca de L'Alt Urgell, al Pirineu català, un territori amb tradició formatgera on es celebra la Fira de formatges artesans del Pirineu dins de la Fira Mil·lenària de Sant Ermengolque fa poc s'ha celebrat i, si puc, hi vaig cada any.
Fer formatges va ser el projecte i el somni d'en Rafel quan a l'any 2009 va portar de Castella un ramat d'ovelles de una de les millors races que hi ha, l'Assaf, una raça originària d'Israel procedent de l'encreuament entre ovelles de raça Awassi i els mascles de raça Milschschaf. Aquesta raça porta tres dècades a Castella on després de diversos creuaments amb les races autòctones del país s'ha aconseguit una evolució i una millora en la producció lletera.
En Rafel va aconseguir revitalitzar la cria d'ovelles a la comarca, la llet la venia en les poblacions més properes, elaborava els formatges de llet crua d'ovella i un dels millors recuits que hàgiu tastat mai. Més tard, cap al 2013 va decidir deixar-ho i va prendre el relleu en Jeroni, amic seu qui està al capdavant de la Formatgeria junt amb en Rafel que continua treballant i en Ramon.
En Jeroni va posar nom a la formatgeria, “Cal Majuba” que resulta de la unió de dos cognoms, el seu, Majoral i Ubach el de la seva dona.
A Cal Majuba elaboren els formatges de llet crua d'ovella, munyen les ovelles dues vegades al dia, tenen cura d'elles, netegen els coberts i les corts, els hi donen de menjà, les netegen, fins i tot fan les ecografies de les futures ovelletes, atents a la seva salut, i com deia una de les formatgeres amb més prestigi del país, l'Eulàlia, si elles estan bé nosaltres estarem bé.
Finalment comercialitzen el frescos i els formatges. A Cal Majuba també organitzen visites on es pot veure tot el procés: des de munyir les ovelles, elaborar els formatges, fer els tasts i emportar-se un formatge recent elaborat a casa.
Aquests formatges els elaboren amb la llet del seu propi ramat. Actualment tenen 170 ovelles estabulades a Les Bordes d'Alàs, algunes tenen nom, com la Xixiteta, molt desperta o la Mamoneta, una mica poruga, però totes coneixen qui té cura d'elles, com el mestre les coneix a elles i, sap del seu caràcter i de com són, més tard una fitxa les té “controlades” a l'ordinador on saben d'elles fins set generacions passades per garantir una òptima producció lletera, es porta un registre rigorós de tot el que fa l'ovella cada dia. (que menja, quants litres de llet dóna, el bestiar, els animals ens donen molt més del que reben).


El procés per fer formatgesen resum podria ser: Comencenben aviat, abans de les 6 munyen les ovelles, traspassenla llet en una cubaisotèrmica, i tornen a traspassar la llet en la cuba de quallar, aquí afegeixen els ferments, l'escalfen, afegeixen els qualls, i “tallen”la pasta amb les lires, s'abocaen un colador, s'escorre i la posen en motlles de dos diferents mides, a continuació es salmorra a mà, i es posa a la premsa, despréses deixa en les lleixes de la càmeraper madurar. Actualment en la borda familiar on està la formatgeria estan construint una cava natural on poder mantenir una temperatura constant.

El dia que varen arribar en Ramon i en Rafa estaven fen iogurts.
El iogurts de Cal Majuva formen part junt amb el recuit, el mató i el formatge fresc del que ells anomenen els frescos. Els iogurts són un producte artesà que s'elabora sense cap mena d'additiu. Té una caducitat d'una setmana, per això, la seva comercialització té que ser molt ràpida i només els podem trobar en la pròpia formatgeria, en les fires, o les botigues especialitzades de la Cerdanya i l'Alt Urgell i des de fa poc també a Besalú.
El formatge fresc estaria a mitat de camí entre el mató i el recuit té una forma rodoneta compacte, és petit perquè té una vida curta i es molt adequat per acompanyar les amanides. Té pocs greixos i és bo per qui fa regim.
El mató s'elabora amb llet d'ovella és poder un dels frescos més conegut a Catalunya és bo sol o acompanyat amb sucre o mel i el resultat és una de les postres més conegudes a casa nostra, Mel i Mató. A Cal Majuba l'elaboren amb nata batuda és deliciós i gormand.

I el recuités un fresc artesà que s'elabora amb el xerigot amb molta proteïna i poc greix i molt fàcil de digerir, per això és tan bo i és junt amb el iogurt els productes estrellade la casa. A diferència de les comarques gironines aquí s'elabora amb el xerigot.
També s'elabora el Serrat (gran i petit) és un dels formatges més representatius i històricsde Catalunya. El Serrat va ser durant molts anys un formatge de subsistència de les cases de pagès i pel seu propi consum.L'economia de muntanya era de subsistènciaamb la llet excedentde les ovelles s'elaborava aquestformatge. 
El Serratés un formatge elaborat amb llet crua d'ovella del ramat propi, premsada, salada i es posa a madurar en les lleixesfins a 4 mesos. És un formatge sense ulls i net, de color palla amb aromes que fan pensar en els camps de blat i bosc. Es presenta enpeces de 4 kg, 2 kg, 1 kg, 500, gr. i 200 gr. Els més grans els anomenen "Lo Tarugot" són peces de més de 3 Kg de llet crua amb 5-6 mesos de maduració.
Rústic: És un formatge elaborat també amb llet crua d'ovella del ramat propi, de pasta no premsada, salat a mà, un període de maduració més curt que el Serrat, inferior a 4 mesos, de forma cilíndrica, escorça és de color marroneta amb diferents tonalitats i rugosa que podem menjar. 
Té un sabor més suau que el Serrat recorda als manxegos i poder algun Idiazabal
Es presenta en peces de 600 gr. i 800 gr.
Aquests són els formatges d'una família que elabora formatges de llet crua d'ovella i de ramat propi de manera artesana i amb entusiasme i moltes ganes.

Els frescos són molt bons amb mel, melmelada, codonyat o millor sols on es pot apreciar tot el seu sabor extraordinari.

Proposta de maridatge: Vi blanc afruitat o una sidra també aniria molt bé.

Cal Majuba ofereix visites guiades a La formatgeria, tast dels seus formatges i la compra dels seus productes a la mateixa formatgeria

Premis
Medalla de Plata Fira de Sant Ermengol 2016Formatge fresc
Medalla d'OrLactium 2017Recuit

622 218 042

Crema de castanyes amb ceps

$
0
0
A l'endemà de La Castanyadala mare ens va dir: voleu emportar-vos les castanyes que han quedat?

I així, el divendres d'aquella setmana varem fer per sopar una crema de castanyes amb ceps i vaig publicar la foto del plat a Instagram. No havia pensat en escriure un post però vaig començar a rebre missatges privats on em demanaven si els hi podia donar la recepta, aquí està.
La crema de castanyesés una crema deliciosa, de temporada, de tardor, pels ingredients que porta tan per les castanyes que estan en el millor moment com els ceps, els frescos que trobem en els mercats locals o que hem "caçat" al bosc o els ceps secs que podem trobar en la majoria de supermercats i els rehidratarem per acompanyar amb les receptes que més ens agraden en qualssevol època de l'any, també, els porros (dues vegades a l'any) i de les noves patates com del primer raig de l'oli nou que aquests dies comencem a trobar.

La idea va ser del meu company quan va pensar que aquelles castanyes torrades a la llar de foc que havíem fet per La Castanyada, estarien boníssimes en una crema per sopar i mira per on la castanya és l'ingredient d'un altre plat i alhora una manera d'aprofitar-les. Les castanyes són la pau de la llar com escrivia Federico García Lorca, conviden a la conversa, són entretingudes en les tardes de dissabte. Les castanyes em recorden l'hivern, la castanyera, el conte, escalfen les mans i el regal que em feia la mare quan sortíem del dentista, llavors feia més fred i em posaven el passamuntanyes.
Nota: Alguns productes milloren molt el gust i el sabor segons el sistema de cocció. Cuites a la llar de foc o a les parades les castanyeres que podem trobar aquests dies per la ciutat resulten insuperables. Un altra opció és comprar-les i coure-les al forn o bullir-les.
De les castanyes i dels ceps vaig escriure el post de l'amanida de castanyes, pomes i ceps inspirada en una recepta del Motel Empordà i de les pomes podeu trobar aquest post i d'altres on he escric sobre questa fruita tan bona i versàtil amb diferents possibilitats.

Els ceps, els podem anar a “caçar” al bosc, (aquest ha estat un mal any), o els podem comprar frescos, i preparar amanides o confitats i tenir un bon recurs al rebost, o també podem comprar-los secs i els rehidratarem quan comencem a preparar el plat i aprofitem l'aigua de la hidratació per incorporar-la a la crema, el gust i el sabor dels ceps són inimitable.


La recepta per 2 persones
Temps de preparació 30 minuts
Ingredients:
  • 250 gr. de castanyes netes i cuites
  • 1 patata del bufet
  • 1 o 2 ceps frescos segons la mida o 15 gr. de ceps secs
  • 1 litre de caldo de verdures (aquí trobareu un enllaç amb una proposat de caldo vegetal)
  • 1 nou de mantega
  • 1 cullera sopera d'oli d'oliva extra verge
  • sal i pebre
Preparació:
  1. Posem els ceps secs en un recipient amb aigua tèbia durant 20 minuts. Escorre abans de fer-los servir en la recepta i reservar l'aigua de la hidratació. Si són frescos només els hem de netejar i fer làmines.
  2. Si les castanyes estan cuites només hem de fer que pelar-les i reservar-les. Si les heu comprat crues, abans de coure-les, s'ha de fer un tall en la pell, aproximadament d'un centímetre, (perquè no explotin quan es couen) i posar-les en una plata per anar al forn, pre-escalfat a temperatura alta, fins que estiguin cuites, anar controlant. Una vegada cuites conservar-les en un drap de la cuina per mantenir l'escalfor i perquè sigui més fàcil de pelar-les.
  3. Rentar bé el porro i tallar-lo. Aprofitem també la part que sigui més tendra de la part verda i la resta la guardem per preparar altres brous.
  4. Pelar, rentar la patata i tallar-la en trossos.
Cocció i presentació:
  • En una cassola posem la mantega i un raig d'oli afegim la patata tallada, després d'uns minuts afegim el porro tallat, remenem amb una espàtula i incorporem un vas de caldo de verdures deixem coure 10 minuts, una vegada ha passat aquest temps afegim les castanyes trossejades, donar un parell de voltes amb una espàtula de fusta, afegir l'aigua de rehidratar els ceps i la resta de caldo de verdures, deixem coure uns 10 minuts més. 
  • El caldo de les verdures podem afegir més o menys segons la textura desitjada. Afinar de sal i pebre. 
  • Podem passar pel colador xino si volem aconseguir una textura més fina.
  • Mentre s'acaba de coure assecar els ceps amb un paper de cuina i passar-los per la paella amb un raig d'oli fins que quedin ben daurats. Faríem el mateix si fossin frescos passar les làmines dels ceps per la paella.
  • Emplatar i afegir les làmines dels ceps en cada plat. Bon profit!
El vi: Finca La Emperatriz, un bon vi, un projecte d'un equip jove d'un vi d'una finca amb història. Varietats: Tempranillo (94%), Garnacha (3%), Viura (2%), Graciano (1%). Elegant amb diferents aromes i sabors.

Aquests dies el col·lectiu Osona Cuina celebra les jornades de la cuina de la Castanya.

Altres plats amb castanyes i/o ceps:















Codony al forn amb Marsala i aniversari

$
0
0
Els codonys ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica - Narcís Comadira -
Els que visiteu el blog sabeu que quan arriba el temps dels codonys publico una recepta amb aquesta fruita amb la que vaig començar el blog.
Aquest any se m'ha fet una mica tard, i ara tothom pensa en els Nadals, els preparatius o en les temps difícils que estem vivint dels que no ens podem excloure ni tampoc ignorar.

En aquest aniversari del blog volia recordar a tots els bloggers que en aquest temps ja no hi són o han deixat la xarxa. Han estat alguns. Tots dediquem esforços per tirar endavant el nostre projecte i el nostre somni o si més no un lloc on compartir o comunicar. Fins aquell dia, que arribarà, que posarem un final. 

No tinc temps de publicar cada setmana i fer un post com voldria, uns dos posts al mes com vaig escriure en les intencions del blog quan el vaig iniciar. Compagino la feina que em dóna per viure amb el blog i de vegades no és fàcil arribar a tot.
Cuina Cinc m'ha regalat bons moments i el reconeixement de la feina que vaig fen i que comparteixo amb tots els que l'aneu llegint. Aquesta és la gran incògnita per qui escriu saber si arriba algú.

Un amic fotògraf em va recomanar que em fes Instagram. Em va costar una mica però cada vegada que parlàvem m'ho recordava. :) Instagram és avui la xarxa més mediàtica i un manera fàcil i còmoda d'explicar que fas o que vols vendre i que poc a poc, al meu entendre, va desplaçant a Facebook.

Que passarà amb els blogs? Doncs no ho sé. El que sí he vist, en aquest temps, és que els comentaris han baixat però no el numero de visites. Els blogs continuaran existint mentre existeixi algú que tingui alguna cosa per explicar o compartir. CuinaCinc té un promig de 700 vistes diàries principalment d'Espanya, segueix EEUU, i d'altres països d'Europa fins la Xina o el Japó.

Hi ha posts que han arribat a xifres mai pensades i que fa il·lusió veure com han agradat. Una senzilla truita de carxofes, en això de senzilla deu tenir el mèrit, l'estofat de senglar del que algú va dir que no em faltés la inspiració o l'escudella i carn d'olla -el plat favorit dels catalans-, els canelons, o un ànec a la taronja són els més visitats aquests dies, ara, que ve Nadal. Recordant la sopa de cebael post més visitat del blog i que sempre treu fum quan fa fred. La pestanya Receptes ha arribat a les 14.875 visualitzacions.

Aquest any han publicat el meu segon llibret, La pera, aquesta fruita que ens acompanya gairebé des de l'estiu fins a final d'any. Altres propostes i altres llibres estan en camí.

He escrit un post de viatges de la regió del Piemont que podria ser suficient per tot un any. No va ser fàcil.

Carne de cordero i Crianza de nuetros mares em varen demanar si volia col·laborar amb ells per ajudar a incentivar i promoure els consum d'aquest productes, d'aquella trobada dos post el producte i les receptes fàcils de preparar i bones.

De la feina que que he anat fen amb els formatges artesans i de la idea #12formatgesperunany, amb un hastagh propi, vaig participar com a membre del jurat en la Fira de formatges artesans Lactium de Vic en la categoria de matons i formatges frescos. La medalla d'or d'aquesta categoria se la ve emportar el Recuit de la formatgeria de La Seu d'Urgell Cal Majuba, vaig anar a visitar aquest estiu i vaig escriure aquest post al blog.

La combinació de formatge i codonyés coneguda i apreciada en les postres tradicionals i familiars ho escrivia en el primer post del blog. El codony marida molt bé amb un un formatge fresc o un formatge curat d'ovella acompanyat de fruits secs com les nous per posar sabor a sobretaules entretingudes.

Aquest any no he escrit el post de Sant Jordi. Cinc Sant Jordi's és un temps suficient, he dedicat molts esforços i energia. Són llibres que no passaren en el temps i els trobareu en la pestanya Biblio per qui els vulgui consultar. El que faré, ara, serà un llibre, un post.

Editorial Morera va publicar una ressenya sobre CuinaCinc, quan vaig escriure el post de la farigola i el sorbet de la farigola del que sempre estaré agraïda. 

Vaig assistir a la presentació de la primera poma de Girona, en el blog trobareu diferents propostes amb aquesta fruita tan versatil i bona.

Estic preparant una proposta d'una recepta per una Fira que aviat també publicaré.

He escrit algun post de restaurant, El Ginjoler i han quedat altres pendents, alguna escapada que miraré de publicar, he visitat mercats, formatgeries artesanes, museus i fires, he llegit llibres. El proper post serà un que em fa especial il·lusió i me n'alegra el reconeixement al professional i artesà d'un establiment familiar de més de quatre generacions.

Vaig participar en una tertúlia de productes de tardor amb Glòria Baliu, Núria Bàdena i Veva Barba organitzada per l'editorial Sd Edicions a la llibreria Casa Usher.

He tornat a Itàlia i fa uns dies vaig anar al Senyor Parellada en un dinar recordant a Néstor Luján, periodista, escriptor i gastrònom. Vaig publicar les fotos i la ressenya del dinar a Instagram.

I acabant la tardor no renuncio a escriure una recepta amb el codony.

Aquest any la collita de codonys ha anat bé, el codonyer és un arbre agraït, malgrat l'escassetat de la pluja, ell ha donat fruits saborosos que sempre ens recordaran el codonyat i el sol de a tardor.
Havia pensat en dues receptes des de fa temps i amb les fotos fetes de fa més d'un més no trobava el moment, ara si. He triat la més fàcil, la més perfumada: Els Codonys al forn amb vi de Marsala.

Poder perquè Itàlia m'és tant propera, perquè fa poc que he tornat i perquè és en aquest temps quan ve més de gust un plat tebi i reconfortant de color ambre i daurat com les fulles de la tardor com descrivia el poeta Josep Carner i l'escriptor Narcís Comadira.
Els codonys al forn també els podríem acompanyar d'un Xeres, Oporto o Madeira vins similars que mariden molt bé amb aquesta fruita, acompanyat del toc subtil de l'anís estrellat i el sucre.

Codony al vi de Marsala són una de les postres que va prendre Frank Sinatra en un dinar en un viatge a Sicília i que vaig trobar en un llibre de menús de personatges famosos i em va agradar.

El Marsalaés un vi italià que porta el nom de la ciutat on va desembarcar Garibaldi, artífex de la unificació italiana, situada a l'oest de Sicília, la magna Grècia, amb una gastronomia, uns productes i una cuina molt rica i elaborada, on el producte és el gran protagonista i l'orgull d'un país on s'està produint un moviment de retorn dels joves que varen anar a estudiar a la ciutat per retornar a l'entorn rural on vivien els avis i recuperar el producte per presentar-lo o elaborar-lo d'una manera diferent i més exquisida per ser més competitius en el mercat.
Marsalaés un vi generós que es va fer famós quan a l'any 1773 l'anglès Woodhouse va enviar de Trapani a Anglaterra 60 bótes d'aquest on havia introduït alcohol per parar la fermentació. El resultat va ser el reconegut vi de Marsala.

Marsala va ser un dels gran vins italians al món, després d'estar gairebé tocant el cel va arribar a la decadència per retornar a la qualitat quan l'any 1984 es va revisar la DOC.

Les varietatsde raïm que s'utilitzen, en general, per la seva elaboració són: Catarratto, Grillo i Inzolia, actualment la DOC permet fins a deu varietats de raïm.

El vi de Marsala segons la seva categoria, el seu envelliment pot tenir fins a cinc varietats diferents. Aquestes categories es complementen segons els color i el contingut de sucre. Es pren, en general, d'aperitiu, en la elaboració de plats deliciosos, en les postres i per acompanyar rebosteria.

El vi Marsala que he triat per preparar els codonys és un Marsala Ambra Demisec, Gran Chef, de color ambre i daurat com les fulles d'aquesta tardor que acaba, sec, amb aromes i gustos d'ametlla i poder una mica de regalèssia final.

La recepta (Per 4 o 6 persones)
  • 4 codonys o els que volgueu
  • 1 copa generosa de vi de Marsala
  • El sucre morè necessari, una cullera per cada meitat de codony
  • 1/2 llimona o 1 segons la mida
  • 3 estrelles d'anís
  • La mantega necessària per untar la plata que va al forn.
Preparació i cocció:
  1. Preescalfem el forn a 180º C
  2. Netegem els codonys del borrissol, els partim per la meitat i els hi trèiem la grana.
  3. Reguem els codonys amb suc de llimona per evitar l'oxidació. Sempre amb prudència mai en excés.
  4. En una safata per anar al forn i prou ampla perquè ens hi càpiguen tots. La untem amb mantega de bona qualitat i posem els codonys, afegim en cada un d'ells una cullera de sucre, i al damunt de cada un dues culleres de vi de Marsala i les estrelletes d'anís les posarem repartides en la safata en els últims 30 minuts de la cocció.
  5. Podem tapar amb paper d'alumini i deixem coure aproximadament dues hores a 180º C i anem controlant cada 30 minuts.

Presentació: Poseu mig codony per persona i acompanyar-lo, si voleu, com les postres originals que va prendre Frank Sinatra en aquell dinar a Sicília amb un tros de flam i sinó tot sol recent sortit del forn o a l'endemà els podem temperar una mica amb el microones.

                     El flam es va trencar una mica però estava deliciós, la recepta del flam la podeu trobar aquí.


Que vagi de gust!




En el blog podeu trobar un post dedicat al codony i les següents receptes: codonyat, gelea, codony al forn, all i oli de codony, tatin de codony, pastis de codony, amanida de codony o ratafia de codony més les receptes recollides en el llibre.

Poder us agradarà les pomes al forn amb crema catalana

El millor croissant 2017: Gil Prat de la Pastisseria Prat "Can Carriel". La història d'una tenacitat.

$
0
0
Gil Prat de la Pastisseria Prat, “Can Carriel” de Roda de Ter, va ser el guanyador de la última i decima edició del “Millor croissant artesà de mantega d'Espanya” del 2017.
Aquest concurs l'organitza EPGB (L'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona) i com diuen les bases del concurs l'objectiu és motivar i reconèixer els coneixements i les habilitats dels professionals pastissers artesans precisament amb un producte emblemàtic de la brioxeria, el croissant.
En Gil és la quarta generació d'una família que des de 1900 han fet de la pastisseria el seu ofici. Des de molt petit ha conviscut amb l'obrador, el flaire de les pastes, la nata recent muntada, els tortells del diumenge i els de Reis, les coques de brioix i les de la revetlla de Sant Joan, les magdalenes, les palmeres, els llonguets o els brioixos, els nous torrons adaptats als nous gustos i tendències actuals amb els clàssics de sempre com els d'ametlla garapinyada o aquells de pinyons que tant records em porten o les pastes seques i les delicioses multicolors de rebosteria.
En Gil de formació és diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. S'ha format en pastisseria en diversos cursos, en l'aprenentatge i l'experiència de la pastisseria familiar on ha treballat i ha fet la pràctica del cada dia.

Ha aconseguit el millor croissant d'Espanya per la seva professionalitat, pel seu bon fer però sobretot per la seva tenacitat.

El croissant guanyadorés un croissant de mantega, de banya recta, de 10 voltes caracteritza per un alveolat molt gros i un contrast de matisos de dolç salat que va evolucionat a mesura que te'l vas menjant.

Durant cinc anys s'ha presentat al concurs. Va veure com els dos primers anys no el varen tastar. Ha observat, ha provat al seu obrador com podia millorar i aconseguir-ho, ha elaborat centenars croissants fins que ho ha aconseguit. Ha tastat com eren els millors de les passades edicions per saber com podia millorar el seu. El sabor i el gust, el flaire, el color, l'aspecte, l'alveolat, el fullat, el format i l'acabatvaren ser cada un dels aspectes que va valorar un jurat molt exigent al que tenia que convèncer.

Finalment després de cinc anys de feina el jurat va proclamar el seu croissant com el millor de l'Estat, amb un premi 1.000 euros i la promoció de la seva pastisseria als mitjans.

El Jurat d'experts estava format per el guanyador de la passada edició, en Toni Vera de la pastisseria Canal; en Josep Maria Rodríguez de La Pastisseria i campió del món de pastisseria el 2011, i en Giuseppe Piffaretti, el mestre artesà que elabora el Millor Panettone del Món, entre altres destacats professionals.

Les pastisseries i pastissers premiats en edicions anteriors han estat:
Canal (2016), Vallflorida Xocolaters (2015), Oriol Balaguer (2014), Ochiai (2013), Sweet by Abraham Balaguer (2012), Turull (2011), Hofmann (2010), i Badia Roca(2009), a l'any 2008, primera edició del concurs va ser per Pablo Iglesias, professor de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona.

Cada vegada que entrava a Roda llegia la frase del poeta també roden Miquel Martí Pol que diu “Tot està per fer i tot és possible.i deia: quan la llegia em donava força per seguir i pensava, perquè no jo? i finalment ho ha aconseguit.
Quan marxava li vaig dir: no canviïs el paper de la pastisseria. El paper de seda de color blanc amb un logo de color verd poma amb la papallona, les lletres blanques de la pastisseria és un símbol i un record. Va dir: Estem treballant en moltes coses volem mantenir el nom que sempre ens ha identificat, Pastisseria Prat acompanyada de “Can Carriel”, el nom de la casa que es coneix des de sempre. Em va somriure i em va dir estem molt contents. No ho dubto.  

"Feliç aquell que té coses per retrobar..." Elio Vittorini, Conversa a Sicília.

I que és el croissant ?

El croissant és un pastisset petit, elaborat amb pasta de full en forma de mitja lluna que varen elaborar al 1683, per primera vegada els pastissers de Viena per commemorar la victòria de l'imperi austrohongarès sobre l'imperi otomà.

Un altra història, varen ser uns sacs de cafè que els turcs varen abandonar a Viena en la seva fugida. Un cafeter es va adonar que aquella "nova infusió" no agradava gaire i va decidir servir aquell cafè amb llet per suavitzar el gust i acompanyar-lo d'aquesta pasta en forma de mitja lluna al damunt de la tassa en record d'aquest fet històric. La reina Maria Antonieta el va introduir a França on es va popularitzar ràpidament i es va estendre per tota Europa convertint-se en uns dels esmorzars més emblemàtics de París. 


La Vichyssoise ha fet 100 anys. Vichyssoise, fulla de formatge emmental francès i tòfona d'hivern. #vichyssoise100years

$
0
0
Cada any he escrit una sopa, a l'estiu i a l'hivern. Quan l'estiu del 2016 m'estava documentant per escriure la Vichyssoisevaig descobrir que aquesta sopa freda la va idear a l'any 1917, en plena 1a Guerra Mundial, el xef Louis Diat que en aquell moment treballava al The Ritz Carlton de NY. Podeu veure el post que vaig escriure en aquest enllaç.

Em va semblar un fet important que un plat fes 100 anys. I que, encara, hores d'ara, el trobessin en les cartes dels restaurants com el clàssic de sempre o reformulada amb altres ingredients i es fes en les cases. Per això, vaig pensar en crear el hastagh #vichyssoise100years, així, qualssevol persona podria fer la seva versió de la vichyssoise i d'aquesta manera, celebraríem el descobriment d'un nou plat i un tribut al xef que la va crear.

Amb aquest post senzill vull agrair a totes les persones que s'han sumat aquesta iniciativa, restaurants, xefs, bloggers, instagramers, artistes, pintors i artesans des d'Europa, Japó o Amèrica. Al final del post podeu veure la relació de les persones que han sumat

És bo celebrar-ho, reconèixer la feina de les persones i l'emoció que desperta la creació d'un nou plat. Demà afegiré els noms de les persones que s'han sumat. Entre tots, petit o gran ho hem fet possible.

Moltes gràcies,

Avui, és Cap d'Any i acabo de preparar la última vichyssoise del 2017 que es suma al homenatge.
Es una Vichyssoise amb una fulla de formatge emmental francès i tòfona d'hivern per un sopar de Cap d'Any.


Aquests són els Instagrams que s'han sumat a la celebració del 100 aniversari de la creació de la Vichyssoise i el tribut al xef que la va idear.  Merci a tots per fer-ho possible. Són totes precioses!

    Pa i Raïm -Es Niu- Palafrugell - Josep Pla

    $
    0
    0
    “Potser ara seria convenient, per als que mai l'han tastat, dir quatre coses sobre què és i com es fa el Niu. De fet, i per entendre'ns, el més fàcil és dir que el Niu, en el fons, és un suquet de bacallà” -Narcís Comadira-
    El programa ambmolt de gust de Rac 1 va preguntar als oients quin és el restaurant heu descobert a Catalunya i us ha agradat especialment?

    Vaig participar recomanant el restaurant El Ginjolerde Sant Feliu de Guíxols, del que havia escrit un post recent al blog i vaig pensar que podia agradar.

    La sorpresa sempre és que l'atzar es fixi en tu. Sobre tot quan llegeixes articles que et confirmen que, encara, ser fill o amic d'algú determina la teva sort. Possiblement. Al cap dels dies vaig rebre un correu del programa on em deien, amb molta il·lusió, que els havia agradat molt el post que vaig escriure d'El Ginjoler i que havia guanyat un premi.

    El premi consistia en un menú per dues persones d'Es Niu a Palafrugell, un plat únic, local i especial, dins de les jornades que es celebren en aquesta vila per recordar i promocionar aquest plat històric, un plat de colla, un plat de mar i de muntanya, en el restaurant Pa i Raïm, un dels restaurants que participen en les jornades d' Es Niu.
                      imatge de la mare i la filla de la xef preparant Es Niu Foto d'Enrique Marco cedida per Roseta Jorba
                   
    El premi em va fer molta il·lusió per diverses raons: Anar a Palafrugell, on va néixer Josep Pla, sempre et pot fer feliç i molt més quan l'escriptor és un dels meus referents i està present en aquest blog. Ell és la memòria dels avis, la crònica del que hem menjat, ningú descriu els fets i les coses vistes com ell, i també, era un dels clients habituals de dos restaurants que tenen un post en aquest blog: El Motel Empordàde Figueres, on també, un cop l'any, en Jaume Subirós oficia aquest plat i la Fonda Europa de Granollers; i altres raons que anaven sumant serien: descobrir aquest plat que no l'havia tastat, però podia imaginar, per tractar-se d'un plat de mar i de muntanya, habitual en la Cuina Catalana, a més a més del dinar, una bona ocasió per visitar la Fundació Pla i per últim incorporar al blog un nou plat de bacallà. Plovia a bots i barrals.

    Pa i Raïmés també el nom del protagonista d'un relat amb el mateix nom de Josep Pla dins de la serie Coses Vistes i Històries de Mar. Cadaqués és l'escenari d'aquesta història de contrabandistes, paisatge, costums, vent i mar.

    El Restaurant Pa i Raïm està situat en la planta baixa de la casa pairal de la família de Josep Pla, on va viure des dels 7 anys aproximadament fins que va marxar a estudiar a Barcelona. L'escriptor havia nascut al carrer Nou, uns carrers més en allà, on ara està la Fundació Pla. Uns anys més tard, la família es va traslladar aquesta casa senyorial situada al carrer Torras i Jofama, núm. 56 de Palafrugell
    La família Pla Casadevall va tenir quatre fills: en Josep, l'escriptor, qui passava llargues temporades al Mas Llofriu; en Pere, el químic, va ser qui es va quedar amb la casa pairal on està ara el restaurant, però per poc temps, la vida dóna tombs i ens encara als imprevists, va enviudar molt jove i va decidir deixar la feina de químic a la surera de Palafrugell i va marxar a Lisboa, la casa va quedar tancada durant 30 anys. Al morir els nois sense descendència “coneguda”, somreia la Roseta quan reconstruíem l'arbre genealògic; les noies, La Maria, va heretar Mas Llofriu, i la Roseta, la xef de Pa i Raïm, és la filla de la Rosa, besnéta de la Rosa i germana de Josep Pla, qui va rebre l'herència la casa on ara està el restaurant i la casa familiar.

    La Roseta, la xef i descendent de l'escriptor, junt amb el seu marit, Josep Ferriol, cuiner i de família de restauradors són els que regenten els restaurant des del 2004. Ella i el seu company, en Pep varen triar el nom del restaurant i la història d'aquell contrabandista que en Josep Pla va voler conèixer a Cadaqués i va donar nom aquell relat i es manté ara, a través del nom del restaurant.

    La Roseta, “la cuinera dolça” va estudiar disseny i ceràmica, la cuina va venir després. A l'any 1995 va entrar en el món de la restauració a través del Celler de la Planassa de Palamós. El seu pilar és la cuina familiar, sobretot la que va aprendre de l'àvia, dels amics cuiners i cuineres, del seu company, en Pep Ferriol cuiner i fill del Celler de a Planassa, del que aprenia, els llibres, els viatges, o en cursos monogràfics, on la pastisseria va ser el que més la va entusiasmar com si vulgues reflectir en aquestes preparacions els seus coneixements artístics. Ella destaca el curs que va fer per recomanació dels seu sogre amb el mestre pastisser Carles Mampel.

    Parlant amb ella vaig percebre que era una dona independent, que no està de romanços, que no fa la claca i s'estima molt la llibertat, no vol estar subjecte a canons o reconeixements que la podrien condicionar, però té molt clar l'educació, l'elegància i el bon fer, el respecte al client, el que convé i el que cal fer i ho fa el millor que sap per compartir i oferir una bona experiència i tinguis ganes de tornar.
    Viatges a Paris i New York on va mostrar la cuina empordanesa. Aprendre l'ofici amb tots els elements necessaris per aconseguir una cuina propera, familiar, elaborada amb productes de proximitat, amb la sensibilitat necessària per fer plats bons, gustosos i ben presentats com pot fer una artista. La seva cuina es sincera, ben feta, basada en la confiança del productor amic, el valor de l'artesà i tots aquells que tenen cura en l'elaboració del que fan. Una cuina que combina la tradició amb les tècniques modernes.

    La Roseta és autora del llibre de La poma dins de la col·lecció Productes de mercat i alhora ella i en Pep, el seu company, han col·laborat en reculls i receptaris com el llibre Cuines del programa de TV3 o la Nova Cuina Catalana, també col·laboren en Festivals de música i diferents programacions de l'Empordà
    El restaurant està situat a la planta baixa d'aquesta casa senyorial de finals del XIX. La casa és preciosa, amb diverses estances, amb un jardí interior, amb til·lers, que refresquen la casa als estius, i convida a vetllades agradables, decorada amb bon gust, amb tonalitats pastels o contrastades i acollidora per la fusta dels mobles ben conservats i les làmpades de cristall, records, fotos i teles que ens recorden on som. Una quadre de garoines, una marina, escenes quotidianes, un dibuix d'un raïm i un tros de pa, fotos de l'àvia i la filla de la Roseta, la Maria, com es deia la mare de l'escriptor, preparant Es Niu, símbol d'aquest plat transmès de generació en generació o quan la memòria no recorda com va començar a elaborar-se. Revistes, llibres, sobretot de cuina i vins de l'Empordà.



    Es Niu
    Josep Pla va escriure: “el fonament d'aquest plat és purament i simplement el bacallà amb patates, elaborat de la manera més habitual i familiar: el sofregit de sempre, la picada, i el bacallà i les patates”. Després l'escriptor va relatant els altres ingredients que s'afegeixen, la tripa, que li atorga el gust de mar, l'estocafix, que es cou a poc a poc fins obtenir una massa esponjosa i, així darrera de cada element el plat es va enriquint, finalment s'afegeixen els ocellets, si pot ser tords, vaig llegir que una vegada al Motel havien posat perdiu, sublim. Un plat de temps i paciència, no podem aconseguir bons plats sense aquests ingredients. Tot aquest conjunt forma un plat de mar que es converteix en un Niu per les aus que s'incorporen. S'acompanya d'all i oli. És un plat consistent, que té que prendre al mig de l'hivern. Un plat que si es fa com s'ha de fer no oblidareu.
    En Jaume Fàbrega també escriu sobre el Niu i afegeix és un plat cuinat per colles d'homes – terrissaires, pescadors, i tapers, autèntics gurmets quan la industria surera va arribar al màxim esplendor.

    Manolo Vázquez Montalbán va escriure no és un plat exquisit és un plat rotund. Un plat marró, agressiu i melós, tant antifrancès com el tambor del Bruc però per motius més sòlids. És un plat fill de la tramuntana i parit a la barca més boja que mai més tornes a cap port.

    Imagino aquest plat, com altres, resultat de la improvisació dels productes que es tenien a l'abast. Aquells homes, els surers, portaven a bosc, productes fàcils de transportar i amb durada llarga, poder havien amagat en una cova i qui sap si havien deixat remullat l'encartonat peixopalo en un amagatall per recuperar quan tornaven a bosc, després farien el foc a terra, traurien la cassola, i anaven preparant i cuinant mentre pelaven les alzines i si es feia curt, em resulta natural pensar-ho, poder un dia, algú va dir: afegirem un ocell d'aquest que volen per aquí. En aquell temps era un plat de festa, gresca i poder en algun moments de supervivència perquè bacallà bacallà no n'hi havia i molta gent passava gana.

    L'Ajuntament de Palafrugell, conscient de la importància que representa tenir un plat únic i local, organitza des de fa 20 anys, als mesos d'octubre i novembre les jornades gastronòmiques dedicades aquest plat per preservar i donar-lo a conèixer per qui no l'hagi tastat mai. Es Niu. En realitat aquest plat es feia tradicionalment els mesos previs a la Quaresma, al mig de l'hivern, i no portava carn. Inicialment es preparava amb la tripa de bacallà, que li dóna viscositat, peixopalo, les bones patates i ou dur, amb els temps, es varen anar incorporant altres elements com els ocellets, salsitxes, sèpia o carn de caça. Sembla, que Es Niu va prendre aquest nom quan al plat es varen incorporar els ocellets a la cassola.
    Ara és un plat de mar i de muntanya, com molts que trobem en la Cuina Catalana. Narcís Comadira escriu sobre la Festa del Niu, que cada any es prepara en el Motel Empordàde Figueres, (aquest mes de febrer hi serà de nou en la carta del Motel) perquè el Niu és en realitat una Festa, un motiu per celebrar, una excusa per reunir-se al voltant d'un plat poder barroc, o "recargolat" llarg en la preparació, que vol ser oficiat, es fa el silenci, es gaudeix i em els cafès llargues sobretaules. Es Niu era el plat que preparaven els surers, els dilluns a la seva barraca, un plat de pescadors, de colla, però sobre tot dels surers quan aquest ofici estava en el seu moment d'esplendor.

    Aquest és el menú de la Festa de Es Niu (noteu l'article salat que acompanya el plat)

    Aperitiu de benvinguda
    xips de patates de diferents varietats amb cacauets salats-ensucrats
    vi blanc Celler Espelt 
    Crema de carbassa, magrana i pernil ibèric
    Soufle de ceba i formatge 


    Tapes i Vermut
                
                                                                 Musclos de roca al vapor

     Flor de carxofa confitada i fregida extraordinari
                                                                  Bolets de temporada saltejats

    Es Niu
    Es Niu s'acompanya d'all i oli

    Les postres
    Copa refrescant de magrana amb iogurt en textures.


    petits fours 
    El pa de Can Rodà, fleca artesana i familiar de La Bisbal, utilitzen farines naturals i antigues que han recuperat.

    El vi que acompanyava Es Niu era El Vailet del Celler Espelt. Un vi jove i fresc, aromàtic, sec.
    50% Lledoner blanc (garnatxa blanca) 50% Macabeu. No es pot ser més empordanès.
    La carta de vins de Pa i Raïm és amplia, els productors de la comarca i cellers petits respectuosos amb el medi ambient i que tenen cura en tot el que fan.
    Cafès i petits fours.
    Preu 40,00 Euros -Iva Inclòs-
    Restaurant Pa i Raïm
    C. de Torres i Jonama, 56
    Tel. 972 304 572
    Tanca: el diumenge nit, dilluns i dimarts

    Viewing all 214 articles
    Browse latest View live