Quantcast
Channel: Cuina Cinc
Viewing all 211 articles
Browse latest View live

Pastis de pera amb oli qualitat verge extra Les Garrigues

$
0
0

Un pastís de pera amb oli d'oliva qualitat verge extra va ser la col·laboració per la revista de la 55a Fira de l'Oli de Qualitat verge extra les Garrigues de Les Borges Blanques, un dels actes més importants que es celebren dins d'aquest sector per promocionar l'oli d'oliva.
Els productors d'oli d'oliva verge extra, les cooperatives, els artesans i altres expositors s'apleguen per donar a conèixer un dels productes més importants de la gastronomia, imprescindible en la dieta mediterrània, en la cosmètica i els beneficis de l'oli d'oliva en la salut com han demostrat les investigacions de l'equip mèdic encapçalat pel Dr. Eduard Escrich. Reconeixements, premis, concursos, tasts, degustacions, gastronomia, oli turisme, i la venda en una de les Fires més antigues de Catalunya on cada any ha crescut el número d'expositors i visitants. A més aquest any la Fira s'ha agermanat amb la Fira més dolça, del Torro i la xocolata de pedra d'Agramunt.

La DOP Les Garrigues va ser la primera Denominació d'Origen Protegida (DOP) alimentaria reconeguda d'Espanya al 1975, i la Unió Europea la va certificar com a Denominació d'Origen Protegida el 1996. La DOP suposa el control estricte de l'oli que produeixen i elaboren les cooperatives inscrites, d'aquesta manera es garanteix l'origen de la zona de producció i la màxima qualitat d'un dels millors olis del món.
Aquests control de la producció certifica unes pràctiques agrícoles adequades i respectuoses amb el medi ambient. La fruita d'aquest suc és l'oliva de la varietat arbequina d'alta qualitat, collida directament de l'arbre, i la molturació es fa en fred gairebé acabada de collir de l'olivera, algunes centenàries, per preservar totes les propietats naturals. “Nosaltres, els pagesos de la Denominació d’Origen Les Garrigues, hem fet de l’oli de l’oliva arbequina vergeextrauna forma de vida. Una forma d’entendre i estimar el nostre paisatge perquè gaudeixis del sabor de la nostra terra a casa teva.”
La zona geogràfica de la producció: És la comarca de Les Garrigues, el sud del Segrià i el Sud de L'Urgell.
L'arbequinaés una varietat d'oliva petita, que va portar de Palestina el Duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca d'aquí el seu nom. És una varietat resistent al fred i als contrasts de temperatura que es produeixen en algunes comarques de Lleida. Al principi, que vaig començar anar a la fira alguns productors em deien que s'havia intentant plantar en altres regions però sembla ser que no prosperava, deien que el clima i la terra tenia molt a veure.

L'oli d'oliva de l'arbequina té un gust singular, poder afruitat, recorda al camp, a l'herba i els olors d'olivera, és mediterrani té un final amarg i molt bo. Pel meu gust és el millor oli d'oliva per acompanyar les amanides, les verdures al vapor o bullides, o amb pa torrat resulta deliciós. També el faig servir per cuinar en un 99 % de les preparacions. Haig de dir que quan vaig a altres lloc m'agrada tastar les varietats autòctones o recuperades i gairebé sempre porto alguna ampolla. Tenim un gran tresor en aquest Mediterrani.

Cada any, des de 1992, vaig a comprar l'oli d'oliva a les Garrigues, per tot l'any, per la casa de la mare i per nosaltres. M'agrada anar-hi, fer-me aquest regal, tenir aquest oli de primeríssima qualitat per preparar els plats, per la salut i perquè és una manera d'omplir el rebost fins la següent temporada. Després anem a dinar a Solivella al restaurant dela família Sans Travé.
A casa dels avis havien tingut oliveres, i he sentit explicar com l'avi quan sortia el primer oli, el tastava en un plat amb una torrada sencera, tots es posaven al voltant seu a veure que deia. La frase sempre era la mateixa: aquest any ha sortit molt bo, i segurament es devia sentir feliç. Ara, és una pràctica habitual en alguns restaurants la degustació i el tast de les diferents varietats de l'oli, assaborir i aprendre a distingir unes de les altres i aprendre a valorar-ho. També les maneres de conrear el camp i de produir l'oli han anat canviant.
Per això, quan l'organització de la Fira de l'oli em va demanar si volia col·laborar amb unes postres vaig pensar en unir dos productes amb DOP de les comarques de Lleida, l'oli d'oliva i la pera. De la pera en el blog trobareu un post, algunes receptes i també un llibret que es va presentar l'any passat de la col·lecció productes de mercat amb onze receptes amb aquesta fruita.
                                            Perer i peres de casa
Aquí està la meva aportació i la recepta, és molt senzilla, bona i fàcil de fer.

Ingredients -per 6 persones-
  • 2 o 3 peres segons la mida
  • 1/2 llimona
  • 1 iogurt natural
  • 3 mides d'iogurt de farina de blat
  • 3 o 4 ous, segons la mida, ecològics.
  • 2 mides d'iogurt de sucre
  • 1 mida d'iogourt d'oli d'oliva verge extra 
  • La mantega i la farina necessària per prepara el motllo.
  • Per acabar i decorar: una nou de mantega, 1 ou petit, 3 culleres de postres de sucre i un grapadet d'ametlles filetejades per decorar.

Preparació i cocció
  • Pre escalfem el forn a 180º C
  • Preparar un motllo desmuntable rodó de 20 cm. amb mantega i farina
  • Tamisar la farina i afegir el sobre de llevat. Reservar
  • Retem i pelem les peres, les tallem en làmines, ruixem amb suc de llimona per evitar l'oxidació. Reservar.
  • En un bol gran que ens hi càpiguen els ingredients posem els ous i el sucre, batre amb la batedora elèctrica fins que dobli el volum.
  • Afegir el iogurt, continuar baten.
  • Incorporem la farina tamisada i el llevat
  • Per últim afegir l'oli d'oliva extra verge
  • Posar la meitat de la massa en el motllo, afegir les lamines de les peres en circular, incorporar la resta de de massa i posar al forn pre-escalfat a 180 ºC durant 30 minuts.
  • Una vegada ha passat aquest temps desfer la nou de mantega, incorporar el sucre i l'ou batut i posar per sobre dels pastís i continuar fornejant 20 o 25 minuts més fins que estigui cuit.

Presentació:
Desemmotllar i posar làmines d'ametlla per sobre per decorar i contratar

Maridatge: Un vi dolç, un te o una copa de cava!
Que vagi de gust! I bona Fira.

Us agradarà veure el post de les peres i les receptes que trobareu al blog amb aquesta fruita:



Carne de lechal y de cordero. Cassoleta de xai amb ceba, herbes aromàtiques i espècies.

$
0
0
Fa uns dies vaig assistir, per segon any, al Cooking Show organitzat per Interovic, dins de la primera edició d'iMEAT Espanya, by ECOD, en el recinte de Fira Cornellà Llobregat de Barcelona.
L'objectiude la jornada era la presentació dels nous talls de la carn de cordero y lechal, les possibilitats de la carn de xai a la cuina i com cuinar-la.

El consum de la carn de xai està associada a dies de festa i celebració, les parts del xai que es preparen, les costelles i l'espatlla són les més cares, per això, aquesta jornada de formació ens varen ensenyar els nous talls de la carn de xai, més petits, versàtils i més fàcils de preparar que s'adapten a les noves maneres de viure.

El motiués el descens de les vendes d'aquesta carn en més d'un 40% en els últims deu anys, el menor consum i les pèrdues molt importants pel sector. Per això, Interovic ha posat en marxa un programa europeu molt important de tres anys i amb fons de la UE i amb l'eslògan “Vuelve a disfrutar de la carne de cordero” per motivar, explicar i donar a conèixer totes les possibilitats d'aquest producte als professionals, xefs, botiguers, i públic en general.

Els organitzadors volen apropar el consum de la carn de xai al dia a dia i no tan sols als dies de festa i celebració per demostrar que aquesta carn té un futur que s'adapta als nous gustos i les noves maneres de viure.

El xef Javier Robles, ha treballat i viscut arreu del món fen demostracions de les moltes possibilitats de la carn de corder i el mestre carnisser Vicenç Mor varen impartir el Cooking Show en una jornada dinàmica i participativa on varen compartir el coneixement i l'experiència del producte. Ens varen explicar els nous talls de la carn de xai i tres noves preparacions que fan el producte més versàtil i alhora molt més assequible. Per no repetir poso l'enllaçal post que vaig escriure l'any passat on podeu veure els diferents talls i tot el que podem preparar amb cada un d'ells i la recepta del plat que vaig preparar. En aquesta jornada ens varen explicar principalment la carn del coll -carrillón- i les noves possibilitats de tallar i preparar la carn de la cuixa per poder oferir més possibilitats al consumidor i a la cuina.
La carn de xai és una de les carn més delicioses que es poden prendre i forma part d'una dieta equilibrada, és fàcil de preparar i també fàcil de cuinar: al forn, guisada, a la planxa, a baixa temperatura, estofada, per dir algunes.

La carn prové de corders que pasturen i estan en contacta amb la natura, afavorint l'ecosistema i conformen una manera de viure i d'entendre el paisatge, per això, és molt important preservar el sistema de vida dels pastors i de les terres que els envolten. Només ells poden aconseguir que puguem gaudir a taula d'una carn tant exquisida, d'un sabor únic, i d'un producte de proximitat.

Aquestes són els diferents corders:
                               Foto d'Oviespana
Cordero lechal: té entre 30 i 45 dies d'edat i està alimentat únicament amb llet materna i l'animal viu té un pes màxim de 8 quilograms. La seva carn és extremadament apreciada des del punt de vista gastronòmic.

Cordero recental:  Aquest xai mai arriba als 4 mesos i el seu pes viu és inferior als 13 quilosS'alimenta de llet i concentrats de cereals, pesa uns 13 quilos en canal, té la carn de color rosa i rosa pàl·lid. A l'Aragó el coneixen amb el nom ternasco. Molt apreciat.

Cordero pascual: Aquest tipus de corder, entre 4 i 12 mesos però menys d'any. Es sacrificat quan el cotó pesava entre 23 i 26 quilos de pes. S'alimenta d'herbes. La seva carn té un color més intens, és una carn molt apreciada per a la preparació d'alguns plats de la nostra gastronomia.

A més a més el xef va cuinar en directe tres plats per degustar:

1- El coll de xai amb cebeta i cervesa. Un guisat deliciós inspirat en la cuina francesa i belga. Aquest plat és molt assequible i fàcil de preparar. El coll del xai junt amb la falda és la part més econòmica del xai i, fins ara la que costa més de vendre, perquè quan pensem en la carn de xai només ens ve al cap les costelles i l'espatlla, amb les noves maneres de presentar-ho i amb la confiança amb el vostre carnisser podeu degustar nous plats, noves formes i de nous talls.
Les possibilitats de la carn de xai són moltes, aquesta part resulta sorprenent, és tendra i saborós. Obert com un vano es pot fer a la planxa. També obert podeu fer-lo farcit de fruites com les prunes, orellanes o pinyons o carn picada. Us imagineu un cous-cous guisat amb aquest nou tall? Vicenç Mor, a més a més va destacar les propietats de la carn pel nostre organisme principalment aquesta part del xai que porta més col·lagen i és imprescindible pels nostres ossos i muscles i només la carn de manera natural ens ho pot aportar.

2. Xai a baixa temperatura, desfilat a la manera de pulled pork per tastar una petita hamburguesa. El xef va assenyalar l'adaptació i la incorporació de diferents cultures i modes d'altres països a la nostra cuina.

3. I per últim el crostó marinat amb salsa de soja i vinagre d'arròs arrebossat de sèsam i fet a la planxa.
De la tradició al futur, del passat a l'adaptació als nous gustos i les noves maneres de menjar més ràpides i també més econòmiques sense descartar les altres parts i les altres maneres de cuinar.

Al final del Cooking-Show ens varen fer entregar d'unes peces de corder per preparar la recepta.

La jornada va ser molt interessant per tot el que varen conèixer i aprendre de nou. Podeu trobar informació ampliada, receptes, vídeos, jornades, promocions en la web www.canalcordero.com

La recepta que he triat per acompanyar aquest post és una recepta familiar molt fàcil de fer i molt bona.

Els que aneu seguint el blog sabeu que un dels propòsits del blog és recollir receptes familiars. Aquesta és una d'elles, la vaig fer amb la mare el dissabte, que a la vegada li va ensenyar la iaia. No sabem si la feia la mare de la iaia, el que em va sorprendre va ser la coincidència i la semblança amb la recepta francesa-belga que va presentar el xef, un plat tradicional de la cuina del nord de França. La diferencia de la que fem a casa és que la recepta que va presentar el xef porta cervesa negre, França i Bèlgica són països on es consumeix més cervesa que aquí, almenys en les regions d'on prové el plat,  a casa la fem amb vi blanc.

La receptaés tant semblant que podria ser que aquesta recepta s'incorpores a la cuina familiar pel anys que varen viure al nord de França. Probablement es va substituir la cervesa per vi, aquí, llavors i en aquell temps, no era tan habitual el consum de cervesa com pot ser ara. No ho sé, la comparteixo i espero us agradi tan com a mi.

Aquest guisat el fem amb braons, però em sembla també apropiada la carn del coll, “els collares”

Ingredients: per 4 persones
  • 600 gr. de “collares”, tall de la part del coll no gaire gran.
  • 3 o 4 cebes, segons la mida, de Figueres
  • 3 grans d'all
  • 1 copa de vi blanc
  • 1/2 copa de vinagre
  • l'oli d'oliva verge extra el necessari.
  • Pebre molta al moment i uns quants grans de pebre sencers
  • Un polsim de canyella de Ceilan.
  • Herbes aromàtiques: llorer, farigola, romaní i julivert
Preparació:
  • Per salar i netejar algun resta de sang seguirem la recomanació i la tècnica del xef Joan Roca del Celler de Can Roca: Dissoldre un 7% de sal en aigua bullin, quan s'hagi refredat completament submergim els talls del coll “collares”, amb 7 minuts és suficients. Es tracta d'una carn molt bona, tendra i primeta i no cal més temps. Trèiem i els eixugar amb un paper de cuina. Reservem.
  • Peleu i trossegeu les cebes.
  • Els alls encamisats, només premeu una mica amb la fulla del ganivet.

Cocció:
  1. Poseu en una cassola tipus cocotte un raig d'oli verge extra en el fons d'una cassola, afegiu les cebes tallades.
  2. Poseu els talls de la carn de xai al damunt, poseu el pebre en pols molt al moment, els grans de pebre, les herbes aromàtiques (llorer, farigola, julivert i una mica de romaní). Aromes de camp i bosc. Afegim el polsim de canyella, el vinagre i la copa de vi blanc.
  3. Tot seguit ho posem al foc alt fins que arrenqui, passat aquest temps baixem el foc al mínim fins que està cuit. Ha de coure molt lent, lentissim fins que està cuit. És una carn tant tendre que es fa molt depresa.
  4. Deixeu que reposi, els guisats i els estofats sempre són millor d'un dia per l'altra. O deixeu reposar almenys una hora perquè els aromes es barregin bé. Escalfeu-lo bé abans de servir-lo.

Presentació:
Posar dos o tres talls per persona acompanyat de les cebetes i la salsa.
Maridatge: Un vi negre varietat garnatxa. El varem acompanyar amb el vi distingit, elegant i excepcional Propiedad de Bodegas Palacios.





Tournedó a la planxa, patates panadera, "pimientos de cristal" amb salsa d'herbes aromàtiques.

$
0
0

En el post anterior vaig escriure sobre els nous talls de la carn de xai i les noves possibilitats i preparacions a la cuina.

Un d'aquests nous talls és el tournedó, amb aquest tall he preparat un plat que fa festa, és molt bo i gustós per tots els ingredients que l'acompanyen i agradarà a tots. 
El tournedó és una peça de la cuixa i una de les parts més nobles del xai, és un tall sense os, d'uns 2-3 cm de gruix, embolicat amb una tela de la mateixa carn del xai i amb un pes aproximat d'uns 180 gr. 
El tournedó és molt fàcil de cuinar. Una de les maneres més senzilles és a la planxa, volta i volta i en pocs minuts tenim un plat a taula. Des del punt de vista nutricional és perfecte per una dieta equilibrada i sana. La carn és molt bona i saborosa, a més a més té moltes proteïnes, un alt valor biològic, vitamines i minerals i un baix contingut en sodi.
Podem acompanyar-lo d'una guarnició variada i presentar-lo com un sol plat o bé un entrant lleuger com pot ser una crema de porros a l'hivern o una sopa freda com la Vichyssoise a l'estiu.

El tournedó el farem a la planxa, la cocció la deixem pel final després de preparar la guarnició perquè en poc temps estarà llest i d'aquesta manera no es refreda.
Per acompanyar el tournedó farem les clàssiques patates panadera, molt fàcils de fer; uns pebrots del piquillo o pimientos de cristal, que varem portar de La Rioja i, una salsa roux amb herbes aromàtiques.

Per fer les patates panadera:
Ingredients per dues persones
  • 2 patates mitjanes
  • 1 ceba
  • un gra d'all encamisat
  • la quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
  • sal i pebre blanca molta al moment
  • opcional una fulla de llorer i una branqueta de farigola.
Preparació i cocció
  • Mentre preparem els ingredients pre-escalfem el forn
  • Tallem les patates en làmines amb el ganivet o la mandolina com si fossin per fer una truita de patates.
  • La ceba la tallem en juliana
  • En una plata per anar al forn posem l'oli d'oliva, les patates i la ceba tallades afegim una mica més d'oli d'oliva, el gra d'all, salpebrem i ho acompanyem de les herbes aromàtiques.
  • Tapem amb un paper d'alumini i ho posem al forn uns 3/4 a uns 160ºC, una vegada ha passat aquest temps, comprovem la cocció, retirar l'excés de l'oli, afegim unamica d'aigua i continuem la cocció uns 10 minuts més aproximadament.
Els Pimientos de Cristal són una varietat única de pebrots produïts a Navarra i La Rioja i de producció limitada, es presenten envasats i rostits, es pelen a mà de manera artesana i és difícil per les seves característiques trobar algun sencer. Són molt delicats i tenen molt poca pell i poca carn. Els que acompanyen aquest plat els varem comprar a La Rioja i són de l'empresa El Navarrico de San Adrián. Només cal afegir un fil d'oli d'oliva verge extra i unes escames de sal. De sabor dolç i poder especiat. 

Salsa de fines herbes:
Ingredients:
  • 60 gr. de mantega
  • 50 gr. de farina
  • 3 dl d'aigua molt calenta o brou vegetal
  • Herbes aromàtiques picades: estragó, anet, marduix i julivert
Elaboració: Fem un roux amb la mantega i la farina, coure uns 10 minuts, incorporar el brou molt calent, remenar fins obtenir una massa homogènia i en el moment de portar a taula afegir les herbes aromàtiques.
Preparació i cocció del tournedó:
  • Salpebrem els tournedós per ambdues cares i els posen en una paella antiadherent no molt calenta amb un fil d'oli d'oliva i els daurem a foc mig alt durant 4 minuts per cada cara i coem al punt.
Tot seguit emplatem: posem en el plat el tournedó, unes quantes patates, els pimientos de cristal i la salsa de les herbes aromàtiques. Si no ho emplatem immediatament el podem posar, uns minuts, al forn prèviament escalfat a temperatura de 200 º C.

Que vagi de gust!

Proposta de maridatge: Vi Propiedad de Bodegas Palacios, DO La Rioja, és un vi negre procedent de vinyes velles, de cultiu ecològic varietat garnatxa en un 92% i altres varietats autòctones. La verema es fa a mà amb estricte selecció. El vi és elegant i fresc amb notes de fruits vermells, poder de magrana i algunes especies. Té una graduació de 14,5º . El vi que acompanya es de l'anyada 2015 qualificada com molt bona per DO Rioja.

Pot interessar també:











Col confitada - Omplim el rebost

$
0
0

Coles cubiertas por la escarcha, riquísimascoles escarchadas
más tiernas que las regadas por el rocío...” Este era antaño
el pregón de los vendedores de coles. Si deseáis beber copiosamente y
en el curso de una comida saborear los distintos platos con apetito,
comed antes coles maceradas en vinagrey tantas como os apetezcan.
Catón

La colés una hortalissa que ben sovint l'associem a l'hivern però també és cert la gran varietat de cols que podem trobar durant tot l'any als horts i als mercats. Principalment a l'hivern i també algunes varietats a l'estiu: cols arrissades, cols verdes, manresanes, cols de paperina o la col brotonera de les comarques del Garraf, o les petites cols de Brussel·les, la col pell de galàpet pren el nom per la rugositat de les seves fulles i que després de dos o tres glaçades com un vano de colors desprèn un gust delicat, dols i únic tant apreciada a la comarca d'Osona, La Cerdanya i l'Alt Urgell per preparar el trinxatamb un post en aquest blog on escric sobre aquesta verdura i un plat que resulta de l'aprofitament i de subsistència.
Molta gent no fa col per l'olor o poder perquè no és gaire digestiva, res és perfecte, però els animaria a que consideren totes les possibilitats i plats que poden degustar després. La col la podem preparar de moltes maneres i animo a ser creatius: és una de les verdures més habituals en sopes i escudelles o plats de cullera com diuen ara, a l'estiu podem fer amanides, o sucs verds amb poma, ara, tant actuals, o la col farcida de la Cuina Francesa, o el German sauerkraut o choucroute que acompanya el plat més emblemàtic de la Cuina Alsaciana, o en temps de caça, amb les seves fulles prepararen els exquisits farcellets que acompanyen les perdius, un plat excels i únic de la Cuina Catalana, per anomenar algunes propostes sense oblidar la Cuina Xinesa on té una gran consideració, la col és una de les verdures més consumides a un preu assequibles si tenim compte totes les bondats i els beneficis que ens aporta.

A més de la gastronomia des de la basant nutricional i de la salut té grans propietats pel nostre organisme com escriu la Dra. Senpau té un alt contingut en vitamina C comparable a la taronja, encara que amb la cocció pot arribar a perdre un 50 %; també té una gran quantitat de fibra, àcid fòlic i potassi és excel·lent pel sistema digestius i immunològic, té un efecte preventiu per les malalties cardio vasculars, i molt baixa en calories, així que no ens podem oblidar d'ella.

Avui porto una preparació molt senzilla que a casa mai ha faltat. A la casa familiar tenim uns grans pots de vidre, on guardaven les conserves de la matança del porc i uns altres de diferents mides on es conservava la col, els pebrots la coliflor i la ceba. En temps de la iaia en feien més quantitat perquè també érem més colla.

Ara que estan tan de moda les botigues de salaons, fumats i ferments no oblidem aquestes preparacions que a la nostra Cuina sempre ens han acompanyat.

La col confitada omple el rebost és senzilla de fer i poder ni caldria explicar-la. A més de la col, podeu confitar coliflor, ceba, pebrots o les verdures que més us agradin.

La col confitada es prepara en algunes comarques de Catalunya, principalment a Osona, el Berguedà i algun poble de la Cerdanya com a Prullans. Acompanya molt bé els llegums, cigrons, mongetes, o altres plats de verdura, amb olives negres d'empeltre i una mica de ceba tendra i un raig d'oli verge extra resulta un plat deliciós.

Per fer la col confitada només farem servir la part blanca de la col.
Ingredients:
  • Trossets de col, només la part blanca
  • Vinagre de vi blanc
  • Aigua
  • 1 o 2 pots de vidre

Preparació:
  • Treure les primeres fulles verdes de la col, les podem utilitzar per fer col i patata o guardar per fer un caldo.
  • Per fer la col confitada només utilitzarem les fulles blanques de la col, les netegem amb aigua ben freda, les deixem escorrer i les tallem en trossets petits amb la mà.
  • Omplim un pot de vidre i afegim una part d'aigua i tres parts de vinagre de vi blanc podria ser chardonnay.
  • Tanquem el pot i ho deixem en el pot de vidre un mínim de 15 dies a 1 mes per aconseguir confitar la col, després d'aquest temps ja la podem consumir. Ho guardem en un lloc fresc i sec.

Comentari:
Cap verdura té que coure molta estona. Les verdures d'aquesta família no poden coure en excés perquè és quan fan mala olor i fan flatulències.

Si pel vostre gust resulta intens el gust de vinagre es pot suavitzar passant la col per aigua freda, escorre i tot seguit degustar acompanyant-la amb verdura, llegums, rosta, olives negres o una arengada i un raig d'oli d'oliva verge extra. També es pot macerar a parts iguals aigua i vinagre.

Que vagi de gust. Fins aviat.

Tiramisú amb ratafia de Ca Roman

$
0
0

Unes postres que aixequen l'ànim!

Des de que vaig escriure el post de la ratafia he anat escrivint receptes amb aquests licor que també elaboro de manera artesana pel consum de casa.

Aquí podeu trobar els enllaços del que he escrit amb aquest licor mil·lenari: la ratafia, la coca de ratafia i nous, el gelat de nous, torró, i ratafia, conill amb camagrocs i ratafia, un pastís de prunes de casa amb ratafia, o la ratafia de codony, i avui, un Tiramisú amb ratafia, una proposta del xef Jean Luc Figueres recollida en el llibre La ratafia dels raiers història d'un licor Pirinenc.
El Tiramisúés una de les receptes que des de l'inici del blog sempre he volgut escriure i compartir perquè m'agrada, perfecte en contrasts, pels ingredients que porta, per un bon final deliciós en la mida adequada i perquè m'entusiasma la fusió: un formatge jove i lleuger, l'aire dels melindros, suau i cremós sense enfarfegar, la xocolata i el contrapunt del cafè amb el licor. 

Una recepta que probablement va sorgir per un “coup de cour” o per la transformació d'unes altres postres, qui sap si en la cuina familiar o com resultat probablement de l'aprofitament d'aquells trossos de galeta o pastes seques que han anat quedant. Un dia ho parlàvem en una sobretaula a Sicília després de recórrer la illa on vaig tenir la sort d'anar a un dinar familiar irrepetible on havia el bo i millor de la Magna Grècia.

El Tiramisú ha traspassat fronteres i ha esdevingut les postres italians més internacionals que pots prendre gairebé en més llocs del món i volia que estigués en el blog.

La primera vegada que vaig fer el Tiramisú va ser a principis dels anys 90 seguint la recepta clàssica d'un llibre de tècniques de cuina italiana que tinc a casa. En altres llibres de rebosteria i revistes he llegit diverses versions des de les més clàssiques, veganes fins les més innovadores.

La recepta del Tiramisú ha estat versionada per molts xefs, cuiners, i bloggers amb diverses presentacions, tan dolç com salat i que la fan més o menys gormanda i atractiva, en definitiva podem trobar un tiramisú per cada ocasió.

David Andrés, cap de cuina de l'Àbac i propietari del restaurant Somiatruites i considerat el millor xef jove durant tres anys consecutius, el presenta en una cafetera per donar importància a un dels ingredients imprescindibles i que tan agrada als italians com és el cafè.

Quins són els altres ingredients que no poden faltar en el Tiramisú?

Els ous eco, els biscotti savoiardi o els melindros bons, el mascarpone, el més fresc que puguem, el cacau pur en pols sense sucre afegit i un licor, preferentment Marsala del que vaig escriure el codony al forn, o Amaretto. 

L'elecció de productes frescos, de bona qualitat, un cafè excel·lent i fet al moment resultarà un tiramisú deliciós.

Els orígens del Tiramisú, al marge de totes les disputes, sembla que es poden situar en el nord est d'Itàlia en les regions del Vèneto o Friuli Venezia Giulia, alguns el situen en el restaurant Le Beccherie de Treviso, potser mai podem estar segurs de res. Poder el Tiramisú, com tants altres plats, són del lloc on és fan. Unes postres italianes universals.

A casa nostre, un dels xefs que millor preparava el tiramisú era Jean Luc Figueras. La seva recepta, en la meva opinió, és una de les que més m'agrada. L'evolució, la influència francesa i familiar italiana és probablement com la va interioritzar. M'agrada molt la seva versió perquè els ous no els posa en cru sinó que prèviament elabora una crema pastissera a la que després incorpora el mascarpone.

El mascarpone: és un formatge fresc italià que s'elabora amb llet de vaca a partir de la coagulació de la crema de llet. Originari de la Lombardia. És molt cremós, suau i avellutat; Si voleu fer un Tiramisú més lleuger serà una altra cosa però no serà Tiramisú. :) Fa poc un poble d'Itàlia va perdre el record Guinnes perquè va posar nata.!
Dels licors he triat la ratafia em va semblar una excel·lent idea perquè és la que proposa el xef en el llibre i em va engrescar el projecte de la Glòria al capdavant de la Ratafia artesana Ca Romande Rasqueraa la Comarca de La Ribera de l'Ebre. Gràcies Glòria per la confiança.

La Glòria era tècnica en prevenció a la petroquímica, va treballar com diu ella milers d'hores fins que va arribar la crisi econòmica. Va canviar de feina i va buscar una altra manera de viure que li era propera i coneixia elaborant ratafia.
Aquesta feina li permet també conciliar una nova etapa de la seva vida com a mare. Per això, va prendre el relleu de la seva tieta i va recuperar en les arrels familiars els licors que des de feia més de 50 anys havia fet de manera artesana la seva família pel consum familiar o per obsequiar als amics i als veïns i va començar a elaborar la ratafia amb la maceració tradicional de 40 dies al sol i la serena, de Sant Joan a Sant Domingo.

Fa un any, va decidir comercialitzar la ratafia amb la mateixa recepta i la fòrmula familiar seguint la tradició.

La ratafia Ca Roman s'elabora amb nous verdes, espècies, herbes remeieres de proximitat, sucre i aiguardent. És dolceta, fresca, suau, de color mel i daurat, amb l'aroma de les herbes del Mediterrani, poder alguna altra espècie. Es pot prendre a temperatura ambient o fresqueta. Es pot degustar com aperitiu, per a les postres, en qualssevol moment i també per incorporar al receptari com fa la família de la Glòria i també fem a casa.

El reconeixement de la seva feina va arribar el passat febrer quan va obtenir la medalla d'or a Catavinum World Wine & Spirits Competition 2018.

He detallat i he introduït alguna modificació per fer-la més adequada al meu entendre per qui no l'hagi fet mai.

Ingredients per a 4 persones:
  • 8 melindros (si sou molt llaminers els podeu ensucrar)
  • 2 dl de bon cafè
  • 250 gr. de Mascarpone
  • 100 gr. de crema pastissera
  • 1 vaset de licor de Ratafia de Ca Roman 
  • 10 gr. de cacau pur en pols o la quantitat necessària
Elaboració:
Primer de tot farem la crema pastissera com esta explicada més a baix.
  • Muntem amb un batedor el Mascarpone.
  • Quan ho tenim muntat afegim amb suavitat la crema pastissera (posar dues culleres soperes) amb una espàtula fins aconseguir homogeneïtzar crema.
  • En un recipient de vidre, d'uns 25 cm de llargada i d'alçada alta, posem una tercera part d'aquesta “crema”.
  • Al damunt de la crema posem 4 melindros que hem remullat amb el cafè i la ratafia.
  • Amb un altre tercera part de la crema cobrim els melindros i afegim els 4 melindros restants sucats amb el cafè i la ratafia.
  • Afegim la última tercera part de la crema procurant que quedi tot pla sense aixafar-ho.
  • Cobrir amb una làmina de film transparent i reservar el Tiramisú a la nevera almenys 3 hores.
  • Alhora de presentar a taula i amb l'ajuda d'un sedàs de malla fina espargim cacau pur en pols pel damunt. A casa sempre tinc el cacau pur en pols Valor un bon ingredient si fas sovint postres a casa.



Comentaris:
  • En la recepta del Tiramisú del xef Jean Luc Figueres no explica la crema pastissera (ho dóna per fet que la saps fer). 
  • Jean Luc Figueres incorpora la ratafia a la crema jo prefereixo afegir la ratafia al cafè on remullem els melindros.
Unes postres molt fàcils de fer, que agraden a tots i que aixequen l'ànim! Buon Appetito!

Recepta de la Crema Pastissera, bàsica per la preparació de moltes postres.

Ingredients per fer la Crema pastissera:
  • 1/2 litre de llet de vaca
  • 3 culleres soperes de de llet freda
  • 3 rovells d'ous eco
  • 5 culleres soperes de sucre
  • 2 culleres soperes de Maizena
  • 1 cullera rasa de farina de blat
  • 1 trosset de pell de llimona
Elaboració:
  • En un cassó antiadherent posarem la llet al foc amb les tres cullerades de sucre i la pell de la llimona i esperar que arrenqui el bull.
  • Mentrestant, en un bol treballem els rovells de l'ou, la resta de sucre, la Maizena, la farina i la llet freda fins que quedi blanquinós. Tot dissolt i que no quedin grumolls. Aquest és el punt que tenim que aconseguir.
  • Quan la llet del cassó comenci a bullir, s'afegeix molt a poc a poc el que tenim al bol, amb molt de compte per evitar que els rovells quallin. Podeu retirar el cassó un moment del foc mentre aboqueu el contingut del bol i, sense deixar de remenar a foc ben baix i amb una cullera de fusta especial per les postres es deixa coure 5 minuts fins al punt que comença a bullir. Reservar.

Consells perquè surti un bon Tiramisú:
  • Utilitzar productes de màxima qualitat.
  • El Tiramisú s'ha de fer amb Mascarpone.
  • Una vegada hem acabat d'elaborar-lo s'ha de deixar refredar a la nevera almenys 3 hores perquè prengui consistència i tots els ingredients prenguin els sabors uns dels altres.
  • Treure de la nevera almenys 15 minuts abans de degustar i afegir el cacau en pols just en el moment de portar el plat a taula.
  • Que no us falti la inspiració!



Podeu consultar altres receptes amb la ratafia de Ca Romanen el blog de La Cuina de l'Olga.

Vaig començar a treballar en aquest post fa més d'un mes.

No deixeu de veure aquest vídeo i una recomanació el llibre de Clara i Gigi Padovani que varen estar estudiant, investigant i viatjant més de dos anys sobre l'origen del Tiramisú – Storia, Curiosità, Interrpretazioni del Dolzi Italiano Piú Amato -



Des d'aquí animo pel proper dia 21 de març, dia mundial del Tiramisu omplim la xarxa de Tiramisús!

Us agradarà veure:



Les cabretes del Serrat Gros

$
0
0


“Les cabretes del Serrat Gros”és un conte i també la història real de la Mercè i en Raül, una parella que sempre que podien s'escapaven a Josa de Cadí, i fa 15 anys varen deixar la seva feina de Barcelona per anar a viure a Ossera de La Vansa, a l'Alt Urgell, als Pirineus per tenir cura d'un ramat de cabres de raça alpina, amb la seva llet elaborant un formatge extraordinari i com va escriure l'Enric Canut: "El formatge Serrat Gros, creat i elaborat per l'Eulàlia és el millor formatge de cabra de Catalunya, i segurament de tota Espanya."  
La Mercè i en Raül varen prendre el relleu de l'Eulàlia, una de les primeres formatgeres que a finals dels anys 70 va iniciar una nova vida amb unes quantes cabres a la petita Vall de Forn i va començar a elaborar els formatges que tant l'agradava, un formatge d'una gran qualitat, només amb la llet dels seu propi ramat, en un temps que no havia internet i en un altre context social. El relleués l'inici del conte seguirà l'estructura clàssica de la història fins al final.
Com diu la Mercè en la seva feina i en la forma de vida conviuen amb altres sers vius. Les cabretes d'aquest ramat són les protagonistes del conte, totes tenen un nom, surten a pasturar cada dia, acompanyades del pastor, els ensenyen les millors herbes i els millors paratges pel seu benestar, els dies solejats o els dies que no fa tant bo.

Amb la seva llet que han de munyir dues vegades al dia, elaboren un producte artesà que es transforma per la seva cura, el clima i un entorn únic. Un formatge que no deixa indiferent i de rebre reconeixements en fires, concursos i certamens tan d'aquí com internacionals. Penso que elles ho saben i estan ben orgulloses. Cada una té la seva personalitat i manera de ser, això a través d'altres anècdotes es trasllada en el conte. Un relat ben explicat, divertit, un punt de suspens i unes il·lustracions ben maques asseguren que sigui un bon conte per totes les edats. Des dels més petits fins els més grans.

En aquest conte no falta ningú i cada un ocupa el seu lloc en aquesta gran família, també la Coloma, l'ovella mascota del ramat, diferent i singular que fa poc conviu amb ells, uns aprenem dels altres, perquè no tots som iguals, i d'aquesta manera aprenem també a ser tolerants; el gosset que acompanya al pastor carregat de paciència i de comprensióés imprescindible per portar las cabretes i ajudar al pastor.
El conte va ser una idea de Pepita Clop, autora d'altres contes infantils, nascuda a La Seu, ella diu que és de la muntanya, del Pirineu. La seva vida l'ha dedicat a la docència i va pensar en explicar aquesta història a través d'un conte per transmetre als nens l'amor a la natura, el valor de la feina ben feta, l'estima, la comprensió, l'aprenentatge a través dels animals, i també transmetre i donar a conèixer la feina i la vida de tants artesans en un entorn rural.

El conte està il·lustrat per Carolina Botella, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, viu a Tuixent i treballa al Pirineu com a conductora de la Lletera, un transport singular de persones i mercaderies que comunica La Vansa i Tuixent i La Seu d'Urgell, també és monitora d'esquí de fons i, en el seu temps lliure, imagino poc, es dedica a il·lustrar. Per aquest conte ha fet uns dibuixos simpàtics, entremaliats i dolços que transmeten l'harmonia i poder també la rauxa que pot haver en els Pirineus.

Aquest any en Raül i la Mercè han engegant la 13 temporada d'un formatge que va començar a elaborar-se fa 38 anys, gràcies a persones com ells que amb la seva feina ajuden a preservar l'entorn a través d'una manera de viure i sense ells possiblement haguéssim perdut.

El conte és d'Edicions Salòria de la col·lecció El petit Pirineu.
El podeu trobar a la formatgeria del Serrat Gros, a totes les llibreries del Pirineu i directament a l'Editorial.

Actualment el ramat de les cabretes està a Josa de Cadí, on tenen també l'obrador on elaboren productes frescos, com els matons i els iogurts, també mantenen l'obrador d'Ossera on continuen fen els altres formatges com s'ha fet durant tots aquest anys.

He visitat la formatgeria algunes vegades, el primer post de formatges d'aquest blog és del Serrat Gros, després, he escrit altres varietats de la mateixa formatgeria i altres formatges, he anat a les fires i mostres formatgeres, he tastat, he preparat receptes amb formatges, he llegit els tres llibres de la formatgeria Serrat Gros i altres llibres sobre formatges, i a l'any 2016 vaig publicar un formatge per cada mes del calendari acostant els formatges al moment de l'any, amb un hastagh propi #12formatgesperunany, al  2017 vaig visitar més formatgeries i he escrit posts  i, com diu la Mercè els formatges són la fotografia del paisatge. Per tot això i molt més aquest conte no podia faltar!

Us agradarà: A Josa de Cadí el restaurant Ca l'Amador on el xef Diego Alías elabora una cuina excellent. En el blog trobareu tres posts d'aquest restaurant en diferents estacions de l'any. 

Bacallà amb mel

$
0
0

El bacallà amb melés un plat antic, de la cuina conventual, atribuït per tradició oral al Monestir de Poblet i possiblement a altres monestirs. He llegit, he consultat bibliografia i també vaig parlar amb el monjo responsable de la Biblioteca del Monestir de Poblet per esbrinar si podia trobar algun receptari on s'hagués recollit la manera d'elaborar-ho. Després d'algunes reflexions en alt es pot concloure:
El bacallà i la mel eren dos productes a l'abast dels monestirs, de fàcil conservació, adequats a les tradicions i restriccions cristianes, d'altres religions o creences, l'oli de les oliveres properes era el greix necessari per cuinar, no era tant habitual com ara però si era el més indicat per aquells períodes i, la farina de blat de les comarques veïnes. Era un plat senzill i habitual, el contrast de dolç i salat que tant agradava i sense gaires sofisticacions. Així en Jaume Fàbrega escriu: “el gust pels agredolços heretat de l'època clàssica greco romana com medieval es va perpetuar fins ben entrat el s. XIX”.

La mel era l'únic edulcorant natural fins que es va incorporar el sucre considerat un article de luxe i car. A més a més la mel devia ser un producte del mateix monestir, situat en la Comarca de la Conca de Barberà amb abundant floració per poder mantenir els ruscs. Aquesta recepta no s'ha trobat escrita en el llibre del receptari del Prior i com a molt es pot donar constància de la seva elaboració fins l'any 1835, any de la desamortització de Mendizabal.
                          Imatge del claustre del Monestir de Poblet cedida per Joan Ramon de Fotomedieval
Fa uns deu any em vaig interessar sobre l'origen d'aquest plat, em sembla essencial per entendre la Cuina Catalana per la combinació del dolç i el salat, molt habitual en la nostre cuina i que ens ajuda a entendre no tan sols una manera d'organitzar-se sinó que a través de la cuina anem descobrint la nostra història. En aquell moment vaig trobar en algun llibre que el bacallà amb mel s'elaborava també en el Monestir de Les Avellanes, i més tard, he sabut que les avellanes no es refereix al fruit sec sinó que ve de les abelles que produeixen la mel! Fa un temps es varen començar a organitzar unes jornades gastronòmiques on es reproduïen plats antics de la cuina medieval on la mel era un dels ingredients.

Després d'aquesta presentació per situar el plat em va semblar, que ara, era el millor moment de compartir la recepta i escriure aquest post. La tradició de comprar la nova mel coincideix amb la celebració de la Fira i Festa de Sant Ponç i és remunta a tants anys com té al fira perquè és en aquest moment de l'any quan hi ha les primeres brescades i la mel és més clara pels tipus de floració i fer coincidir aquest post en aquest moment de l'any just també quan s'està celebrant també el dia mundial de les abelles.
La mel, com altres productes, m'agrada tenir-ne sempre que puc a casa i comprar-los quan és el temps i el millor moment, així com aquell que no s'amoïna saps que sempre tens a l'armari o al rebost i així no tens que pensar perquè vas seguint el calendari en cada estació de l'any.
La mel és un aliment natural que elaboren les abelles a partir del nèctar del les flors i que emmagatzema en els alvèols de la bresca.
Hi ha moltes varietats de de mel, “de mil flors” poder és la més coneguda, i la més venuda en aquest moment de l'any. El dia de Sant Ponç em van dir els apicultors que és la que més agrada, tant pel seu color com per la seva textura. després va variant segons la floració i l'època de l'any. Hi ha mel de farigola, taronger, romaní, d'avet o de castany i de tonalitats més clares fins les més fosques, amb més o més densitat que pot arribar fins a cristal·litzar.

La mel té moltes propietats i diferents usos des des dels cosmètics, medicinals, i per l'alimentació. A la cuina s'utilitza des d'antic com l'únic endolcidor i conservant natural que existia abans de introduir el sucre.
La producció de mel té testimonis molt antics com podrien ser les representacions de les pintures rupestres de la Cova de l’Aranya, a la població valenciana de Bicorp, a la Bíblia o l'antic Egipte i si seguim l'etimologia i l'estudi dels noms d'algunes poblacions podem descobrir diversos assentaments on algunes persones devien tenir cura de les abelles, la producció de mel i els seus derivats com va explicar Fra Valentí Serra el dia de Sant Ponç.

A l'Edat Mitjana, trobemel pa d'espècies, (amb un post al blog) una de les preparacions més antigues que s'elaboren amb la mel, un dolç molt popular a la Bourgogne i que podem trobar també d’altres llocs d’Europa. La recepta del pa d'espècies prové de la Xina, va ser transmès als àrabs i aquests el varen introduir a Europa en el temps de les creuades. Altres plats elaborats amb mel podrien ser els torrons, el pernil agredolç, un plat de les dues Cerdanyes, del Pallars i del Ripollès, la sobrassada amb mel, els gelats, els pastissos, o l'ànec i gran part de las pastisseria i confiteria àrab.
A l'Edat Mitjana els monestirs eren l'epicentre d'una cultura i una forma de vida, dipositaris del coneixement recullen gran part de la tradició culinària com són els alguns manuscrits que s'han conservat. En els horts dels monestirs es conreaven les hortalisses i les fruites que serviran d'aliment a la comunitat, també s'elaboren formatges, confitures i la mel dels propis ruscs. Destacar tota la rebosteria monacal que s'elabora, encara ara, en molts monestirs que pren el nom dels Sants com serien per exemple les torrades de Santa Teresa, o los huesitos de santo, sense oblidar el tradicional Mel i Mató en el Mercat del Monestir de Montserrat que les pageses de Margalef venen des de fa més de cent vint anys.

Hi ha bones mels a gran part del territori, destaca El Perelló, a la comarca del Baix Ebre, una de les zones de producció més importants de Catalunya, Crespià al Pla de l'Estany, Arnes a la Terra Alta i a la península cal destacar la mel de l'Alcarria amb DO.

Del bacallà en el blog podeu trobar un post d'aquest peix que va canviar la història i algunes receptes totes bones, fàcils de fer, que us agradaran amb millers de visites. 
La recepta del bacallà amb mel que acompanyo és com la fem a casa. Molt abans d'escriure-la vaig consultar les receptes de Jaume Fàbrega, Isidra Maranges Joan Roca o Pere Sans i algun restaurant de Barcelona com el Petit París que la tenien a la seva carta, per anomenar algunes.
La recepta el bacallà amb mel
Ingredients per 4 persones com a plat principal
  • Uns 600 gr. de bacallà dessalat i sense espines de la part del morro tallat en trossets.
  • La farina necessària per arrebossar. He utilitzat la farina especial peix de la Casa Santa RitaAquesta casa té uns preparats especials de farina de blat i de blat de moro que fan uns arrebossats daurats, cruixents i saborosos. 
  • 125 ml. aigua mineral molt freda , molt important per aconseguir un bon arrebossat
  • 2 cullerades de mel de mil flors o farigola
  • l'oli d'oliva verge extra el necessari per fregir
  • Acompanyem el bacallà amb escarola tallada en trossets i amanida al gust.
Preparació i cocció:
  • Primer de tot, eixuguem el bacallà dessalat amb un drap de cuina i el tallem en trossos de 3 a 5 cm.
  • Preparem la pasta d'arrebossar seguin les indicacions del fabricant: barregem en un bol dues cullerades de farina amb uns 125 ml d'aigua molt freda fins aconseguir una pasta ni molt clara ni molt espesa i les cullerades de mel. (segons ho vulguem més o menys dolç). Amb aquesta pasta arrebossarem els trossos de bacallà.
  • Posem una paella al foc amb l'oli d'oliva suficient per fregir, quan estigui calent anem fregint els trossos de bacallà amb la pasta i anem arrebossant fins que quedin rossos no té que quedar molt cuit. Recordar les indicacions per fregir els aliments explicades en aquest post
  • Una vegada fregits els trèiem i els anem posant en un plat amb el paper de cuina absorbent fins al moment de presentar a taula. 
  • Posar 3 o 4 trossets de bacallà i acompanyem amb escarola amanida.

Que vagi de gust! Recuperant una vella recepta adaptada als gustos i formes actuals i d'aquesta manera no l'oblidem.
Maridatge: En el post del bacallà podeu trobar alguns vins recomanats per acompanyar aquest peix, afegiria un vi de la Conca de Barberà per apropar el paisatge de les vinyes a un plat d'aquesta comarca. 

Blogs Vivants de RAC1, Cuina Cinc i els oients busquem les millors cremes catalanes

$
0
0
M’exalta el nou, m’enamora el vell” J.V. Foix

Amelie l'agrada la crema i, a tots nosaltres també, la prova va ser el dissabte passat quan el programa Via Lliure de RAC1 varem buscar i recomanar alguns dels restaurants, granges o pastisseries on prendre algunes de les les millors cremes del país. 
La crema, cremada o sense és un de les postres més generalitzades del país, a les cases, ara no es fa gaire, encara que a casa la continuem fem, però si la podeu trobar en la majoria d'hostals, fondes i cases de menjar, allà on trobem bons productes, segur que s'elabora una bona crema cremada, crema catalana o crema de Sant Josep. 
Quin és el secret d'una crema i la fa sublim? Sens dubte la qualitat dels productes: els ous ecològics, la llet de proximitat, el sucre, el perfum de la llimona o l'aroma de la canyella i saber en quin moment s'ha de cremar.
Sigui com sigui aquí teniu alguns llocs on prendre la Crema Cremada, Crema Catalana o Crema de Sant Josep. En el blog trobareu els posts i la recepta de com fer una bona crema, també el gelat de la crema catalana, recepta inspirada en el Motel Empordà i les pomes farcides de crema catalana.

Els restaurants clàssics, els que innoven, els que reformulen o les granges, les pastisseries i les recomanacions dels oients.  

Els clàssics
La Fonda Europa de Granollers i Senyor Parellada de Barcelona fan la crema cremada des de sempre, abans, reservada tan sols el dia de Sant Josep, i des de finals dels anys 70 està fixa a la carta per la demanda dels clients. S'elabora amb productes locals i de proximitat amb la mateixa formula des de sempre. Unes altres postres amb crema que podeu trobar a la carta és el semifred, una combinació de gelat de canyella amb crema, molt bo pel contrast de fred i de les dues elaboracions artesanes.

En Ramon Parellada explica que la crema inicialment es deia Crema Cremada, amb el temps, pren el nom de Crema Catalana o Crema de Sant Josep com senyal d'identitat. 

Les 7 Portes, un altre buc insígnia de la Cuina Catalana. La crema catalana està fixa a la carta des de fa molts anys. És una de les postres més demanades i que agrada més. Per la seva elaboració utilitzant també productes de màxima qualitat. A més a més preparen les pomes farcides de crema catalana i el gelat de crema catalana segons la temporada. Podeu veure el post del flam i el pijama en aquest post.
El Motel Empordàde Figueres serveix la crema catalana el dia de Sant Josep, el que està fixa a la carta és el gelat de Crema Catalana, recepta de Josep Mercader, qui va pensar que després d'un bon àpat poder no vindria de gust unes postres com la crema per això va idear el gelat de crema catalana més lleuger. El gelat de crema catalana es presenta en una tulipa acompanyada de sucre de canyella amb moscatell de l'Empordà.

Jaume Subirós ha continuat innovant i investigant, ara, prepara una crema catalana que no porta ous i els substitueix per una infusió de farigola poder inspirada en el millor sorbet de farigola que hagis pres mai. A la tardor en el temps de les figues preparant unes figues recobertes de crema, també l'éclaire farcit de crema amb ous ecològics de l'Agullana i la llet de Banyoles.
                               Gelat de crema catalana fet per mi i que podeu trobar en el blog

Propostes modernes i tradicionals a Compartir a Cadaqués. Escumes lleugeres i aire el símbol de la cuina contemporània. Una crema escuma deliciosa i excel·lent, la tradició innovada. La presentació en un bol de vidre gravat i elegant, la diferència i la característica és en que en la seva elaboració incorporen nata i es prepara amb els sifons per crear les escumes, va acompanyat de maduixetes de bosc amb taronja. M'agrada el contrast amb l'acidesa de la fruita i la suavitat de la crema.
Sans Travé a Solivella, restaurant familiar amb una cuina tradicional i d'avanguardia. Tres propostes de crema diferent per una crema catalana molt bona elaborada amb productes de màxima qualitat.
Tenen des de sempre a la carta la crema catalana tradicional i a més a més unes postres d'autor des de l'any passat elaborats per Joan Carles. La crema catalana s'elabora a baixa temperatura, amb poma liofilitzada, pa de pessic cítric i un sorbet de taronja i des de fa poc han tornat a posar a la carta els mils fulls amb crema catalana de la padrina perquè els clients els hi han demanat.
Can Ventura a Llívia, el xef Santi Ferrer prepara la crema catalana des de fa més de 20 anys com va la va aprendre del xef Carles Gaig. S'elabora amb productes de màxima qualitat i de proximitat. Els ous ecològics de Cal Grauet i la Llet fresca de Ca L'Alzina. Apta per celíacs.
Ca L'Ignasi a Cantonigrós elaboren dues cremes, la clàssica com la fa la seva mare i la segona inspirada en la manera de fer de Ferran Adrià amb escuma i nata amb maduixetes de bosc, semblant a Compartir. Una delícia. Productes de proximitat i del Collsacabra. La cuina de sempre posada al dia, cuina osonenca, cuina catalana, i cuina d’estil propi i tota una filosofia al darrera que no és altre que fer-vos marxar feliços i contents així diu la seva web.
I les granges:
La Granja Viader, del carrer d'en Xucla de les millors en la seva categoria. Preparen la crema amb la recepta original de la besàvia de la Mercè, actual propietària i cinquena generació amb la mateixa família. Tots els productes són frescos i la llet de la màxima qualitat. La característica és que fan la crema al bany maria i triguen dues hores en fer-la, remenant lentament i a foc molt baix. El dia de Sant Josep varen vendre 400 cremes individuals, es presenta en les clàssiques cassoletes de fang. Abans la crema es presentava en plates que les famílies venien a recollir per prendre com postres a casa seva. Granja Viader són els creadors del Cacaolat, el primer batut de cacau fabricat industrialment a tot el món.

Les dos Granges del carrer Petrixol: La Pallaresa des de 1947, tenen la crema a la carta i és la granja preferida dels japonesos i Dulcinea sempre a la carta amb productes bons i de qualitat, es crema amb pala. És la preferida del turisme italià, els clients són de fora i locals. Sempre estan plenes a l'hora de berenar.


Destacar la Pastisseria Foix a Sarrià, imprescindible, elaboració artesana, la crema és el seu producte estrella, la pastisseria de la Plaça de Sarrià té un espai en per degustar. La crema és el producte que més defineix la pastisseria Foix, elaborant la crema de manera artesana igual que ho varen fer al començament, trencant els ous i pasteuritzen la llet ells mateixos. Tots els productes són de la millor qualitat. Tenen uns sobres que permeten “fer l'efecte de cremar només amb sucre i la canyella” per si te la vols emportar a casa. Fan diferents mides i presentacions, elaboren braços de gitano, tant individuals com familiars, els torrons amb el nom del poeta i també elaborant un gelat de crema catalana més que deliciós.

Recomanacions dels oients:
  • La de Can Pau Nadal a St.Pere de Vilamajor.
  • Molt bona la de La Cava a Tàrrega.
  • Espectacular l’escuma de crema catalana del restaurant Fermí Puig.
  • L’imprescindible crema de l’Hispània.
  • Crema catalana vegana, la millor al Cor Verd d’Igualada
  • Al restaurant Fusimanya (Osona) fan una crema catalana amb xocolata desfeta (en lloc de la sucre cremada) que és un espectacle!
  • Les del restaurant l’Aligué (Manresa) i la Fonda Xesc (Gombrèn).
  • A la Granja Sant Francesc (els reis del pollastre a l’ast) d’Altafulla. Boníssima.
  • Molt bona crema catalana al Cal Ganxo, Masmolets, Tarragona.
  • La del Restaurant La Roca Petita de Riudellots de la Selva (Girona)
  • La millor que he tastat a tot el món va ser a Cal Pau Xic a Guardiola de Font Rubí. Simplement orgàsmica!!!!
  • La de Can Puig a Sant Feliu de Buixalleu.
  • A l’hotel la Riba del Pantà de Sau, boníssima!!!
Gràcies A Via Lliure de RAC1 per convidar-me. Podeu escoltar el Podcast del programa en la mateixa web.

La cuina de Picasso “Els genis són a la cuina”

$
0
0

"No hi ha prou de conèixer les obres d'un artista. S'ha de saber també quan les feia, per què, com, en quines circumstàncies.
Segur que algun dia existirà una ciència, que potser rebrà el nom de «la ciència de l'ésser humà», que tractarà d'inquirir més a fons l'ésser humà a través de l'ésser humà creador.
Penso sovint en aquesta ciència i intento deixar per a la posteritat una documentació tan completa com sigui possible. És per això que dato tot el que faig." Pablo Picasso.
El Museu Picasso de Barcelona ha organitzat una exposició temporal dedicada a la Cuina de Picasso, inaugurada el passat 24 de maig fins al 30 de setembre, podem gaudir d'una mostra única on s'han reunit més de 180 obres de museus d'arreu del món i de col·leccions privades presentades en ordre cronològic.

És la primera vegada que es fa una exposició del pintor dedicada a la cuina i no itinerant. El director del museu, Emmanuel Guigon es preguntava: “Una exposició de la cuina de Picasso? Per què no?” A través de la pintura, l'escultura, els gravats, la ceràmica, els escrits, o aquella factura de la botiga de queviures, la cuina està present com activitat quotidiana. Picasso va ser un geni, un volcà creatiu, com si fos un estel que transforma el seu entorn. Quan es menja una poma i d'aquí un poema, o aquell llenguado que després es perpetua i fossilitza en una espina per formar part d'una ceràmica. El record d'un amic davant d'unes estovalles fins al vi que varen prendre o els estris de cuina transformats en una escultura.

El director del museu vol destacar que la idea de l'exposició resulta d'una trobada amb Androula Michael, dins del marc de les exposicions “Picasso-Méditerranée” organitzades pel Musée national Picasso-Paris i el seu president, Laurent Le Bon.

Qui millor que un altre geni per acompanyar l'exposició sobre la cuina de Picasso que Ferran Adrià?
Ferran Adrià, una persona d'una altra època i d'un altre pensament però evocador i admirat per ell.

La idea de la col·laboració va sorgir l'any passat en una conversa sobre “la sarten de Picasso” entre Emmanuel Guigon i la professora Jessica Jaques. La idea era inicialment un text per l'exposició i posteriorment el director va proposar a Ferran Adrià crear una sala on es recollís una part de l'univers d'elBulli per explicar que és la Cuina? Respostes essencials de l'ésser humà com a ésser creatiu.

Per això, s'ha destinat la Sala Mauri del Museu a recollir gran part del procés creatiu d'elBulli, una porta de vidre com si fos una pissarra, plena d'interrogants, comunica amb el carrer Montcada i ens obre un món de reflexió: un vídeo, els llibres, els dibuixos, les peces i els estris on vaig reconèixer el trepant de Bosch que es va idear per un plat i en Ferran Adrià ens havia explicat en una classe, Japó... i una altra porta de vidre al costat de l'exposició enllaça amb La cuina de Picasso.
Dins de les activitatsparal·leles a l'exposició vaig assistir, el passat 7 de juny, a La Cuina de Picasso a partir del gust.

Visita sensorial a l'exposició amb Ferran Adrià i Emmanuel Guigon. La visita va durar més de dues hores. Varem poder gaudir d'una estona màgica, extraordinària, on el temps es va aturar. El director del Museu va explicar com s'havia organitzat l'exposició, una part del procés, amb les persones i l'equip que ho havia fet possible, els Museus i les col·leccions privades que havien col·laborat, els espais del Museu, i el temps que portaven treballant. Un detall o molts detalls que poder varen passar inadvertits. Uns fulls de mà, en el Passadís com si representessin uns draps de la cuina, grans, en quatre idiomes i amb imatges de les obres de Picasso pel record.

Vàrem recórrer cada una de les 10 sales de l'exposició temporal La Cuina de Picasso, primer Emmanuel Guigon feia una introducció del context i de l'obra triada. Després Ferran Adrià és qüestionava, reflexionava i provocava un pensament o una idea amb les seves preguntes i amb la seva exposició.
Ferran va transmetre des des de l'inici que ell no tenia cap pretensió de comentar cap obra, per això estan els experts, ell volia exposar i transmetre la seva admiració a Picasso com a artista, geni i la llarga capacitat creativa durant tants anys i apropar, comparar, què ha significat el món de l'art envers el món de la Cuina. Així aquesta és la pregunta que es formula Ferran Adrià: que és la Cuina? i destacar la gran feina de l'equip d'elBulli durant tot el temps que va estar obert i el que va representar, i els 1.846 plats que varen crear, i la vinculació al món de l'art és evident en molts plats d' elBulli i que podeu ampliar en el post que vaig escriure.

elBulli no tan sols va catalogar i numerar, sinó que va crear un llenguatge propi, un llenguatge capaç de provocar una emoció d'admiració, felicitat, màgia, sorpresa, confort molt més enllà del fet d'alimentar-se.

Vaig tornar de nou al Museu el 19 de juny, sortint de la feina i amb l'ànim d'absorbir i de veure el que no havia pogut veure en aquella primera visita. També vaig anar a la Sala Mauri, que en l'anterior visita no varem visitar, per recordar i refrescar aquella exposició que es va fer al Palau Robert.

En la visita guiada varem recórrer cada una de les 9-10 sales:
La cuina catalana: Els restaurants que va freqüentar Picasso en la seva etapa a Barcelona, Els Quatre Gats, on no tan sols va escriure els menús i dibuixava els cartells, l'obra el Plat del dia. Una cuina popular, amb productes frescos, moltes fruites i verdures que trasllada en la seva obra impregnat per les estades a pobles com Gósol i la pregunta des de quan existeixen els restaurants?

Després de l'etapa de Barcelona vindria París i la Cuina Cubista, l'obra “El restaurant”, un collage amb un pollastre esplèndid poder taponat de tòfones acompanyat del menú del dia descrit pel director.
Els objectes de la vida quotidiana: una pipa, un sifó, una guitarra o una ampolla d'Anís del Mono. L'exposició presenta també un document poc conegut, el Manifeste de la cuisine cubiste, de Guillaume Apollinaire, on es recorden els sopars cubistes que s'organitzaven a París.

Ferran Adrià ens parla de la capacitat creativa de l'artista en comparació a l'activitat creativa dels cuiners i un recorregut per la història de la gastronomia: Auguste Escoffier, la nouvelle cuisine, que va canviar la història de la gastronomia i a mitjans dels anys 90, un moviment que va tenir lloc aquí amb un nom, la cuina tecno-emocional. Qualssevol persona que l'agradi el món de l'art pot veure relacions en la cuina.

La cuina, els aliments, els objectes, la copa blava o el vas d'absenta, les paraules, la poesia, i els estris, que passaria si arribessin a casa i no tinguessin res per cuinar o cap cassola on cuinar? Quants colors coneixem?  Quantes persones coneixeu que hagin sabut interpretar un plat?

La cuina i la penúria en temps de guerra i el bufet de Le Catalan, les natures mortes perquè també criden i expressen el seu enuig i també inspiraven a Ferran Adrià per explicar el fet de menjar i de com mengem; Els fruits de mar que tan l'agradaven a Picasso, els peixos, les sípies, les garotes, els pops, les sardines; de la terra l'aigua i el foc i la representació de plats quotidians com els ous ferrats, els peixos, o la botifarra. La cuina a l'aire lliure i el Mediterrani.
                   Natura morta. Museu Picasso Barcelona
La seqüència de fotografies de David Douglas Duncan, el fotògraf escrivia d'aquesta manera: “Picasso acabava de filetejar un llenguado a la meunière amb una precisió quasi quirúrgica, i va agafar l'espina per escurar-la. Semblava que toqués l'harmònica, i vaig fer-li aquesta fotografia sense importar-me que tingues la mirada perduda...Després, Picasso va deixar l'espina al plat, va anar-se'n al corredor de l'entrada de la casa i va tornar amb un fragment d'argila de terrissa tendra. S'havia menjat el llenguado, però pensava immortalitzar-ne l'espina. He pensat en unes altres espines...que es varen reformular per un altre gran de la cuina
                 
L'exposició acaba amb l'obra “La Cuina” de 1948 i uns expositors de vidre on es conserven les factures, llistes de la compra o encàrrecs de Picasso. La dieta de l'artista, el que comprava per ell, les seves dones o pels seus amics. Testimoni d'una cuina mediterrània.
Perquè Picasso ho guardava tot i elBulli també.

Davant d'aquesta obra i sense preveure-ho, ens varem fer una foto, poder era un resum de tant. "Fa uns quants anys"...però encara estem aquí! somriures, gràcies de tot cor.

Paral·lelament a l'exposició: tertúlies, visites, xerrades, conferències i menús Picassians en diferents restaurants de la ciutat.

Una recomanació no us perdeu aquesta exposició és única. És una gran sort que es celebri a Barcelona i la tinguem tant a prop. Estic segura que si es celebres a París, Londres o Madrid hi anirem. Aneu-hi! Podeu recórrer, els carrerons de Barcelona, en un indret únic.

La Cuina de Picasso
Comissaris:
Emmanuel Guigon
Claustre Rafart i Planas
Androula Michael

Et pot interessar
Ferran Adrià i elBulli 1961-2011Risc llibertat i creativitat. Els somnis són possibles








Hannah Collins. El festí fràgil. Rutes a Ferran Adrià


Disfrutar -juliol 2018- número 18 i Millor nova entrada theworlds50best

$
0
0

El passat 6 de juliol varem tornar a Disfrutar, el restaurant dels xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateo Casañas, a Barcelona.
És la segona vegada que hem anat a Disfrutar, d'això fa 3 anys, quan feia pocs mesos que havien inaugurat, podeu llegir el post que vaig escriure aquí on explico el seu projecte, el restaurant, l'entorn i el menú degustació que varen prendre. El dia d'aquest sopar, sense preveure, va coincidir amb la publicació aquell post. Com passa el temps!

Els xefs, també, són propietaris del restaurant Compartir a Cadaqués, em va agradar moltíssim, aquí teniu el post que vaig escriure pocs mesos després de la inauguració.

Compartirés també el nom del primer llibre dels xefs, publicat al 2017, amb el pròleg de Ferran Adrià, fotografies de Francesc Guillamet i editat per Planeta gastro, recull la seva trajectòria, la part més humana, les receptes i les elaboracions que han fet des del 2012 al restaurant amb el bagatge i experiència de elBulli. Un llibre molt mediterrani com el color que identifica per mi Compartir traduït en el color blau de les cobertes del llibre. És un gran llibre, en un gran format fet amb sensibilitat i la cura que s'ha tingut en compte en cada detall com l'enquadernació japonesa, una de les més antigues i alhora atractives per acompanyar una cuina i un receptari actual.

La reserva per anar a Disfrutar l'havíem fet uns mesos abans, aconseguir taula un divendres a la nit no va ser fàcil. Teníem ganes de tornar i varem pensar en celebrar i sumar aniversaris. Ens varen dir que omplien cada dia, per ells és un motiu de satisfacció i ho expliquen amb tota la senzillesa dels grans si es té en compte la gran oferta i l'alt nivell gastronòmic que té la ciutat de Barcelona.

Des de que varem anar per primera vegada han aconseguit molts reconeixements i en menys de tres anys la segona estrella Michelin i des de fa poques setmanes estar en el número 18 dels 50 millors restaurants del món i Millor Nova entrada! Theworlds50best

La filosofia de Disfrutarés aconseguir el millor i l'excel·lència en tot el que fan. Un gran treball i la llibertat per poder prendre les decisions, l'obsessió en aconseguir el millor, amb tenacitat i alhora una major exigència perquè ho fan sense l'ajuda d'un soci capitalista: canviar la vaixella, la cristalleria o l'uniforme? Doncs si, tot això i més, volen ser ells qui ho decideixin amb tot el que comporta.

Una cuina creativa, capaç d'emocionar, tècnicament perfecte, amb els millors productes, utensilis o màquines per cuinar, com la tradicional coreana, amb la que elaboren alguns plats. Un gran equip de persones, en la cuina, en la sala, l'equip de neteja, l'administració i la comunicació. L'atenció, l'estilisme, la presència, el tracte personal és excel·lent com he escrit en anteriors ocasions on tot és fa fàcil per qui vingui a Disfrutar i gaudeixi d'aquesta experiència des del minut u. Em va agradar el recollit del cabell de les noies, com si fos un equip de natació sincronitzada, perquè són un gran equip, només que els vegis treballar uns minuts, tots cronometrats, els vestits, l'amabilitat sense ficció, l'atenció de l'Eric, el gest d'en Nil.
A més a més des de de fa uns mesos volen cuidar la part personal i familiar de cada una de les persones que treballen en aquest equip, amb el cap de setmana de descans, per ells i les seves famílies tan difícil d'aconseguir en restauració, el resultat és que estan molt contents i aquest benestar es transmet al client.

Ferran Adrià el dia de la visita a l'exposició Picasso Cuina va dir que la cuina d'elBullité continuïtat a través de les creacions dels xefs de Disfrutar i del seu germà, Albert Adrià.

Disfrutar no té carta, té dos Menús: Els menús estan formats per creacions que s'han convertit en els clàssics de la casa i que havíem pres l'anterior vegada i els menús nous compostos per elaboracions creades durant la vigent temporada amb el nom de Gran Festival o Disfrutar Festival. Els menús van dels 150,00 euros als 190,00 euros.

Quan varem arribar, encara era de dia, ens va rebre la Laura, enseguida vaig veure a l'Eduard sempre present i al costat del seu equip, a la cuina i, en seguida et transmet la sensació que a partir d'ara has vingut a Disfrutar, després parlem!

Aquesta vegada varem seure en una taula molt a prop de la cuina. Un vas d'aigua, que agraeixo, perquè sempre vaig corren! Necessitava aquells minuts de calma.

Rubén Pol és el sommelier de Disfrutar, després de parlar amb nosaltres ens va aconsellar el cava Gramona Argent, brut gran reserva 2012. Havíem pensat des de l'inici en un cava per acompanyar el menú degustació per la seva versatilitat i pel caràcter festiu que acompanya una celebració.
El cava Gramona Argentelaborat per la família Gramona a Sant Sadurní d'Anoia és un cava procedent de les vinyes situades al paratge Mas Escorpí, a 400 metres d'altitud, de viticultura ecològica i biodinàmica, de varietat 100 % Chardonnay, en aquesta finca també hi ha la varietat Pinnot noir amb la que s'elabora Gramona argent rosé. La veremaés manual amb estricte observació de tot el procés, són artesans del cava, la criança en rima de més de 48 mesos amb tap de suro, des de l'inici fins l'acabat final en la presentació i quan el podem tastar, podeu veure i ampliar la informació en aquest enllaç.
Un cava elegant, de bombolla petita, color daurat, pàl·lid, agradable. Té una graduació de 12 º. El celler aconsella servir-lo entre 8 i 10 C per gaudir al màxim dels plats exquisits. La presentació de l'ampolla és molt elegant com podeu veure en aquesta imatge.
Les copes, són noves? Que maques!, si, fa poc que les hem canviat.:) Que bé!

Varem triar el nou menú degustació per poder descobrir les noves creacions dels xefs. La primera sorpresaés que no saps que t'espera, ni quants tasts faràs, per això una vegada has triat quina de les propostes de menú vols et presenten un escrit, a manera de declaració d'intencions que resum com volen sorprendre't per gaudir d'aquesta experiència.
Aquests són els plats que varem prendre del Menú Festival. Avanço, resulta difícil anar de manera relaxada o estar pendent de cada detall i de cada plat, fer la foto i recordar per després escriure. 

"És un menú llarg però també llarg en el temps...”

Còctel de benvinguda, Americà, escuma gelada de Campari i vermut negre presentat en una copa de “quan li dèiem xampany”
Ametlló confitat i ametlles mimètiques. En un plat apart s'acompanyen cada una de les fruites verdes que s'han utilitzat en la seva elaboració i també per reconèixer i veure-les: La pinya, del pi Mediterrani, tant present en la cuina de elBulli, les nous verdes, ara és el moment, una successió del fruit que s'anirà transformant com podeu anar veient, i els ametllons confitats en un almívar durant un temps i que preparen ells mateixos, la flor de saüc, molt habitual en alguns plats on es troba el principi amb el qual s'elabora l'aspirina. Em pregunto quantes elaboracions prèvies s'han de fer fins que el teu plat arriba a taula? Com s'ha de preveure i sincronitzar, en cada estació de l'any, cada un dels productes? Varem parlar de la ratafia, de les preparacions amb plantes i herbes i tot el que podíem  fer amb les nous.





Aquest va ser un segon plat que em va emocionar, l'amanida de llavors de tomàquet, ametlles tendres i vinagreta de mango. Aquí és fa el gest de les fulles per transmetre el perfum d'alfàbrega, per acompanyar amb aquell sentit oblidat l'amanida. Visualment és preciós. Eric t'ajuda i t'explica cada un dels plats. 
Després vindria “la reflexió de la nou”, una nou perfectament tancada on has de “jugar” a trencar-la amb un trencanous, a dins el cor de la nou. 


Cor de nou verda i tendre amb formatge Idiazabal...records de les postres de les sidreries basques. 
La ratafiaés el licor tradicional i artesà que es fa amb nous verdes

La pinyonada 2018 amb la seva aigua que es presenta en un vaset de ceràmica de sake. Els pinyons molt tendres amb tot el sabor acompanyat de lleugeres torrades. 



La Gilda del Disfrutar és extraordinària!

Milfulls sense farina de pernil i sobrassada, aire!
Formatge fresc de pernil ibèricés exquisit. Eric ens explica com es fa i el prepara davant nostre. 



Detall dels coberts
Medul·la de tonyina fregida amb pernil ibèric, sorprenent!...com si fos un "xupito" de mar muntanya...Fa poc vaig llegir en una entrevista d'un gran cuiner que explicava que havia tornat a la peixateria per emportar-se les espines de la tonyina quan va saber que les llençaven, no ho comprenia.


El pebrots del piquillo fins i lleugers, com si fos paper de seda, amb tot el sabor, molt bé podrien ser de “la varietat de cristal” es presentat sobre un tros de carbonet de brasa.

El deliciós polvoró de pesto, per menjar d'un sol cop, gourmanderies! molt bones, em va recordar al polvoró de tomàquet amb Caviaroli d'arbequina de l'anterior menú.

Pesto multi-esfèric amb anguila i festucs tendres, un plat deliciós, sorprenent, divertit i visualment atractiu.

Ou a la carbonara amb bolets, tot exquisit! Com ho aconsegueixen? em va agradar molt i em sembla que portava tòfona.

La seqüència de l'alga codium. El sabor i l'aroma del mar s'intensifica amb una infusió també de les algues que acompanya els plats, es presenta en un llit de transparències amb algues per transmetre la sensació. 
Infusió d'alga codium al moment
Canapè de codium i ostres
Lluç en salsa verda d'alga codium una combinació excel·lent.  
Els xefs han utilitzat i han treballat amb les algues, també, l'Eduard i l'Oriol varen escriure el llibre Cocina con algas que vaig trobar fa uns anys a la botiga Pilma de Barcelona, en aquest llibre els xefs expliquen les possibilitats d'aquestes verdures del mar i escriuen algunes receptes amb algues com han traslladat en alguns plats dels seus restaurants.

Després d'aquest actevindria la
La sorpresa d'un deliciós pa xinès / farcit de caviar beluga ...no vaig fer la foto per dins!

Tahinne de cloïsses presentat en un plat fosc que ressalta el color ataronjat. Molt bona i refrescant.

Llagostí amb xili, síndria i ou de guatlla

Pa lleuger de blat de moro amb mantega de blat de moro com si fossin craquers o la Crispeta líquida-Soufflé de blat de moro, a dins hi ha quicos no sé com els deuen posar.(?)

Després vindria un gran plat d'alta cuina perfectament treballat, el colomí amb una capa o abric de blat de moro fermentat, mole i tòfona (la il·lusió òptica)
Bombó de colomí i foi-gras

En aquest punt del sopar ens varen oferir provar Cava Argent Gramona Rosé, brut nature gran reserva 2013, podeu veure una imatge de la copa amb el color rosat molt pàl·lid, com el seu germà, un cava excel·lent  que acompanya tan bé un menú de festa. 
Les postres:
Cogombre hoisin
Cornet de sèsam negre deliciós!
Cireres 2017 mantega de cacau hiperrealisme amb les gotes d'aigua imitant la gebrada del matí o la pluja d'ahir.
Pastís de llimona 2018 excels!
“Coquitos” tant bons!



Xocolata transformada! M'agrada la xocolata amb un % elevat de cacau, amb la sorreta i el sabor intens em va resultar deliciosa. Les postres les varem acabar a la terrassa amb el cafè de Finca Papua Kigabah, un cafè excel·lent en aroma i sabor. És important el cafè per qui l'agrada com final d'un gran dinar. Era tard, era divendres-dissabte, després de tota la setmana de feina. La cuina pràcticament recollida, l'Eduard també cap de sala, acompanyant amb la seva amabilitat i bon fer, compartint, encara, moments i projectes. 

Una gran experiència difícil de descriure, ho he intentat fer el millor que he sabut. Sempre és un repte i una responsabilitat quan estàs davant de persones que saben tant. Diuen que avui no llegim, encara que tinguem tots els mitjans, ens comuniquem a través de les imatges, bé, aquí està per qui l'interessi descobrir i aproximar-se a una de les millors cuines que es fan.
Com escrivia Ferran Adrià en el pròleg del llibre Menú Degustació de Jordi Cervera:"És possible que per escriure les emocions d'una experiència culinària, que per definició és intangible, etèria, fugaç, una de les millors maneres sigui a través de la inspiració d'un poeta." 

La cuina és un llenguatge mitjançant el qual es pot expressar harmonia, creativitat, felicitat, bellesa, poesia, complexitat, màgia, humor, provocació i cultura.
Es dóna per descomptada la utilització de productes de màxima qualitat, així com el coneixement d ela tècnica per elaborar-los.
Tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic, independentment del seu preu.
Síntesi de la cuina d'elBulli
Ferran Adrià i equip d'elBulli


:)is fru tar
Restaurant · BARCELONA
Carrer Villarroel, 163
T. 933 486 896

Quiche de porros

$
0
0
La Quiche és un “pastís” clàssic de la cuina francesa que consisteix en una massa de pasta brisa amb la que es folra un motlle rodó, d'uns 18 – 22 cm de diàmetre, i que es farceix amb ous batuts, crema de llet, formatge ratllat i altres productes. La més coneguda és la tradicional Quiche Lorraine de la regió de la Lorena. 
NomEl nom de quiche prové d'un dialecte de la Lorraine "Kuchen" / "Küche" que també es troba en algun dels dialectes de l'alemany per proximitat. Kuchen significa pastís i Küche cuina. Seria doncs com una simbiosi d'allò que s'elabora a la cuina? :)

Origen: La Quiche, prové de la regió de la Lorena o Lorraine d'on pren el nom una de les varietats més conegudes de quiche, la quiche lorraine. Aquest pastís inicialment es feia amb la massa restant de fer el pa, amb el temps es va refinar, i es va transformar en una massa més fina, substituint la massa normal per pasta brisa. Els ingredients bàsics amb que es farceix poc han variat: la llet, la mantega, els ous, sempre tots productes de gran qualitat, i els trossets de cansalada fumada de la regió i de gran prestigi. 

Podem dir amb certesa que un plat és d'una regió concreta delimitada pels homes? més m'atreveixo a pensar en un àrea geogràfica natural, amb uns mateixos productes, un clima o costums semblants. (pastís, cuina o coca...). Poder són paraules per designar les preparacions que es feien amb la calor residual de la llar, en les cases o en el forn de pa, per aprofitar, també, aquella escalfor com es feia aquí amb les panades o els “empanadones” en els forns del Pirineu.

Una manera de viure, productes que són orgull d'un país, varen fer que molt aviat aquesta preparació de la cuina rural fos adoptada per les altres regions i el fes seu la burgesia, llavors al traspassar regions s'afegirien altres ingredients com el formatge ratllat.

En qualssevol cas, aquest clàssic de la cuina francesa, ja és un plat de la cuina internacional que podem trobar en els forns, les pastisseries, els bristos o els restaurants d'arreu del món i també a les cases.

La Quiche és fàcil de fer, de menjar i de transportar. Un plat que podem preparar amb diferents ingredients, per portar en trobades d'amics, berenars o sopars. La quicheés llaminera i gourmandaacompanyada d'una amanida verda soluciona un sopar o també un entremès com la recullen els llibres de cuina clàssics. 

L'èxitd'una bona quiche és posar bons ingredients. La pasta brisa la podem fer nosaltres o comprar-ne de preparada d'alguna marca de la vostra confiança.

Quan li vaig dir a la meva amiga, Carmina, que volia escriure en el blog la Quiche es va posar molt contenta i em va dir: “Et portaré la meva recepta que faig des de que tinc 13 anys i et portaré també com la vaig escriure llavors”. Ella prepara la clàssica Quiche Lorraine però he pensat en fer-la amb porros, aquest dies n'hi ha a l'hort, acompanyats de pernil dolç i la resta dels ingredients bàsics: la crema llet, la mantega, els ous i el formatge emmental ratllat .
Amb elsporros podem elaborar plats molt bons, (salses, sopes, la vichyssoiseo la crema de porros, una minestra de verdures, o un plat principal...) i com deia Albert Adriàpodem aconseguir emocionar. Els porros són més suaus i dolços que la ceba, són una hortalissa molt apreciada i la més consumida a França i agraden molt també en les comunitats de La Rioja i Navarra com podeu descobrir en aquest post.

Afegir que no faig sovint la Quiche, per això, per fer-la el millor possible i compartir una bona recepta he consultat alguns llibres de cuina i també vaig parlar amb la Mercè, una persona que constantment assisteix a cursos de cuina, té entusiasme i rigor. De tot el que he vist aquesta és al meva aportació i no ho dubteu surt boníssima!

La recepta:
Fer la pasta brisa amb els següents ingredients o comprar una lamina de la marca que us agradi i seguir les instruccions del fabricant.

Ingredients:
  • 200 gr de farina
  • 100 gr de mantega de bona qualitat. He utilitzat la mantega de Cadí.
  • 1 ou eco petit
  • 1 culleradeta de sal o menys
Preparació i elaboració de la massa brisa:
  1. Tamisem la farina i fem un volcà, afegim la sal i la mantega a trossets, anem unint amb les mans fins aconseguir una massa homogènia, després afegim l'ou petit, i unim la massa, no pastar gaire perquè sinó s'endureix.
  2. Fem una bola, l'emboliquem amb paper de film de cuina i la posem en la nevera una mitja hora. Si està més estona s'endureix molt, si l'heu deixada més estona, treure-la de la nevera i deixar-la a temperatura ambient per poder-la treballar.
  3. Pre-escalfar el forn a 180 ºC
  4. Estenem la massa amb un corró pastisser i la posem en el motllo engreixat amb mantega. Aquesta massa ha de tenir un gruix de 3 mm aproximadament.
  5. Passem el corró i retirem el sobrant de la massa.
  6. Punxem amb la punta d'una forquilla la massa perquè no es bufi, folrem amb un paper d'alumini, posem un pes a sobre i enfornem 15 minuts.
  7. Reservem


Preparació farcit i 
Els ingredients:
  • 3 porros de l'hort de casa
  • 3 talls de pernil dolç
  • 3 ous ecològics
  • 100 ml de crema de llet. He utilitzat Granja Armengol
  • una nou de mantega
  • 1 cullera d'oli d'oliva verge extra
  • sal
  • pebre molta al moment
  • un pensament de nou moscada
  • 200 gr. de formatge emmental ratllat.
Elaboració:
  1. Tallem el pernil dolç en trossets. Reservem
  2. Netegem bé els porros, trèiem les parts més dures i els tallem en trossets petits.
  3. Sofregim els trossets de porro amb l'oli i la mantega fins que estigui transparent. Retirar l'excés de l'oli i reservar en un plat amb paper de cuina absorbent.
  4. Batre els ous, salpebrar i afegir el pensament de nou moscada, si us agrada.
  5. Barrejar els porros amb els ous batuts, amb la crema de llet i una part del formatge ratllat.
  6. Posem aquest farcit en el motllo amb la pasta brisa que hem preparat.
  7. Cobrir la superfície amb la resta de formatge ratllat emmental i uns trosset de mantega pel damunt.
  8. Enfornem uns 20 minuts a 180 ºC o fins que considereu que està fet. Té que quedar una mica daurat per sobre i el farcit quallat. Ho podeu comprovar amb la punta d'un ganivet.

Presentació: Portar a taula i acompanyar d'una amanida verda.
Proposta de maridatge Gotim Blanc - Costers del Segre - Castell del Remei
Bon appétit bien sûr!

Us agradarà veure:

Mas Corcó -pagesos i forners- Pa ecològic

$
0
0

Travessant Manlleu com si anessis cap Torelló, a la C-37, un trencant indica el Mas Teuleria de Corcó pagesos forners.  
                     
Aquí fa uns dos mesos s'han unit i constituït en cooperativa el pagès, Manel Macià i el forner Ivan Hernández, per fer del forner un bon pagès i del pagès un bon forner, junt amb les seves companyes Bebby Parris i Montse Niubó, que s'encarreguen de la gestió i la comercialització.
Aquest és un projecte que ve de lluny explica l'Ivan, ell és llicenciat en Filosofia, va treballar com a docent a Catalunya i a França, paral·lelament es va formar a l'École Française de Boulangerie et Pâtisserie d'Aurillac, i també va treballar a l'UK en una empresa orgànica de referència del país.

El dia que varem anar estaven empaquetant el pa, les coques, i la brioxeria per portar a la Fira Alterna't 2018 de productes de proximitat, que es celebrava a l'embarcador del Ter. Les últimes foccacies estaven sortint del forn, totes les safates i prestatgeries estaven amb els pans de les diferents varietats, recent fets, havien pastat al matí, altres safates esperaven el seu torn, amb els deliciosos croissants elaborats només amb mantega pura* que fan portar de França expressament per la gran qualitat. Havia molta feina ta l'obrador, contents, enfeinats i la satisfacció que dóna saber que estàs fen una feina ben feta amb els millors productes i amb tots els elements perquè tot surti bé.
*La proximitat dels productes és un dels fonaments d'aquest nou forn però hi ha productes que necessàriament venen de fora com la xocolata, el sucre o la vainilla.

El pa i la brioxeria ho venen en l'obrador que tenen allà mateix els dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabtes de 16:00 h a 20:30 hen el mercat de Masies de Voltregà; en alguns restaurants i cafeteries de Vic i Manlleu, o en Fires com aquest dia.
A més a més ahir em varen dir que també a les tardes en aquestes botigues:
Dimarts: Morera Agrocomerç de Manlleu i Saüc de Malla.
Dimecres: Morera Agrocomerç de Manlleu
Dijous: Morera Agrocomerç i L'Aura de Manlleu, Saüc de Malla i Herbolari Encarna de Vic.
Divendres: Morera Agrocomerç a Manlleu i Ca la Rosalia de Tona
Dissabte: El Rebost de la Isabel a Tavertet




A Mas Corcó elaborant pa artesà, coques i brioixeria de màxima qualitat utilitzant cereals ecològics, de proximitat i de producció pròpia o de procedència garantida; Recuperant varietats autòctones, sembrant cereals adaptats al clima de la comarca, recobrant l'aroma i el sabor del pa de veritat. Aquest és un sistema de producció i treball inspirat en el pagesos forners de França els paysans boulangers, que permet als pagesos petits viure dignament sense intermediaris i controlant la qualitat dels cereals que produeixen i alhora poder oferir un preu més just al consumidor final per no haver intermediaris. Aquí, encara anem enredera, per això, ells volen que es legisli perquè puguin equiparar-se als artesans europeus, aquesta manera de treballar i viure de les seves propietats, de vegades petites, i la seva feina per treure el màxim de profit.
A Mas Corcó gestionen una finca 10 hectàrees de secà que van adaptant al cicles naturals de la terra per fer-les més productives. No utilitzant cap producte químic de síntesi (ni pesticides, herbicides o adobs). Els cereals es molen en un molí de moles de pedra certificat per cereal ecològic de la Farinera Ylla de Vic, es va portant en petites partides perquè la farina sigui sempre fresques. Aquests dies també collien les patates de les varietats Kennebec i Red Pontiac, totes boníssimes. Així que si decidiu anar-hi podreu comprar altres productes de la terra. Els pollancres, al fons del camp, indiquen que hi ha aigua propera.



El pa s'elabora amb llevats naturals -massa mare-, fermentacions lentes, i en conseqüència un pa més bo i saludable. En l'elaboració del pa no s'afegeix cap tipus d'additiu químic. Treballant d'aquesta manera volen recuperar i dignificar la professió per oferir i recuperar el valor del pa a taula. 
Aquest pa es cou en un forn de llenya, fabricat a l'any 1971, que varen portar del sud del Llevant. La llenya també és de proximitat i s'abasteixen d'energies renovables en el projecte Som Energia.




Els cereals que conreen i utilitzant en l'elaboració dels pans, coques, focaccies, panets, llonguets són: Florence Aurore, d'origen francès però que aquí es cultiva des de fa molt de temps; el Forment és una varietat antiga de blat dur i local, que es feia majoritàriament al Lluçanès, va estar a punt de perdre's per la baixa rendibilitat en favor d'altres varietats de blats millorats. De vegades, la sort ens acompanya, malgrat tot, i sempre hi ha algú que guarda i conserva una part del patrimoni, i això va passar amb en Llucià Dot, el pagès de Sant Boi de Lluçanès, ara a Gurb, havia conservat unes llavors de blat de Forment. El seu tracta era: l'entrega d'un sac de blat de forment perquè el poguessis plantar i a canvi et demanava que li tornessis la mateixa quantitat, “ell només volia que no es pedres aquesta varietat”. Tot això, ho explicava l'Ivan mentre ens ens ensenyava els Bigs Bags de les golfesel forn i els camps

Afegir l'existència d'un projecte entre els pagesos, els flequers i el Consorci del Lluçanès per preservar aquest cereal per poder continuar elaborant aquest pa artesà, recuperar una forma de vida més vinculada al sector agrari i oferir productes més bons i saludables pels consumidors finals. Tot això són bones notícies. Els altres cereals que conreen són el blat persa (o de cor, egipci o Kamut) una varietat de blat molt antiga, conreada, fa més de sis mil anys, a l'Egipte i la Mesopotàmia, conservat sense hibridar i amb moltes propietats: antioxidant, antiinflamatori i amb un alt contingut en seleni, zinc i magnesi entre altres i l'espelta gran.
A Mas Corcó elaborant aquests productes i altres que van ideant:
  1. NTB (No tan blanc, el pa més blanc que fan, perfecte per fer pa amb tomàquet)
  2. Corcó (T80 semi-integral)
  3. Gallaret i Oli d'Oliva -peces de diferent pes-
  4. Nous i Panses -peces de diferent pes-
  5. Llonguet
  6. Coca d'ànís i sucre
  7. Coca de xocolata negra o fruita fresca o cabell d'àngel o xarop d'atzavara
  8. Brioche / Pain au Lait mantega pura
  9. Croissant Mantega Pura i mil pans i llepolies més
Aquest estiu tot està més verd, ha plogut gairebé cada tarda a la comarca d'Osona, els camps de juliol acabats de segar, el bestiar està millor, les flors de les carabasses, un no parar; els tomàquets comencen a vermellejar, anem collin alguns, aquí, estem a més alçada que el Vallès i cada comarca té el seu temps. Varietats autòctones i varietats recuperades
Baixant de les golfes la flor del saüc ja és un fruit. 
Mas Teuleria de Corcó
08560 Manlleu

M. 644 464 438

El 18 de novembre hi seran al Fòrum Gastronòmic de Girona explicaran el seu projecte, aquí una avançada!

Posts relacionats:

L'Horta, el restaurant d'en Jordi, a Tavertet

$
0
0

Aquest estiu, per fi, hem anat a l'Horta a Tavertet. Dues vegades, un sopar, un dinar i, una tarda tranquil·la conversant amb en Jordi.
Per arribar a Tavertets'ha agafar la carretera C-153 de Vic a Olot, quan arribes a L'Esquirol, travessant el poble, agafes les BV-5207 i després de 11 Km s'acaba la carretera i arribes al poble. La carretera està envoltada d'un paisatge d'una gran bellesa, amb cingleres espectaculars, i penya-segats difícils d'oblidar; les alzines, els roures o els faigs, els ramats i alguns masos disseminats l'envolten. Aquí podeu veure, si voleu, la descripció d'aquest espai natural en el post que vaig escriure. Ara diuen que faran una variant.
Tavertetés un poble petit, situat a la comarca natural del Collsacabra; té cases antigues dels segles XVII i XVIII; algunes esglésies romàniques com la de Sant Cristòfol a dins del poble o la de Sant Corneli, a les afores; Una Torre de guàrdia amb un mas adossat; cases rurals restaurades, un safareig petit, la font amb un mosaic del Sant, i el mirador del poble.

Tavertet ha anat creixen amb harmonia, ha conservat el seu encant, respectant l'entorn; la construcció de les noves cases dels estiuejants han preservat el paisatge. No té forn de pa, el que hi havia va tancar fa uns anys, durant un temps es va posar un rètol de traspàs. Ara, una furgoneta el porta des de l'Esquirol, un cop per setmana, i en Miquel baixa cada dia a buscar-ne. 
El poble va estar declarat un bé d'interès cultural.

Feia poc que havia començat les vacances, i res millor que veure l'eclipse de lluna vermella des de Tavertet. Començàvem uns dies de feina a casa, però d'una altre manera, ara, sense horaris, amb tardes d'estiu i dies de Festa Major. La veritat és que no he parat. La pluja havia despertat l'olor de la terra i ens regala un paisatge més verd que altres estius.

En aquest paratge conegut i proper que em connecta i em retroba amb records i en una manera de fer he trobat la cuina d'en Jordi a l'Horta de Tavertet, m'ha agradat i m'ha emocionat. He sumat els dos dies que he anat i comparteixo alguns dels plats.
En Jordi volia obrir el seu restaurant al Mas que té la família a Sant Martí Sescorts, un poble petit de la mateixa comarca, de fet, el nom del restaurant és el nom de la masia. La casa dels seus avis tenia una horta molt bona i important, quan arribava el temps de batre venien els seus productes a les altres cases, d'aquí el nom. Per un tema urbanístic i de permisos no va poder obrir a Sant Martí, així que va sorgir la possibilitat d'obrir el restaurant a Tavertet, al centre del poble, on havia estat la primera fonda del poble, Can Baró. Aquí havia vingut Manuel Vàzquez Montalbán a conèixer aquella cuina que es feia en aquella Catalunya interior dels anys 70, i que després descriuria en les seves cròniques, quan no havia internet, amb unes comunicacions diferents o quan una nevada et podia deixar aïllat durant dies. Recordar que Tavertet no va tenir comunicació per carretera ni llum fins a principis i meitat dels anys 60. En aquest indret algunes persones anònimes varen contribuir amb la seva feina a millorar aquestes terres oblidades.

Quan en Jordi va llogar el local de Can Baró, per fer el restaurant, es deixava al darrera el bar del poble, el lloc de reunió de molts pobles petits, allà es venia el tabac i als vespres es veia la TV i els partits de futbol.
Quan parles amb en Jordi t'adones que es una persona respectuosa, senzilla, oberta al món i amb gran sensibilitat, per això, el canvi i la transformació del local no es podia fer de manera brusca. Ell diu: encara queda molt per fer. S'està fen poc a poc i majoritàriament per ell mateix doncs està començant i està sol.
El local és molt agradable, senzill i elegant; les belles taules restaurades, un espai ampli, la fusta, les parets, aquells tons blaus i sobre tot les finestres, i una taula preferida, la número 9, amb continuïtat de paisatge. També es pregunta com seran els durs hiverns quan hagi marxat l'útim estiuejant.

Una prestatgeria serveix per dividir l'espai, on s'endreça la vaixella de ceràmicad'Ivette Bazaco, i la cristalleria amb copes polivalents de Gabriel Glass. Llibres de cuina, cuina catalana, plantes, fermentacions, alguns clàssics, la cuina nòrdica; un quadre amb un cavall, un petit bulli de paper maxé de color rosa t'espera i et dóna la benvinguda.


En Jordi no va anar cap escola de cuina, de fet, molts bons cuiners no han anat. Ell tenia tot el bagatge d'haver nascut a pagès, aquesta dada és molt important al meu entendre, el que aprens cuidant la terra i el bestiar és difícil trobar algú que t'ho pugui transmetre o explicar sinó ho has viscut.

Va treballar amb en Nandu Jubany, després vindria la cuina dels països Nòrdicsamb clara influencia en la cuina que elabora. A Dinamarca va treballar a Relae i va conèixer la cuina de Rene Redzepi; a Bèlgicala gran cuina de In de Wulf amb Kobe Desmaraults; a Suècia la cuina de de Björn Franzén, “on em vaig sentir més estrany però vaig anar dues vegades” somriu; la Cuina Japonesa també està molt present, els arrosos ocupen un lloc destacat, no falten a la carta arrosos de casa, mariners o d'inspiració japonesa, ho diu amb respecte i senzillesa, un d'aquests arrosos el vaig prendre el segon dia que vaig anar.
                     Aquesta foto no ha sortit perfecte però transmet moltes sensacions.
Ell ha descobert altres cuines i ha après, sense oblidar els seus orígens, els producte del Mas, els ànecs engreixats per la seva tieta, encara habitual, per fortuna al Collsacabra, i que no falten en cap Festa Major o festivitat important; els arrosos que tant agradaven a l'oncle de casa, les confitures, els confits i les llonganisses, les hortalisses de l'hort i els productes artesans que elabora la seva família.
Quan varem anar aquest estiu en Jordi tenia l'ajuda, d'en Nel, el cuiner que havia vingut des de Galícia per conèixer la seva cuina, durant un mes ha viscut i treballat en aquest racó del Collsacabra es sentia feliç, feliç com un nen deia, quan després de la feina podia fer la migdiada a l'era, em va explicar les bones energies que havia en tot el que feien i en aquell entorn, la Laia i la Blesy atentes i amables també els ajudaven.
La carta és de temporada, no es llarga, i pot anar variant setmana a setmana, seria inabastable perquè en Jordi està sol la major part del temps. Entrants, plats de temporada locals i exquisits, amb alguna sorpresa difícil d'imaginar on som. Plats de peix de llotja, carn, i aviram del Mas. Elaborats amb senzillesa i bon gust. Algun plat d'inspiració oriental i de la cuina nòrdica. 

Poder, mentre us familiaritzeu amb la carta i amb l'entorn us suggereix un aperitiu. Em va sorprendre el primer dia un suc de cogombre amb llimona i gingebre, boníssim i molt refrescant, érem al mig de l'estiu. Podeu prendre un aperitiu o un vi que us vingui de gust com benvinguda
Tastareu els embotits familiars elaborats pel pare d'en Jordi com una llonganissa que porta una part de senglar. La sorpresa dels confitats, una làmina de remolatxa, pastanaga i una nou, com si fos un caramel.


Els tomàquets de l'Hortade varietats autòctones i colors diferents, amanits amb oli d'oliva verge extra de les DO Les Garrigues que també podeu tastar en una degustació inicial amb el bon pa de la casa.


O mongetes del cuc, amb préssec i ametlles tendres amanit amb l'oli d'oliva verge extra. Aquest plat va agradar i sorprendre molt a la mare, va venir la segona vegada que vàrem anar. Una súper fan. El préssec deliciós i les mongetes collides de bon matí.

Un arròs amb bolets d'inspiració Japonesa, un plat deliciós, suau, saborós. Aconsellat per en Jordi, amb respecte deia: te'l dic sense cap pretensió; o les carns de vedella, porc o el peix cuinat perfecte.
Uns musclos amb pastanagues de l'horta irregulars, dolces i cruixents, perfectament cuites.

O Aquells calamars per un sopar lleuger d'estiu.

O un lluç poc fet acompanyat d'albergínies o l'excel·lent gall de Sant Pere, verdures i vi blanc cuit al punt i les verdures molt ben fetes.


Les postres, xocolates, fruita preparada de manera sorprenent potenciant el gust i el sabor, els làctics, iogurt o formatges artesans com el blau d'Osona.

La carta de vins. Vins molt especials que en Jordi ha anat triant un per un amb l'assessorament d'en Jaume Jordà. Trobareu vins ecològics, naturals, de cellers petits de Catalunya i de fora, aproximadament unes 50 referències.

Els vins que hem pres en les dues ocasions són:
Els vinyerons -Vi natural- de terroir- del Penedès. Lluerna - Raïm 100 % xarel·lo. Un vi natural en el que es té cura de tot el procés artesà del cultiu de la vinya, la verema manual, i la producció del vi. Un vi bo, molt agradable per un capvespre d'estiu, de color daurat i brillant, fresc, amb aroma de flors. Correcta relació qualitat preu.
Los comuns. Estremés un dels vins que elaboren Jordi Escoda i Agustí Perelló. Com escriuen en l'ampolla és un vi fet amb molt carinyo i paxanga. Raïm: Carinyena i garnatxa. Les vinyes estan en el límit de la DO Montsant. Los Comuns es refereix a una zona rocosa i difícil de conrear, imagino pobra difícil de subsistir i sense gaires recursos, on els seus habitants intercanviaven els fruits de la terra, (ametlles, raïm i olives) fins que es devia despoblar, en aquest context sorgeix el seu projecte. Estrem és un vi negre natural elaborat de manera artesana, sense cap additius. Aquesta vegada ens varen decantar per un vi negre, plovia i venia de gust per acompanyar diferents tipus de menjar.


El pa ocupa un lloc especial i preferent en el menjador, damunt d'un tallant i en el bufette principal, imagino que per donar un valor al pa que es menja. El pa és del forner Miquel Saborit de Torelló, tercera generació de forners i millor forner jove. El pa és de massa mare natural en peces de 2 quilos, poder recordant aquell pa que es feia al forn que havia hagut a Sant Martí. 
Des de sempre, a les cases de pagès, el pa ha tingut un lloc preferent, la seva calaixera, la ganiveta, aquella creu que es feia abans d'encetar-lo, tot un ritual . També la importància que han adquirit-les noves formes d'elaboració del pa, la qualitat del cereals, les llargues fermentacions que molts cuiners volen per acompanyar els plats que elaboren.
Els cafès Lladóde molt bona qualitat 100 % aràbiga. No hi ha foto cafès.
No us perdeu la cuina que fa en Jordi, un descobriment, si, imaginat! Un gran cuiner.

Després aneu a passejar pel mirador i els camins i segur que tornareu.
Em plau haver escrit aquest post per moltes raons.
La Vanguardia li va dedicar una article, Philippe Regol un post en el seu blog Observación Gastronómica i en Pep Palau, gastrònom i savi a través de les xarxes també ha anat publicant alguns plats dels dinars.

Call de Can Baró, 2
08511 Tavertet
T. 931 035 005
info@lhorta.cat

Coca de Llanda o Coca de Canonge

$
0
0
M'agrada fer coques, són fàcils de fer i agraden a tothom. En un racó de la cuina, despistades, cada un pot agafar un tros quan entra, surt o té gana. De fet, les coques com el pa no haurien de faltar a les cuines.

De les coques, de l'origen, el nom, i les varietats vaig escriure un post en el blog que podeu veure aquí. També trobareu altres coques com la coca de ratafia, la coca de recapte, la coca de Sant Joan, les panades o empanadón o les rosquilles que tradicionalment es feien a la massa que sobrava de fer el pa com algunes coques. En definitiva una preparació de la cuina del pa, de la cuina popular i molt arrelada als països mediterranis.
Diu el diccionariles coques són el nom genèricd’una gran varietat de bescuits, cuits o al forn, fets bàsicament amb farina, oli o mantega i ous, que solen tenir forma ovalada i plana i poden dur ingredients dolços o salats.

La coca de llanda (o bova, o ronyosa, o de canonge, o mal feta, o de mida) és una coca elaborada amb farina, sucre, ous, oli, llet i ratlladura de llima, a la qual s'afegeixgasificant perquè s'estovedins del forn.

El nom de la coca llanda també pren el nomdel recipientpla i de voreres baixes, uns 5 cm d'alçada i d'una llargada de 20-30 cmque s'utilitza per coure, enfornar i presentar la coca.

Avui compartiré la coca de llanda, una coca originària del País Valencià seguint la recepta de Maria Josédel blog tAstantelmónEn el blog de Maria José trobareu una cuina familiar, molt bona i saborosa, elaborada amb productes de proximitat i de productors locals, de la terra i del mar, Cuina Valenciana i Cuina Catalana pels orígens de la seva família.

La coca de llanda l'he fet dues vegades, en principi tenia que ser una foto per a l'Instagram, però després vaig pensar que l'havia d'incorporar al blog perquè no fos un post efímer.

No vaig trobar els paperets de llimonada que recomana Maria José en el seu blog, els he substituït per uns sobrets gasificants de la marca El Tigre, que fan a València i com diu la seva capsa ¡de toda la vida! Podeu trobar-los en el vostre súper habitual. Les capses de gasosa porten receptes escrites, casualment, en la segona capsa que he comprat, al darrera, estava escrita la coca de llanda.
Per últim i abans de la recepta es podria dir que aquesta coca és un clàssic i bàsic de la rebosteria valenciana i que afegint altres ingredients com xocolata, poma, espècies o substituint la llet per iogurt podem anar transformant.

Una recepta molt ràpida de fer, fàcil i bona per un berenar o un esmorzar acompanyat del que més us agradi.

Ingredients:
  • 3 ous ecològics Les Tofaroquesde gallines felices que compro al Jordi.
  • 200 g de sucre (150 per a la coca i 50 per a ficar damunt)
  • la pell ratllada d’una llimona, sense la part blanca
  • 150 ml d'oli de gira-sol en la recepta original, vaig posar oli d'oliva verge extra DO Les Garrigues
  • 400 ml de llet de vaca
  • 400 g de farina de blat tamisada
  • 2 sobres de gasosa El Tigre
  • 1 cullera de postres de canyella en pols per decorar

Preparació i elaboració:
  • Folrar amb paper del forn la plata o “llanda” i pre escalfar el forn a 180º C.
  • Trencar els ous i posar el rovell i les clares en un bol junt amb el sucre, batre una estona, afegir la ratlladura de la pell de la llimona i incorporar l'oli, la llet, la farina tamisada i els sobrets de gasosa continuar baten fins obtenir una massa homogènia.
  • Abocar la massa en la “llanda o plata” per anar al forn, escampar per sobre una cullera de sucre i la canyella en pols.
  • Introduir al forn uns 30 minuts i 5 minuts més amb el forn apagat. Comprovar que estigui cuita amb una agulla o escuradents.
  • Deixar refredar i ja podem disfrutar!
Que vagi de gust!

Gràcies Maria José... i tot va començar amb la sopa d'all! :)

Sidra a Catalunya?

$
0
0

És cert que a Catalunya no hi ha tradició de fer Sidra, però tot és començar.

Si pensem en la sidra de seguida ens ve al cap Astúries, el País Basc o les regions de Normandia i La Bretanya, Anglaterra o els EEUU. Cada una amb el seu gust, més àcida o dolça, el seu aroma i el color més o menys daurat, amb diferents tonalitats, neta, transparent o tèrbola segons la manera d'elaborar-les condicionada per les varietats de les pomes que s'han emprat en la seva transformació.
Quan vaig anar a la presentació de la primera poma de Girona, la fruita que ha donat riquesa al país, Llorenç Frigola, enginyer agrònom i president de la IGP, em va parlar, amb entusiasme, del projecte de la seva família: Coneixes la sidra que fem a L'Empordà? Un dia, has de venir a la finca, el Mas Saulot, està entre Fontanilles i Palau-Sator però situada en el terme de Palau-Sator, on està l'empresa Fructícola Agroalimentària que es dedica a la producció de fruita i és un dels socis fundadors de la cooperativa Girona Fruits.

Així que un dissabte al matí varem anar a visitar la finca Mas Saulot, de la família Frigola, per conèixer com s'elabora i tastar la nova sidra de l'Empordà que en el primer any de l'elaboració va guanyar un tast internacional per davant de Sud Àfrica, Astúries, Anglaterra, Suècia, Dinamarca entre altres i que els enòlegs defineixen com una sidra: “Lleugera, sense defectes, aromàtica i coherent” A mi em va semblar molt agradable, res acida, neta, fresca i saborosa. En dos anys s'ha fet un lloc en el mercat, i ha rebut diferents reconeixements per la innovació, i per la producció de productes locals i de proximitat com el guardó de “Girona Excel·lent”.
La família Frigola fa tres generacions que es dediquen al conreu i la producció de la poma. També són conscients del moment del mercat i varen decidir entre tots buscar una possible solució a la producció de pomes, que consideraven que podia arribar a saturar-se. Donar una alternativa al producte, la poma, donant-li un valor afegit i així poder diversificar.

De quina manera ho varen fer? El pare feia temps que pensava en com donar una segona oportunitat a la poma. El detonat va ser quan un dels seus fills, en Guillem, va començar un treball de recerca, animat pel pare va fer la cerca sobre les possibilitats de fer un nou producte proper i propi, elaborar sidra, sucs de poma amb les pomes de la seva finca.

La sidraés una beguda natural que s'obté del suc de la poma, tradicional dels països amb producció de poma, en aquest cas de les seves pròpies terres i no s'afegeix sucre ni cap tipus d'additiu, és baixa en alcohol, saludable, gluten free i marida molt bé.
Tota la família es va implicar en aquest nou projecte, el pare, els fills i l'Aida. Junts varem visitar i viatjar a altres empreses i establiments amb tradició com el País Basc, Astúries, Anglaterra, i també EEUU, país on la producció de sidra està creixent cada vegada més. Aquest any, explica Llorenç, ha crescut un 50 % anual; també varen fer cursos i comprovar sobre el terreny com funcionava en aquests països, amb una llarga tradició,  per aprendre i aplicar els millors coneixements i la creativitat a les seves pomes. També varen assessorar-se amb un enòleg del País Basc però adaptant la sidra als gustos d'aquí.

Així és com va sorgir Mooma, el nom de la sidra i de l'empresa que l'elabora, varen voler que el nom estigues vinculat al territori, el Montgrí, per referir-se al massís que tenen a prop i la poma, la fruita que els identifica. Una poma de les terres planeres del Baix Empordà, molt a la vora del mar i a prop dels Pirineus. Volien vincular el territori amb la tradició del cultiu de la poma a la sidra.

Moomaés la primera sidra de Girona i de Catalunya elaborada en la pròpia finca. Es recullen les pomes directament de l'arbre, es processa, es premsen les pomes, es xafen, es fa la fermentació s'afegeixen els llevats naturals i com a conseqüència es forma l'alcohol, després per decantació es treuen tots els sòlids i s'afegeix una mica de gas, es posa la sidra en un tanc i cada productor li dóna el seu toc personal, finalment s'embotella. Es ven a Km 0, en la pròpia finca, en comerços locals o supermercats propers. L'he trobat al Bon-Preu.

Elaboren dos tipus de sidra:
  • La Mooma Cider en ampolles de vidre de 0,33 cl i en capses de 6 unitats, similar a la presentació d'algunes marques de cervesa. S'elabora majoritàriament amb la varietat Granny Smith.
  • Gold Cider en ampolla de vidre de 75 cl, més daurada perquè s'ha envellit en una bota de fusta de roure. Te un format més gran per acompanyar els àpats i presentar a la taula.
També elaborant altres productes com els sucs de poma naturals, amb les varietats: Gala, Fuji, Pink Rosée, Granny Smith, que van des de la que té més acidesa fins la mes dolceta, 100% naturals, sense additius, sucres o aigua afegida. Podeu veure tots els beneficis i propietats d'aquests sucs en la web de Mooma i també les seves propietats bones per l'organisme i en els posts del blog que he anat escrivint.
També elaboren un vinagre de pomamolt agradable i bo, aquest tipus de vinagre, m'agrada per acompanyar les amanides o sopes fredes que porten fruita i des del punt de vista de la salut està reconegut pels dietistes i nutricionistes, ens ajuda en les dietes d'aprimament!. També elaboren melmelada de poma pels esmorzar i berenars, una compota de poma per acompanyar plats i uns xips de poma per portar d'excursió o per la feina.

Hi ha la possibilitat de realitzar visites guiades, seria com un “SidraTurisme” i/o fer un dinar a la pròpia finca. En la web de Mooma trobareu els diferents menús i ampliar la informació.
Si un dia aneu demaneu, si en tenen, el gelat de poma no us el perdeu és sensacional! Si no recordo malmenat han col·laborat amb Rocambolesc en la seva elaboració.

Molt a prop, la Costa Brava, el paisatge, la cultura i la gastronomia.
Fins llavors us deixo tots els plats amb poma que trobareu en el blog!

Mooma a Palau-Sator, Baix Empordà

Altres productors de Sidra a Catalunya que conec però no he visitat:
Riera Badias Crtra. de Sant Llorenç de Morunys 17, Preixana a L'Urgell
Aran Tast Era Carrera, Les a La Vall d'Àran

Kaki Persimon® i una Amanida de Kaki amb Mozzarella di Buffala, magrana, nous, i espinacs.

$
0
0

"Potser caldria afegir que la paraula caqui es pronuncia a la Ribera (i indrets de l’Horta) amb una mena de e oberta: /’kæki/. I de l’arbre se’n diu caquiser. Crec que és rellevant, atès que deu ser la comarca de més elevada producció d’aquesta fruita…" -Maria Viu-
foto cedida per DOP 
Fa uns dies Kaki Persimon® va organitzar una trobada de bloggers a l'Alcúdia, a la Ribera del Xúquer, perquè poguéssim conèixer d'aprop els camps, la collita dels kakis i la feina de tota una comarca al voltant d'aquests arbres que donen un fruit del que viuen més de 6.000 famílies de petits agricultors agrupats en cooperatives.

Aquest any la DOPha tingut aquesta iniciativa perquè volen identificar el seus kakis de textura ferma i cruixent. A més a més ens varen proposar que apadrinéssim un arbre de la seva collita. Em va fer il·lusió perquè un dels hastagh favorits de Cuina Cinc és #arbresamics.

La característica principal de la marca Kaki Persimon®és l'eliminació de l'astringència que té la varietat de kaki "Vermell Brillant" i quan el consumidor trobi un kaki amb aquesta marca comercial sàpiga que aquell kaki de color ataronjat amb una carn ferma i cruixent està a punt per menjar, per això, es va crear aquesta marca, per evitar la confusió dels consumidors per distingir-lo del kaki “de sempre”, el de color vermell, que s'ha de menjar madur, amb una textura gelatinosa i molt dolça.
També varem poder assistir a un Cooking Show amb el xef Pere Gómez del Restaurant Oncle Pere, un dinar amb els organitzadors, on varem poder veure i tastar algunes de les possibilitats del Kaki Persimon® en plats dolços i salats com veurem més endavant.

El kakiés el nom de la fruita d'un arbre molt bonic, era habitual trobar-lo plantat de manera aïllada al costat de les cases de pagès i en les hortes, destinat a l'autoconsum, també s'ha utilitzat com arbre ornamental, quan arriba la tardor i l'hivern les fulles han caigut i només el seu fruit de manera sorprenent es manté posant color al paisatge i als dies freds de l'hivern.

Nom: El kaki diu el diccionari és la paraula japonesa que serveix per designar el fruit d'un arbre originari de l'Orient (Xina, Japó i Corea) de la família de les ebenàcies. En aquests països encara es conrea i tenen moltes varietats. Xina és el primer país productor del món.
Aquesta fruita és gran com si fos un tomàquet de color ataronjat. Va ser introduïda a Europa al s. XVII-XIX.

Es conrea principalment a Andalusia, Llevant i Catalunya, en zones amb un clima temperat, poc a poc va haver un interès per aquesta fruita sobretot pel mercat francès i els agricultors varen començar a conrear algunes varietats.

En aquest post escriure sobre la varietat de kaki vermell brillant de la DOP, una varietat de kaki única al món, autòcton i propi, que va sorgir per mutació natural a la comarca de la Ribera del Xúquer farà uns 70 anys, segons ens va explicar el President de la Cooperativa Agrícola Nostra Senyora de L'Oreto, Cirilo Arnandis. Aquesta Cooperativa té en l'actualitat uns 1.600 socis. Varen aconseguir entre tots els productors la DOP a l'any 1997, agrupa a més de 15 cooperatives de tota la comarca.

Varietatsdel kaki vermell brillant de la Ribera del Xúquer:
  1. Kaki astrigent, el de sempre, només es recol·lecta quan és madur i es menja amb cullera. Podem preparar pastissos, bescuits o melmelades.
  2. Kaki sensa tanins deliciós
  3. Kaki Persimon®es recol·lecta verd amb tanins es tracta de manera natural i s'elimina l’astringència, té consistència i permet moltes preparacions.
Aquesta varietat va suposar una autèntica revolució en aquesta comarca. Han aconseguit, treballant molt, ser el primer país exportador del món d'aquesta fruita. El primer país productor és Xina, després del Japó i just darrera Corea. Aquest any han produït uns 400 milions de quilos dels quals 150 milions són de la DOP. És possible que les darreres pluges facin baixar la producció.

La DOP, és una figura de qualitat i garanteix a l'agricultor i al consumidor un producte de gran qualitat i d'una zona determinada. Podeu ampliar la informació en aquest enllaç.

Quina és la raó? I Com ho han aconseguit? Han eliminant l'astringència de la fruita. El President i altres persones, als anys 90, es varen fixar que al Corte Inglés es venia una varietat de kaki, el sharon, més petit que el d'aquí, venia d'Israel i que es podia menjar i no era tou. Varen començar a investigar i treballar sobre la base del que feien en aquell país. Al principi amb molts pocs mitjans, tots estaven començant, alguns amb els estudis recent acabats, la majoria fills d'agricultors, però la tenacitat va fer que poc a poc s'anessin consolidant.

L'astringència dels kakis es deguda als tanins, els tanins són unes substancies complexes que reaccionen en contacte amb altres provocant aquesta sensació d'aspror. Són molt habituals en la fruita verda, per això, s'ha d'esperar que la fruita maduri perquè desapareixen, però llavors els kakis perdrien la fermesa que té com una poma o un préssec i seria difícil la comercialització i el transport. Així, al principi com explicava el President de la cooperativa en unes capsetes i bosses, poder amb una espelma que absorbia l'oxigen, fen provatures, i ara en les càmeres d'atmosfera controlada de kakis i d'una manera natural varen eliminar l'astringència mitjançant la càmera d'atmosfera de CO2.

Consum: El kaki es pot consumir des d'octubre fins a finals del mes de gener. És una fruita de tardor i de principis d'hivern. És molt versàtil, pots preparar plats fàcils i vistosos: aperitius, sucs, macedònies, sorbets o gelats. Combina perfectament amb altres fruites i verdures, amb marisc, formatges o aus (tipus guatlla o pollastre rostit). Fins i tot es comercialitza una cervesa amb kaki, melmelades i xips per portar a la feina o anar d'excursió. 

Resulta deliciós en amanidescom la que he preparat amb tots els colors i olors de la tardor. Aquesta varietat de kaki és millor prendre-la en cru perquè si l'escalfem podria recuperar els tanins.

Propietats: Es baix en calories, només 64 per 100 gr., ric en potassi i té vitamines del grup A i C.
El kaki té moltes possibilitats a la cuina, tant en dolç com en salat, com ens varen ensenyar en el cooking show organitzat per la DOP en el Restaurant de l'Oncle Pere i a càrrec del seu xef Pere Gómez. Tot excellent i amb molt bon gust.

Aquests són alguns dels plats que ens varen preparar: Amanida de KakiPersimon® anb pollastre.
Em va sembla deliciós el suc de kaki i mandarina o les broquetes per aperitius i amanides. Idees per aquest dies!!

En aquest vídeo podeu veure al xef preparant aquesta amanida:
També va preparar un deliciós tartar de kaki, avocat i taronja

Xutnei de kaki

i per les postres un deliciós caneló de kaki
Després varem compartir un dinar amb alguns plats on el kaki era un dels ingredients i veure tota la versatilitat d'aquest producte millor en fresc i no cuinar a altes temperatures.

El President de la Cooperativa ens va acompanyar durant el dinar i explicar els començaments d'aquesta varietat de fruita a principis dels anys 90, com varen aconseguir portar-la des d'Israel a l'Alcúdia uns plantons caríssims d'una varietat de kaki que ell havia vist a El Corte Inglés, varen passar per moltes dificultats, proves, malures, o com treien els tanins dins d'una capsa amb una espelma fins aconseguir absorbir l'oxigen. Ara, després de més de 20 anys són els majors exportadors dels món, aquest any han arribat als 450 milions de quilos.
No varem poder visitar els camps de kakis per les immenses pluges del divendres 16 de novembre en tot el Llevant i al País Valencià, però si, varem poder visitar la Cooperativa Agrícola Nostra Senyora de L'Oreto acompanyats pel Gerent de la DOP, Rafel Perucho i altres tècnics de la cooperativa, on varem veure tot el procés de control de qualitat, d'empaquetat i les càmeres on aconsegueixen que el kaki no sigui astringent.
El kaki està en plena temporada fins al mes de gener el podeu trobar en el supermercats habituals i en la vostra fruiteria. El seu preu el dia 16 de novembre al supermercat Plus Fresc estava a 1,49 € el Kg. Heu pensat en algun plat per les Festes o en una amanida per un diumenge o un dia qualssevol?

La meva proposta amb kaki:
Amanida de kaki, Mozzarella de Bufala Campana, magrana, nous i espinacs. En el blog trobareu altres combinacions i entrades dedicades aquest productes.

Ingredients per 2 persones
  • 2 Kakis Persimon®
  • 1/2 magrana de l'horta o de Mollar
  • 1 grapat de nous o pinyons
  • un grapadet d'espinacs baby
  • 1 Mozzarella di Bufalla Campana DOP
  • Essència d'oli d'oliva verge extra aromatitzat amb boletus edulis de Mon Ermitage
  • Sal i pebre molta al moment

Preparació i presentació:
  • Comencem per desgranar la magrana.
  • Rentar els kakis i tallar en lamines fines no cal pelar-los
  • Rentar i hidratar els espinacs.
  • Treure l'aigua del formatge di bufala
Presentació:
En una plata que ens hi càpiguen tots els ingredients posem unes fulles d'espinacs al voltant, en la base els talls de kaki, el formatge al damunt, decorem amb els gran de magrana, les nous o els pinyons i amanim amb l'essència de l'oli de bolets. Afegim la sal i el pebre molt al moment. Un plat de tardor!

Que vagi de gust!
Per més informació podeu visitar KakiPersimon®


Curs intensiu de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués

$
0
0

“Quan era petit, a casa, teníem una cuinera que es deia Molinera, era com la meva tercera àvia, quan feia flams, ella sempre mirava, tot i que no ho deia, de que li sobres sucre cremat, el tirava sobre el marbre, untat amb oli, i quedava com una moneda grandiosa de sucre. Quan jo entrava per la porta de la cuina, ja olorava el caramel, el recordera el trencar amb una cullera la “moneda” -Crakkkk- i agafar-ne un tros i llepar-lo durant molta estona, això en fa pensar tant amb la meva iaia Sita com en la Molinera.” Salvador Brugués
El dissabte 1 de desembre vaig assistir a un curs de baixa temperatura impartit per Salvador Brugués per aficionats a la cuina a Sant Hilari de Sacalm, a Les Guilleries.
Salvador és cuiner i professor de cuina, des de fa més de 25 anys a l'Escola d'Hostaleriai Turisme de Girona i s'ha especialitzat en la cocció al buit i a baixa temperatura però sense oblidar tot el que ha après al llarg dels anys i les hores viscudes en la cuina familiar i propera de la Fonda Brugués amb el sabor de la tradició. Ha estudiat, treballat i col·laborat amb el seu amic, company i gran cuiner Joan Roca, els dos tenen projectes en comú i són també autors de dos llibres: Cuina al buit i Cuina amb Joan Roca, que vaig recomanar en un Sant Jordi i que podeu veure aquí.
Feia un mes i mig mes que l'havia escoltat en una xerrada sobre La Cuina de la Terra que va impartir en la Sala Noble de la Cooperativa a Sant Hilari, el poble on va néixer. De fet ell diu que va néixer entre els fogons de la Fonda Brugués.

Escalfant un sucre per transformar-lo en caramel va omplir aquella sala de l'aroma que li serviria per conduir la presentació amb les imatges, les anècdotes i les vivències personals. La importància de les dones en la cuina, en especial la influència decisiva de La Molinera i les seves sublims croquetes de bacallà o la simplicitat d'aquella aigua de les verdures, senzilla i perfecte d'una sopa de farigola que es preparava cada vespre la seva mare. Res és casual. Els anys d'estudi i la seva trajectòria professional fins arribar a l'actual especialització en la cuina al buit o millor dit la cuina a baixa temperatura com l'agrada dir a ell.

D'aquella xerrada va sortir la possibilitat de fer un curs i darrera aquest post que no havia previst! I intentaré apropar-me i us animo a conèixer una cuina en la que controlant les temperatures podem aconseguir un menjar més saborós i més sa.
En aquella xerrada, el títol, La cuina de la terra, al meu entendre s'estava transmeten un missatge o millor dit més d'un missatge, poder sense proposar-ho. Una cuina vinculada al paisatge, la terra, els boscos, l'aigua, o les llargues vacances d'un altre temps, o com era la vida en aquell Sant Hilari als estius i com es va transformar; l'afició boletaire que hi ha en aquesta comarca, amb centenars d'espècies, una exposició on es recullen les moltes varietats i acompanyen la seva cuina.

Si us fixeu el logo deSalvador Bruguésés un cep. Que hi ha més a prop de la terra que els bolets? Un grafit de diferents bolets, també, decora un pany de la paret de l'estança on en Vador i la seva família acullen amb camaraderia i hospitalitat quan fan un curs de la cuina a baixa temperatura on et trobes molt a gust, t'ajuden i tot és fa fàcil.
La sala on es fa el curs ocupa la planta baixa de la casa familiar. Està molt ben equipada i és un magnífic lloc de reunió. Té una gran cuina professional, una illa per compartir i treballar, unes cadires per atendre i escoltar les explicacions; els equips de cocció, els utensilis, els aparells, les prestatgeries per diferents estris de cuina, una pels llibres de cuina: actual, tradicional i cuina catalana; els apunts, les fotos, i alguns records de la Fonda com la preciosa cuina econòmica, un detall, una paraula amb la Marta i aquells cendrers que havia en aquelles fondes de tota la geografia d'aquest país i una gran taula on compartir el dinar, al costat del pany de paret on hi ha el grafit dels bolets i la cuina econòmica de la Fonda Brugués.
Els que aneu seguint el blog us haureu adonat que la cuina familiar i tradicionalés un dels pilars del blog. Volia que les receptes estiguessin recollides. Escriure el que he après m'ajuda entendre i també poder-les compartir, però, sempre aprenent, llegint, descobrint i cercant tot allò que em pot ajudar a millorar, així que aquest curs i la persona que el donava em va semblar una excel·lent oportunitat.
A més a més havia detalls que anaven sumant. A casa, cuino de manera senzilla, el dia a dia, està format per una cuina fàcil de fer i sense gaires complicacions, que sigui saborosa i bona, de vegades amb preparacions prèvies - conserves, brous o confitures - i utensilis que m'ajuden i la faciliten. Un dels estris preferits, des de que va sortir és l'estoig Lékué, el vaig comprar fa més de 8 anys a Vinçon del Passeig de Gracia, l'he regalat a amics i família, és fantàstic per un salmó al vapor, una poma o les verdures. Per que ho explico? Perquè Lékuéforma part junt amb Cata Electrodomésticos del projecte del Celler de Can Roca en la cuina a baixa temperatura. Resultat de la investigació, les tècniques i de tot el que anaven descobrint i esbrinat varen crear el projecte Rocook, una manera de fer arribar els coneixements adquirits pel Celler de Can Roca a les cuines domèstiques.

Rocook, la placa d'inducció i el llibre, Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura, serien la base del curs. El llibre és un element que ajuda de forma didàctica i assequible a entendre alguns conceptes, molt ben fet, explicat i estructurat, amb unes fotografies que l'il·lustren, els capítols per cada matèria, les taules de temperatures cocció i el temps i un apartat amb receptes junt amb una placa d'inducció creada pel Celler de Can Roca i Cata Electrodomésticos per cuinar de manera precisa amb el control de la temperatura per apropar totes les avantatges a les cuines domèstiques tan senzilla i fàcil de utilitzar.
L'any passat el BBVAoferia la possibilitat de comprar-la en un sol pack. A més a més Lékué aporta l'enginy en els seus utensilis com les bossetes que protegeixen els aliments i utilitzaríem en el curs per coure els ous en diferents temperatures i que servirien de suport per explicar a Vador alguns plats i com es comporten uns graus de més o de menys. També ha col·laborat en el projecte la Fundació Alícia, (té un post al blog) aportant el seu coneixement per una cuina més saludable i sostenible. Salvador va comentar que en el darrer Fòrum de Girona poder eren les paraules que més es varen sentir.


Així, em va semblar una bona oportunitat poder assistir aquest curs intensiu amb una de les persones que s'ha especialitzat i en sap més de cuinar a baixa temperatura, que fos un dissabte i en un sol dia per poder fer una aproximació.

En el curs varem apropar-nos al que és la cuina a baixa temperatura però cal aprofundir i aplicar-ho correctament, per això, hi ha materials i cursos que ens poden ajudar a formar-nos i continuar aprenent.

En Vador diu que la cuina a baixa temperaturaés la que utilitza temperatures de cocció suaus seria menys de 100º C encara que a ells els agrada parlar de cor de producte.

Quines avantatges té i que podem aconseguir cuinant a baixa temperatura? Controlar el temps i la temperatura per aconseguir més exactitud i en conseqüència un millorar el resultat. Un detall, obrir el forn abans d'hora, uns minuts abans fa que no tinguem regularitat i el següent plat que entrem al forn no serà igual que el primer que hem introduït perquè obrint la porta del forn podem fer baixar la temperatura 3 o 4 graus en un moment. En les cuines professionals és molt important l'exactitud per aconseguir preparacions idèntiques per això és molt important tenir control de la temperatura.

Cuinant a baixa temperatura aconseguirem uns sabors més genuïns i unes textures més autentiques, suaus i gustoses. Per això, cada aliment té una manera diferent de comportar-se, i necessita diferents temps i temperatures baixes, el resultat serà un peix que podem menjar amb cullera, la verdura tindrà tot el sabor i el color, els brous els podrem “airejar” i convertir-los en quasi cristal·lins, les carns seran més meloses, tendres i més saboroses. Els colors dels aliments seran més atractius. Aprendrem diferents tipus de cocció, a cuinar en líquids, en vapor, al forn, en envasos, o conservar els aliments.



Un capítol a part i en el que han treballat i experimentat molt són els ous, els podem coure entre 60º C i 75º C segons el resultat que volem pel plat que volem presentar. Per exemple, l'ou poche el submergim directament en el líquid sense la closca, la clara queda quallada i no és gaire dura i el rovell queda líquid i cremós. :) Podeu mirar la sopa de ceba aquí preparat d'una manera molt casolana.

En el curs, en Vador, a banda d'explicar-nos les quantitats d'ous que han utilitzat per experimentar :) per simplificar varem veure que cuinant els ous en líquid a uns 65º C entre 20 i 40 minuts la clara quedava més o menys igual però el rovell s'anava solidificant.

Totes les explicacions eren molt didàctiques, acompanyades amb demostracions i pràctiques. El curs també estava il·lustrat amb exemples, anècdotes i l'experiència. Ens varen passar dos vídeos curts per acompanyar i explicar millor com estan treballant. Varen "jugar" a endevinar els olors com si fos aquell joc del Natur memori redescobrint l'olfacte, el sentit oblidat: les flors, el xocolata, la canyella o el caramel, els ceps o l'olor de les avellanes.
Varem recorre el camí d'aquesta tècnica de cocció que ha millorat amb les noves tecnologies però que ja era coneguda en temps antics, de com va sorgir, quins són el principis, quins cuiners varem començar a aplicar-ho a les seves cuines i en quines preparacions.
També ens va explicar com podem conservar els aliments; els confitats o algunes tècniquescom la salmorra prèvia líquida que vaig descobrir en el primer llibre de Joan Roca i que sempre utilitzo. Amb aquesta tècnica es sala l'aliment d'una manera homogènia i la carn queda més neta i més saborosa. Com sempre, el peix, té temps més curts que les carns. Proveu-lo, us agradarà. La salmorra es prepara en una proporció del 10% de sal. Podeu veure l'explicació aquí.
Durant el curs varen estar presents les recomanacions i les precaucions que havien de tenir en compte en matèria de higiene i seguretat alimentària; les explicacions dels aparells i els utensilis per facilitar la cuina, els bàsics i els accessoris; la utilització de productes de temporada i de cada estació amb els seus colors, també en la preparació dels brous, com aquella remolatxa que ens acostava més a la terra, ara que estem a punt d'entrar a l'hivern, i en aquell paisatge... després airejar per aconseguir colors i transparències més nítides.

El curs va anar acompanyat de l'elaboració i la preparació de plats. Alguns estaven avançats per facilitar la feina. Salvador anava dirigint, acompanyat i aconsellant el control del temps. La Mireia i la Marta, la seva dona i una de les seves filles ens varen ajudar i acompanyar durant tot el curs.


Aquests són algunes preparacions i els plats que varem preparar entre tots: Un verat en escabetx, el peix blau perfecte per la nostra alimentació, també ens va ensenyar a filetejar i netejar-lo, la senzilla i reconfortant sopa de farigola amb l'ou a baixa temperatura, el salmó deliciós al forn amb poma àcida i oli de vainilla, el bacallà al pil pil extraordinari, el pit de pollastre amb albergínies, la papada de porc ibèric en doble cocció per fer-lo més gustós acompanyat decarxofes al buit amb un sabor i gust increïble i que tant m'agraden, molt bones i fàcils de preparar, (les carxofes tenen un preciós post en el blog), o el deliciós plàtan flambé a baixa temperatura que em va entusiasmar i el cremós de xocolata tant bo i senzill de fer, presentat en un envasos de vidre hermètics que en Vador ens va recomanar.








Va ser un regal els dos plats que varen preparar en el nostre equip: la senzilla i extraordinària sopa de farigola i el bacallà la pil pil que tan diu per mi. Tots els plats que varem preparar a classe els varen poder degustar en un dinar tots plegats, ho varem passar molt bé tot aprenent i compartint!
Tota això ho varem aplicar al curs. 
Podeu ampliar la informació en les webs de
Crec que la cuina a baixa temperatura serà una tècnica que creixerà exponencialment en els anys vinents, ja que el fet de poder unir els avantatges gastronòmics i nutricionals, ajudarà a que moltes persones trobin en la cuina baixa temperatura una manera eficient d'unir cuina i salut. - Salvador Brugués-

Resum d'un any i una recepta: Conill de bosc amb codony inspirat en una recepta de la xef Carme Ruscalleda

$
0
0
“La felicitat és lluitar per allò que vols” Carme Ruscalleda

El codony ens acompanya i el podem conservar en un lloc fresc, fins ben entrar l'hivern, amb aquesta fruita vaig començar el blog, el 29 d'octubre del 2011, 7 anys! Però crec que existia molt abans, un projecte s'inicia quan el comences a imaginar.

Aquestes són les receptes i les propostes amb codony que he fet durant aquests anys: el codonyat, i una proposta de “maridatge” amb deliciosos formatges, la gelea, els panellets amb una recepta de la xef Carme Ruscalleda, el codony al forn, l'all i oli de codony de casa dels avis, una Tarta Tatin de codony, un pastís de codony, poma i gelea, una amanida de magrana,codonyat, i formatge fresc, inspirada en el Motel Empordà; la ratafia de codony, el codony amb Marsala de la cuina Siciliana junt amb les receptes recollides en el llibre del codony de la col·lecció productes de mercat publicat al 2013.

De nou he triat aquesta fruita per celebrar o per explicar que compleixo un any més de blog. Aquest any, ho faig amb un plat de temporada, un conill amb codony, inspirat en una recepta de la xef Carme Ruscalleda, l'any que ha decidit finalitzar junt amb el seu marit, una etapa de més 30 anys al capdavant del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, també propietària del Sant Pau de Tòquio, amb una bella història de com va sorgir al 2004 i al 2009 el restaurant Moments.
Reconeguda mundialment, ha finalitzat aquesta etapa i coincidint va presentar un nou llibre: Felicitatde la periodista Rosa Rivas i la fotografia de Carles Allende. En la coberta el seu peix icònic, “el llorito”, imprès com un record i ple de simbolisme, il·lustrat amb la tècnica japonesa anomenada Gyotaku, significa plasmar o traslladar la imatge del peix a un paper, amb tot els seu esperit, diu el llibre: “és una tècnica japonesa per extreure l'ànima dels peixos. Una vegada pintat el peix amb tinta xina se li passa un paper d'arròs (washi)”. Aquesta tècnica va sorgir perquè un pescador volia conservar la imatge dels peixos que havia pescat en una nit de captura. El llorito, el peix elegant, de la coberta porta el llavis pintats amb un somriure, traslladant l'esperit de la xef que continuarà amb altres projectes i compartint el seu coneixement i bon fer.
Foto Ed. 62
Vaig assistir a una classe magistral que va impartir la xef fa molt poc, uns 10 dies. Sempre brillant,  excellent comunicadora i qualitat humana.

En el blog està recollida la tradicional recepta dels panellets de la xef Carme Ruscalleda, una de les deu receptes més visitades del blog, on vaig escriure sobre l'origen d'aquests dolços que es prenen la Nit de Tots Sants i també trobareu la seva interpretació de la confitura de Vieux Garçon.

Tinc alguns llibres de Carme Ruscalleda, sempre que puc l'escolto, aprens i t'emociona. La seva cuina elegant sempre ha prioritzat el producte proper, del Mediterrani, de temporada, al costat de l'excel·lència i els seus bons consells i recomanacions.

Vaig estar al Sant Pau, de Sant Pol de Mar, dues vegades, llavors no tenia blog. Conservo la carta, els dibuixos que acompanyen el dinar i les combinacions de codony i formatge de les postres. Recordo la preciosa vaixella com si fos ara. La última vegada, va venir a la sobretaula per interessar-se com havia anat el dinar - experiència, va seure amb nosaltres per compartir uns instants, plena d'optimisme i vitalitat. Era un dia laborable del mes de setembre, estàvem de vacances i havíem triat anar al Sant Pau per celebrar el sant, l'aniversari i perquè teníem ganes de tornar.

...“mireu quines taules tinc avui!: una taula d'un persona que venia amb el metge i amic que l'havia operat d'un trasplantament de fetge. Imaginat! va dir; un altre és un aniversari de casament i vosaltres que torneu! Que més es pot demanar ? Aquell dia ens va explicar com va sorgir el projecte de Tòquio. Una meravella! Entusiasta, treballadora i vital.

Així que m'ha semblat adequat acompanyar aquest post amb una de les seves receptes. Podia haver triat un pastís, un còctel o algun plat que fes més festa però he triat una recepta de temporada, de proximitat i de territori com ella l'agrada i a mi també. Les fotos i el plat els vaig fer a primers de novembre, sento el retard però no arribo a més.

Abans de la recepta, una ressenya del que ha estat aquest 2018 en el blog.

L'any va començar amb el post del restaurant Pa i Raïm, allà la Roseta i en Pep fan una cuina amb productes locals i de tradició en un espai únic, la casa familiar i pairal de Josep Pla. Podeu trobar en els enllaços tota la informació del dia que varem anar aquí junt amb la descripció del plat local i palafrugellenc Es Niu.

Dos restaurants més en aquest any: Disfrutar, el restaurant d'Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateo Casañas. Hem tornat per segona vegada des de que varen obrir. Els xefs ofereixen tota la seva creativitat i no deixen de rebre reconeixements i, el tercer restaurant, que he escrit un post, és l'Horta a Tavertet que podeu veure aquí. El xef i propietari Jordi Corominas va ser un dels cinc candidats a millor cuiner jove de l'Any 2018 al Fòrum Gastronòmic.

Un post dedicat a persones que creuen en una feina i alhora que sigui viable:
  • Mas Corcó Pagesos Forners, pagesos i forners, un ofici habitual a França per elaborar un bon pa on tenen cura de tot el proces i cada detall.
  • La sidra a Catalunya, Mooma, el projecte d'una sidreria a l'Empordà de la família Frigola.
Un post d'un conte, les cabretes del Serrat Gros, escrit per Pepita Clop amb il·lustracions de Carolina Botella d' Edicions Salòria. El conte d'una de les formatgeries més representatives dels Pirineus que va iniciar la Eulàlia i la Mercè i en Raúl varen prendre el relleu farà tretze anys. “El Serrat Gros és molt més que un dels millors formatges del món; representa un canvi profund en el desenvolupament social i econòmic de les comarques de muntanya a finals del segle XX i principis del segle XXI”. D'aquesta formatgeria trobareu també en el blog tres posts: de formatges: El Serrat Gros, Lo Pebrat, Lo Blanejat

El post de l'exposició La cuina de Picasso“Els genis són a la cuina”, que s'ha celebrat aquest any a Barcelona, vaig anar dues vegades, la primera amb una visita organitzada pel Museu que varen oficiar el director del Museu i Ferran Adrià, la segona vegada per preparar millor el post que volia escriure.
                   Foto cedida per l'exposició
Les receptes d'aquest any a més més d'altres que he compartit a Instagram.
Volia destacar també les receptes més visitades del blog en aquest 2018: el post de la sopa de ceba continua sent el trending topic del blog, segueix la pàgina receptes, l'esqueixada, l'estofat de senglar, el bacallà a la llauna, el rap com el fa la mare, els cigrons, la sopa de síndria, l'ànec a la taronja i amb peres, l'empedrat i els panellets per dir els 10 post més visitats del blog.

El blog té un promig de 700 o més vistes diàries d'arreu del món, aquests dies de Nadal molts dies ha superat les 1.000 visites.

Recentment un post del Curs intensiu de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués podeu veure el post aquí.

He continuat assistint a fires, cursos, tallers i he visitat alguns productors sempre que he pogut, llegir llibres i revistes.

La revista Maresme Gourmet, coincidint amb el Nadal, va dedicar un espai de la seva revista i va recomanar dues receptes del blog: L'ànec amb peres i les perdius amb farcellets de col.

Via Lliure, el programa del cap de setmana de Rac1, em va convidar per cercar les millors cremes catalanes. Aquí el post que vaig escriure.
Em va agradar molt l'entrevista que em va fer Patrícia pel programa entre vins i fogons de Radio Francolí i molta il·lusió, quan fa poques setmanes, em varen convidar a les Jornades el gust de la paraula a Caldes de Malavella molt agraïda.

Tot porta temps i el dia té les hores que té. Compatibilitzar la feina i el blog no és fàcil. Tot porta el seu temps i mantenir les xarxes també!!

La receptadel conill amb codony està inspirada en un plat de la xef Carme Ruscalleda i també en la proposta de los hermanos Torres. L'he fet vàries vegades i cada vegada surt millor. La combinació de fruita i carn es força habitual en la Cuina Catalana, serà el contrast del dolç i el salat que agrada.

Podeu consultar altres receptes de plats amb fruita recollint aquesta tradició. Aquest plat també queda molt bé amb peres, com l'ànec, les dues també les podeu trobar el llibre de la pera, plat que agradava molt a Nèstor Lujàn.

Del conill trobareu aquest post, fa poc el traduïen al castellà i del codony algunes referències de tots aquesta anys per anar més lluny.

Els codonys són de l'hort de casa i el conill, pot ser de bosc, estem en temporada de caça, o un conill de corral o compra-lo en alguna botiga, com el Bon Preu, on garanteixen que està alimentat amb herbes i gra. (el temps de cocció en aquest cas és inferior-controlar)

Ingredients: per 6 persones
  • 1 conill d'un kg.
  • 1 codony gran o 2 si són més petits
  • 1 llimona
  • 2 porros
  • 2 grans d'all sense el nervioses
  • 250 ml de cervesa blanca
  • 250 ml d'aigua mineral o brou vegetal si en teniu
  • herbes aromàtiques: farigola, romaní, llorer i julivert
  • oli d'oliva verge extra
  • sal
  • pebre molta al moment
  • un grapadet de dàtils, prunes seques, passes, orellanes i pinyons per acompanyar
  • una o dos nous de mantega
Preparació:
  • Tallem el conill en octaus o diem que ens el tallin a la botiga.
  • Salpebrem. (podem utilitzar la tècnica de salar que m'agrada molt) podeu veure aquí.
  • Netejar els porros i tallar, treure la part més verda
  • Pelem els codonys i els traiem la grana, els tallem en trossets d'un cm com si fossin patates, posem un raig de llimona perquè no s'oxidin o ennegreixin i reservem.

Cocció:
En una cassola gran, posem un raig d'oli d'oliva i quan estigui calent posar els talls de conill salpebrats fins que estiguin enrossits, banda i banda uns 5 minuts. Reservar en una plata.

En la mateixa cassola on hem enrossit el conill, posem el codony tallat, com si fos una patata, ho marquem i daurem una mica uns cinc minuts. Retirem el codony i el reservem.

Posem el porro, afegim una mica més d'oli si cal, salar, remenar i deixar enrossir uns 20 minuts, afegir els grans d'all picats, continuar i deixar sofregir cinc minuts més.

Posem de nou el conill que hem reservat i ja està enrossit, el codony, afegir la cervesa i si convé una mica d'aigua que quedi cobert i les herbes aromàtiques que ens recordaran el bosc i donaran un sabor excel·lent.
Tapar la cassola, deixar coure a foc ben baix i lentament uns 40-50 minuts, comprovar la cocció i que estigui ben tou i si convé deixar-ho una estona més.


La xef prefereix fer un puré amb els codonys per acompanyar el plat. Ho he fet de les dues maneres, en aquesta ocasió ho he fet cuinat tot junt, em sembla també una bona opció fer-lo d'aquesta manera.
Per últim, en una paella posem una nou de mantega i passem el fruits secs que acompanyen el plat dos minuts i ja estarà llest.
Presentem el plat amb dos talls de conill una cullerada de codony i una dels fruits secs.
Poder algú repeteix!
Un plat de temporada d'una cuina reconfortant i fàcil de fer amb tot el sabor.


Que vagi de gust!

Recomanació:
Aquest plat resulta més bo si el cuinem el dia abans.

El pa el vaig comprar al Forn de pa artesà Meskpa a Manlleu de Miquel Saborit, davant de les piscines municipals. És un pa rodó de campagne, elaborat amb massa mare natural, farina ecològica de sègol, molta amb molí de pedra.

Proposta de maridatge un vi negre Carles Andreu, elaborat amb la varietat autòctona dels ceps trepat. De vinyes velles de més de 50 anys. La recol·lecció i selecció és fa manual. És un vi negre, afruitat, lleuger, elegant i amb molta personalitat.

La Sobrassada de Xesc Reina de Can Company. Conservar la tradició redescobrint sabors.

$
0
0
Crec que ningú pot quedar indiferent davant d'una sobrassada ben feta. 

Fa uns anys anava per la Diagonal i en una botiga de productes gormand vaig veure una gran sobrassada penjada en un suport similar al que s'utilitza per posar els pernils, però més petit. No em vaig poder resistir i vaig entrar a la botiga per veure-la i interessar-me per aquella sobrassada artesana sorprenent. Era una sobrassada d'autor, signada pel mestre xarcuter  Xesc Reina.


Poc temps després vaig sentir a parlar d'una presentació que es feia al Maresme, oficiada per ell, on es parlava de “la Felipa”, una sobrassada de 22 quilos “bisbe” i 17 mesos de maduració. Podeu veure els enllaços de Chefs (in) per Maria Salines i del blog d'en Jordi de la Cuina de Mindundi.  Perquè el mestre Xec Reina posa nom a les sobrassades singulars, com senyal d'identitat, per recordar aquestes peces úniques, grans, per evocar tot el procés de l'elaboració. “cuidada” i, madurada durant mesos, fins que obté el punt òptim per encetar-les, i això, sempre és una festa i un motiu de celebració. Ara mateix si tingues una sobrassada es diria Antònia, Sebastiana, Elvira, Paula o Tomasa!! noms divertits i amb entitat millor que posar un número d'una sèrie.

Així que aquella sobrassada, elaborada per Xesc Reina va començar a veure's en espais gurmets de la ciutat, tant singular, única, i tant ben feta.

Xesc Reina va néixer a Sant Hilari de Sacalm, a Les Guilleries, una comarca natural, on hi ha tradició cansaladera i es fan molt bons embotits.

Als 13 anys va marxar amb la seva família al Maresme, poder el clima, les boires, el paisatge, aquells bolets de les Guilleries i també la necessitat de guanyar-se la vida va fer que tornes, cada setmana, a Sant Hilari per aprendre l'ofici de cansalader, al costat d'en Mariano de Can Perra, que en sabia moltíssim. Mariano li va transmetre l'ofici a algú que en tenia moltes ganes i gran capacitat. Xesc sempre l'anomena i el recorda. Després, vindria la botiga i l'obrador a Mataró, com escriu en la seva pàgina personal: allà molt abans de pensar en Mallorca, en el seu negoci propi on elaborava tot tipus d'embotits, ja s'interessava per la sobrassada, per les seves formes, edats i colors.

Després la vida el va portar a Mallorca, va anar-hi per un mes i es va quedar 20 anys, ara, després de tots aquests anys es un català de Mallorca, com el bon viatger s'impregna i fa seu allà on va.

En aquest temps va seguir redescobrint els sabors oblidats, va continuar cercant altres i va anar innovant fins que va unir-se a Can Company, una empresa mallorquina, que va començar fa més de 50 anys, amb els conreu de cereals, amb el temps va incorporar la cria i engreix de porcs de raça mallorquina principalment, al costat de ramats de vaques i ovelles, fins que va decidir produir els seus propis embotits al costat d'en Xesc Reina, fins i tot varen crear un nom per definir un nou concepte, la charcuisine.

Que segons descriuen és: “l'art d'innovar la xarcuteria mediterrània cap a una cuina d'avantguarda on conviu la tradició amb nous sabors i conceptes.”

Can Company són els majors ramaders de Mallorca, especialment de porc negre mallorquí, amb una una de les porcades més grans de les Balears. Els porquets estan nets, cuidats i mimats. S'alimenten amb l'herba de la pròpia pastura complementada amb cereals produïts en les pròpies finques, on també hi ha ramats de vaques i ovelles.


Xesc Reinaés mestre Xarcuter per Catalunya i Balears, professor, autor de llibres, un gran professional en sentit ampli de la paraula. Proper, senzill, bon conversador, un savi de la de la terra, de l'entorn, de la història i la tradició.

Ha cercat, ha retrobat en la tradició, les combinacions en un mar d'espècies, fruites i productes que tant m'agraden: sobrassada amb curri, amb xocolata, amb formatges de maó o blaus de La Cerdanya i també bacallà.

El pebre vermell de la varietat tap de cortí, actua atorgant l'olor, el color, el sabor i també conservant; o ha recuperat o recreat embotits, en els que s'incorporen fruites com l'albercoc, figues, prunes, altres fruites o mel.

Ell va ser el primer cansalader que va introduir els bolets, rovellons amb botifarra crua o com ens expressem a través d'un conjunt de fets que han conformat la nostra història personal.

S'ha envoltat i ha sabut trobar els millors productes i ha redescobert els sabors i tradicions oblidats.

Puc entendre i apropar-me al que ell vol transmetre, a casa, havíem fet la matança tradicional: fèiem llonganisses, bull, botifarres, o llom adobat, conservàvem els ossos i altres parts el porc. Abans d'aquest dia anàvem a comprar les espècies a aquella botiga que havia al carrer de la Princesa, on tenien un preparat especial per condimentar les llonganisses, d'allà també portàvem la canyella, l'anís, el pebre, el clau i d'altres espècies que et transporten a altres terres, per això, quan va sorgir aquella oportunitat de fer el curs de Sensacions al plat, als estius de la UB  em vaig apuntar per retrobar i anar més lluny.

Xesc ha rebut reconeixements per la seva feina com el Premi Gastroactitud pel compromís amb la Terra i “per atreverse a innovar en la elaboración de sobrasadas” o recentment al Fòrum Gastronòmic de Girona de novembre de 2018 per innovar presentant una sobrassada amb el formatge blau de la Formatgeria Molí de Ger, anomenada “Sa Blava”.

Mallorca era un destí pendent, poder per ser tant a prop sempre ho deixes per un altre moment. La Serra de Tramuntana, el paisatge, els pobles, els artesans, els ceramistes, l'agricultura, les platges, el mar, el vins i una gastronomia molt rica amb plats, productes propis i tot el sabor. Així que un cap de setmana llarg va ser una bona excusa per visitar un dels dies a Xesc i la Finca de Can Company


Però, que és la sobrassada?
La sobrassada ens diu el diccionari és el farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut; és producte típic de les Balears i que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià; cast. Sobrasada (mot pres del català).
És probable que el nom de sobrassadatingues origen en una paraula italiana, sopressa o soprassata, nom amb el que s'anomenava l'embotit a Itàlia a l'Edat Mitjana. De fet, en molts texts s'ha trobat aquesta paraula i la primera vegada que s'utilitza és en una comanda que fa el rei Martí I d'Aragó al majordom del Regne de Sicília, en la que li demana “sobrassada, entre altres embotits.

La carn que s'utilitza per l'elaboració de les sobrassades és del porc negre de raça autòctona mallorquina. Un animal prehistòric, s'han trobat ossos d'aquest animal en excavacions de talaiots de Mallorca i Menorca. El porc negre de raça autòctona mallorquina és el resultat de l' encreuament de porcs celtes i ibèrics.

Les parts més magres i nobles d'aquest porc, netes prèviament, tallades en trossos i passades per la maquina de capolar, avui elèctrica, és la que s'utilitza per l'elaboració de la sobrassada juntament amb la xulla o cansalada i condimentada amb el pebre bord i la sal.

La carn del porc negre mallorquíés equilibrada en la proporció de magra i greix.
Aquesta raça té unes característiques físiques pròpies, és més petit que el porc comú, és de color negre pissarra, té unes extremitats més primetes que el comú, amb unes orelles grandotes i caigudes i les mamelles característiques del coll.

Els porcs negres mallorquins que viuen a Can Company tenen una alimentació correcte, només mengen els productes conreats a la pròpia finca de Can Company. La pastura, complementada amb cereals com l'ordi, fruites, garrofes, ametlles, aglans, figues segons l'estació.

Xesc diu que viuen feliços i així és. Es banyen, prenen el sol, es fan companyia, estan a l'aire lliure, mengen bé, i esta molt ben cuidats. Totes aquestes circumstancies es traslladen sense dubte a la qualitat de la carn.


Condimenten la sobrassada, la sal i els pebres bords – vermells - de gran qualitat: el pebre Múrcia i el Tap de Cortí, el més preuat, de la varietat autòctona mallorquina recuperada, amb un color i una vistositat increïble, a més més de ser un antioxidant natural amb vitamines del grup C i E. Aquesta varietat és conreen, s'assequen i es trituren, també, en la pròpia finca. Aquestes espècies junt amb la sal es mesclen fins que queda una massa homogènia que conforma la sobrassada.
El pebrot, són les fruites de diferents varietats de Capsicum annum, introduit a Europa amb el descobriment d'Amèrica com tants altres productes. Una d'aquestes varietats és el tap de cortí. El tap de cortí s'ha recuperat gràcies al moviment Slow food. El pebre de Múrcia era més econòmic, amb més bons resultats i els pagesos varen deixar de conrear-lo perquè no podien competir.

Després ve l'alquímia de l'assecat, amb el fred, la maduració, la transformació i la mà experta del mestre cansalader que ha sabut recuperar la tradició amb les millors tècniques i condicions actuals per oferir un producte exquisit.

Els budells: La necessitat i la manera de conservar els aliments, amb sal, oli, vinagre i espècies ve d'antic. Una de les maneres de conservar-los és utilitzant els propis budells de l'animal.

Quan es podia fer a casa havíem fet la matança, un del budells més valorats era la culana, s'utilitzava per embotir una de les llonganisses més preuades, per un dia senyalat o poder representatiu de com havia anat aquell la matança. Això és el que recordo, com els neguits dels grans perquè no es trenquessin els budells fins i tot després d'embotir i com mocadera rentava el budells amb vinagre, aigua i llimona en aquell dia de feina i festa.

En aquest enllaç trobareu els diferents tipus de budell que utilitza Xesc de Can Company per conservar i embotir la sobrassada. Segueixen la tradició utilitzant per conservar les sobrassades els diferents tipus de budell: La culana, el poltrú, la bufeta, o el ventreés poder la més espectacular. Cada un d'ells té un temps de curació diferent segons la mida i el pes.

També trobareu de mides més petites amb combinacions recuperades o sorprenents. Escoltant a Xesc t'adones que la seva inquietud l'ha dut ha redescobrir sabors, poder oblidats, que han continuat existint en la memòria i en les mans de les padrines. Mallorca terra de pas, de cultures i de pont en el Mediterrani.



En Xesc Reina a Can Company, aconsegueix amb el seu mestratge, cura i destresa sobrassades amb tot el sabor, que no empalleguen, saboroses i que milloren sempre amb el dies

Elaborades de la manera tradicional, en el temps adequant, els mesos de l'hivern; les espècies, la sal, el pebre bo i el pebre vermell; curades, mimades i escoltades. Penjades, airejades, i separades perquè puguin estar bé en tot el procés on comença l'alquímia i en la distancia adequada perquè puguin respirar en aquella impressionat nau que tenen a Inca i que varem poder visitar.

Allà ens varem trobar, Xesc va arribar amb la seva Harley, feia molta calor, en aquests estius que s'allarguen on gairebé no hi ha canvi d'estacions. Ens va convidar a visitar la nau obrador i les càmeres frigorífiques superiors, on es manté, a la temperatura adequada, ordenades, numerades, les sobrassades segons la mida, en cada etiqueta la data d'elaboració, amb el cordill diferent segons el color de l'ingredient: un blau del color del Barça per identificar les sobrassades amb formatge blau, un groc color mostassa per identificar les de curri o les de xocolata i així successivament.

Un sac de l'or vermell, el tap de cortí, irresistible, amb un flaire boníssim i un color preciós. A dalt les sobrassades, on reposen, maduren i es controlen els microorganismes. Baixant ens va donar a tastar un tros de fuet de porc negre mallorquí. El gest: Mireu gairebé no porta greix, saborós amb el punt adequat de sal i pebre i l'aroma i el flaire dels fongs que impregnen el budell quan es va curant que em recordava al rebost de casa orientat a cara nord.

Després varem anar a la finca de Can Company, Es Bosc Vell, a Petra. La masia, restaurada a poc a poc i molt per fer. La quadra dels animals habilitada com cuina-menjador, s'ha fet conservant elements de la casa com les menjadores i la pedra vista, fusta, la calidesa del terra i materials naturals al costat d'una cuina ben equipada. Allà s'estava més fresc. Mentre en Xesc organitzava el tast i la degustació de productes de Can Company ens anava explicant tot el que feien i tot el que havia fet.
Varem caminar per la finca, darrera del mas, les ovelles, no lluny les vaques, el paisatge verd d'un estiu amb pluja i un camí fins arribar on estaven els porquets. Allà, les mares, els petits i els grans. (truges, berros i godalls) Tots estaven bé i a gust. Els tancats nets i arreglats, aigua fresca, herba i bona alimentació, espais per jugar i prendre el sol. De vegades el silenci resum molt més que les paraules.


Varem tornar al mas. En Xesc et fa sentir a gust, la conversa, el coneixement i tota l'experiència. Varem preparar un pa amb tomàtigues, l'oli d'oliva verge extra, i el tast dels embotits tradicionals recuperats que ha ideat i ha provat i han sortit molt bons: Com Varia, carn de porc cuita macerada amb formatge de llet crua de vaca (Maó-Menorca) i herbes aromàtiques; la Nora, l'embotit ancestral de Mallorca amb fruits secs; la Figatella, ho explica amb entusiasme com va sorgir, és un embotit antic cuit al forn amb mantellina; els boníssims fuets, que m'entusiasmen, el negre amb una excel·lent composició de pebre i sal o el fuet vermell; les sobrassades de Can Company, descrites abans, totes delicioses, que maduren mínim 2-3 mesos fins 2 anys, les obres d'art i les creacions especials, totes milloren amb el temps i no deixen a indiferent ningú.

La sobrassada de Xesc Reina de Can Company és boníssima per degustar amb un tros de pa, ensaïmada, coques, quelitas, també podem acompanyar amb llenties, macarrons, patates, quiche, mel, o croquetes per dir algunes propostes.

La proposta de Xesc molt fàcil per fer a casa en molt poc temps: en una sandvitxera, agafem una ensaïmada la tallem com si fos un panet, posen un trosset de kaki persimon, per donar-li un toc "crush", un trosset de formatge de Maó semi o similar, un tall de sobrassada de pocs mesos. En un minut i mig, si la planxa és calenta està feta. La traiem i espolsem sucre llustre i pebre vermell. Deliciós i fàcil de fer.






Havíem portat un vi alba flor, criança, DO Binissalem Mallorca però les cerveses fresquetes que Xesc tenia a la nevera venien més de gust amb la calor de l'estiu.

Després la sobretaula, un comiat fins aviat.

Un arbre gegant a mig camí, modelat pel vent, com aquell pi de Formentor, reial, magnífic, t'has d'aturar per admirar la seva bellesa, res en aquest entorn et pot deixar indiferent.


Un sabor de sobrassada vella, artesana,
que arriba al paladar, sense rascar ni enganxar.
Un producte de màxima excel·lència:
El súmmum! - Xesc Reina- CAN COM PANY

A Barcelona podeu comprar la sobrassada a: Mas Xarcuters, Club del Gourmet d'El Corte Inglés, Semon, Xarcuteria Bosch, Xarcuteria Navarro, Camarassa Formatges, Formatgeria Dotze Graus, Mercat de La Boqueria, Sicart, els millors establiments i, també, directament a través de la web de CAN COM PANY

Llibres:
El llibre de les botifarres crues de Francesc Dolcet i Francesc Reina

Porrusalda o purrusalda

$
0
0

Un plat senzill i humil, que es prepara amb els productes de l'horta que es tenen a l'abast on l'ingredient principal és el porro perquè el nom ens explica per si mateix de que es tracta.
Porru: puerro i Salda: caldo. Amb aquest nom es coneixen algunes preparacions més o menys caldoses on l'ingredient principal és el porro. Aquesta “sopa” de verdures cuites amb caldo, segons les zones, es fa acompanyada de pastanaga, carbassa, patates, all i es pot enriquir amb bacallà dessalat o amb costella de porc salada. Així la descriuen dos diccionaris gastronòmics del País Basc.

Com molts altres plats, cada casa, cada cuiner, té una manera de fer, així hi ha cuiners que fan un caldo – fondo de verdures, a part, per complementar o base per bullir les verdures que posem com ingredients principals; n'hi ha, com el xef Rafa Peña del restaurant Gresca fa un caldo de gallina per enriquir-lo molt més, altres, fan un brou de peix, altres fan un puré de carbassa i després afegeixen els porros tallats, n'hi ha que afegeixen pebre vermell amb làmines d'all fregides, just en l'últim moment o també es pot fer un caldo lleuger de verdures com explico aquí o senzillament afegir aigua perquè amb els ingredients que posen queda molt bo. També és cert que les tècniques han evolucionat i els temps de cocció han variat.

La porrusalda o sopa de porrosés un plat casolà i tradicional d'Euskadi, també la podem trobar en la carta de grans restaurants. Aquesta sopa es fa de manera semblant en molts llocs on el clima, i les temperatures no siguin gaire altes, entre 12º C i 24º C i la terra dels horts sigui bona pel conreu dels  porros. De fet, França és el país més consumidor d'aquesta verdura i Itàlia té un plat bastant similar.

Per fer aquest post he consultat els llibres que tinc a casa, cada un la descriu de manera diferent, també bibliografia del País Basc i Navarra, he parlat amb alguns xefs que la fan habitualment, amb amics del País Basc, tant de San Sebastián com de Bilbao, m'han explicat i escrit les seves receptes familiars de com la feia la seva mare o la seva iaia. Per descobrir, per comparar i per entendre. 

En un receptari llegia com el cuiner Juan Mari Arzak l'agradava prendre la porrusalda els dilluns per sopar, el xef la té inclosa en la se va cuina com una recepta habitual com ho fa Karlos Arguiñano així com la majoria de caserios, cases de menjar i algunes parades dels mercats.

David de Jorge també presenta la porrusalda i aprofita per parlar del producte, el porro, i diu d'ell que és la seva verdura favorita, per concloure amb una frase d'Álvaro Cunqueiro: “uno de los cimientos de la cocina cristina d'occidente”, en broma o en serio aquest és el títol d'un llibre d'Álvaro Cunqueiro. :) i que tinc a casa. Després de descriure les excelses propietats del porro conclou que aquesta humil verdura ens fa feliç, a mi també m'ho sembla, m'agrada i no falta en cap brou que faig a casa. David de Jorge prepara la porrusalda, que tothom coneix, acompanyada de bacallà, com la recepta que porto en aquest post però l'he fet més senzilla, clar. :)

El porroés l'ingredient bàsic dels brous, sopes, caldos, vichyssoise, salses, quiches, amanides, ofegats de verdures, croquetes o infinitat d'estofats i marinats.

Aquests dies no em trobava prou be, i si escoltes al teu cos i li fas cas et diu el que li convé més, em vaig preparar una sopa de porros o porrusaldaque faig sovint i reconforta de veritat. La recepta que proposo es pot compartir per dues o tres persones i encara sobra un o dos plat per l'endemà. 

En el blog podeu veure altres posts on el porro és ingredient principal: La crema de porros és habitual a casa per sopar, vaig acompanyar-la en el post deSant Jordi del 2016. Una de les raons era perquè un dels llibreque vaig recomanar era el de La Cuina de Marguerite de l'Editorial SD Edicions i del que havia anat a la presentació. En aquest llibre l'autora va escriure els consells per fer una bona sopa de porros i del que no s'ha de fer mai perquè surti bé, podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Del porro també havia escrit les seves propietats, l'origen, les varietats, la compra, en aquest post. Ara podem trobar porros al mercat durant tot l'any. Els de l'hivern són més grans i resistents fred, els que vindran per la primavera són més suaus i fins. En el llibre de Fra Valentí Serra de Manresa, L'Hort Medicinal diu l'hortelano práctico: la primavera coincidint amb aquesta època és quan es consumeix més, segurament lligada a l'època cristina de quaresma, de fet molts pagesos al porro d'aquest temps li diuen quaresmal. Ara, tot està globalitzat, però els cicles de la natura i aquestes dates en serveixen per orientar i seguir un calendari i trobar una explicació al perquè de tot plegat.

Del bacallà trobareu un post específic al blog i algunes receptes d'aquest peix que va canviar la història.
La receptaque proposo és senzilla i fàcil, trobareu altres versions i altres temps de cocció, des de les més habituals a les més sofisticades o altres on la porrusaldaés tan sols una salsa que acompanya altres plats.

La porrusalda o sopa de porroscom la fem a casa és molt bona i reconfortant. No soc partidària de coure les verdures gaire estona, perden el color i el sabor, tampoc el bacallà, just només té el punt de cocció. L'he vist fer a la meva mare i el bacallà esqueixat o el tros de bacallà el posa en l'últim moment i queda cuit amb el calor de les verdures i la condensació que es produeix al tancar la tapade la cassola. El peix i en concret el bacallà dessalat no li cal gaire cocció perquè la salaó és una prèvia cocció.

Anem per aquesta recepta que aixeca l'ànim, sempre ve de gust, quan tens gana, no et trobes bé o arribes cansat de la feina o d'un viatge. 

La porrusalda ho té tot!

Ingredients per 4 persones
  • 4 porros
  • 1 o 2 pastanagues segons la mida
  • 1 trosset de carbassa
  • 5 patates mitjanes
  • 200 gr. de bacallà dessalat sense les espines.
  • 2 grans d'alls
  • aigua mineral o caldo de verdures per cobrir
  • Oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues el necessari
  • sal amb prudència perquè porta bacallà i sempre podem rectificar
  • un bitxo petit o “guindilla”

Preparació.
  • Netejar molt bé els porros, entre les fulles es posa la terra de l'hort quan es reguen.
  • Tallar els porros en trossets d'uns 4 cm, es pot aprofitar, també, el tros verd més tendre del porro i descartar la part més fibrosa a diferencia de la Vichyssoise que només utilitzarem la part banca.
  • Els alls els pelem i els tallem en làmines
  • Pelar, rentar i trossejar les patates
  • Pelar i tallar la pastanaga en trossets.
  • Treure la pell i la grana de carbassa i tallar-la en trossets. (m'agrada posar carbassa)
  • El bacallà dessalat podem fer una esqueixada o conservar-lo en un sol tros si volem fer una presentació més maca. Podeu deixar la pell, dona al plat la gelatina natural i un gust bo al plat.


Cocció:
  • En una cassola prou gran que ens hi càpiguen totes els ingredients posarem l'oli d'oliva suficient per cobrir els fons, afegirem les làmines de l'all, sense que es cremin, incorporar els porros prèviament tallats, coem a foc suau (ofegar) sense que arribin a tenir color i per aconseguir una textura suau.
  • Després d'uns minuts afegim les patates, la pastanaga i la carbassa trossejades. Donem un parell de voltes amb l'espàtula, salem, amb precaució perquè porta bacallà i afegim l'aigua o el caldo que cobreixi els ingredients i courem uns 35 minuts o fins que comproveu que les patates estiguin tendres aproximadament, controlar.
  • Afegim el bacallà esqueixat donem un parell de voltes, tot seguit el bitxo, per donar un puntet picant, si t'agrada, o si voleu poseu voleu en un sol tros el bacallà al damunt de la porrusalda tapar i deixar-ho uns minuts fins que comproveu que està cuit.


Que vagi de gust! Un plat per disfrutar!

Recomanació: guardar o congelar l'aigua de bullir les verdures i tindreu una reserva de caldo de verdures per afegir i complementar aquest plat o altres guisats que sempre ve de gust.

Us agradarà veure la Vichyssoise, la crema de porros freda

Viewing all 211 articles
Browse latest View live